diumenge, d’abril 23, 2006

Fins a comprendre'ns

Sant Jordi a Mataró
:
Al matí, després del regal (gràcies), he estat a les Portes Obertes a l'Ajuntament (un èxit de públic, com cada any), fent de guia, una activitat que m'encanta. Després, he passat per la Plaça de Santa Anna, on hi feien el Llibre Gegant de la Ciutat (els nens proposen contes i els il·lustradors els complementen... fa molts anys jo vaig ser un dels il·lustradors), que aquest any ha comptat amb il·lustradors digitals, una iniciativa de Robafaves i Tecnocampus que m'ha semblat extraordinària. Innovació per fer actual i més engrescadora la tradició mataronina (vegeu la foto de l'esquerra).
:
A la tarda, he estat a la cercavila, multitudinària i festiva, amb ganes de Santes (encara més amb l'anunci de San Miguel, aquests dies). I ara, sento els darrers coets de la Fogonada des de casa. Vegeu-ne un parell de mostres:
:
Més sobre ERC i el canvi de Govern
:
I no és meu. Una, un poema satíric d'en Cinto Amat, agut observador. La segona, les entrevistes que publiquen a El País i el diari Avui amb el President Maragall. I, la darrera, un ajustadíssim diagnòstic d'Enric Juliana (o el seu alter ego) a La Vanguardia d'avui:

Esquerra transporta el mismo germen que la Liga Norte italiana. A ellos les molesta que se diga así, quizá porque no conocen el origen de la Lega Nord. ERC es el partido del català emprenyat,EFE asustado por el curso del mundo y rebotado contra los que mandan, porque deseando ocupar su puesto, sabe que no tiene fuerzas suficientes para ello. De ahí, la idealización de una Catalunya independiente. Esquerra suscita apoyos porque molesta a los de arriba, sin que importen mucho la elegancia, las formas o los modales. Fíjese en ese hombre, Vendrell, recién nombrado conseller. Viene a decir: "No os caigo simpático, ¿verdad? Pues me vais a tener que aguantar". Esquerra es antinoucentista. Y su caligrafía comienza a ser común en Europa. Quizá menos en España, porque los dos grandes partidos aún son capaces de sintetizar diversos humores sociales.

A casa d'en Rubert - IV
:
"I la veritat és que també necessitem aquest temps insípid, no dedicat a reflexionar, voler estimar, voler que "passin coses", voler "estrényer lligams". És necessària una certa desocupació de la voluntat i del desig per deixar que algun nou sentiment o inspiració ens agafin desprevinguts fins a comprendre'ns."
:
Xavier Rubert de Ventós, Filosofia d'estar per casa, Ed. Ara Llibres, Barcelona, 2004, p. 50. Foto: Ona, de Quico Melero.
:
Publica un comentari a l'entrada