dissabte, d’abril 08, 2006

ERC | Joves 2006

El moment d'ERC
:
Recomano l'anàlisi que feia Joan B. Culla a El País d'ahir sobre els riscos que assumeixen els partits davant el proper referèndum de l'Estatut i, especialment, la lúcida i concisa percepció respecte a la disjuntiva d'ERC, que no és gens senzilla (ho reconec), però que comença a rgir el seu desenllaç. Coincideixo, per exemple, que ERC recull un sentiment de frustració de l'espai independentista/sobiranista, escalfat per les falses esperances que el món nacionalista havia posat en el text, enlloc de ser advertit del procés que havia de seguir (com ho ha estat sempre) i, malgrat tot, de la possibilitat, com ha estat,. de tenir un gran Estatut, bona part d'ell escrit per les mans de dirigents d'ERC.
:
"Pues bien", diu Culla, "la cúpula de Esquerra Republicana se halla envuelta en este clima. Algunos de sus miembros incluso lo alimentan cuando aseveran que lo aprobado por el Congreso es "un buen Estatuto para Murcia" (¿tiene Murcia lengua propia, derechos históricos, símbolos nacionales...?). Otros son conscientes de los riesgos que comporta dejarse arrastrar por el purismo testimonial, confundirse con los grupúsculos extraparlamentarios, abominar de un texto al que ellos han contribuido como nadie ("hi haurà l'Estatut de Núria, l'Estatut de Sau i l'Estatut d'en Ridao", se decía por los pasillos del Parlament el año pasado). Otros creen que mantener el no es una apuesta generacional y una inversión de futuro." I acaba així: "A Esquerra le corresponde decidir, y a los demás partidos del bloque estatutario facilitarle la decisión. Decidir entre el impulso encorajinado de las bases y el riesgo de las malas compañías, entre corazón y cabeza, entre táctica y estrategia."
:
Els joves espanyols i la religió
:
Crec que cal parar atenció al recent estudi publicat per la Fundación Santa María sobre la joventut espanyola del 2006, i no tan sols sobre la relació dels joves amb el fenomen religiós sinói amb molts altres temes (prioritats, adscripció política, autopercepció, posició en determinats temes, etc.). Respecte al fenomen religiós, destaca, respecte fa deu anys, que els que es declaren catòlics passin del 77 al 49%, que es dobli el percentatge d'ateus (del 11 al 21%) i la gran desconfiança cap a l'Església per rica i per massa centrada en qüestions sexuals. També és curiós de veure el comportament diferent per comunitats autònomes (Catalunya, Madrid i el País Basc com a menys catòliques contra Andalusia, Castella-Lleó, Galícia o País Valencià, que és on n'hi ha més).
:
El primer que he de dir és que no m'estranya. M'estranyava el contrari, conec mot poca gent de la meva generació (i em vaig formar en una escola religiosa) que hagi estat mai catòlica i no crec que li faci res de dir-ho. La segona conclusió que trec és que hi ha una ruptura generacional (i també demogràfica, donat que hi ha menys població jove) de deu anys ençà, donat que abans, entre practicant i no practicants, el percentatge de catòlics s'havia mantingut.
:
La tercera és que aquesta ruptura coincideix visiblement no durant els governs socialistes, justament, sinó en el període de govern del PP, un partit que, especialment en la seva segona legislatura, d'acord amb la tesi de Juliana, es vol presentar a nivell europeu com a reserva espitirual d'una pretesa regeneració catòlica que havia de reconquerir Europa.
:
La quarta conclusió, que sembla contradir les anteriors, és que encara el nombre és molt alt. veurem què passa quan creixi la massa crítica de practicant d'altres religions, si segueixen la tendència o es converteixen en un nucli de més pràctica religiosa que l'antiga massa catòlica. I veurem també com influeix en el substrat insconscient catòlic que, seguint amb Juliana, presideix la presa de decissions col·lectives a Espanya.
:
I la darrera (de moment, ja dic que s'ha de llegir en calma i no és a Internet), és que, a diferència d'altres llocs del món, on creix el nombre de catòlics especialment entre els joves, l'Església espanyola i europea està greument malalta. La seva percepció, exclusivament mediatitzada pels mitjans de comunicació i per la transmissió d'una imatge retrògrada que ha fet la generació de la transició als seus fills, és clarament negativa. Dic exclusivament, perquè dubto que ningú tingui ni idea de la vida de les parròquies, de Càritas, de la ingent tasca a molts llogarets espanyols i molts barris de les ciutats, de les missions al Tercer Món, de la cura del patrimoni, de les arques depauperades, etc... Compte, hi ha gent que hi ha pensat fa temps, en especial els bisbes bascos. Però diguem que les solucions estratègiques (com deia en l'apartat anterior referint-me a ERC) són més importants i necessàries que les tàctiques.
:
Publica un comentari a l'entrada