dissabte, d’abril 22, 2006

Perills mundials

Menys xerrar i més pencar
:
Al bonjan d'en Joan se li escapa que la principal raó de proposar Xavier Vendrell (en "dos tasses") com a conseller en substitució del fumador, discutible (i avui processable, quins personatges...) Carretero ha estat, diguem, per tocar els nassos al President, al PSC, a Montilla, a Zapatero o a tots plegats, no sé. ("no vols caldo...?"). Caram. De fet, els estirabots del recent nomenat semblen indicar que aquesta ha estat la consigna. Me'n vaig anar a dormir, ahir, pensant si aquest ha estat el criteri de les determinacions d'ERC, en altres ocasions... En fi.
:
De tota manera, jo, que a vegades també són molt bonjan, crec que caldrà jutjar aquest polígraf i Honorable bocamoll (deu ser la cadira) pels seus fets, pel compliment que faci de l'Acord que ha permès el seu nomenament, vaja, i deixar-nos dels lògics prejudicis que ens provoca a gairebé tots. Perquè els reptes que té aquest Govern no permeten segons quins desafi(n)aments...
:
A casa d'en Rubert - III
:
"Com si la natalitat dels mil milions que consumeixen el 13% dels recursos mundials fos més perillosa que la dieta hipercalòrica i el malbaratament del 20% que consumeix la part del lleó! Com si la planificació demogràfica fos la bona nova que arriba per prendre el relleu de la planificació econòmica, avui en vies de desregulació."
:
.

7 comentaris:

manuel mas ha dit...

Hey, Ramon! que això de "dos tasses", ja ho vaig dir jo ahir! Demanaré copyrigth.
Quins personatges...

JORDI MERINO NOÉ ha dit...

Ramón, mira que el món es gran eh¡' Doncs al CCM també vàrem tenir, i no fa molt, una anèctoda amb el senyor Vendrell, en el que va haver d'intervenir també ADIGSA, perquè hi havia un conveni signat per dues parts i feia 4 mesos que estava en el seu Departament i es negaven a signar perquè es que la data de signatura era de l'any anterior. Paradoxes, poca operativitat, o potser perquè el pull administratiu estava en altres "quehaceres" no sé, però violent, violent, una mica va ser com ho van viure.

Joan Safont ha dit...

Gràcies per "lo" de bonjan.
Potser hem de començar a deixar de banda "la premsa del cor política" (declaracions, contradeclaracions, diaris i entrevistes, rumors i confirmacions, tocar o no tocar,...) provocada per la necessitat de viscèra fresca que tenen els mitjans de comunicació i en el que sovint caiem tots, i començar a exigir, i em permetras parafrasejar i adaptar al President (pel qual sempre tinc un gran respecte), més Feina i menys Foto. Ara treballem, sisplau!
Per altra banda em fa pensar si la visió tan negativa dels membres d'altres partits del govern que hi ha gent que demostra, m'inclou...
Bona diada de Sant Jordi!

JORDI MERINO NOÉ ha dit...

Ramón, mira que el món es gran eh¡' Doncs al CCM també vàrem tenir, i no fa molt, una anèctoda amb el senyor Vendrell, en el que va haver d'intervenir també ADIGSA, perquè hi havia un conveni signat per dues parts i feia 4 mesos que estava en el seu Departament i es negaven a signar perquè es que la data de signatura era de l'any anterior. Paradoxes, poca operativitat, o potser perquè el pull administratiu estava en altres "quehaceres" no sé, però violent, violent, una mica va ser com ho van viure.
Sobre el tema del percentatges, ai, ai, si poguessin parlar alguns companys de viatge d'una Secretaria... menys mal que són massa respectuosos. Crec.

Ramon B. ha dit...

- Manel,
Ho diuen fins i tot ells! Per desgràcia, no has estat original...

- Jordi,
Devia estar enfeinat.

- Joan,
Sí, que deixin de fer el ridícul. Bé, la imatge se la guanyen a pols... A tu sí que t'apreciem!

turrai ha dit...

Les veritats piquen. El Vendrell encara s'ha quedat curt.

Ramon B. ha dit...

- Turrai
Sí, es veu que les veritats li piquen, al Vendrell. Li cal una dosi d'humilitat.