dissabte, d’abril 15, 2006

Pietat | Vot en blanc

Pietat fashion
La pietat és una de les icones més repetides, de manera que, quan veiem en una foto un pare o una mare plorar pel seu fill mort en braços (massa sovint, massa sovint) de la nostra retina al cervell viatgen totes les pietats que hem anat registrant. Aquesta, de Sam Taylor-Wood, forma part de la peça Pieta 2001 (35 mm, film/DVD, durada: 1 minut 57 segons, és a De Jay Jopling/White Cube, Londres), és prou fashion (també la publicitat utilitza les icones), res a veure amb les fotos a què em referia, i utilitza el recurs de l'escala (originalment, la que baixa el cos de Crist) d'una forma que em recorda Rebeca o altres pel·lícules que pretenen un ambient inquietant. Què hi ha darrere la porta?
:
El vot en blanc d'ERC
:
Ni sí ni no ni tot el contrari, semblen pensar el dirigents d'ERC, tot quadrant el cercle que va de l'eix de l'oportunitat històrica de Catalunya al del risc de perdre la poltrona (el propi Carretero ho reconegué) a causa d'unes bases desencisades per les expectatives creades prèviament per la pròpia ERC i alentades per una CiU trilera. Em temo que el referèndum serà, de nou, entre els que veiem les oportunitats i els avenços, i els que sempre tenen un compte pendent per saldar. I, probablement, té més a veure amb la disputa de l'espai nacionalista que no pas amb el que ens juguem de debò: el nostre autogovern amb unes dimensions mai no vistes. De nou, el tactisme. Un greu error.
:
Publica un comentari a l'entrada