diumenge, d’abril 02, 2006

"Sí" d'ERC | Ateologia | Quaresma

Els votants d'ERC diuen "sí" a l'Estatut
:
Aquesta és una de les conclusions d'una enquesta que avui publica La Vanguardia i que, entre d'altres coses, mostraria un mapa electoral estable, a catalunya, amb una tendència a l'alça del PSC i a la baixa del PP, i un país que confia abrumadorament amb Zapatero. Efectivament, gairebé el doble de votants d'ERC que aposten pel "no" donaria el seu vot favorable al nou text, l'aprovació del qual, la majoria d'enquestat, atribueix en primer lloc als socialistes. Queden lluny encara (així ho espero) les eleccions, però més a prop el referèndum en el que ningú, començant pels propis votants del partit de Macià i Companys, etendria que la posició d'aquests fos contrària. Perquè tots sabem, de fet, que ERC també ha fet molt pel nou Estatut. Que es noti.
:
Contra-tractat d'ateologia
:
Fa poques setmanes que a Espanya s'han publicat les edicions catalana i castellana del Tractat d'Ateologia, de Michel Onfray, un curiós filòsof (anti-filòsof, diuen alguns) que omple les seves classes a la Universitat Popular de Caen (gratuïtes i obertes) i que s'aventura a formular aquest tractat perquè, segons diu, algú ha de desemmascarar el fet religiós després que molts pensadors actuals el reivindiquin. No l'he llegit i m'agradaria, abans de fer-ho, si s'escau, que algun dels crítics de qui em refio en aquests temes el llegís. Les crítiques publicades fins ara, que són unes quantes (ja m'agradaria un ressò similar de, posem, els darrers llibres d'Armand Puig i Rovira Belloso), diuen de tot. Però el que vull destacar és que, a la viva societat francesa, s'ha publicat ja un llibre de resposta, Dieu avec sprit, d'Irène Fernàndez, que ahir vaig veure a La Central en un impasse del meu dissabte barceloní. També m'agradaria que algú el llegís abans i veurem si la polèmica és profitosa pels que aquests temes ens interessen. I potser, si és bo, que fos traduït. Coneixem alguns arguments dels agnòstics (amb qui els creients compartim que, de fet, no sabem i sabem que no podem saber) i ens agraden, però potser ens faltaven els arguments dels ateus (amb qui els creients compartim la reflexió sobre el fet transcendent). Vegeu la vinyeta de Máximo a El País d'avui:
:
:
Quaresma i III. Perecoll *
:
Per acabar aquestes breus reflexions sobre la Quaresma, voldria remuntar-me una entrevista a l’artista mataroní Perecoll del setmanari El Maresme. No la conservo en paper, però sí retinc molt bé un fragment en la memòria. En aquells moments començaven a ser conegudes les seves escultures, algunes com els famosos "ocellots" que avui es poden veure al Passeig Marítim o al pati de Can Marchal. Deia, més o menys, que la veritable escultura no és la peça, sinó el buit. El seu en-torn, els seus forats, el seu tacte, allò que es-devé al seu voltant, el que no és... Trobo que és un bon exemple del que ens passa a nosaltres, les persones, i el que la Quaresma ve a dir.
:
Dèiem que el procés introspectiu de la Quaresma aflora els nostres fantasmes i les nostres mancances. Però que és precisament enmig d’això que també aflora el goig, la felicitat i l’alegria. Dins el nostre cos. Dins el nostre cor, també. I dins el nostre món. Però si bé tot això neix de dins, només es realitza, només pren sentit, a fora. A l’Advent, el qui es feia al ventre de Maria prenia sentit en el naixement i l’Epifania. Ara, el que puguem gestar dins, en aquesta quarantena i les seves passions, serà indispensable per a la Pasqua. No seríem una bona escultura si no reconeixés-sim el nostre interior, les nostres formes. No diríem res, no tindríem llenguatge. Però tot allò que som només val quan entra en contacte amb l’entorn. El més immediat i el més llunyà.
:
Som stand by, però només som bons si apretem el play. El sobre blanc, que només té sentit amb adreça. L’anell, si surt de la capsa per posar-se al dit. Els bous, amb l’arada per llaurar. I la bossa, per al viatge. Jesús, l’Home, l’amor fet concret, és el qui prem el play, el que ens treu del taller i ens converteix en un nou "ocellot" de Perecoll, oberts al sol, al vent i l’aigua que ens justifiquen.

* Publicat a El Full de Mataró, butlletí de l'Arxiprestat, el 6 abril 2003. Quadre: Personatges de nit (1975), de Perecoll.

:

Publica un comentari a l'entrada