dimecres, d’abril 26, 2006

De condons i fantasia

Els condons de Martini
:
Fa uns dies va ser notícia el cardenal Carlo M. Martini (el de la foto, de France Presse), exarquebisbe de Milà, perquè obria la possibilitat que l'Església acceptés l'ús del preservatiu per determinades circumstàncies. De fet, el text complet de l'origen d'aquestes declaracions s'acaba de publicar en castellà, amb el nom de Diálogo sobre la Vida. Recull una conversa entre el cardenal Martini i el professor Ignazio Marino. L'he tret del portal Atrio, que l'ha tret de L'Expresso, i inclou un magnífic exemple de l'apropament cristià a temes de bioètica, sense dogmatismes. S'hasabut, després, que el cardenal Lozano Barragán ha anunciat els treballs d'una comissió que està estudiant, per encàrrec del Papa, que l'Església permeti l'ús dels condons per prevenir la Sida. És tot un avenç, que cal celebrar.
:
Ahir mateix, parlava amb una persona que, des de la seva parròquia, atén algunes dones. Una d'elles, em va dir, quedava embarassada cada dos per tres, i no hi havia manera de fer raonar el marit. Així que ella, d'amagat d'ell, va acudir a un centre de planificació recomanat pel grup de cristians que fan aquestes tasques a la parròquia. No és cap excepció i és d'aquelles coses que no se saben, de l'Església, només surten els bisbes preocupats per l'obstetrícia. I que, per evitar que algun d'ells hi fiqui el nas -aquest bloc és públic-, no dic cap referència no fos que els emprenyin.
:
En tot cas, si el que pretén l'Església és dignificar la sexualitat humana, que potser sí que convindria, hauria de buscar posicionaments menys ridículs. Per començar, recomano un llibre del propi Martini, Elogi del cos.
:
Blogosfera hispana
:
Fa poc s'ha publicat un document sobre la blogosfera hispana (aquí teniu el pdf, compte: són més de 200 planes), en el que hi figuren alguns blocaires catalans com, per exemple, el periodista Saül Gordillo i la diputada Lourdes Muñoz, que ha publicat una ressenya interessant.
:
A casa d'en Rubert - VII
:
"Només són viables les formacions polítiques i territorials que tradueixen raonablement (o si més no, no traeixen) l'entramat real d'interessos i dependències. (...) Més que reivindicar, doncs, la sobirania (...) cal propiciar (...) nuclis funcionals d'interdependència que s'organitzin el seu torn com un conglomerat ocasional de fluxos i funcions, una de les quals (...) és la cultura nacional entesa com el dipòsit i 'mise en scène' d'una memòria sense pretensió de veritat ni universalitat de cap mena. (...) L'imperi austrohongarès [era] un lloc on es podia ser d'una nació, una ciutadania, una llengua i una cultura que no coindissin entre si (per exemple, de cultura àra, de llengua croata, de nacionalitat hongaresa, de ciutadania austríaca, etc.). (...) Un home, deia Musil, té una colla de caràcters o identitats distintes: 'Una de ciutadana, una d'estatal, una de conscient i una altra d'inconscient, una de sexual i una de professional, etc., i encara una darrera, la de la seva fantasia, que li ho permet tot menys una cosa: prendre's massa seriosament les vuit anteriors"
:
:
Publica un comentari a l'entrada