dilluns, de març 07, 2005

Llums i matèria. Foc i cendra

Tots els colors de la cendra i del foc acompanyen les darreres obres del pintor mataroní Pepe Novellas, que s'expressa aquesta vegada amb símbols clàssics. Però parlo del classicisme de Pompeia, aquella ciutat trobada sota la lava que estroncà la vida quotidiana d'aquesta ciutat. La troballa s'identifica amb l'inici del neoclassicisme i la il·lustració. Les llums, que poden esdevenir foc. La matèria, que pot esdevenir cendra.
:
Aquest discurs post-il·lustrat, que alguns puritans confonen, l'acompanya un tractament molt suggerent de la matèria. El marbre fet de cartró, el joc de textures i posicions del paper, l'ús contrastat del color, per exemple. I reprodueix el culte al cos com a expressió de la bellesa, per a la qual es rendeix tot ordre. L'ordre que també es cremarà, o es petrificarà. La carn, allò concret i palpable, com a bellesa i tot ordre al seu servei.
:
Però Pompeia era també vida quotidiana i plaer. Eren els objectes i l'arquitectura. Eren els grafits i la poesia. Eren els gossos i els seus perills ("cave canem"). Tot es pot perdre. Sembla que això sigui el seu valor per estimar-ho, per expremer-ho a fons, ara i aquí, fins que la lava no ens encalci. "Qui perdi la seva vida la guanyarà".
:
Destaco tres curiositats. L'única escultura que s'exposa m'ha semblat que reproduïa l'incendi del Windsor. Bonica paràbola de Pompeia. L'autori diu que una cabra és una "momerota pompeiana". Bonica paràbola de Mataró. I l'autoretrat. Bonica paràbola de Novellas.
  • Pepe Novellas a "Espai 28", fins el 19 de març.
  • Publicat a Valors (març 2005)

Cap comentari: