divendres, de març 11, 2005

Tot el que has viscut

Un any després
:
No triem el dia de la mort. Especialment si ens la tria algú per nosaltres, com els va passar ara fa un any a les 192 persones per a les quals s'ha dedicat el dia d'avui, víctimes de l'atemptat terrorista més brutal que haguem viscut mai a Espanya. Avui era el seu dia i de nou hem sentit la fiblada del mal. Qui encara dubti de l'existència de l'infern, que recordi un moment la destrucció que es va produir a Madrid fa un any, que llegeixi alguna de les cròniques que es publiquen sobre la preparació del crim. No podrem compartir el dolor dels afectats, no ens el podem ni imaginar, potser. Però sí que podem fer-los companyia, enmig del fred al moll dels ossos que ha fet avui, com la pluja constant que ha amorosit durant tot el dia la terra eixuta, com aquest silenci que diu tantes coses, encara, de la dignitat humana.
:
Ramón Limón
:
Tampoc les notícies luctuoses trien les dates, fatídiques dates, sempre tan aviat, sempre tan impertinents. En Ramón Limón s'ha anat apagant sense voler fer nosa, com feia totes les coses, sempre amb aquell somriure generós, elegant, educat, sense oblidar les profundes conviccions, però, sense deixar de ser fidel a les opcions que t'identifiquen i et donen sentit. A molts ens agradaria assemblar-nos, ni que fos una mica, a persones com en Ramón Limón. Però si se'ns moren tan aviat, si de cop ens adonem del buit que ens queda, de les coses que encara no havíem fet... ens costarà moltíssim. Abans em preguntava si algú encara dubtava de l'infern. Segurament del Cel ens costa menys de fer-ho. En Ramón és allà, segur.
:
Mai no moriran
:
.................."no llores, sino calla y oye
cómo vive en tu cuerpo, cómo en tu carne va
..................todo lo que has vivido,
en tu carne que nunca morirá".
:
José María Valverde, Poesías reunidas. Ed. Lumen, Barcelona, 1990, p. 137.

Cap comentari: