diumenge, de febrer 19, 2006

Cristians al Partit, socialistes a l'Església

La trobada a la que vaig assistir ahir, a Madrid, era per donar un impuls al grup que promou la coordinació dels cristians al si del socialisme espanyol, no com a grup de pressió ni com a corrent intern (segurament tenim visions diferents de com ha de ser la política del Partit) sinó, especialment, per construir ponts entre el món cristià i el món socialista, o de l'esquerra en general. Compte, no entre els bisbes i el Govern, tasca que correspon als vèrtexs de l'Església i de l'administració espanyola i, en el seu cas, de la direcció del Partit, sinó, bàsicament, entre la praxi que molts compartim, amb total coherència però no sense tensió, i també des del terreny de la reflexió. Tot això gràcies a l'impuls d'uns quants dirigents del PSOE i a l'esforç i tossuderia basca de Carlos García de Andoaín, un gran tipus.
:
No sé si és xovinisme pensar que, en aquesta tasca, els catalans tenim força feina feta, bo i que em sembla urgent de recuperar de cara a les generacions que s'incorporen al projecte socialista. Ja ho vaig fer notar el novembre amb l'acte que es féu a la seu del PSC, segurament avui impossible de fer a la seu del PSOE. Però hi ha experiències notables, com les del socialisme basc, on aquesta reflexió fa deu anys que dura (i ve d'antic), i també n'hi ha de més modestes, però intenses, a Madrid, a Múrcia, al País Valencià, a Castella...
:
I quina mena d'aportacions es poden fer? Des del debat sobre valors que, com es veu, prima sobre l'economa en els processos electorals recents (des dels EUA a Palestina) i on l'esquerra sovint hi resta desorientada. O per desmuntar arguments dels sectors ultraconservadors que justament situen en els valors i llur politització la principal font d'expansió, com s'ha vist en les dues manifestacions recents contra el Govern de Zapatero (una, contra els matrimonis homosexuals i l'altra, si no recordo malament, contra la política educativa). O, com deia Toni Comín en cloure la trobada, introduint l'element del sentit (o espiritual, o de donació gratuïta, com en vulgueu dir) en la tasca partidària de l'esquerra, sovint recelosa davant el fenomen d ela dimensió transcendent de l'ésser humà. O per concretar què deu voler dir això de l'Aliança de les Civilitzacions des d'una perspectiva més propera. Com que la compensació al sacrifici de la lluita de molta gent, venia a dir, difícilment ja la podem situar en la història que s'esdevindrà -aquesta és la crisi de la modernitat-, és urgent resituar el sentit, per donar valor a la donació que tanta gent ha fet de la seva vida, de la seva llibertat, per la causa dels socialistes. Tinc casos molt propers a la meva ment per exemplificar-ho, i no precisament de cristians, des de l'estimat Ernest Lluch fins al testimoni que explicava fa poc de la Leocàdia. "Si no, la vida seria insuportable", deia.
:
En Toni, que formava part de la representació catalana, era allà també per l'homenatge que es féu al seu pare, l'Alfons C. Comín (el de la foto, de qui m'he atreviat a adaptar el títol d'aquest post), 25 anys després de la seva mort. Va ser el moment més emotiu. Vam poder veure el vídeo que va fer en Jordi López, vell amic de Comín, de l'acte que es féu a Barcelona, amb la intercalació d'entrevistes i imatges de Comín, i, entre d'altres, escoltar el professor Reyes Mate, que havia fundat amb Comín Cristians pel Socialisme a Espanya.

8 comentaris:

Albert ha dit...

a) Encara que és el que es va dir, tinc els meus dubtes que a les darreres eleccions als E.U.A. primessin els valors per sobre dels diners b) La proposta internacional de Zapatero em sembla bona, però la demagògia dels dos costats crec que s'imposarà c) Alfons C. Comín va ser un irrepetible d) Crec que és un insult a la democràcia que tots els espanyols subvencionem l'Església Catòlica i hagim d'aguantar les manifestacions que cites i com calla el grup de pressió que va fer un anunci a La Vanguardia a tota plana sobre alguns punts del projecte d'estatut

Núria Aguilar ha dit...

Com a agnòstica no acostumo a opinar sobre temes que tracten de religió, però recordo perfectament a l'Alfons Carlos Comín, jo era molt jove quan va morir, a casa, pels pares va ser un cop. Per en Toni, que van ser companys de lluita, sempre l'ha tingut en molta estima pel seu exemple, el seu coratge polític i per la fermesa de les seves conviccions en temps molts difícils.
Em sento reconfortada en el seu pensament i orgullosa que el meu partit li reconegui la seva figura.

Miguel ha dit...

En Comín va ser una d'aquestes persones que, encara avui, continuen ensenyant-nos coses als joves. Jo, lógicament, no el vaig conéixer, però sí he tingut la sort de poder llegir algunes de les coses que va escriure i que, encara en l'actualitat, tenen plena vigència.

cinto amat ha dit...

En les posicions laiques més redicals i conseqüents hi ha molt a aprendre del pensament de Comín, i d'altres com ell (Llanos, Nieto...) per no perdre de vista això que comentes del "sentit" del fer política, i del "sentit" de qualsevol activitat que afecti els altres, que d'una manera o altra són totes. Llegia el dissabte una afirmació de G.Vattimo transcrita per F.Savater en el comentari d'un llibre escrit pel primer en diàleg amb un tercer ("El futuro de la religión", referit al futur del cristianisme) :"Després del cristianisme hom ja pot començar a ser ateu sense deixar de ser religiós". Els anys setanta molts veiem la necessitat de trencar determinades pràctiques religioses per posar de relleu el nucli del missatge cristià; ara és el moment de recuperar aquest nucli des del si de les contradiccions de la posmodernitat.

Izan ha dit...

Ramón, un altre blog mataroní en construcció per varies persones. En aquest cas al voltant de la Setmana Santa.

setmanasantamataro.blogspot.com

Ramon Bassas ha dit...

- Albert:
a) no ho explica tot, però sí força: els moviments fonamentalistes es van mobilitzar també pels referèndums paral·lels sobre matrimonis gais, etcètera. Però és discutible, és clar.
b) bé, tot és provar-ho
c) sí, era un personatge únic, però encara en podem aprendre
d) hi estic d'acord en part; hi ha altrs aspectes de l'Església catòlica (la protecció munumental, la tasca de cohesió social, etc.) que potser sí mereixen diners públics.

- Núria,
M'alegra molt que sigui així i que, com a agnòstica o el que vulguis, opinis del que creguis, només faltaria. Sempre penso que els agnòstics i els creients ens assemblem molt: tots dos sabem que no podem saber del tot, que la raó no ho explica tot.

- Miguel,
No et feia lector de Comín, però també me n'alegro. És més vigent del que sembla.

- Cinto,
La teva reflexió dóna per molt. Jo, de tota manera, faig una crítica als que volen anar (massa de pressa) del banal al fons: sembla que vulguin Pasqua abans de Rams, que prescindeixin dels elements epidèrmics, sensibles, capil·lars... que indefectiblement hi ha al camí cap al fons. Axò és una de les bones lliçons de la postmodernitat.

- Jordi,
Excel·lent!

En blanco ha dit...

Molt..molt...molt interesant el que dius en aquest post.

Dins de la singularitat del PSOE, l'aposta d'aquesta corrent es molt important i al temps interesant.

Ramon Bassas ha dit...

- Enrique,
Gràcies. De tota manera, més que un corrent, es tracta de compartir experiències i reflexions. Com et deia, ideològicament -i dins el socialisme- potser tenim opinions i interessos molt diferents.