divendres, de maig 12, 2006

Estatut i Govern | Diada | Espai blanc

L'Estatut de les classes populars
:
Avui tenim l'acte del segon aniversari de governs de progrés, d'aquí a poca estona, a Mataró. No cal dir que el moment és oportú (o no), i ens servirà per alentar el principal objectiu del Partit, del Govern i de les principals forces del país: l'aprovació del millor Estatut que mai haurà tingut Catalunya. El volem, especialment, per millorar les polítiques socials, per incrementar la justícia redistributiva a través de les competències pròpies i les que s'han adquirit amb el nou text, i amb un sistema de finançament ambiciós, diguin el que diguin els que sempre es queixen.
:
Encara que alguns, per amagar els propis errors, atribueixin a una "mà negra" dels poders ocults la crisi de Govern (no tots, per sort), sabem molt bé a quins sectors socials beneficiarà el nou Estatut: els que necesisten una millor educació, un millor sistema de salut, unes millors prestacions a tots nivells, una atenció directa als problemes derivats de la immigració. Són les classes populars les més interessades en aquest nou text (som d'esquerres o no som?). És per això, i per l'anticatalanisme que es venta també per evitar els problemes propis de qui ho fa, que la dreta més reaccionària hi ha estat en contra des d'abans de conèixer el text. I ella, junt amb el ressentiment, serà l'única beneficiària de tots i cada un dels vots del no.
:
Dos articles
:
Recomano un parell d'articles que avui he llegit a rel del tema. Un, el de cada dia més citat (per mi) Enric Juliana a La Vanguardia, amb una interessant comparació amb Gaziel i Carl Schmitt que subscric plenament. Comença al·ludint a les crítiques de sociovergència o d'establishment que ara es fan (que van provocar un post meu que sé que ha posat una mica nerviós). Creu que ERC ha acabat essent víctima d'una dialèctica ferotge amb l'imaginari "Espanya" que comparteix amb el PP (l'Espanya xunga, vaja, tots dos coincideixen que cal altra és possible). "Esquerra Republicana creyó encontrar en esa dialéctica las minas del rey Salomón. La rivalidad mimética con el PP -con España- robustecía su identidad, atrayendo el ímpetu de no pocos jóvenes y magnetizando al català emprenyat, insaciable consumidor de todo tipo de agravios. Pero como señala el antropólogo francés René Girard, intelectual católico de muy recomendable lectura, toda rivalidad mimética contamina cuanto le circunda, actuando como un auténtico agujero negro. Consume energías y agota paciencias. Y acaba devorando al más débil de los extremos. Fuera del Govern y compartiendo la pancarta del no al nuevo Estatut, ERC es hoy menos enemiga del PP. ¡Ay, Schmidt!".
:
El segon és de Joan B. Culla, a El País. La seva tesi rau en la incapacitat del partit de Carod d'haver superat les crisis de lideratge que van viure als seus inicis CDC o el PSOE, entre la tensió de contentar les bases o d'eixamplar la seva base política i programàtica. També diu que hi ha un error estratègic en la posició d'ERC d'anar del no al nul, donat que només ha fet créixer les tesis contràries a l'Estatut entre els seus afiliats que, sigui dit de passada, representen encara no un 1% dels seus votants, com diu Culla. Acaba especulant sobre si la postura de víctima que tan còmodament està prenent ERC els reportarà més vots a curt termini, i potser sí, conclou. "Pero conozco a algunos ciudadanos a los que les gustaría poder votar a Esquerra por su gestión institucional pasada y sus propuestas políticas de futuro, no porque se compadezcan de lo mal que la trata todo el mundo".
:
Dia de la Policia
:
Només unes notes per donar compte que ahir vam celebrar la Diada de la Policia Local de Mataró (131 anys!), amb força felicitacions i commemoracions. Vamm comptar amb el Director General de Seguretat Ciutadana, Jordi Samsó, un veritable servidor públic que a Mataró ens ha ajudat molt, i que va tenir paraules molt amables. Aquí teniu el que vaig dir. Avui, els Mossos ens donen dues alegries més. Felicitats. Foto: S. Ruiz / capgros.com.
:
Escriure - i X
:
escribir
porque alguien olvidó gritar
y hay un espacio blanco
ahora, que lo habita
:
escribir
porque es la forma más veloz
que tengo de moverme
:
:
escribir
:
¿y no hacer literatura?
...
¡y qué más da!:
:
(...)
:
...........................................Escribo
:
para que el agua envenenada
pueda beberse.
todo el dolor del mundo me pesa entre los muslos
:
Chantal Maillard, fragment d'"Escribir", a Matar a Platón, Ed. Tusquets, Barcelona, 2004, p. 89. Il·lustració: Kasimir Malèvitx, Blanc sobre Blanc (1918).

8 comentaris:

Joan Safont ha dit...

Suposo que amb tantes recomanacions de crítiques agres i amb tantes subscripcions de desqualificacions que busquen càrrec (com Juliana, que sona com a cap de Comunicació del Govern interí) no us passarà pel cap, després de les eleccions de novembre venir a pidolar els vots d'ERC pel qui poseu de candidat a la Generalitat?
El temps i els vots tot ho posa al seu lloc.

Anònim ha dit...

I suposo que a tu no s'et passarà pel cap donar-li els teus vots si t'els demana.

Joan Safont ha dit...

Evidentment, anònim, evidentment.

Romaní de Mata ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Romaní de Mata ha dit...

s'ha vist qui mana, el ZP i el Mas vosaltres aneu d'escolanets i és clar les "clases populars" a lo que mani el cardenal.

Ja no sou creibles.

Però el que és engrecador, és que hi ha molta gent que diu que no, que ja en tenen prou de tanta farsa.

Jo, per castigar-vos, us donaré un blanc.
apa!

Ramon B. ha dit...

- Joan,
No he entès mai les relacions ERC-PSC en clau pidolarie? Tu i Vendrell, sí? Vinga, deixem de pensar el les eleccions i els pactes i deixem que el poble de Catalunya es manifesti sobre l'Estatut.

- Romaní,
No t'equivoquis i, enlloc de castigar a qui vols castigar. ho facis a Catalunya. Alemnys no votaràs com els del PP!

Joan Safont ha dit...

Que hi té a veure en Vendrell? No siguis demagog siusplau! Tots som prou grans per fer servir altres recursos.
Estic d'acord que ara cal que els ciutadans ens manifestem sobre l'Estatut, a favor o en contra, però és innegable que ben aviat hi han eleccions, i mal que ens pesi, la campanya ja ha començat, una seguirà a l'altre.
Jo només recordo, els aficionats a l'hemeroteca ho poden comprovar, que després de les eleccions quan ERC havia decidir amb qui feia pacte de govern, foren moltes les presions, manifestos, actes, acusacions de no ser prou d'esquerres, advertencia de la transcendència del moment, de la traïció que suposaria pactar amb el que anomenàveu "la dreta" (sí, aquests que ara són tan amics vostres)...
I el que no entenc és com es pot insultar tant i amb tanta obstinació algú que després voldràs que col·labori amb tu.
Per cert, dius en algún lloc que si guanya el no serà la primera vegada que les tesis del PP triomfen, només recordar-te que en clau catalana (això ja sé que costa) el PP és un partit marginal, i en canvi ERC té 23 diputats, gairebé el doble. Per tant no sé de qui seran la majoria de vots contraris... Les eleccions de la tardor ens col·locaran a tots, serviran per recomptar-nos.

Ramon B. ha dit...

Joan,
Demagog? Qui ha parlat de pidolar? Qui, si no l'exconseller Vendrell està a citat a Fiscalia x un assumpte de "pidolatge"?. qui ha insultat? On? Quan?