dilluns, de desembre 10, 2007

La Generalitat invertirà un 18% més al Maresme el 2008 *

:
La diputada socialista Consol Prados va informar que "des del 2004 s’ha anat incrementant les inversions del Govern al Maresme, dels 44 M€ del 2004 als 91,5 M€ del 2008, el que representa un augment del 107,7% en quatre anys". Per la diputada "l’increment i les prioritats de la inversió respon a la necessitat de resoldre alguns dèficits que veníem arrossegant i que ens aquests moments el Govern atén conjuntament amb els diferents municipis". Segons Prados les actuacions educatives "s'emporten bona part del pressupost, el que significa: més i millors centres educatius per atendre a més població escolar, i més qualitat de l’educació com a inversió en el nostre capital social".

Una de les prioritats del Govern és la política d’habitatge. El 2008 se'n construiran 550 de públics a la comarca. Consol Prados explica en aquest sentit que "el Pacte Nacional d’habitatge i la nova llei d’accés a l’habitatge són instruments imprescindibles per fer les polítiques que el país necessita, i amb inversió, que és el veritable compromís per fer més accessible l'habitatge". Un altre dels dèficits ha estat l’atenció a la salut mental. És per això que el 2008 es continuaran les inversions en la unitat d’atenció especialitzada a l’Hospital de Mataró, entre d'altres equipaments.

Pel que fa a la mobilitat, la diputada va dir que "es continuaran millores en alguns trams de les carreteres de la nostra comarca, com la millorens en accessos i cruïlles, o l’esperat enllanç de Mataró Nord de la C-32". També pel que fa a la mobilitat per Consol Prados continua sent una prioritat el transport públic "els socialistes al Maresme sempre hem apostat per un creixement i mobilitat sostenibles, no és cap novetat, és per això que seguim els treballs per continuar amb el carril bus a l’entrada de Barcelona, el suport al transport públic interurbà, els treballs del tren orbital fons a Granollers i d'allà a Vilanova connectant la segona corona metropolitana, i de manera prioritària i especial la situació de rodalies".
:
* article al butlletí municipal MésMataró corresponent al mes de desembre de 2007.
Foto: La regidora Carme Esteban i jo mateix acompanyant la diputada Consol Prados en un acte sobre la nova Llei de Serveis Socials. Foto: QM
:

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Ramon, per tot el que ens dius cada dia, tens un premi al meu bloc.

Anònim ha dit...

La despesa pública dóna la felicitat?
L'important és la qualitat, no la quantitat.

Ramon Bassas ha dit...

- Glòria,
Moltíssimes gràcies!

- Anònim,
Efectivament: més i més bones escoles, més i més bons centres de salut i més i més bones infrastrcuctures.

Anònim ha dit...

Hola Ramón, acabo de veure aquest post, feia dies que no et visitava.

De fet, és una alegria que vinguin més recursos cap el Maresme, com ha estat la tònica general des del Govern d'Entesa i de Progrés de la Generaltiat de Catalunya.

És veritat que hi ha una aposta important cap els serveis educatius, i d'això molts i moltes ne n'alegrem perquè permet elaborar una política de serveis complementaris, de gestió de beques i ajuts.... considerable.

Malgrat això, i havent estat al Ple del CCM passat i havent-me repassat el pressupost haig de lamentar en temes com HABITATGE, BENESTAR SOCIAL I COOPERACIÓ INTERNACIONAL, malgrat donar-se aquest increment d'ingressos, no es trasllada pel que fa a les despeses. És a dir, inclòs es pot afirmar que van en contra a la filosofia del govern d'Entesa de la Generalitat, fins i tot havent-hi mateixos partits en ambdós Govern.

Per posar-te un simple exemple. En les aportacions de les UBASP del Maresme de mensy de 20.000 habitants es pressuposta a partir dels drets reconeguts del 2007 un increment del 19%, i en canvi només s'incrementa cap els ajuntaments per aquesta gestió un 0,98%, ( ni l'IPC) i això en un any tan important en el que es desplega la llei de Serveis Socials, de l'autonomia personal...
Aquesta mateixa lectura en dóna en diverses partides de Benestar Social, com per exemple en el desplegament de la LLei de la Dependència on només es passa als ajunaments 100 € ( si 100€ en capítol IV, i algun concepte més) d'uns ingressos de 99.000.
I no parlem de cooperació internacional, on aquesta partida davalla considerablement en relació al 2007, tot i haver-hi un increment considerable en partides d'ingressos propis del CCM....

com veus, estan molt bé els ingressos, però en el camp social.... tinc els meus dubtes, sobretot pel que s'ha denonat que el pressupost 2008 de l'ens comarcal posa en dubte les polítiques socials del Govern de la Generalitat.

Per descomptat, és la meva visió, un cop analitzat tot el pressupost que vaig tenir ahir.

Salut

Jordi Merino

Ramon Bassas ha dit...

- Jordi
No he analitzat el pressupost del CCM, però crec que no és el que cal mirar per veure si hi ha hagut o no determinades prioritats polítiques en una altra administració. El CCM és una administració local de segon grau. T'asseguro que les de primer grau sí que ho hem notat.

Anònim ha dit...

És cert, però recorda que és segon nivell d'administració, hi ha gent que s'enfada si es parla de graus...
En el cas de Mataró es nota directament perquè els recursos es convenien, es deleguen o es traspassen directament, en el cas d'ajuntaments menors de 20.000 habitants (26 de 30 al Maresme), molt han de rebre els recursos via el Consell Comarcal. (Benestar Social, polítiques migratòries....)

Jordi Merino

Ramon Bassas ha dit...

- Jordi,
Vaja, tenia entès que la Llei parlava de graus. En fi, en qualsevol cas, la majoria de ciutadans de Catalunya viu en nuclis urbans me
és aviat grans, i moltes polítiques locals es presten mancomunades al marge dels consells. per això crec que fa de mal veure. Cada consell és un món.

Anònim ha dit...

De fet per a diferenciar entre grau/ó i nivell, jo em remetia a l'informe sobre la revisió de l'organització territorial de Catalunya que es va fer al 2000, i i que es va fer a petició de tots els grups parlamentaris catalans.
entre els seus acords parlament de nivell: un primer nivell bàsic, el municipi on s'han de garantir la prestació de serveis bàsics... i així anava pujant nivells. el de segon nivell era la organització comarcal.
La LLei de 5/1987 (diputacions) parla de dos nivells, el local i el supramunicipal.

Potser jo em referia més a nivell de prestació, de totes maneres gràcies per l'apreciació.

Salut

Ramon Bassas ha dit...

Jordi,

Una cosa no treu l'altra. pPerò legalment, el primer grau correspon a administracions els electes de les quals que són elegits mitjançant sufragi universal i el segon grau als que no és així, com és el cas. També és de segon grau la Diputació de Barcelona.