dijous, d’octubre 02, 2008

Socialitzar les pèrdues?

Bon article del d'Antón Costas a El País (edició Catalunya) de dimarts passat. Us en poso alguna mostra.
:
Imaginen que esos banqueros y empresarios que nos proponían desregular toda la economía y sacar al Estado de cualquier actividad que no fuese la de policía y de justicia (la ley y el orden) hubiesen logrado su objetivo. ¿Quién atendería ahora sus angustiadas llamadas de auxilio para que el Estado les rescatase de las situaciones de quiebra?
:
El Estado regulador ha sido el gran invento del siglo XX. (...) Ese gran invento hay que protegerlo tanto de sus enemigos como de algunos de sus más fervientes partidarios.
:
Es tentador defender que en el pecado llevan la penitencia. O que cada palo aguante su vela. Pero hay razones para no caer en la estupidez de dejarse sacar un ojo si al enemigo le sacan los dos. Una quiebra bancaria generalizada no sólo se llevaría por delante a los imprudentes, sino al conjunto de la economía al provocar una depresión del crédito. (...)
:
Pero una fuerte y repentina caída de los precios de los activos no sólo arruina a los muy endeudados, sino que puede arrastrar también a los bancos, empresas y personas con un balance saneado. (...) Eso es lo que ocurrió en 1929 y lo que puede ocurrir ahora. (...)
:
En este caso, esa labor reguladora la puede hacer el Estado nacionalizando el riesgo de quiebras a través de algún organismo que actúe como comprador de última instancia. Aunque también la podrían realizar grandes inversores privados. De hecho, en estas situaciones surgen buenas oportunidades de negocio. (...)
:
Y lo que se haga no puede ser un simple "paréntesis en la economía de mercado", como con fraudulenta inocencia pidió el presidente de la patronal española. Tiene que significar una modificación radical del modelo del sistema financiero desregulado que nos ha conducido a esta crisis.
:
(...) El peligro es que nacionalizando los riesgos se haga socialismo para ricos. Es decir, privatizar las ganancias y socializar las pérdidas.
:

6 comentaris:

Anònim ha dit...

El darrer paràgraf també és molt bo.

Pensava amb l'Hugo Chaves, o l' Evo Morales, aquests també nacionalitzen bancs i/o mostren un grau d'intervencionisme important en l' economia.
....I els critiquen i fort per això....

Quina serà la diferència amb el que acabaran fent a EEUU ?

Poder que uns pretenen socialitzar els guanys i els altres pretenen socialitzar les pèrdues ?????

Visca el socialisme ? je, je, je...

Però quin, on , ....?

Mare meva amb tot plegat i quina barra que tenen "alguns" que són tan volàtils,invisibles i FALSOS com les mateixes operacions financeres que en els darrers anys s'han muntat sense cap impunitat.

Joaquim T.


Poder que un vol

Ramon Bassas ha dit...

- Joaquim,
Per mi el socialisme no té res d'intervencionista, de manera que no m'agrada ni la solució Bush ni la de Chávez, que mno sap que abans de repartir, s'ha de crear.

Anònim ha dit...

Ara si que m'has deixat ben parat...
Que el socialisme no és intervencionista ....??????

No em diguis que totes les polítiques lligades a l'àmbit econòmic i que parteixen de l'esquerra es limiten a ser mers espectadors i/o àrbitres de les regles del mercat ???

Ja veig que no hi entenc ni un borrall !!!
No,no,...que em deixes descol.locat.


Joaquim T.

Ramon Bassas ha dit...

- Joaquim,
Jo dic el meu... Crec que el socialisme no és exactament atorgar a l'estat el paper salvífic, sinó regulador. El socialisme en què jo crec es basa més en la cooperació humana, en la capacitat de la societat de sortir-se'n i en el repartiment del poder... que sovint l'Estat concentra.

Anònim ha dit...

Penso que regular és intervenir.
I vol dir tenir una posició davant la inercia del mercat que es regula garirebé tot sol _ i es desregula !!!! ).
D'acord amb que l'Estat no ha de tenir un paper salvífic.
La qëstió és que el poder econòmic te més poder que l' Estat i pot fer anar a aquest de corcoll.
D'això em queixo i lamento

Joaquim T,

Ramon Bassas ha dit...

- Joaquim
-Intervenir el que cal i prou, per entendre'ns.