Us deixo la tertúlia d'aquest matí a Catalunya Ràdio amb atinades reflexions de crítics a l'actual direcció del PSC dels companys Joaquim Nadal, Montserrat Tura, Marina geli, Laia Bonet, Rocío Martínez, Pia Bosch (altres membres de la direcció han declinat de participar-hi). Val la pena sentir-la tota. Però, si no teniu temps, us recomano la intervenció d'una companya de Canet de Mar, a partir del minut 32:15, i les respostes encertadíssimes, a parer meu, que Nadal i Bonet fan al repte que té al davant el socialisme democràtic a Catalunya.
Crec que -metafòricament- el PSC s'ha de comprar una màquina del temps. D'una banda, per mirar de construir el projecte que farà falta d'aquí cinc anys, posem, fent l'esforç per saber a quina societat haurà de servir. I, per l'altra, per situar-se al 1978, i copiar exactament el procés d'unitat, el procés de cosir i de discutir, de posar la mirada en l'ambicó majoritària, que va fer possible el neixement del PSC i sumar, sumar i sumar, per fer néixer, néixer i néixer.
I de forma molt clara, concreta i explícita en parlen en aquest àudio les persones que he citat.
I de forma molt clara, concreta i explícita en parlen en aquest àudio les persones que he citat.
3 comentaris:
Pues nada, Ramon. A votar que sí, que es lo fetén. Y en las próximas elecciones de 20 vais a pasar a 17. O menos. El problema es que ahora tenéis una alternativa que ya no es marginal que agrupa a los que se han hartado de vosotros. Y, por el otro lado, los genuinos independentistas tampoco os van a hacer demasiado caso, porque es cierto que no sois formalmente un partido independentista. Bueno, vuestra será la elección, desde luego. A mí también me habría gustado que hubierais votado que sí, la verdad. Primero porque es lo que os gusta de verdad, y segundo, porque entonces habríais perdido aún más votos y porque supongo que así sería más fácil que de una vez se produjera la escisión del PSOE. Aunque tampoco espero mucho de un partido que se ha convertido en un socio de Bildu. Pero en fin, quizá algún día el PSOE se dé cuenta de que debe tener una especie de proyecto nacional. Porque si no, me temo que tenemos PP para rato. Y también en las Españas ha surgido un partido de izquierdas que considera que no hay por qué avergonzarse de sentirse constitucionalmente español. Saludos. JC
Que si ara recolzarem la consulta, despres que no, despres que no posarem pals a les rodes i despres de nou que no.... i bo i que la idea del federalisme, a les darreres eleccions se li va tornar a en Navarro com un boomerang de ferro directe a on fa mal, ell ja el torna a tenir a la ma i s'apresta a llençar-lo de nou. Es veu que no ha tingut prou amb les ultimes eleccions i en vol menys escons encara.
Es el que te ser la sucursal de Madrid. Si al menys, en ZP hagués estat conseqüent amb l'estatut, l'hagués acceptat tal com va sortir de la cambra catalana tal i com va prometre, si el impresentable d'en guerra no hagues fardat de "nos lo hemos cepillado", i el PSOE haguessin tingut els collons i la dignitat de complir el que es va pactar amb el estatut, com a minim hi hauria una mica de credibilitat, pero es que ni aixó. El PSOE no te credibilitat, i el PSC, amb la seva facilitat per baixar-se els pantalons a tot el que digui Madrid, tampoc.
NINGU es creu que la constitució Espanyola es modificarà per donar cabuda a un estat multifederal. Ni tants sol la gent del partit. Es una fugida endevant encara mes barroera que la d'en Mas perque al menys, en Mas sembla que sap el que vol. Serà bo o dolent, pero sembla que ho sap. I al menys el que promet te un transfons de verosimilitut: Podría arribar a pasar. Pero modificar la constitucio de tots els espanyols per donar encaix a un estat federal? Vinga! siguem seriossos. La gent no es idiota. La idea serà trasquilada a Madrid igual que ho va ser el estatut i quedarà en res. tothom o sap aixó.
I em dona la impressió que dintre del nostre partit encara no ho tenim gens clar. Una mostra la última votació al parlament. Aixó senzillament no pasa a un partit amb les ideas clares.
- JC,
A vegades em sembla que o bé tu o bé jo no devem viure allà mateix... Ni conec cap "nou partit d'esquerres" que "considera que no hay por qué avergonzarse de sentirse constitucionalmente español", com dius; ni sé de cap pacte amb Bildu, els predecessors de la qual van ser prohibits gràcies a la legislació que el PSOE proposà el sue dia a Aznar, et recordo.
La meva tesi és que calia votar que sí per dues raons, bàsicament: per poder votar que no, després (o que sí, si el que se'n deriva és un nou acord que resolgui el que el tribunal constitucional inconstitucionalment constituït ens va desconstitucionalitzar). I la segona, per refer el projecte d'un sol poble, a Catalunya, que va ser la raó principal del neixement del PSC (amb el PSOE integrat-s'hi) i que ara és en risc.
- Anònim,
ja he dit en aquest bloc que no comparteixo la decisió del PSC en aquest tema. Però tampoc m'apunto a les tesis dels nostres adversaris. Algun exemple:
a) la famosa "retallada" inicial de ZP (que el PSC ja va advertir en votar a favor de la proposta, ja que volia que tingués garanties consttucionals) fou acordada amb Artur Mas, que potser é a qui et refereixes quan parles de sucursal. Almenys, doncs, hi ha dos autors... i després refrendada pel poble de Catalunya. Crec que el problema és la sentència del TC de 2010.
b) tota modificació constitucional és complicadíssima i, probablement, a curt termini impossible, o impossible a favor de les tesis de la majoria de partits catalans. Però la suma, i no la resta, és l'únic que ens pot fer forts en un món com el que s'entreveu a partir d'ara. O sigui que ens haurem d'entendre ens agradi o no amb els nostres veïns, els espanyols, i, sobretot, amb els europeus. De manera que més val que comencem a pensar com fer-ho si l'actual 'statu quo' no ens agrada, perquè, alem¡enys a mi, no m'agrada.
Publica un comentari a l'entrada