:
:
Aquest vespre m'he assabentat de la mort en accident de trànsit de l'alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, amb qui havia coincidit en algunes ocasions. Només unes breus ratlles per expressar el condol, òbviament, però també la buidor, el silenci absolut que s'esdevé després de l'abrupta notícia que, de cop, empetiteix fins al no-res les diferències polítiques i engrandeix fins l'absolut el límit de la nostra humanitat. Que descansi en pau.
:
Església i gais (i II)
:
Seguint el que us deia ahir, aquí va la segona part del text que he recollit del darrer correu electrònic d' "Església Plural", que recull un text de Mossèn Josep Dalmau (a la foto). Vegeu com avui, encara, algunes coses s'han de fer clandestiament, és a dir, fora dels temples, encara que sigui convertint les sales municipals en una mena de catacumbes.
:
Aquest vespre m'he assabentat de la mort en accident de trànsit de l'alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, amb qui havia coincidit en algunes ocasions. Només unes breus ratlles per expressar el condol, òbviament, però també la buidor, el silenci absolut que s'esdevé després de l'abrupta notícia que, de cop, empetiteix fins al no-res les diferències polítiques i engrandeix fins l'absolut el límit de la nostra humanitat. Que descansi en pau.
:
Església i gais (i II)
:
Seguint el que us deia ahir, aquí va la segona part del text que he recollit del darrer correu electrònic d' "Església Plural", que recull un text de Mossèn Josep Dalmau (a la foto). Vegeu com avui, encara, algunes coses s'han de fer clandestiament, és a dir, fora dels temples, encara que sigui convertint les sales municipals en una mena de catacumbes.
:
El 21 d'octubre de 2006 Mn. Dalmau* va intervenir en una cerimònia civil de matrimoni entre persones del mateix sexe a l'ajuntament de Barcelona. Aquest contacte amb aquesta realitat li va portar la següent reflexió que vol compartir amb tots nosaltres.
:
UN PAS MÉS PER ACOSTAR-SE A LA HUMANITAT D’AVUI I DE SEMPRE A L’ ESTIL DE JESÚS DE NATZARET
:
Joan XXIII en deia “aggiornamento”, posar-se al dia. D’acord amb la realitat natural.
:
1) Corrien els dies de l’ any 1956. El Dr. Francesc Vila-Abadal em telefona i em diu que el vagi a veure perquè se li ha presentat un cas que sobretot és un compromís que desborda les seves competències com a metge cristià. Es tracta d’un jove ja madur amb una forta consciència cristiana que li havia confidenciat que era homosexual, i que ell no estava vocacionat pel celibat.
:
2) Em trobo amb el jove i fem una llarga xerrada que m’estalvio. En resum el seu argument es el següent: “Jo sempre he estat cristià, educat segons l’esperit de l’ Evangeli de Jesús de Natzaret, que tenia una predilecció pels pobres i pels que sofreixen injustament. Al fer-me més gran he descobert que les meves tendències sexuals anaven dirigides cap a altres homes: gens per les dones. La naturalesa m’ha fet així. Déu m’ha fet així. I si Déu m’ha provocat aquesta tendència minoritària, això no vol dir que jo hagi de mantenir-me en situació de celibat perpetuo, si la meva vocació no va dirigida a ser capellà. Per conseqüent com que soc home religiós catòlic, hi ha d’ haver alguna fórmula que resolgui l’ angoixa personal de persones com jo, i que Jesús de Natzaret, ple de llàstima per situacions desacreditades públicament, m’hauria acollit. No m’ hauria llançat la cavalleria per sobre.”
:
3) Li vaig comunicar que Sant Agustí va dir al Papa del seu temps, massa autoritari sobre els patriarques de l’Orient i que més tard provocaria el Cisme que encara dura: “Nosaltres abans de ser Petrins sou Cristians”¡ Per conseqüent sospito que seguint els comportaments de Jesús de Natzeret és possible trobar alguna formula substitutòria més endins o més enllà de les adherències culturals històriques que arrosseguem i que encara ens ofeguen.
:
4) Mentrestant hi ha varis Estats moderns que han legalitzat la boda entre homes o entre dones amb els mateixos drets i deures que els heterosexuals dins la corrent cada cop més propens a recuperar la laicitat de la vida dels mortals en els temps actuals; .Que no vol dir pas negar, per principi, la presència de Déu ni la vida transcendent. Diria que , tot el contrari. Estem entrant en un nou paradigma més d’ acord amb la realitat .El mateix Vaticà II de Joan XXIII parlant de la parella humana , afirma que el seu fi primordial és estimar-se, i abandona que la finalitat directa d’ ella, sigui la procreació; Apunta cap a una nova situació..(?).que quedà truncada pel cop d’autoritat absoluta del Papa Pau VI, al tallar dins la sala de sessions qualsevol altra discussió sobre la sexualitat. Hi havia ja uns grup importants de bisbes que somatitzaven al sentir parlar del tema que pretenia anar més enllà de la” paternitat responsable” Hauria tallat d’arrel les discussions sobre la sexualitat Joan XXIII.amb el seu “aggiornamento”?
:
5) A Les Espanyes s’ha aprovat també legalment l’ homosexualitat. Hi moltes parelles homosexuals o lesbianes que s’hi ha acollit. La majoria d’ells tenen un sentiment religions de la vida , però lluny de la Comunitat dels cristians; tenen consciència d’un Déu que és la raó primera i ultima de la vida, però això no té, per ara, cap manifestació externa, quan tota religió és fonamentalment una “vivència intima” que no acostuma a expressar-se de cara ells, que han estat perseguits i bescantats durant mil·lenis. L’Església oficial hauria d’haver proposat algun gest extern que cobris aquest abandó per comptes de deixar amb silenci la sortida de l’ abstinència total.
:
7) Al mes d’ agost del 2006,una parella que feia un temps havia sortit de l’ armari, Alex Estil-les i Xavi Palau, que es dediquen a la moda i a representar peces de vestir com les de Custo i organitzar passarel·les de models, donaren un cop de mà a l’ alcalde de Barcelona Sr. Clos, i aquest al saber que pretenien celebrar una boda, agraït pels serveis, es va oferir a casar-los ell, a la sala del Consell de Cent. Mentrestant la política del tripartit feia el seu curs amb meandres i desembocaments , i això portà a Clos a Madrid de Ministre i a Jordi Hereu de nou alcalde de Barcelona. I aquest rep l’ herència d’ haver de casar a la parella amiga meva d’ Alex Estil-les i Xavi Lanau..
:
8) Aquests joves mentre munten la seva festa amb moltes peces que acompanyen la boda, em demanen si jo com a sacerdot els puc donar una benedicció dins el conjunt d’actes de la celebració del seu compromís d’ amor. Jo havia tingut varis contactes amb homosexuals i debatut aquesta situació , i tenia presa ja la meva decisió sobre el tema.. M’imposaren sols una condició: que fos curt.
:
9) S’enviaren invitacions a tots els seus familiars, amics i a gent de la seva professió. Unes 300 persones. La Festa tenia ja data: el 21 d’ octubre de 2006, a les 7 de la tarda. La sala del Consell de Cent estava preparada per l’esperat esdeveniment, i la gent s’anava col·locant segons suggeriments de l’ encarregat del protocol. A mi m’indicaren que em posés entre les sis cadires destinades als pares i una autoritat del Marroc del costat dret, en front de les sis cadires dels testimonis de l’ esquerra a dalt el replà , on al mig hi havia les cadires vermelles encoixinades dels protagonistes de la cerimònia. Al fons , al cap de la sala , presidint la concentració, una taula destinada al Sr. Alcalde Exm. Sr. Jordi Hereu.
:
10) Finalment amb una musica adient, fan l’ entrada solemne la mare al costat esquerra del seu fill Alex Estil-les. I seguidament la mare del seu fill Xavi Lanau, que ocupen el seu lloc central.
:
Acaba la música, i el Sr.Alcalde Il.lm Jordi Hereu. pronuncia unes paraules de benvinguda , declarant que aquest saló de Cent té molta història i que està al servei de qualsevol ciutadà de Catalunya. Fa uns pocs dies la Fundació Alfons Carles Comin donava un guardo al Pare jesuïta Diaz Alegria i a Raimundo del PSUC pels seus serveis al país. I avui celebrem aquesta boda.
:
11) A continuació, amb el silenci que havien provocat les paraules del Sr. Alcalde, l’encarregat del protocol m’indica que tinc de ser el primer en representar el meu paper. Em poso dret, amb un micro al davant, i llegeixo solemnement el següent text:
:
Paraules en el matrimoni de l’ Alex i en Xavi
:
Il.lm Sr. Alcalde de Barcelona Jordi Hereu
Benamats pares i familiars,
Benvolgudes companyes i companys presents a aquesta solemne boda d’en Alex Estil.les i Xavi Lanau
:
Des de la teva infantesa, Alex, he seguit els teus recorreguts personals per haver estat amic dels teus pares. I Sobretot, t’he pres el pols durant els ideals de la teva joventut que has perseguit amb entusiasme i abnegació. Has estat sempre un rebel; però has tingut una bona relació personal amb tota la família, de pares i germans que t’han respectat i ajudat en les teves iniciatives.
:
Des d’aquesta perspectiva em permeto suggerir-vos als dos Alex i Xavi, dos punts de reflexió abans de donar-vos la meva benedicció de sacerdot cristià, compromès com vosaltres, en totes les causes que semblen perdudes a favor dels homes i dones d’aquest país, com hauria fet Jesús de Natzaret.
:
1) Cal tenir sempre present que “l’ Amor és Lliure o no n’hi ha.” Ningú ens pot obligar a estimar a un altre per força. Si la llibertat és necessària per triar a algú amb qui conviure, encara que de moment estigui el camí ple d’obstacles de tota mena, com heu hagut de fer els dos, fa ja 17 anys, ... també la llibertat ha de continuar essent la que vertebri el vostre amor si el voleu mantenir, fer-lo créixer i madurar. L’acte de casar-se és sols l’ inici d’una gran aventura personal i intima de conviure dins el clima sublim de l’ amor, la única vivència que ens fa plenament feliços. Amor i Llibertat són les dues cares d’una mateixa moneda. Dit poèticament amb paraules de Khalil Gibran.” Mengeu del mateix pa, però no de la mateixa llesca; beveu del mateix vi però no del mateix vas” .
:
2) “L’Amor no posseeix ni pot ser posseït”, perquè a l’amor li basta l’amor. Sant Pau ho diu telegràficament. “L’amor no calcula; simplement es dona” I per això no convé que es confongui estimar amb conviure apilotats. Deixeu que hi hagi espais en la vostra unió; i deixeu que els vents del cel dansin entre vosaltres. Romangueu junts però no massa junts. Que la confiança sigui plena i mútua. Estimar vol dir ajudar que l’ altre faci també el seu propi camí per mantenir els seus carismes, la seva tendresa i la seva seducció. Busqueu moments per viure sols, perquè després la trobada és més esperada i més intensa. Tal com les cordes del llaüt estan soles, encara que vibrin amb la mateixa música.
:
Us beneeixo, doncs, perquè la vostra convivència perduri , creixi i maduri.
En nom del Pare, del Fill de l’ Esperit Sant. Que així sigui.
:
Mn. Josep Dalmau
Barcelona, 21 d’octubre de 2006
:
12) A continuació vaig a saludar als protagonistes donant-los-hi la mà i desitjant-los –hi una bona i feliç convivència. I tot seguit vaig saludar també allargant-li la mà al Il.lm Sr. Alcalde Jordi Hereu, qui em feu un curt comentari aprovatori per haver citat a Khalil Gibran a qui coneixia bé.
:
Hi havia un silenci intents com si fóssim en un temple.
:
13) Tot seguit un tenor interpretà un parell de cançons i fou molt aplaudit. Després el meu company veí del Marroc llegí en francès una poesia. I tot seguit una noia vestida de blanc com de primera Comunió Cayetana Guillen Cuervo recità una altra poesia llegida. I per acabar les curtes intervencions un jove tocà una peça amb el violoncel .
:
14) I comença la cerimònia pròpiament dita del matrimoni civil. Una curta exhortació del Sr. Alcalde sobre el viure amb parella, i tot seguit el ritual llegit oficialment, citant el dia que s’aprovà el casament de gais i lesbianes en el parlament de Madrid i les preguntes de rigor d’aquests casos. Signaren el document i finalitzat l’ acte oficial ,els protagonistes es feren una forta abraçada , i tota la gent, posant-se dreta, aplaudí llargament, i es llançà a felicitar la nova parella.
:
15) En mig del desori. vingué directament a mi una noia que tenia un llarg nas que li omplia tota la cara , i em suplicà vivament que ella volia el text de les meves paraules; que les necessitava. Jo li pregunto con es deia i em respon ”Soc la Rosy¡” Rosy i que més ? li pregunto jo, per enviar-li el text llegit. I ella fent uns un gest exagerat d’estranyesa em respon: “No hi ha cap més Rosy aquí ¡ Soc Rosy de Palma¡¡¡ fou la primera que em demanà el text llegit de la benedicció. Desprès foren dotzenes que me’l demanaren. Un matrimoni em troba dins el còctel i la Sra. no es cansava d’alabar-me l’ escrit. “El volem perquè el posarem emmarcat al mig del menjador”. I em presenta el marit dient que era metge. Jo li pregunto quina especialització te . I em diu :”Jo li agafo la seva cara i li faig 20 anys més joves¡ Ah, moltes gràcies, acabo. Una persona comentava: “Jo hi he vist al mateix Jesucrist”. Un grup xafardejaven en els serveis higiènics: “ Demà aquest capellà el bisbe ja el cridarà¡”. “jo volia aplaudir-vos però em va semblar que no hauria estat ben vist”, deien un altre grup.
:
16) El cert és que el més sorprès de tots els assistents vaig ser jo mateix , davant el ressò i impacte que provocà entre els assistents el meu curt text, que era simplement alguna de les coses que dic quan vaig un sermó de casament. Suposo que allò que impressionà fortament fou que anava dirigit a uns homosexuals perquè significava el recolzament del Déu que – com els que es casaren- tothom porta a dins, d’alguna manera.
:
La conclusió que en vaig treure d’aquesta experiència és que els homes i dones del nostre temps porten encara a Déu dintre seu, i quan es dona una ocasió propicia manifesten la seva adhesió al Creador. Queda molta feina perquè el missatge de Jesús de Natzaret entri dins l’ espès embolic mental on es troba immersa tota la humanitat cristiana . Hi ha sovint una manera d’expressar i de viure la nostra fe catòlica “que més aviat vela que desvela el rostre de Déu”, pels nostres escàndols i mals exemples públics de la mateixa Església.
:
Gallifa 29 de novembre del 2006
Dues ciutats - XVII
:
:
UN PAS MÉS PER ACOSTAR-SE A LA HUMANITAT D’AVUI I DE SEMPRE A L’ ESTIL DE JESÚS DE NATZARET
:
Joan XXIII en deia “aggiornamento”, posar-se al dia. D’acord amb la realitat natural.
:
1) Corrien els dies de l’ any 1956. El Dr. Francesc Vila-Abadal em telefona i em diu que el vagi a veure perquè se li ha presentat un cas que sobretot és un compromís que desborda les seves competències com a metge cristià. Es tracta d’un jove ja madur amb una forta consciència cristiana que li havia confidenciat que era homosexual, i que ell no estava vocacionat pel celibat.
:
2) Em trobo amb el jove i fem una llarga xerrada que m’estalvio. En resum el seu argument es el següent: “Jo sempre he estat cristià, educat segons l’esperit de l’ Evangeli de Jesús de Natzaret, que tenia una predilecció pels pobres i pels que sofreixen injustament. Al fer-me més gran he descobert que les meves tendències sexuals anaven dirigides cap a altres homes: gens per les dones. La naturalesa m’ha fet així. Déu m’ha fet així. I si Déu m’ha provocat aquesta tendència minoritària, això no vol dir que jo hagi de mantenir-me en situació de celibat perpetuo, si la meva vocació no va dirigida a ser capellà. Per conseqüent com que soc home religiós catòlic, hi ha d’ haver alguna fórmula que resolgui l’ angoixa personal de persones com jo, i que Jesús de Natzaret, ple de llàstima per situacions desacreditades públicament, m’hauria acollit. No m’ hauria llançat la cavalleria per sobre.”
:
3) Li vaig comunicar que Sant Agustí va dir al Papa del seu temps, massa autoritari sobre els patriarques de l’Orient i que més tard provocaria el Cisme que encara dura: “Nosaltres abans de ser Petrins sou Cristians”¡ Per conseqüent sospito que seguint els comportaments de Jesús de Natzeret és possible trobar alguna formula substitutòria més endins o més enllà de les adherències culturals històriques que arrosseguem i que encara ens ofeguen.
:
4) Mentrestant hi ha varis Estats moderns que han legalitzat la boda entre homes o entre dones amb els mateixos drets i deures que els heterosexuals dins la corrent cada cop més propens a recuperar la laicitat de la vida dels mortals en els temps actuals; .Que no vol dir pas negar, per principi, la presència de Déu ni la vida transcendent. Diria que , tot el contrari. Estem entrant en un nou paradigma més d’ acord amb la realitat .El mateix Vaticà II de Joan XXIII parlant de la parella humana , afirma que el seu fi primordial és estimar-se, i abandona que la finalitat directa d’ ella, sigui la procreació; Apunta cap a una nova situació..(?).que quedà truncada pel cop d’autoritat absoluta del Papa Pau VI, al tallar dins la sala de sessions qualsevol altra discussió sobre la sexualitat. Hi havia ja uns grup importants de bisbes que somatitzaven al sentir parlar del tema que pretenia anar més enllà de la” paternitat responsable” Hauria tallat d’arrel les discussions sobre la sexualitat Joan XXIII.amb el seu “aggiornamento”?
:
5) A Les Espanyes s’ha aprovat també legalment l’ homosexualitat. Hi moltes parelles homosexuals o lesbianes que s’hi ha acollit. La majoria d’ells tenen un sentiment religions de la vida , però lluny de la Comunitat dels cristians; tenen consciència d’un Déu que és la raó primera i ultima de la vida, però això no té, per ara, cap manifestació externa, quan tota religió és fonamentalment una “vivència intima” que no acostuma a expressar-se de cara ells, que han estat perseguits i bescantats durant mil·lenis. L’Església oficial hauria d’haver proposat algun gest extern que cobris aquest abandó per comptes de deixar amb silenci la sortida de l’ abstinència total.
:
7) Al mes d’ agost del 2006,una parella que feia un temps havia sortit de l’ armari, Alex Estil-les i Xavi Palau, que es dediquen a la moda i a representar peces de vestir com les de Custo i organitzar passarel·les de models, donaren un cop de mà a l’ alcalde de Barcelona Sr. Clos, i aquest al saber que pretenien celebrar una boda, agraït pels serveis, es va oferir a casar-los ell, a la sala del Consell de Cent. Mentrestant la política del tripartit feia el seu curs amb meandres i desembocaments , i això portà a Clos a Madrid de Ministre i a Jordi Hereu de nou alcalde de Barcelona. I aquest rep l’ herència d’ haver de casar a la parella amiga meva d’ Alex Estil-les i Xavi Lanau..
:
8) Aquests joves mentre munten la seva festa amb moltes peces que acompanyen la boda, em demanen si jo com a sacerdot els puc donar una benedicció dins el conjunt d’actes de la celebració del seu compromís d’ amor. Jo havia tingut varis contactes amb homosexuals i debatut aquesta situació , i tenia presa ja la meva decisió sobre el tema.. M’imposaren sols una condició: que fos curt.
:
9) S’enviaren invitacions a tots els seus familiars, amics i a gent de la seva professió. Unes 300 persones. La Festa tenia ja data: el 21 d’ octubre de 2006, a les 7 de la tarda. La sala del Consell de Cent estava preparada per l’esperat esdeveniment, i la gent s’anava col·locant segons suggeriments de l’ encarregat del protocol. A mi m’indicaren que em posés entre les sis cadires destinades als pares i una autoritat del Marroc del costat dret, en front de les sis cadires dels testimonis de l’ esquerra a dalt el replà , on al mig hi havia les cadires vermelles encoixinades dels protagonistes de la cerimònia. Al fons , al cap de la sala , presidint la concentració, una taula destinada al Sr. Alcalde Exm. Sr. Jordi Hereu.
:
10) Finalment amb una musica adient, fan l’ entrada solemne la mare al costat esquerra del seu fill Alex Estil-les. I seguidament la mare del seu fill Xavi Lanau, que ocupen el seu lloc central.
:
Acaba la música, i el Sr.Alcalde Il.lm Jordi Hereu. pronuncia unes paraules de benvinguda , declarant que aquest saló de Cent té molta història i que està al servei de qualsevol ciutadà de Catalunya. Fa uns pocs dies la Fundació Alfons Carles Comin donava un guardo al Pare jesuïta Diaz Alegria i a Raimundo del PSUC pels seus serveis al país. I avui celebrem aquesta boda.
:
11) A continuació, amb el silenci que havien provocat les paraules del Sr. Alcalde, l’encarregat del protocol m’indica que tinc de ser el primer en representar el meu paper. Em poso dret, amb un micro al davant, i llegeixo solemnement el següent text:
:
Paraules en el matrimoni de l’ Alex i en Xavi
:
Il.lm Sr. Alcalde de Barcelona Jordi Hereu
Benamats pares i familiars,
Benvolgudes companyes i companys presents a aquesta solemne boda d’en Alex Estil.les i Xavi Lanau
:
Des de la teva infantesa, Alex, he seguit els teus recorreguts personals per haver estat amic dels teus pares. I Sobretot, t’he pres el pols durant els ideals de la teva joventut que has perseguit amb entusiasme i abnegació. Has estat sempre un rebel; però has tingut una bona relació personal amb tota la família, de pares i germans que t’han respectat i ajudat en les teves iniciatives.
:
Des d’aquesta perspectiva em permeto suggerir-vos als dos Alex i Xavi, dos punts de reflexió abans de donar-vos la meva benedicció de sacerdot cristià, compromès com vosaltres, en totes les causes que semblen perdudes a favor dels homes i dones d’aquest país, com hauria fet Jesús de Natzaret.
:
1) Cal tenir sempre present que “l’ Amor és Lliure o no n’hi ha.” Ningú ens pot obligar a estimar a un altre per força. Si la llibertat és necessària per triar a algú amb qui conviure, encara que de moment estigui el camí ple d’obstacles de tota mena, com heu hagut de fer els dos, fa ja 17 anys, ... també la llibertat ha de continuar essent la que vertebri el vostre amor si el voleu mantenir, fer-lo créixer i madurar. L’acte de casar-se és sols l’ inici d’una gran aventura personal i intima de conviure dins el clima sublim de l’ amor, la única vivència que ens fa plenament feliços. Amor i Llibertat són les dues cares d’una mateixa moneda. Dit poèticament amb paraules de Khalil Gibran.” Mengeu del mateix pa, però no de la mateixa llesca; beveu del mateix vi però no del mateix vas” .
:
2) “L’Amor no posseeix ni pot ser posseït”, perquè a l’amor li basta l’amor. Sant Pau ho diu telegràficament. “L’amor no calcula; simplement es dona” I per això no convé que es confongui estimar amb conviure apilotats. Deixeu que hi hagi espais en la vostra unió; i deixeu que els vents del cel dansin entre vosaltres. Romangueu junts però no massa junts. Que la confiança sigui plena i mútua. Estimar vol dir ajudar que l’ altre faci també el seu propi camí per mantenir els seus carismes, la seva tendresa i la seva seducció. Busqueu moments per viure sols, perquè després la trobada és més esperada i més intensa. Tal com les cordes del llaüt estan soles, encara que vibrin amb la mateixa música.
:
Us beneeixo, doncs, perquè la vostra convivència perduri , creixi i maduri.
En nom del Pare, del Fill de l’ Esperit Sant. Que així sigui.
:
Mn. Josep Dalmau
Barcelona, 21 d’octubre de 2006
:
12) A continuació vaig a saludar als protagonistes donant-los-hi la mà i desitjant-los –hi una bona i feliç convivència. I tot seguit vaig saludar també allargant-li la mà al Il.lm Sr. Alcalde Jordi Hereu, qui em feu un curt comentari aprovatori per haver citat a Khalil Gibran a qui coneixia bé.
:
Hi havia un silenci intents com si fóssim en un temple.
:
13) Tot seguit un tenor interpretà un parell de cançons i fou molt aplaudit. Després el meu company veí del Marroc llegí en francès una poesia. I tot seguit una noia vestida de blanc com de primera Comunió Cayetana Guillen Cuervo recità una altra poesia llegida. I per acabar les curtes intervencions un jove tocà una peça amb el violoncel .
:
14) I comença la cerimònia pròpiament dita del matrimoni civil. Una curta exhortació del Sr. Alcalde sobre el viure amb parella, i tot seguit el ritual llegit oficialment, citant el dia que s’aprovà el casament de gais i lesbianes en el parlament de Madrid i les preguntes de rigor d’aquests casos. Signaren el document i finalitzat l’ acte oficial ,els protagonistes es feren una forta abraçada , i tota la gent, posant-se dreta, aplaudí llargament, i es llançà a felicitar la nova parella.
:
15) En mig del desori. vingué directament a mi una noia que tenia un llarg nas que li omplia tota la cara , i em suplicà vivament que ella volia el text de les meves paraules; que les necessitava. Jo li pregunto con es deia i em respon ”Soc la Rosy¡” Rosy i que més ? li pregunto jo, per enviar-li el text llegit. I ella fent uns un gest exagerat d’estranyesa em respon: “No hi ha cap més Rosy aquí ¡ Soc Rosy de Palma¡¡¡ fou la primera que em demanà el text llegit de la benedicció. Desprès foren dotzenes que me’l demanaren. Un matrimoni em troba dins el còctel i la Sra. no es cansava d’alabar-me l’ escrit. “El volem perquè el posarem emmarcat al mig del menjador”. I em presenta el marit dient que era metge. Jo li pregunto quina especialització te . I em diu :”Jo li agafo la seva cara i li faig 20 anys més joves¡ Ah, moltes gràcies, acabo. Una persona comentava: “Jo hi he vist al mateix Jesucrist”. Un grup xafardejaven en els serveis higiènics: “ Demà aquest capellà el bisbe ja el cridarà¡”. “jo volia aplaudir-vos però em va semblar que no hauria estat ben vist”, deien un altre grup.
:
16) El cert és que el més sorprès de tots els assistents vaig ser jo mateix , davant el ressò i impacte que provocà entre els assistents el meu curt text, que era simplement alguna de les coses que dic quan vaig un sermó de casament. Suposo que allò que impressionà fortament fou que anava dirigit a uns homosexuals perquè significava el recolzament del Déu que – com els que es casaren- tothom porta a dins, d’alguna manera.
:
La conclusió que en vaig treure d’aquesta experiència és que els homes i dones del nostre temps porten encara a Déu dintre seu, i quan es dona una ocasió propicia manifesten la seva adhesió al Creador. Queda molta feina perquè el missatge de Jesús de Natzaret entri dins l’ espès embolic mental on es troba immersa tota la humanitat cristiana . Hi ha sovint una manera d’expressar i de viure la nostra fe catòlica “que més aviat vela que desvela el rostre de Déu”, pels nostres escàndols i mals exemples públics de la mateixa Església.
:
Gallifa 29 de novembre del 2006
:*Mossèn Josep Dalmau, Sant Llorenç Saval 1926, capellà i llicenciat en Teologia. Rector de Gallifa (Vallès Occidental-bisbat de Vic) i promotor del santuari ecològic de la Mare de Déu de l'Ecologia. Autor de diversos llibres, el darrer: "Cap on va l'Església catalana?"
Dues ciutats - XVII
:
La imaginación es más económica, introduce abreviaturas y símbolos, se vale de sugerencias, matices y alusiones.
:
Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 267.
Il·lustració: Antoni Tàpies, Roba Interior, 1972.
:
