divendres, de juliol 01, 2005

La llei et dóna força perquè em puguis estimar

Ple d'ahir
:
El Ple extraordinari que vam fer ahir a l'Ajuntament tenia dos punts. El primer, el de donar entrada a un nou regidor del PP. Durant el dia havíem coincidit a la Jornada de Protecció Civil i vam poder parlar una estona, cordialment, de l'experiència que inicia. Amb algunes persones vam fer broma que ara ja podria casar gais. Bé, el regidor va aguantar bé el chorreo d'unes participants que defensaven, també amb cordialitat, el matrimoni entre persones del mateix sexe. Confesso que m'agrada provocar, especialment si l'interlocutor té sentit de l'humor. Sembla que és el cas (o dissimula molt bé). L'altre tema tenia a veure amb l'aprovació de la reducció del tipus pel qual s'estableix l'Impost de Béns Immobles (l'antiga contribució), per esmorteir el factor del valor cadastral que, amb la revisió d'aquest per part del Ministeri d'Hisenda, s'ha actualitzat. Bé, no sé si m'explico (la majoria de gent fuig d'aquestes explicacions i em diu: "bé, però què em clavareu?").
:
La meva companya Pilar Gonzàlez (vegeu foto), regidora de Serveis Centrals, em sembla que ho va dir clar i curt: doncs no incrementarem la pressió fiscal dels tributs de Mataró, fent que aquests se situïn al voltant d ela inflació. De fet, des que mantenim aquesta política, ha pujat més la inflació (els preus) que els impostos locals. El diferencial crec que ara està entre el 6 i el 7% en els darrers deu anys. A causa justament de la revisió cadastral, que actua de forma desigual, tres quartes parts dels contribuents veuren pujar el seu IBI per sota de la mitjana.
:
L'altra cosa que va dir la regidora és que s'obre a partir de setembre un procés d'atenció i de revisió un a un de tots aquells que ho vulguin, amb una oficina especialitzada de les dues administracions actuants.
:
Reaccions de l'oposició. Mentre CiU feia un exercici de responsabilitat i reconeixia la moderació de la proposta del Govern, bo i abstenint-se, el PP treia els seus tòpics habituals (no deuen haver-se llegit res). S'obliden que l'anterior revisió cadastral (feta amb el mateix mètode), la va fer un Ministeri governat pel PP i que, sobretot, el Govern del PP sí que va pujar la pressió fiscal. Per això feien revetlla de sant Joan fora d'hores. Per no sentir aquest soroll de fons.
:
Olga Boix
:
Avui he estat a la inauguració d'una exposició altament recomanable de la fotògrafa Olga Boix (l'altre dia vaig parlar amb son pare, que coneix el meu de fa anys, una persona molt agradable), que commemora la festa de Les Santes, a poques setmanes d'una nova edició. Té dues parts, la de dalt, que en diu "mandales" són unes composicions curioses, on les fotografies són pinzellades d'aquestes composicions. Les de l'espai de baix, de càmera lomogràfica, o alguna cosa que s'assembla a aquest nom, recull escenes quotidianes, també composades com en una seqüència. És a l'Ateneu de la Caixa Laietana i us ho passareu bé contemplant-la.
:
Carrer Prat de la Riba
:
També he tingut ocasió, aquest vespre, d'anar fins al carrer Prat de la Riba, que inicia un llarg cap de setmana de festa, com cada any. Hi hem anat amb l'Alcalde i uns quants regidors i he pogut estar amb vàries persones que coneixo d'aquell carrer. Hi tornaré. Aquest vespre la novetat era una exposició de fotografies antigues que ha tingut molta acollida, en la que hi ha tingut un paper central el dissenyador i veí del barri Jordi Gasull. A més, com he dit altres vegades, tenen un blog. O sigui que som col·legues.
:
Dia històric: homosexuals i joves
:
L'aprovació, ahir, de la Llei que permet casar dues persones del mateix sexe, és un dia històric certament. Dels meus bloggers preferits, destaco el quart i darrer post del cicle dedicat al tema, magnífic, d'en Cinto Amat. Inclou un bellíssim sonet de Shakespeare, traduït per Salvador Oliva, que acaba així: "La llei et dóna força perquè em puguis deixar; / però no te’n dóna perquè m’hagis d’estimar". Tota una epopeia, sí. Un altre és el de Miquel Iceta, que inclou un fragment del discurs de Zapatero al Congrés. Emocionant. I el darrer, el de Miguel Guillén, parteix d'aquest mateix discurs per commemorar el Dia en un altre post.
:
Ah, avui no tan sols ha estat històric per això, també en l'aprovació, per part del Govern espanyol, d'un amiciós Pla de Joventut per afavorir l'emancipació juvenil. I, paral·lelament, un Pla d'Habitatge que, sens dubte, en serà el millor aliat. En Xesco Gomar m'ha animat a parlar-ne avui al blog, i té raó, què carai. L'Eloi Aymerich diu que a Dinamarca, mesures semblants han aconseguit rebaixar l'edat d'emancipació. aquest és un objectiu més important del que sembla. Resumint: a més possibilitats d'anar-se'n aviat de casa, més responsabilitat personal, més construcció de llibertat individual i menys de nocturnitat i accidents.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Parece muy interesante el trabajo de Olga Boix. No he podido leerme toda la entrevista pero me parece muy original usar la cámara lomográfica para intentar componer una escena mayor a semejanza de un mandala. Normalmente la lomo se utiliza como instantánea del momento y capta las cosas según vienen. Por eso creo que es interesante que tras este tipo de uso, haya un montaje de las imágenes más meditado que ayude a acercarse más al artista.
Un saludo Ramón!!!

Joan Salicru ha dit...

família,
esteu confosos, em sembla. Les fotos fetes amb la càmera lomogràfica són les de dalt -la gràcia, si no ho tinc mal entès, és que el format original de les fotos és més gran-. Les dels mandales estan fetes amb una càmera normal.
apa,
joan

Ramon Bassas ha dit...

Warsaw,
Como dice Joan, los mandala y las lomo son dos partes separadas.

Joan,
Sí, m'he confós situant una part a dalt i l'altre a bax quan era al revés.

Pedro ha dit...

Repeteixo per enèssima vegada. Si no fem servir el català, creus que el conservarem?
Has vist un anunci que diu:"parla sense vergonya, parla amb llibertat"?

Joan Salicru ha dit...

Pedro:
prou ja, home, prou.
Deixa que cadascú faci el que vulgui!
joan

Pedro ha dit...

Joansalicru, evidentment que tothom pot fer el que vulgui. Si vols donar ordres, dona-les a casa teva. Suposo que t'has adonat que m'he queixat del comprotament d'en Ramon, i no del tal warsaw_79, que només parla castellà. Com és que m'he queixat d'en Ramon, que és catalanoparlant, i no d'en warsaw_79, que és castellanoparlant? Molt fàcil, perquè agraeixo la sinceritat de la gent, agraeixo que la gent no tingui dobles comportaments. Si dius que defenses ña llengua catalana i després a la mínima et canvies al castellà, ets un hipòcrita. A mi si em demanen que parli en castellà, ho faig gustosament, però m'ho han de demanar, si no m'ho demanen, no ho faig, perquè vull conservar la meva llengua. Joanslicru, t'has d'obrir de mires, no pot ser que tinguis una mentalitat tan tancada, i que quan no entenguis el comportament d'algú degut a la teva mentalitat tancada, et posis a donar ordres. Jo no dono odres a ningú, només faig preguntes que intenten obrir la ment de la gent, encara que potser no ho aconsegueixo, faig el que puc, sense donar ordres.

Ramon Bassas ha dit...

Pedro,
D'entrada, no saps el que m'ha demanat o no la warsaw, ja que, al marge dels comentaris que hi ha aquí, també hi ha vida. I acostumo a parlar amb els madrilenys en castellà, més encara si ells fan l'esforç de llegir els post en català. D'altra banda, no sé què té a veure defensar el català en usar-lo quan et convingui. I, per últim, pren-te els consells d'en Joan com una crida a la calma. Viuràs més bé.

Anònim ha dit...

Pedro, segueixo el blog d´en Ramon de tant en tant i sempre em trobo comentaris teus bombardejant-lo amb crítiques sobre el que fa i no fa. Sobre el que té què fer i el què no. En quant al tema del català.. això què és?, acoso y derribo?. Què vols que et digui, en Ramon et dona mil voltes en quant a tolerancia i a la crida al entendiment.

Ja està, ja ho he dit. Perdoneu la intromissió, però possats a queixarse..

Salut.

Burdon

Ramon Bassas ha dit...

Gràcies, Burdon. Ets el del blog "Desde el Jergón"?

Pedro ha dit...

M'agrada la tev amanera de justificar les coses: "Les coses són així perquè jo ho dic i ja està".
Quan dius una cosa l'has de justificar burdon, les coses no són com són perquè sí.

Anònim ha dit...

Yo sólo quería decir que Ramón puede muy bien defender la lengua catalana y hablarla; y a la vez tener el repeto de que cuando alguien le comenta un post en castellano, él lo conteste en la misma lengua en que la persona le comentó.

No traiciona su lengua ni su modo de pensar, simplemente es por educación.

Siento el revuelo que ha provocado el comentario...
Saludos a todos!!

Ramon Bassas ha dit...

Warsaw,
No sientas nada, creo que una madrileña siga un blog en catalán demuestra hasta qué punto es fácil romper los tópicos en los que algunos parecen cómodamente (pero con cara de enfadados) instalados.
Por suerte, la mayoría de catalanohablantes tenemos una relación más sencilla con nuestra lengua y más tolerante con el castellano, idioma que tenemos la suerte de conocer y usar a menudo.
¡Un abrazo!

Anònim ha dit...

Bé Pedro, està bé.

Abans de res, vull dir-te que no tinc el gust de conèixer ni a en Ramon ni a tu ni a la resta. Si vols, podem tornar a llegir la teva réplica a en Joansalicru, plagada de impertinencies como aquesta:

"Si vols donar ordres, dona-les a casa teva. Suposo que t'has adonat que m'he queixat del comprotament d'en Ramon, i no del tal warsaw_79, que només parla castellà"

En Joan no t´estava donant ordres, t´estava demanant que deixesis el tema. Em sembla que a ningú no li importaba el tema del canvi de llengua d´en Ramon, menys a tu.

O aquesta altre:

"Si dius que defenses la llengua catalana i després a la mínima et canvies al castellà, ets un hipòcrita"

Això company, és una impertinencia com una casa. Això m´ho dius a mi i no t´ho consentiria. I ja veus, Ramon segueix responent a tots el teus dubtes, queixes i martingales varies.

Segur que deus ser dels que pensen que quan en Serrat va començar a treure discos en castellà, a la vegada que els treia en català, va ser un traïdor per a la causa.

El català no es pot forçar. Té que ser lliure, flexible. Renego de tota imposició. Jo mateix acostumo a parlar en castellà mentre em parla en català un amic, un conegut o la veïna del cinqué. Tampoc passa res si cambiem el chip y ens possem a parlar el dos en català o en castellà. I tots tan amics!!. Ara mateix estic fent un esforç per respondret ja que no acostumo a escriure en català, però si ho faig, ho faig amb gust. Primer per mi i després per vosaltres.

Pedro, fes un esforç tu també i deixa de tocar la pera. Perquè això que fas és tocar la pera, eh?. Una afició tan normal com qualsevol altre per altre banda... però ja saps, si no et segueixen el rotllo, pot arribar a cansar a la gent. No voldrás això, no?.

Ara sí, per terminar aclarir que el que he dit no es la veritat absoluta, clar, es la meva opinió, tan respectable como la de qualsevol. Si he sigut impertinent, què ho he sigut, ho sento, pero és què això es pega.

Ah si, dir-te també què espero que tinguis sentit de l´humor amb tot plegat, que li donis treva a en Ramon i que segueixis tant constructiu com t´ho he vist fer en altres posts. Però amb respecte. El mateix que t´estan donant a tu.

Salut!

Anònim ha dit...

ops, m´he oblidat de firmar. Sóc en Burdon. I si Ramon, sóc el Burdon de Desde el Jergón.

Salut a tots!.

Burdon

Anònim ha dit...

Felicitats pel blog, doncs, i agraït per les teves sàvies paraules.