:
Al matí, després del regal (gràcies), he estat a les Portes Obertes a l'Ajuntament (un èxit de públic, com cada any), fent de guia, una activitat que m'encanta. Després, he passat per la Plaça de Santa Anna, on hi feien el Llibre Gegant de la Ciutat (els nens proposen contes i els il·lustradors els complementen... fa molts anys jo vaig ser un dels il·lustradors), que aquest any ha comptat amb il·lustradors digitals, una iniciativa de Robafaves i Tecnocampus que m'ha semblat extraordinària. Innovació per fer actual i més engrescadora la tradició mataronina (vegeu la foto de l'esquerra).Més sobre ERC i el canvi de Govern
:
I no és meu. Una, un poema satíric d'en Cinto Amat, agut observador. La segona, les entrevistes que publiquen a El País i el diari Avui amb el President Maragall. I, la darrera, un ajustadíssim diagnòstic d'Enric Juliana (o el seu alter ego) a La Vanguardia d'avui: Esquerra transporta el mismo germen que la Liga Norte italiana. A ellos les molesta que se diga así, quizá porque no conocen el origen de la Lega Nord. ERC es el partido del català emprenyat,EFE asustado por el curso del mundo y rebotado contra los que mandan, porque deseando ocupar su puesto, sabe que no tiene fuerzas suficientes para ello. De ahí, la idealización de una Catalunya independiente. Esquerra suscita apoyos porque molesta a los de arriba, sin que importen mucho la elegancia, las formas o los modales. Fíjese en ese hombre, Vendrell, recién nombrado conseller. Viene a decir: "No os caigo simpático, ¿verdad? Pues me vais a tener que aguantar". Esquerra es antinoucentista. Y su caligrafía comienza a ser común en Europa. Quizá menos en España, porque los dos grandes partidos aún son capaces de sintetizar diversos humores sociales.
9 comentaris:
Ramon, si aquest partit és tant nefast què feu pactant amb ells? Són els qui han permès que arribeu al govern. Només us falta comparar-los amb Le Pen com va fer Boadella.
Vendrell, un bon exemple de com un TREPA INÚTIL I SERVIL A UNES SIGLES POT ARRIBAR A SER CONSELLER D'UNA COSA TAN VALUOSA COM ÉS LA GENERALITAT.
Una mica mes i surtim jo i el Petit Sr.Ruso a la segona foto al costat d'en Figueret.
Per cert, no entenc a que et refereixes amb "L'anunci de San Miguel".
Preferia el Juliana de Roma que no pas el servilita "matritense". No trobo justificació a la comparança entre Esquerra i la Lega Norte, un partit de caire ultradretà i xenòfog, soci i crossa d'un ximple com Berlusconi i els postfeixistes italià de l'Aliança Nacional. La visceralitat contra un partit d'impecable tradició i comportament democràtic, que mai ha fet el joc a tirans de dreta o esquerra (no tots els partits d'esquerres poden presumir de trajectòria democràtica) i que té un paper decisiu en la governabilitat de Catalunya i l'Estat, només es justifica en una fòbia personal. Que hi farem! Potser no sempre es pot caure bé a tothom!
- Pedro,
Perquè els pactes es fan entre gent que pensa diferent, no igual. I peruqè sempre et queda aquella cosa de núvia primerenca que pensa que alguna cosa, alguna coseta, podrà canviar...
- Anònim,
Potser sí, però no m'interessa el que és, sinó el que fa. Deixem-lo fer, no?
- Sr. Ruso,
Em referia a la música de "Paquito el chocolatero" que jo associo indefectiblement a Les Santes.
- Joan,
No diu que siguin el mateix, sinó que transporten "el mateix gèrmen" que ell defineix com al del "català emprenyat". Sincerament, crec que hi toca, I crec que és la base del problema que teniu respecte a l'Estatut.
En la dita està la questió, i és que totes les comparacions sempre han estat odioses (ja ho diu gent, ja...!) però és que a vegades són necessàries. Si ERC agafa ravietes mediàtiques i el PP no pot arribar a la mateixa alçada, sinó que ha de superar-se recollint signatures "absurdes" que hom ja sap que no aniran enlloc...(a més del cost que té per al contribuient); llavors, perquè comparar una i altra formació amb segons quines entitats no estaria permès? És obvi que a vegades no som tot el políticament correcte què voldríem i alguna frase visceral ha sortit de les nostres ànimes, però tinguem present que Sant Jordi és una festivitat catalana i catalanista, i aquelles forces polítiques que intenten desfer "certes" coses amb esforç aconseguides, que almenys escullin un altre dia.
http://cesarpasadas.blogspot.com/2006/04/sant-jordi-reivindicatiu.html
- Cèsar,
No sé massa què vols dir, però gràcies per opinar.
Com a persona, no com a militant d'ERC m'emprenya que m'enganyin, em fereix que m'utilitzin, em cabreja que menteixin.
I sentint-ho molt tot això ho ha fet el PSOE amb el silenci complice del PSC. Hem van enganyar quan van dir que podriem decidir dins de la Constitució Espanyola. Ens han utilitzat per resoldre el vertader problema que ells tenen (euskadi). I menteixen quan diuen que aquest estatut és el millor que és pot aconseguir.
Si emprenyat i decepcionat amb l'esquerra espanyola. Que un cop més s'ha demostrat més espanyola que esquerra.
- Anònim
No sé per què ho dius. Des que tenim la Constitució podem decidir (per exemple, qui ens governa, etc.); no sé en què ens han utilitzat, als catalans, pel tema d'Euskadi, francament. I, sí, és el millor que mai no hem tingut, aquest Estatut.
Però vaja, ja dic jo que hi ha "mercat" pel "català emprenyat", el símptoma que posa de manifest Juliana...
Publica un comentari a l'entrada