Pietat fashion
La pietat és una de les icones més repetides, de manera que, quan veiem en una foto un pare o una mare plorar pel seu fill mort en braços (massa sovint, massa sovint) de la nostra retina al cervell viatgen totes les pietats que hem anat registrant. Aquesta, de Sam Taylor-Wood, forma part de la peça Pieta 2001 (35 mm, film/DVD, durada: 1 minut 57 segons, és a De Jay Jopling/White Cube, Londres), és prou fashion (també la publicitat utilitza les icones), res a veure amb les fotos a què em referia, i utilitza el recurs de l'escala (originalment, la que baixa el cos de Crist) d'una forma que em recorda Rebeca o altres pel·lícules que pretenen un ambient inquietant. Què hi ha darrere la porta?:
El vot en blanc d'ERC
:
Ni sí ni no ni tot el contrari, semblen pensar el dirigents d'ERC, tot quadrant el cercle que va de l'eix de l'oportunitat històrica de Catalunya al del risc de perdre la poltrona (el propi Carretero ho reconegué) a causa d'unes bases desencisades per les expectatives creades prèviament per la pròpia ERC i alentades per una CiU trilera. Em temo que el referèndum serà, de nou, entre els que veiem les oportunitats i els avenços, i els que sempre tenen un compte pendent per saldar. I, probablement, té més a veure amb la disputa de l'espai nacionalista que no pas amb el que ens juguem de debò: el nostre autogovern amb unes dimensions mai no vistes. De nou, el tactisme. Un greu error.
:
9 comentaris:
Qualsevol diria que el PSC no ha actuat amb "tactisme" durant aquestes negociacions! O que el si de CiU és perquè han vist que l'Estatut representa una oportunitat històrica! O que el PP diu que no perquè creu que és un mal Estatut! O que ICV... bé, aquests és igual. ERC actua amb "tactisme", esclar. Clar i lamentable, però com tots. La qüestió és que l'Estatut que entre tots (menys el PP) vau elaborar al Parlament s'assembla més aviat poc a aquest "millorat" per Mas i ZP i això no només "fa mal" a ERC sinó a molts ciutadans.
Bona fotografia. Imatge molt recorreguda, molt abans de Miquel Àngel. Angoixa i Dolor. Una expressió fantàstica en aquesta fotografia.
Bona Pàsqua¡
- Ferran
La qüestió (en moltes coses de la vida) és que arriba un dia que t'has de deixar de tàctica i anar al gra. Sincerament, no ve d'un aeroport.
- Jordi,
Bona Pasqua a tu, també, que te l'has currada més que ningú!
No ve d'un aeroport? Home. No sé què dir-li la veritat. Jo crec que l'aeroport del Prat és prou important. Més que res que no és Un, és L'aeroport. I per Catalunya és important. No dic que l'Estatut hagi de dependre de l'aeroport, però important ho és.
Ferran,
Un dia o altra caurà... però jo ho deia perquè smebla que és l'únic escull pq ERC digui que sí. Però tots sabem que no és així, el que falta és valentia. I córrer el risc de sumar-se al sí, malgrat les urpes dels que amenacen al més tímid dubte.
Ramon, saps perfectament que les expectatives les va alimentar exclusivament Zp prometent aprovar l'estatut que sortís del parlament. El que passa és que no s'esperava guanyar.
Pedro.
Bona Pasqua.
Jo vaig veure molta gent osant unes expectatives (o un preàmbul) inacceptable que sabine perfectament que calia retocar al Congrés dels Diputats.
I com és que van fer aquest preàmbul?Perquè es van creure la promesa de Zp.
D'altra banda ja ho diuen ells, ens han passat el ribot.
Pedro
Pel que fa al preàmbul, ara, almenys, s'entén.
Publica un comentari a l'entrada