dimecres, de gener 02, 2008

L'èxit dels webs socials

Llegeixo amb interès una notícia de dissabte passat a El Periódico segons la qual els 'webs socials, el que més han buscat els espanyols el 2007'. Per webs socials, el rotatiu, que treu les conclusions des del buscador Google, entén les de relacions, qualsevol mena de relacions: "Sis de les primeres set posicions de la llista estan ocupades per webs de les anomenades socials, és a dir, de les que permeten als internautes compartir documents o simplement comunicar-se." A nivell mundial, la palma se l'emporta l'iPhone d'Apple, un dels invents amb més èxit d'aquest moment (integració, facilitat, multimèdia, pots portar-lo al damunt... som cyborgs). "Després del cel.lular," diu la notícia, "el més buscat han estat les pàgines de Badoo i Facebook. Totes dues són competidores --amb primacia de Facebook, amb 47 milions d'usuaris-- i com Pepsi i Coca-Cola es reparteixen el món dels espais socials, llocs on un bolca el seu perfil, hi invita els seus amics i hi comparteix gustos i experiències".
:
Els que predeien que l'ús intensiu i extensiu de la xarxa facilitaria l'aïllament tenen aquí un argument inapel·lable que ho contraria. Dades recents, que indiquen que el el pas més important sobre el consum d'oci està passant de la televisió a l'ordinador (d'aquí no massa, poster serà el mateix), intensifiquen encara la tesi que la xarxa dóna sortida, entre d'altres coses, a la necessitat d'interactuar amb la pantalla, fins i tot de ser-ne protagonista (els blocs, el web 2.0 i tot això). Certament, la idea de família televisiva que hem anat forjant (aquells que comparteixen sofà mirant la tele) també és en crisi... encara que no sé si això és dolent. Certament també, la predispocició davant l'ordinador acostuma a ser sempre individual, els continguts compartits són cada vegada més fragmentaris i, probablement, instensifica les relacions banals. Però, compte, l'aïllament predisposa també a la reflexió, a l'obertura de l'esperit, diríem.
:
I és que la mateixa notícia que avui comentem finalitza així: "les tres preguntes més formulades --com si Google fos un oracle-- van ser '¿Qui és Déu?', '¿Què és l'amor?' i '¿Com es besa?'. Aquestes dues últimes proven, irrefutablement, la capacitat de relació i comunicació amb què la xarxa dota els internautes." Les preguntes sempre, sempre, són les mateixes. I només ens les podem respondre relacionant-nos. Fent xarxa.
:

dimarts, de gener 01, 2008

2008

El 2007 s'acomiadava amb la publicació d'una molt bona síntesi de les sis dades més importants amb què acabava l'any des del punt de vosta de la política internacional, de la mà de Moisés Naïm (a El País de diumenge), el director de l'edició nord-americana de Foreign Policy. Les dades que aportava eren aquestes:
  1. Es passa del debat a l'acció (o a la seva necessitat inapel·lable) quant al reescalfament del planeta.
  2. Per primera vegada, hi ha més gent a les ciutats que al camp, procés que s'accelera als continents menys desenvolupats que aventura més moviment migratori mundial.
  3. S'inicia la crisi econòmica mundial, de la qual la crisi financera als EUA en són tan sols u símptoma. No es preveuen rebaixes al preu del petroli.
  4. Justament, l'excedent de capital dels productors de petroli es reinverteix en altres sectors estratègics. Els àrabs al sistema financer o els veneçolans a les influències polítiques, per exemple.
  5. Pakistan, el país més perillós del món, es torna encara més perillós, com hem pogut veure amb l'assassinat de Benazir Bhutto.
  6. Bones notícies: mínim històric de la mortalitat infantil, increment del desenvolupament a Àsia i Àfrica i reducció del nombre de persones que viuen en l'extrema pobresa.


En fi, ja som al 2008. Anant a coses del qui us escriu, l'any en què hauré de fer una pila de coses que hem posat al Programa d'Actuació Municipal i enllestir-ne de les que he anat preparant el 2007.

:
També hi haurà eleccions. Generals. En parlarem força. També celebrarem Congrés, els del PSC. O sigui que entre una cosa i l'altra, també se'ns gira feina.
:
També és l'any que en faré quaranta, glups. L'experiència (sí, als quaranta ja se n'acumula una mica) em diu que plantejar-se alguns objectius, especialment si són senzills i acotats, és una molt bona manera d'enfrontar les etapes. A veure.
:
L'historiador mataroní Manuel Cusachs, si no ho ha fet ja, estic segur que un dia d'aquests publicarà les efemèrides que commemorarem enguany, a la ciutat. La Vanguardia, si no m'erro, farà el mateix amb esdeveniments d'abast més general, i em semblarà que mai no tenim prou preparat res per homenatjar els que ens han precedit.
:
I respecte al bloc, ho sento; no se m'acut cap novetat a introduir-hi, o cap orientació o pauta per implantar. Alguna vegada he pensat que hauria de reduir el text. De fet, crec que la veritable qualitat d'un text rau en la seva economia lèxica... fins i tot si és llarg, i les pautes d'un bloc fa que no puguem donar-hi un repàs posterior. Reduir el text i ampliar els gadgets: enregistraments en vídeo, reporoduir converses amb àudio, més interacció amb altres blocs, vídeoconferències o xats... Però em temo que ara per ara els temps que disposo dóna per això. Que déu-n'hi-do.
:

dilluns, de desembre 31, 2007

A l'aguait d'un mot consolador

Versos de Nadal - i VIII
:
:
Quan des de la foscor
del carrer solitari
puc veure, il·luminat,
l'interior d'una estança
on hi ha gent reunida
al voltant d'una taula,
em ve al record el nom
de l'amic que no puc
tornar a veure mai més.
:
Avanço nit enllà
i tot allò que sóc
s'enfonsa dins l'abisme
del dubte i el temor,
i segueixo a l'aguait
d'un mot consolador,
de la paraula justa
que a cada instant m'allunya
la percepció del temps.

:
Feliu Formosa, "Cap d'Any", a Centre de Brevetat, Ed. Meteora, Barcelona, 2006, p. 59.
Foto: del web de la Universitat Politècnica de València.
:
Any d'avenços *
:
Les notícies d'aquests darrers dies són el fruit de molta feina feta, però també el tast del que poden ser aquests propers anys. Que importants empreses i serveis anunciïn la seva vinguda a la ciutat confirma el seu bon moment i un posicionament molt oportú que ens ajudi a superar alguns dels reptes que tenim. Em refereixo, per exemple, a la vinguda d'everis (50 professionals), al si del que ja és la primera experiència real d'empreses al TCM; un nou Hotel al Port (100 llocs de treball nous); els serveis territorials del Departament d'Educació (100 empleats); el llegat artístic de Lluís Bassat (1.500 peces) i, especialment, la confirmació que ve El Corte Inglés (1.000 llocs nous, 3,5% del PIB...), superant tots i cada un dels passos. Reptes, doncs? Sí, per mi, fonamentalment dos. Que la ciutat converteixi els possibles riscos de la immigració en oportunitats per al conjunt (pels barris, per l'habitatge, pel civisme, per la feina, per la convivència, per la seguretat, per la qualitat dels serveis...). I que Mataró incrementi el seu nivell competitiu i la seva base formativa, amb el TCM com a buc insígnia i una ciutat equipada i cohesionada al darerre.

El 2007, any d'eleccions, hem vist com avancem. Amb la millora de l'ocupació, amb la reducció dels accidents, amb més fons per a la reforma dels nostres barris, amb més escoles. Amb una ciutat viva, plena d'iniciatives excel·lents, d'associacions punteres i d'empreses d'èxit. Amb una colla d'asos a la mà per guanyar la partida al futur. Començant per aquest 2008, que desitjo feliç per tothom.
:
* Text complet (em vaig passar del que em van dir, sorry) del balanç de l'any 2007 que em va demanar Capgròs com a portaveu (no cap) del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Mataró i que ha estat publicat resumit a l'edició impresa d'aquesta setmana.
:

diumenge, de desembre 30, 2007

Inclement, a repèl

Versos de Nadal - VII
: :
Encara blanc,
el dimoni, bell de revolta,
formós com déu,
amb un gest com de Rafael,
treu de la calç un cotxet,
mare estimada,
mama, el meu
:
i em fa néixer del teu úter,
inclement, a repèl.
:
Oh terra, quina classe de déu ets?
:
Joan Carles Gonzàlez i Pujalte, "Déu", a Repèl, Bròsquil edicions, València 2007, p. 14
Il·lustració, Rafael, El triomf de galatea, 1512, Vil·la Farnesina, Roma.
:
Pessebre portàtil
: :
Aquests dies corre per Sevilla (un bon tunning). Gentilesa d' El Oso Estudioso.
:

dissabte, de desembre 29, 2007

Cada pirata rondina

Creure en Eric Hobsbawm
:
Quan, mig en conya, Jordi Serrano deia fa mesos que dubta tant de Déu, com de Gran Arquitecte (ara seria el Gran Informàtic, riu), com de tot l'incomprensible Origen o Destí trasncendent, i diu que, en canvi, creu en el déu que és Eric Hobsbawm, a banda d'una bonica broma és una manera d'acostar-se al que creiem els cristians (almenys en teoria). Déu, o és concret, o és una persona, o ho són totes, o no sé si val la pena que sigui. Això també és Nadal.
:
Versos de Nadal - VI
:
:
Tota la mar, ben endins, ben endins,
......té un cor ombrívol, ombrívol.
El peixarrot menja els peixos mesquins;
és un engany la dolçor dels delfins
i la sirena de càntic planyívol.
Tota la mar, ben endins, ben endins,
......té un cor ombrívol, ombrívol.
:
Diuen els savis que al mig de la mar
......hi ha una illa blanca, ben blanca;
i si hi anéssiu avui, per atzar,
hi trobaríeu per única llar
un trist cobert foradat, sense tanca.
Diuen els savis que al mig de la mar
......hi ha una illa blanca, ben blanca.
:
Entre la neu hi floreixen les flors;
......l'aire és ple d'ales i d'ales;
sota el cobert hi ha la Dama i l'Espòs
i un infantó que hi és nat sense plors:
juga amb ocells i amanyaga primales.
Entre la neu hi floreixen les flors;
......l'aire és ple d'ales i d'ales.
:
Hi van amb barques que el temps ennegrí,
......pobres pescaires, pescaires.
Donen el peix que la xarxa collí;
el peix d'argent, de maragda i robí.
La xarxa és vella: perxò no són gaires.
Hi van amb barques que el temps ennegrí,
......pobres pescaires, pescaires.
:
Tres naus molt belles hi van d'Orient
......amb neu a tofes, a tofes.
A cada una hi ha un Rei molt vistent,
i cada Rei portara un bell present.
Fan tot de llum el velam i les cofes.
Tres naus molt belles hi van d'Orient
......amb neu a tofes, a tofes.
:
El peix petit riu al fons de la mar,
......i per l'airet la gavina.
Cada penyal té un estel, com a far;
cada pirata, pensant en la llar,
d'una manera enternida rondina.
El peix petit riu al fons de la mar,
......i per l'airet la gavina.

:
Josep Carner, "Balada de Nadal per a cantar-la els pirates de la mar", a L'oreig entre les canyes (ed. Jaume Coll), Ed. 62, Barcelona, 2006, 53-54

Il·lustració: Miquel Barceló, Detall de la Capella de Sant Pere, a la Catedral de Mallorca.
:

divendres, de desembre 28, 2007

Potser el temps és només únic

Tura a Mataró
:
Avui, la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha estat a Mataró per conèixer de primera mà l'arrencada avui mateix de dos nous jutjats a la ciutat, en el marc de la posada en marxa de 41 nous òrgans judicials a Catalunya entre els d'eguany i l'any que ve. Un de primera instància per assumptes de família i un de violència de gènere. L'he acompanyat en tant que Alcalde accidental (foto: amb la jutgessa del jutjat de violència, a capgros.com) i hem vist com una sèrie d'instal·lacions modernes, ben equipades i atentes amb els ciutadans ja han començat a funcionar. Que hi hagi més instal·lacions (en set anys s'ha doblat a Mataró el nombre de jutjats, de 8 a 16), més recursos, en definitiva, és molt positiu per atendre millor els casos i més a prop. Però el desig de tots, avui, era que els haguéssim de fer servir ben poc.
:
Al cor
:


:
Gràcies a Ànima Alada, pel suggeriment.
:
Versos de Nadal - V
:
:
torna a cantar la veu antiga
els versos que tant confortaven
tot té un moment
tot té el seu temps
i el desconsol sembla allunyar-se
i l’escalfor torna a abrigar-nos
hi ha temps de perdre
i de buscar
hi ha temps de riure
i de plorar
torna a cantar la veu amiga
i el temps passa com una treva
de benaurances entre temps
:
però una esberla del fred d’ara
es clava enmig de les paraules
amb el dolor de la sospita
que potser el temps és només únic
plantar i collir
callar i parlar
l’amor i l’odi
viure i matar
néixer i morir
són cara i creu d’un sol moment
potser
cosir sense estripar
és un pobre desig
potser

:
Oriol Izquierdo, "Aquest moment", al bloc Oi?, 29.12.2006.
:

dijous, de desembre 27, 2007

L'eternitat és aquí

Versos de Nadal -IV
: :
Davant del foc
amb tu, la cançó antiga
del vent a la xemeneia i el brodat
d’espurnes del sutge… L’eternitat
és aquí, en aquesta cambra petita,
a intervals que el nostre amor
eixampla. A fora
nostre hi ha el temps i les víctimes
del temps, viatgers
cap a un nou Betlem, homes d’estat
i científics amb les mans plenes
dels dons que destrueixen
.
:
R.S. Thomas, "The Hearth" (traducció de Jaume Subirana)
:

dimecres, de desembre 26, 2007

El món real

Versos de Nadal - III
:
Et voldran adorar
i et sacrificaran.
Criaràs un infant.
Seràs la proa
del món real.
:
Enric Casasses, Que dormim?, Ed. 62 / Ed. Empúries, Barcelona, 2002, p.63.
Il·lustració: Francisco de Zurbarán, Agnus dei (1635-40), Museu del Prado, Madrid.
:

dimarts, de desembre 25, 2007

Aquesta nit

Versos de Nadal - II
: :
Aquesta nit és l’ombra d’un ocell que passa
Aquesta nit és una passa
Un gran carbó clavat sobre el penell
Que a ca l’Oller assenyala la torrassa
O un bou amb clapes d’astres a la pell.
Heu vist que aquesta nit és una bassa?
Només un gra de pols ja hi fa un anell
Aquesta nit fa sol de tant com glaça
D’aquí on sóc només li veig la sola
Com un gran pou on sura l’eix del món
I el ple lunar li fa de corriola
Ara però, no sé els arbres on son
La nit ha estat de sobte una gran bola
Jo en sóc a fora, qui sap quan i on.
:
Perejaume, "Bola nocturna" (1980), del darrer CD de Gerard Quintana, Treu banya (2007).
Il·lustració: Vincent van Gogh, La nit estelada, 1889. The Museum of Modern Art, Nova York.
:

dilluns, de desembre 24, 2007

Ara ho entendràs tot

La destrucció de Nadal
:
Així titulava ahir Manuel Cuyàs el seu article al diari El Punt, article que us recomano. Reflexiona sobre el tòpic del Nadal trist i es pregunta sobre el respecte. Ja vaig dir per Carnaval que, per mi, el problema rau en la desinstitucionalització (o desritualització) de la tristesa. Quant menys espai dediquem a ella, més es fa notar, em temo. Hi ha un temps per plorar, deia ja l'Eclesiastès (Cohèlet 3, 4), el primer psiquiatre. Si no hi ha temps per la tristesa, doncs, se'ns cola en el de la diversió. Però, compte: Nadal és (només) festa de diversió i alegria? Mireu els darrers paràgrafs de Cuyàs:
:
Quan et fas gran i es comencen a comptar absències, el dia de Nadal és, efectivament, un dia trist. Alegre, sí, perquè hi ha noves incorporacions, però també trist. Jo no diré que aquesta barreja de sentiments sigui la «gràcia» de Nadal, perquè la paraula em sembla poc adequada, però sí que diré que Nadal sempre ha estat així des del dia que es va institucionalitzar aquesta festa i des de molt abans. Des que un home va observar que l'hivern començava, que calia replegar-se a casa i, com els personatges de Dublinesos, de James Joyce, pensar en la vida i pensar en la mort. Si Nadal només fos alegria, seria Sant Joan, i Sant Joan ja està bé on és, a principi d'estiu i a l'hora de sortir a fora sota la nit càlida i serena.
:
Hem destruït Nadal perquè voldríem que fos com una festa major, un correfoc, un
reveillon cotillon, un carnaval, i no ho és i es resisteix a ser-ho des del fons dels segles. «La nit de Nadal era dedicada a commemorar els difunts de la família: a l'entorn de la llar se celebrava una litúrgia domèstica a la seva memòria i, en el seu record, l'àpat sacrificial nadalenc es convertia en ritu de comunió.» He trobat aquest oportú fragment al llibre Tradicionari del Nadal català, de Joan Soler i Amigó, que acaba de publicar Pòrtic.
:
Foto: Fotograma de Dublinesos (1987), film de John Huston a partir del conte Els morts, de James Joyce.
:
Versos de Nadal - I
:

:
Nadal altra vegada, i sense res per dur
-i sense res per dir- que pugui fer per Tu.
:
Si un dia vaig cremar, sóc brasa enmig de cendra:
que l'atiï el teu Vent, que és rabent i que és tendre.
:
Ara ho entendràs tot, Nen que, nuet nuet,
tremoles com nosaltres, de la mateixa fred.
:
Ara que t'has fet teu, per fer-hi sempre estada,
aquest grumoll absurd de carn humiliada.

:
Narcís Comadira, "Nadal altra vegada", a Llast, Ed. 62, Barcelona, 2006, p. 57.
Foto: Jan Saudek.
:

(versió del poema en àudio)

:

diumenge, de desembre 23, 2007

Antropocentrisme | Llull a Uzbekistan?

En defensa de l'antropocentrisme
:
L'altre dia, en un debat polític, algú defensava la seva opció dient que estava contra l'antropocentrisme. Vaig parar atenció. D'una banda, creia que els corrents teocèntrics (ara geocèntrics, potser) no els teníem tan a prop, que les ideologies que s'allunyen de l'humanisme havien passat feliçment de moda o que, ves a saber, se'ns anunciaria que hi ha algun altre motiu per col·locar al centre del món que no sigui l'espècie humana (venint d'humans, és clar, els lloros ja m'imagino què pensen).
:
Però no és broma. No fa pas massa, les Idees eren superiors a les persones. Encara cueja ideologia d'aquesta. Em posa molt neguitós, per exemple, quan als partits diem que 'el que compta és el projecte i no les persones', en el moment que algú plega o és cessat. Jo crec que és just a l'inrevés. Crec que val la pena apartar les idees si és en joc la vida o la dignitat de les persones, per exemple. Justament, el que jo criticaria de l'antropocentrisme és aquesta tendència que ha tingut a substituir aquest ésser fràgil i contradictori, mig animal mig raó, per una mena d'idealització d'ell mateix, que sovint acaba amb l'abstracció. L'altra crítica que es fa contraposa la natura, o la Terra i el seu destí, al de la civilització que ho posa en risc. Crec que la protecció ambiental i la supervivència de la Terra no s'ha de contraposar pas a l'espècie: aquesta n'és un producte inalienable. És per l'Home que hem de salvar la Terra. Som l'única espècie que ho sap, de fet.
:
Ara, una mica de Nadal, per posar un exemple. Una de les coses que més m'agrada del cristianisme, potser l'única que li dóna sentit, és precisament que posa al centre del món l'espècie humana concretada en cada un dels seus éssers. És el que, amb el llenguatge simbòlic, se n'ha dit: Déu es fa Home i habita entre nosaltres (exactament el que celebrem aquests dies). Déu, la Idea, allò Abstracte, el Futur alliberador, La Llum que salva (en fi, tota la capacitat que vulgueu de donar nom a l'innombrable, tota la capacitat humana per imaginar l'estadi de perfecció o de plenitud) no és sinó a través de cadascú de nosaltres i de la resta de persones. I és nosaltres, se'ns ha fet, ens ha fet. Com diu Josep Lligadas al darrer Foc Nou, qualsevol religió parla de Déu, és a la recerca d'aquest fet transcendent... però cap com la cristiana concreta en nosaltres allò que és Déu. I que, continua, de no ser així, enlloc de ser d'una altra religió, si no fóssim cristians seríem potser ateus o agnòstics, els altres fills d'aquest antropocentrisme denostat.
Llull a Uzbekistan?
:
La sospita del pas de Ramon Llull per la ciutat de Termez, l'actual Uzbekistan, i la font de possible inspiració per alguna de les seves obres, retorna avui l'interès per aquest savi de fa vuit-cents anys en forma d'una campanya arqueològica catalana. I qui sap si també per aquesta oblidada república exsoviètica amb qui els catalans ja tenim una excusa per acostar-nos-hi. Llull, el globalitzador del saber, el conqueridor amb l'única arma de la raó ('Sarraïns seran batejat, / tartres, jueus e mant errat / per lo saber que Déus m'ha dat' *). M'encanta Llull i em sedueixen els països que foren dominats pels perses, no em feu dir per què. A veure en què es concreta.
:
* Cant de Ramon, 34-36. Il·lustració: Detall de la miniatura 4 del Breviculum.
:

dissabte, de desembre 22, 2007

Visibles o invisibles

Final de l'article de Manuel Delgado, avui, a El País:
:
En cuanto a la dimensión comercial de la Navidad, el mercado no hace otra cosa que proveer de objetos el intercambio de dones que los humanos realizan entre sí o con entidades sobrenaturales. El capitalismo excita y parasita exigencias sociales que no ha inventado y que un día, sin duda, le sobrevivirán.
:
He ahí el verdadero Espíritu de las Navidades, el de las pasadas, el de las presentes y seguro que el de las futuras, aunque haya sido o vaya a ser bajo otros nombres o con otras formas. Porque las sociedades humanas viven de inercias y repeticiones que le sirven para continuar siendo justamente eso, sociedades, formas que los humanos conciben y organizan con el fin de vivir juntos, puesto que se necesitan. Para ello, el ser humano inventa una y otra vez costumbres nuevas, que son siempre las mismas. Todas tienen, en cualquier caso, idéntica misión: hacer que no se olvide que nadie -le guste o no- acaba nunca en sí mismo, sino que continúa en quienes, visibles o invisibles, le rodean.
:

(Foto: Elizabeth Maldonado)
:

divendres, de desembre 21, 2007

El TCM ja té vida | PSC, a l'alça | Alcalde

El TCM ja té vida
: :
Força temps preparant-ho, moltes iniciatives prèvies, una voluntat de ferro i un impuls definitiu d el'Alcalde Baron han fet possible que, després de la important fita de l'inici de les obres del que ha de ser la seu del TecnoCampus Mataró (TCM), avui haguem iniciat l'activitat d'un edifici empresarial al Polígon Indutrial de Vallveric, promogut per l'empresa municipal Pumsa, que ja acull 11 empreses de diversos tamanys i vocacions (l'altre dia parlàvem d'everis), però amb la base de les tecnologies de la informació aplicades a diversos sectors. Més de vuit mil metres quadrats de sostre i una enorme oportunitat perquè, quan es trasplantin al complex empresarial i universitari que s'està construint prop del mar, les seves empreses ja comptin amb una trajectòria de cooperació que és fonamental per poder competir en un món com el nostre.
:
(Foto: l'Alcalde Baron, el Secretari Soy, l'empresari de Gabriel i la regidora Romero, avui, autor: Romuald Gallofré . capgros.com)
:
El PSC a l'alça
:
Ahir es pubicava el darrer Baròmetre de l'Institut d'Estudis d'Opinió de la Generalitat del que destaco, en primer lloc, l'increment de la intenció de vot cap al PSC davant l'escenari de les eleccions generals. En el primer cas, el PP se situaria a 32 punts per sota i CiU a 25, essent aquest darrere el partit que baixaria més i el PSC el que en pujaria més tant respecte a les eleccions com a l'anterior enquesta. En segon lloc, destaco la rebaixa dels ciutadans que prefereixen la independència de Catalunya, situant-se en un 17%, i això que l'enquesta es feia en plena efervescència de a convocatòria de la manifestació sbrianista del passat 1 de desembre. el president Montilla, per cert, torna a estar millor valorat que el líder de CiU, Artur Mas. Si bé el primer problema del país és identificat com el de l'accés a l'habitatge i el segon, pujant, el de les infrastructures, sembla clar que el diagnòstic del país és molt diferent al que fan tants articulistes, blocaires i opinadors. (En parla José Zaragoza).
:
El Bon Nadal de l'Alcalde
:


:

dijous, de desembre 20, 2007

Llibres per Nadal *

I

Avui farem de llibreters. Com que s'acosten Nadal i Reis i com que encara que ens esgargamellem cada any per denunciar-ne el consumisme no ens en sortim ni nosaltres, això sí que ho hem de reconèixer, doncs posem-nos-hi bé. Ja que caurem vulguem o no a les grapes dels regals, almenys podríem regalar llibres. I com que som al Creure Avui, us proposaré algunes novetats en el terreny del llibre religiós que penso que poden ser del vostre interès.

De fet, tant poden ser d'interès dels cristians com dels que no en són, com veureu. Els bons llibres religiosos, almenys en els nostres dies, són precisament aquests: els que ens acosten als dubtes que compartim creients i no creients, els que van més enllà de les creences adquirides, els que obren noves perpsectives més que no pas els que ens diuen el que ja sabíem.

I, abans de començar, deixeu-me dir una altra cosa: la reflexió sobre el misteri del transcendent i, fins i tot, la necessitat de reinterpretació del cristianisme són avui temes de moda. Segurament han estat tan mal explicats pels carques i tan banalitzats pels progres, que avui hi ha com un neguit: què hi ha de cert rera els símbols cristians? quin misteri amaguen els murs de les esglésies? per què no reivindiquem allò autèntic de l'Església desemmascarant la seva imatge més poderosa i hipòcrita? qui era en realitat Jesús de Natzaret? per què associem fanatisme amb religió? per què ens entusiasmen tan els místics i som tan incapaços de semblar-nos-hi? Totes aquestes preguntes, formulades així o d'alguna altra manera, sobrevolen les nostres converses esporàdiques amb companys de feina, omplen pàgines de diaris i tertúlies radiofòniques ...i porten a un renovat interès per tots aquests temes des de novel·listes de best sellers a filòsofs, tant descreguts com creients.

II

Tornem doncs a fer de llibreters. I el primer del que us vull parlar és d'una nova editorial, Fragmenta. Es tracta d'un petit segell editorial que ha nascut fa pocs mesos de la mà de dos joves editors, l'Ignasi Moreta i la Inês Castel-Branco que, a més, són parella. Joves, però ja avesats als llibres: tots dos n'han escrit, dominen les tècniques editorials i, de moment, han publicat textos excepcionals. L'editorial Fragmenta pretén editar títols sobre el fenomen de la religió, però no exactament llibres religiosos ni tampoc llibres de la confessió cristiana. de fet, una de les col·leccions pretén traduir al català per primera vegada textos sagrats de diverses religions de tot el món. I compten amb autors molt bons.

Tenen algunes col·leccions més. La d'assaig, per exemple, pretén acollir treballs de recerca sobre el fet religiós. Us en porto un parell. Un és el llibre del jesuïta Xavier Melloni Escletxes de Realitat, que parla sobre el fet de la revelació a les religions més importants del món. Melloni les ha investigat i, a banda d'explicar com es dóna el fenomen de la revelació en cada una d'elles, explora quins són els mecanismes simbòlics, psicològics i culturals que embolcallen aquest tret característic de totes i cada una de les confessions religioses. Curiosament, totes elles comparteixen la idea que la religió no és una invenció humana, com denunciarien els corrents il·lustrats i les grans ideologies posteriors, sinó que és una manifestació que es revela a la humanitat. Des del passat, des del futur, des del món espiritual, des del Cel... la religió pretén recomposar un ordre malmès, curar una ferida mortal, recomposar una confiança perduda, retornar la humanitat a la fidelitat de Déu o dels déus que per alguna raó concreta (de fet... la vida que la religió converteix en relat) és impossible de cosir del tot a la terra.

Un altre llibre d'aquesta col·lecció és el de l'escolapi Ramon Mª Nogués, Déus, creences i neurones, es diu. És un llibre que analitza el conjunt del fet religiós des de la perspectiva científica. és a dir, sobre quins fets científics es basa el fet que les persones siguem 'animals religiosos', això és, que creiem, que preguem, que ens reunim en confessions diverses, que muntem esglésies, que organitzem la nostra vida social i personal sovint també sobre valors basats en les nostres creences, etc... El debat entre ciència i fe és un debat també mal resolt. Sovint es centra en si la revelació (és a dir, el que està escrit a la Bíblia, per exemple) és o no realment el que va passar. És un debat tonto (o potser no tant ja que hi ha un corrent 'creacionista', com en diuen, molt fort als Estats Units) que resolem amb potser massa rapidesa dient que els textos sagrats parlen simbòlicament i la ciència parla científicament, com és natural. I és així. Però a vegades no aprofundim més i aquest llibre és una bona ocasió de fer-ho.

Per acabar amb els llibres d'aquesta editorial, cal esmentar que tenen una col·lecció de textos més breus, que són introduccions a temes més gruixuts i que tenen la particularitat de comptar, al final, amb la reacció escrita d'unes tres persones més absolutament diferents. El resultat és magnífic. Avui en porto dos. Un és el treball del professor Francesc Torralba sobre Els mestres de la sospita, una aproximació a la crítica a la religió que van fer Marx, Nietzsche i Freud. Són aportacions interessants totes tres per dues raons. Una, perquè han influït la cultura moderna i la nostra vida quotidiana fins avui de manera molt notable (no ens faríem aquelles preguntes del principi si no fos per aquests tres alemanys). Dues, perquè, encara que en forma de crítica, la seva aportació pot ajudar a a religió a resoldre molts problemes. Per exemple, aquest ús del relat religiós per explicar l'evolució humana, o la mala relació que generalment han tingut religió i sexualitat.

El segon llibre és el de Teresa Forcades, monja beneta de Montserrat, que fa un interessantíssim estudi sobre la Teologia feminista en la història, aquesta branca del coneixement sobre la religió tan amagada. veureu com hi ha també un relat feminista de la religió cristiana, tan masclista sempre, i que ha tingut aportacions valuosíssimes que no podem perre'ns en un temps com l'actual, on la reivindicació del paper de la dona a l'Església és un tema inajornable.

III

Acabem amb tres llibres més. Bé, el primer és doble. Són els dos volums que agrupen els escrits dispersos o ja publicats de la germana Cristina Kaufmann, a la que els mataronins coneixíem perquè residia al convent carmelità de la ciutat i era molt estimada. Kaufmann ja havia editat algun llibre de poesia. Els dos llibres, editats per Claret, han estat preparats per les germanes de la Comunitat, després de la seva mort ara fa més d'un any. Tenen com a títol La Transparència de l'Invisible i us sorprendreu de veure no tan sols la profunditat i autenticitat de la vida espiritual de la germana Cristina, una mística del segle XXI, sinó també la capacitat d'assimilar el món en què viu, el seu compromís amb la seva condició de dona i europea i una enorme capacitat intel·lectual.

Un altre bon llibre per aquest Nadal també ens sonarà als mataronins. És del professor Josep Mª Solà, que dirigeix l'escola de Teologia del Maresme, que fa un recull dels Textos bàsics de la Bíblia i el seu ressò en la cultura. Aquest és el títol d'aquest llibre editat per Proa que té la particularitat de lligar els textos més elementals del llibre dels cristians amb les seves interpretacions tant a l'art, a la literatura com en el cinema, amb referències molt útils en llibres o internet. És un llibre pràctic, doncs; ens permet entendre una mica més el món on vivim, on les referències al relat bíblic són més presents del que ens sembla. Però també ens acosta a la font, ens permet conèixer una mica millor quina és l'actualitat del missatge que ens envien textos tan antics.

Per últim, digueu-me papista, per Nadal pot ser un bon moment per regalar el darrer llibre que ha escrit Joseph Ratziger (o el primer que ha escrit l'actual Papa), que porta per títol Jesús de Natzaret. També l'ha editat Claret. Ja deia al principi que la figura de Jesús és enormement atractiva en els darrers temps, especialment en el terreny de la seva historicitat. Fa anys, films com els de Scorsese, Arcand o Godard, que van escandalitzar part de l'Església, tenien la particuaritat de retornar al mite amb les preocupacions més contemporànies. La literatura de best-sellers també ha fet el mateix, el personatge dóna per molt. En el camp de la investigació teològica i històrica, fora ja de les reinterpretacions literàries, a Catalunya s'han fet llibres molt bons com els de Puig, Rovira Belloso o Busquets. Ara el Papa mateix s'atreveix a dir-hi la seva en un llibre que tindrà continuïtat perquè tan sols és una primera part. La seva investigació se centra en la relació dels textos antics amb l'Evangeli i d'aquest amb les interpretacions teològiques modernes. Cal dir que el Papa és una persona enormement preparada intrel·lectualment. El més important del llibre és que Ratzinger afirma que la seva és una visió més, que ningú no se l'ha de prendre com la versió oficial ni molt menys com a dogma nou. Una humilitat inèdita que, qui sap, podria estendre's a altres àmbits de l'activitat vaticana.

Potser això també és un signe de Nadal. Bones festes.
:

* text del comentari sobre llibres que s'emet demà divendres dia 21 a les 8 del vespre (reemissió dilluns al migdia) a l'espai Creure Avui, de Televisió de Mataró.

Vegeu número especial de Foc Nou dedicat al llibre religiós català, amb motiu de la recent Fira de Frankfurt.

Il·lustracions: Googlegrama d'un fragment de L'últim sopar (d'El País), de Leonardo da Vinci; Portada del número citat de Foc Nou; portades de diversos llibres.

:

dimecres, de desembre 19, 2007

Capgrossos | Lligadas | everis

Capgrossos a La Vanguardia
: :
El veterà diari del comte de Godó recull al seu format digital fotos eròtiques de diversos calendaris que se sumen a aquesta divertida moda que els pot servir per finançar un rocòdrom a la seva nova seu que és a punt d'enllestir-se. Les dels Capgrossos de Mataró s'enduen la palma (més info: aquí). I és que la Colla, i amb ella Mataró, excel·leix en diversos aspectes.
:
Josep Lligadas guanya el Premi Joan Maragall
:
Josep Lligadas, amic de Viladecans vinculat molts anys a la ciutat de Mataró, ha estat el guanyador de l'edició d'enguany del Premi Joan Maragall una obra d'assaig o d'investigació sobre cristianisme i cultura. Ho ha fet amb el llibre La política dels cristians, que serà editat per la Fundació que atorga aquests premis. Felicitats. Ja esperem de llegir-lo.
:
Ve everis
:
L'empresa everis ha anunciat la seva implantació a la ciutat, en un centre que acabarà tenint l'any que ve prop de cinquanta treballadors, de forma provisional al TecnoCampus v1.0 (que demà passart inaugurem), i un cop finalitzin les obres previstes pel primer trimestre del 2010, de forma definitiva al futur Parc tecnològic TecnoCampusMataró. Una empresa líder en el sector de la consultoria tecnològica que aposta pel talent de la ciutat i, especialment, per uin ambiciós projecte que va prenent forma i que rep respostes positives del mercat. Foto: Ajuntament de Mataró.
:

dimarts, de desembre 18, 2007

El centre comercial i la nau: tots dos.

:
Avui hem enllestit una etapa i n'hem començat una altra, a l'Ajuntament. Com a mínim respecte a una de les qüestions que era per resoldre almenys des de la constitució del nou Consistori, que va reprendre els treballs iniciats per l'anterior govern en el sentit d'estudiar el trasllat de la nau Fàbregas i de Caralt com a alternativa al seu enderroc. Ho hem fet en Comissió Informativa, un àmbit de treball polític que sovint éspoc explotat, tot sigui dit. Ho hem fet al Consell d'Administració de la societat municipal Pumsa. I ho hem fet davant els mitjans, amb els altres dos portaveus dels grups del Govern, com veieu a la foto d'en Romuald Gallofré (capgros.com). També amb algunes associacions i entitats que avui mateix ja he vist, les que veuré properament i a totes les que vulguin. De fet, el diàleg amb les associacions, amb els agents econòmics i socials i amb molts veïns ha estat fonamental per a l'adopció d'aquest acord i d'altres que s'hi afegeixen, com per exemple noves mesures de mobilitat a aplicar per minimitzar l'impacte d'aquesta operació damunt d'ella.
:
He de dir que, personalment, ha estat un treball molt enriquidor, un diàleg multilateral i multidisciplinar de bon nivell, així com un procés polític complex (complex no vol dir complicat) i generós que tenia dos objectius. Un, que l'arribada d'El Corte Inglés com a locomotora comercial de la ciutat (mil llocs de treball, increment del 3,5% del PIB local, creiexement de la demanda comercial d'un 12%, dotació d'equipaments, vials de primera qualitat, habitatges protegits, zones verdes, unió entre barris...) es faci amb la dimensió estratègica que vam acordar fa temps amb la signatura del Pla d'Orientació d'Equipaments Comercials, d'ampli consens. Dos, que, donat que l'objectiu no era la destrucció de cap bé (en tot cas, n'era una conseqüència) i que l'ordenació urbanística de l'entorn permetia pensar en una solució via trasllat de la nau (gràcies, Arcadi), havíem d'explotar al màxim les possibilitats de preservació d'aquest bé patrimonial. En realitat, no tan sols no es descatalogarà sinó que, de tot això, la ciutat encara hi guanyarà la catalogació d'una altra nau: la de Can Minguell. Després d'aquest procés, després d'estudiar-ho i parlar-ne a fons, finalment hem vist que això és possible, compatible i que el resultat és digne, molt digne.
:
El millor de tot plegat és la viabilitat de l'operació, el fet que no costi ni un cèntim al pressupost municipal, el convenciment que invertir temps en parlar i rumiar és guanyar-ne després per actuar amb fermesa. I que, al capdavall, encara avui ningú ha plantejat cap altra alternativa viable. Viable, dic.
:
Ara, endavant. Els propers mesos hem de posar a treballar a fons els documents administratius que ho faran possible i en els propers anys veurem realitzar aquest procés. Hi haurà entrebancs, sí, dubtes, segur. Però una determinació imparable del Govern i una exigència (m'atreveixo a dir) majoritària de fer bé tot aquest procés. Tinc una llista tan llarga d'agraïments que l'obvio. Inclou polítics, tècnics, periodistes, dirigents associatius, persones interessades que m'han vingut a veure i he anat a parlar, partidaris, detractors i escèptics. N'hem après de tots.

:

dilluns, de desembre 17, 2007

Jo, tu

Decididament, sóc fan de Javier Cercas. Acostuma a agradar-me molt com escriu i què diu, i cada vegada que escriu al suplement El País Semanal no em decepciona. Ahir escrivia sobre la negativa a abdicar del jo, en paraules de Marcel Proust (a la foto), dels que són genis. I deia que potser aquí hi ha el problema. La sobrevaloració d'allò genial, o de la supremacia del que és individual, la substitució dels sentiments per sensacions, la constant apel·lació cultural al jo (al propi cos, a la imatge, a la realització personal, a la felicitat abstractiva -que t'abstreu del món i es converteix en abstracta-, al sigues tu mateix, tot a la mesura del que ens convé...) fa que, a vegades, ens costi moltíssim desplaçar-nos d'aquest centre, o deixar de pensar que tot, absolutament tot (potser amb excepció de les desgràcies), ens passa gràcies a la nostra iniciativa. I col·locar-hi, almenys de tant en tant, alguna altra cosa, algú altre, els altres o l'Altre. Mireu com ho diu Cercas cap el final:
:

Puede que sea verdad: puede que los escritores estén sobrevalorados, puede que los genios estén sobrevalorados, puede que la amistad esté sobrevalorada, puede que todo esté sobrevalorado, incluidas las pollas largas, y, sobre todo, puede que estemos sobrevalorándonos cuando pensamos que todo está sobrevalorado. Al fin y al cabo, ¿alguien conoce una forma más agradable de pasar una tarde que abdicando del yo en alegre compañía?
:

diumenge, de desembre 16, 2007

La Catalunya optimista


:
Avui hem elegit Carme Chacon com a cap de llista del PSC a les Eleccions Generals de 2007. Ho hem fet al Consell Nacional del PSC, amb un amplíssim suport del Partit. Aquí teniu un resum de la seva intervenció. Com que hi ha tant de plasta, com que hi ha tantes ganes de presentar un país ombrívol i sense esma, el país que surt cada dia a treballar, la gent que té confiança amb els seus, els que volem dir, de nou, a Rajoy, Zaplana i Acebes el que ja els vam dir el 2004, els que apreciem l'increment de drets que han suposat aquests quatre anys de Zapatero, avui hem vist qui pot ser la nostra candidata. L'optimisme, l'optimisme que guanya.
:
(En parlen Manuel Mas i Miquel Iceta)

:

dissabte, de desembre 15, 2007

Mataró ràdio: un èxit | Eloi Aran a Canal 33

Ahir vam conèixer els resultats d'un estudi per avaluar el primer any de vida de Mataró Ràdio, la nova emissora que ens vam dotar els mataronins. Superen les previsions. El nivell de penetració d'aquest mitjà, segons l'estudi, malgrat el poc temps que porta en funcionament, és molt alt.
:
Diu la nota que "celebrat el primer any de funcionament l'estudi d'audiència de Mataró Ràdio conclou que l'emissora és ben coneguda per més del 50% dels ciutadans de Mataró que habitualment escolten ràdio i és escoltada per més del 20% de la població de la ciutat. L'emissora compta amb una bona imatge entre els ciutadans, que la consideren actual, participativa i amb credibilitat".
:
És una bona notícia i un mèrit molt compartit, des dels que la van promoure fins els que la fan avui cada dia. Una bona notícia que tira per terra alguns dels mals auguris (tan mataronins) que van acompanyar-la: que si no la sentirà ningú, que si serà un dispendi, que la participació ciutadana serà un bluff i en minorarà la qualitat, que serà la veu de l'Alcalde, etc. En tots i cadascun d'aquests prejudicis hi ha una resposta dels mataronins en sentit radicalment contrari. Hi ha altres experiències en matèria comunicativa a la ciutat, presents i futures, que hauran d'emmirallar-se en algunes de les coses que s'han fet bé en aquest procés. La millor: que sigui a través d'un mitjà lliure i independent (gràcies i no malgrat la seva titularitat... encara que això no hauria de ser l'important) que fem ciutat, que ens sabem les coses nostres, que ens coneixem millor i que ens apreciem tots més el que fem en comú.
:
Felicitats.
:
Eloi Aran a Canal 33
:
Per cert, no us perdeu demà diumenge l'entrevista que faran a l'Eloi Aran (a les 10:15 h) al programa Signes del Temps, a Canal 33. Ho fan a rel de la publicació del seu llibre Amor al vent (Ed. Claret) i aprofitaran per parlar de la presència dels cristians a la xarxa, concretament de la Blocsfera Cristiana i de les experiències a la xarxa que ha emprès el propi Eloi, un jesuïta molt del segle XXI.
:

divendres, de desembre 14, 2007

El Ple d'ahir

Pels que no seguiu l'actualitat política mataronina no deveu saber encara que ahir vam enllestir els punts del ple, bo i deixant-ne de tractar alguns cap el final, a les quatre de la matinada, prop de nou hores després de començar i després també d'una jornada de treball completa. N'he dormit unes tres i avui sant tornem-hi. Com diu el regidor José Manuel López (a qui agraeixo els seus amables comentaris) "es una barbaridad en lo físico pero un mérito enorme por lo que respecta al amor por la ciudad". En tot cas, com que hi ha amors que maten, i com que els assistents i professionals no tenen cap necessitat de compartir el nostre mètode massoquista, és inajornable que fem tots plegats un exercici de racionalització, abandonant la temptació de culpar-ne els adversaris. (Foto: capgros.com)
:
Fora d'això, el Ple va ser curull d'importants dictamens aprovats, molts d'ells per unanimitat, de diverses propostes d'apassionat debat, d'importància diversa i algunes certament tristes, i d'una tirallonga de precs i preguntes. És impossible de resumir-les o de fer una breu valoració. Em va tocar intervenir-ne en unes quantes en la meva triple condició de portaveu socialista, especialment en les declaracions institucionals, regidor d'Urbanisme, en alguns dictàmens i alguns precs i preguntes i com a responsable de seguretat (per poc), centrat en un parell de preguntes de la Cup curulles d'insídies impresentables sense cap prova contra professionals solvents de totes totes.
:
Per cert, aquest grup va votar finalment contra els acords de condemna dels recents assassinats de la banda Eta, desoint l'oportunitat que donàvem la resta de grups de no travessar la línia vermella de la dignitat. Hi ha un abans i després en aquest tema per aquell qui pensa que arrencar un cartell és digne de prevaricació i que assassinar algú no mereix cap rebuig explícit.
: