I
Avui farem de llibreters. Com que s'acosten Nadal i Reis i com que encara que ens esgargamellem cada any per denunciar-ne el consumisme no ens en sortim ni nosaltres, això sí que ho hem de reconèixer, doncs posem-nos-hi bé. Ja que caurem vulguem o no a les grapes dels regals, almenys podríem regalar llibres. I com que som al
Creure Avui, us proposaré algunes novetats en el terreny del llibre religiós que penso que poden ser del vostre interès.
De fet, tant poden ser d'interès dels cristians com dels que no en són, com veureu. Els bons llibres religiosos, almenys en els nostres dies, són precisament aquests: els que ens acosten als dubtes que compartim creients i no creients, els que van més enllà de les creences adquirides, els que obren noves perpsectives més que no pas els que ens diuen el que ja sabíem.
I, abans de començar, deixeu-me dir una altra cosa: la reflexió sobre el misteri del transcendent i, fins i tot, la necessitat de reinterpretació del cristianisme són avui temes
de moda. Segurament han estat tan mal explicats pels
carques i tan banalitzats pels
progres, que avui hi ha com un neguit: què hi ha de cert rera els símbols cristians? quin misteri amaguen els murs de les esglésies? per què no reivindiquem allò autèntic de l'Església desemmascarant la seva imatge més poderosa i hipòcrita? qui era en realitat Jesús de Natzaret? per què associem fanatisme amb religió? per què ens entusiasmen tan els místics i som tan incapaços de semblar-nos-hi? Totes aquestes preguntes, formulades així o d'alguna altra manera, sobrevolen les nostres converses esporàdiques amb companys de feina, omplen pàgines de diaris i tertúlies radiofòniques ...i porten a un renovat interès per tots aquests temes des de novel·listes de
best sellers a filòsofs, tant descreguts com creients.
II Tornem doncs a fer de llibreters. I el primer del que us vull parlar és d'una nova editorial,
Fragmenta. Es tracta d'un petit segell editorial que ha
nascut fa pocs mesos de la mà de dos joves
editors, l'Ignasi Moreta i la Inês Castel-Branco que, a més, són parella. Joves, però ja avesats als llibres: tots dos n'han escrit, dominen les tècniques editorials i, de moment, han publicat textos excepcionals. L'editorial Fragmenta pretén editar títols sobre el fenomen de la religió, però no exactament llibres religiosos ni tampoc llibres de la confessió cristiana. de fet, una de les col·leccions pretén traduir al català per primera vegada textos sagrats de diverses religions de tot el món. I compten amb autors molt bons.
Tenen algunes col·leccions més. La d'assaig, per exemple, pretén acollir treballs de recerca sobre el fet religiós. Us en porto un parell. Un és el llibre del jesuïta
Xavier Melloni Escletxes de Realitat, que parla sobre el fet de la revelació a les religions més importants del món. Melloni les ha investigat i, a banda d'explicar com es dóna el fenomen de la revelació en cada una d'elles, explora quins són els mecanismes simbòlics, psicològics i culturals que embolcallen aquest tret característic de totes i cada una de les confessions religioses. Curiosament, totes elles comparteixen la idea que la religió no és una invenció humana, com denunciarien els corrents il·lustrats i les grans ideologies posteriors, sinó que és una manifestació que es revela a la humanitat. Des del passat, des del futur, des del món espiritual, des del Cel... la religió pretén recomposar un ordre malmès, curar una ferida mortal, recomposar una confiança perduda, retornar la humanitat a la fidelitat de Déu o dels déus que per alguna raó concreta (de fet... la vida que la religió converteix en relat) és impossible de cosir del tot a la terra.
Un altre llibre d'aquesta col·lecció és el de l'escolapi
Ramon Mª Nogués,
Déus, creences i neurones, es diu. És un llibre que analitza el conjunt del fet religiós des de la perspectiva científica. és a dir, sobre quins fets científics es basa el fet que les persones siguem 'animals religiosos', això és, que creiem, que preguem, que ens reunim en confessions diverses, que muntem esglésies, que organitzem la nostra vida social i personal sovint també sobre valors basats en les nostres creences, etc... El debat entre ciència i fe és un debat també mal resolt. Sovint es centra en si la revelació (és a dir, el que està escrit a la Bíblia, per exemple) és o no realment el que va passar. És un debat tonto (o potser no tant ja que hi ha un corrent 'creacionista', com en diuen, molt fort als Estats Units) que resolem amb potser massa rapidesa dient que els textos sagrats parlen simbòlicament i la ciència parla científicament, com és natural. I és així. Però a vegades no aprofundim més i aquest llibre és una bona ocasió de fer-ho.
Per acabar amb els llibres d'aquesta editorial, cal esmentar que tenen una col·lecció de textos més breus, que són introduccions a temes més gruixuts i que tenen la particularitat de comptar, al final, amb la reacció escrita d'unes tres persones més absolutament diferents. El resultat és magnífic. Avui en porto dos. Un és el treball del professor
Francesc Torralba sobre
Els mestres de la sospita, una aproximació a la crítica a la religió que van fer Marx, Nietzsche i Freud. Són aportacions interessants totes tres per dues raons. Una, perquè han influït la cultura moderna i la nostra vida quotidiana fins avui de manera molt notable (no ens faríem aquelles preguntes del principi si no fos per aquests tres alemanys). Dues, perquè, encara que en forma de crítica, la seva aportació pot ajudar a a religió a resoldre molts problemes. Per exemple, aquest ús del relat religiós per explicar l'evolució humana, o la mala relació que generalment han tingut religió i sexualitat.
El segon llibre és el de
Teresa Forcades, monja beneta de
Montserrat, que fa un interessantíssim estudi sobre la
Teologia feminista en la història, aquesta branca del coneixement sobre la religió tan amagada. veureu com hi ha també un relat feminista de la religió cristiana, tan masclista sempre, i que ha tingut aportacions valuosíssimes que no podem perre'ns en un temps com l'actual, on la reivindicació del paper de la dona a l'Església és un tema inajornable.
III 
Acabem amb tres llibres més. Bé, el primer és doble. Són els dos volums que agrupen els escrits dispersos o ja publicats de la
germana Cristina Kaufmann, a la que els mataronins coneixíem perquè residia al convent carmelità de la ciutat i era molt estimada. Kaufmann ja havia editat algun llibre de poesia. Els dos llibres, editats per
Claret, han estat preparats per les germanes de la Comunitat, després de la seva
mort ara fa més d'un any. Tenen com a títol
La Transparència de l'Invisible i us sorprendreu de veure no tan sols la profunditat i autenticitat de la vida espiritual de la germana Cristina, una mística del segle XXI, sinó també la capacitat d'assimilar el món en què viu, el seu compromís amb la seva condició de dona i europea i una enorme capacitat intel·lectual.
Un altre bon llibre per aquest Nadal també ens sonarà als mataronins. És del professor Josep Mª Solà, que dirigeix l'escola de Teologia del Maresme, que fa un recull dels
Textos bàsics de la Bíblia i el seu ressò en la cultura. Aquest és el títol d'aquest llibre editat per
Proa que té la particularitat de lligar els textos més elementals del llibre dels cristians amb les seves interpretacions tant a l'art, a la literatura com en el cinema, amb referències molt útils en llibres o internet. És un llibre pràctic, doncs; ens permet entendre una mica més el món on vivim, on les referències al relat bíblic són més presents del que ens sembla. Però també ens acosta a la font, ens permet conèixer una mica millor quina és l'actualitat del missatge que ens envien textos tan antics.
Per últim, digueu-me papista, per Nadal pot ser un bon moment per regalar el darrer llibre que ha escrit Joseph Ratziger (o el primer que ha escrit l'actual Papa), que porta per títol
Jesús de Natzaret. També l'ha editat Claret. Ja deia al principi que la figura de Jesús és enormement atractiva en els darrers temps, especialment en el terreny de la seva historicitat. Fa anys, films com els de
Scorsese,
Arcand o
Godard, que van escandalitzar part de l'Església, tenien la particuaritat de retornar al mite amb les preocupacions més contemporànies. La literatura de best-sellers també ha fet el mateix, el personatge dóna per molt. En el camp de la investigació teològica i històrica, fora ja de les reinterpretacions literàries, a Catalunya s'han fet llibres molt bons com els de
Puig,
Rovira Belloso o
Busquets. Ara el Papa mateix s'atreveix a dir-hi la seva en un llibre que tindrà continuïtat perquè tan sols és una primera part. La seva investigació se centra en la relació dels textos antics amb l'Evangeli i d'aquest amb les interpretacions teològiques modernes. Cal dir que el Papa és una persona enormement preparada intrel·lectualment. El més important del llibre és que Ratzinger afirma que la seva és una visió més, que ningú no se l'ha de prendre com la versió oficial ni molt menys com a dogma nou. Una humilitat inèdita que, qui sap, podria estendre's a altres àmbits de l'activitat vaticana.
Potser això també és un signe de Nadal. Bones festes.
Llegeixo amb interès una notícia de dissabte passat a El Periódico segons la qual els 'webs socials, el que més han buscat els espanyols el 2007'. Per webs socials, el rotatiu, que treu les conclusions des del buscador Google, entén les de relacions, qualsevol mena de relacions: "Sis de les primeres set posicions de la llista estan ocupades per webs de les anomenades socials, és a dir, de les que permeten als internautes compartir documents o simplement comunicar-se." A nivell mundial, la palma se l'emporta l'iPhone d'Apple, un dels invents amb més èxit d'aquest moment (integració, facilitat, multimèdia, pots portar-lo al damunt... som cyborgs). "Després del cel.lular," diu la notícia, "el més buscat han estat les pàgines de Badoo i Facebook. Totes dues són competidores --amb primacia de Facebook, amb 47 milions d'usuaris-- i com Pepsi i Coca-Cola es reparteixen el món dels espais socials, llocs on un bolca el seu perfil, hi invita els seus amics i hi comparteix gustos i experiències".
:
