diumenge, de desembre 12, 2004

De bruixes i poetes

Diumenge a Núria
:
Abans d'anar a dormir tinc moltes ganes de dir que m'ho he passat molt bé, i amb una companyia molt agradable, anant a Núria. L'objectiu, o l'excusa, era que el meu fill toqués per primera vegada la neu. I ha estat fantàstic.


telecabinanúria

L'anècdota

Hem anat a dinar al restaurant de l'hotel. A la taula del costat hi havia dues exconselleres de la Generalitat. I, una mica més enllà, el dinar de cloenda de la "9ª Convenció Catalana de Simbologia i Buixologia", cosa que m'ha fet riure una mica. He agafat el programa de la convenció i, a banda dels termes i dels noms de les persones, cada un més entranyablement graciós (m'ha fet pensar en un famós conte de Roald Dahl, Les Bruixes), m'ha fet gràcia com està redactat. Així, el dinar de divendres era "bajo la radiación energizante y cosmo-telúrica del Pirineo" i el sopar "a la luz de la Luna y con vistas al Lago (Helado o no)" (no sé si es referia al postre o a l'estat físic del llac...). Després d'unes quantes pràctiques enigmàtiques (per mi), entre les que hi ha una "Experiencia Geobiológica ante el Lago, con testimonio de la presencia de las fuerzas Telúricas de la Tierra", dissabte dinaven "bajo la radiación energética de la Virgen Negra".

A mitja nit tornaven a fer coses incomprensibles a l'aire lliure (m'imagino que no era sexe, donada la temperatura) i a la una de l'endemà (és a dir, avui, mentre jo devia ser al mirador del Pic de l'Àliga), abans de dinar, es feien una sessió de fotos "Histórica efectuada en la explanada, ante el Lago de Núria, con la presencia física y Metafísica de todos los participantes en la Convención". El programa delirant que amb fruïció us resumeixo acaba, i no és conya amb un "Vuelta a la realidad".
bruixa

El poeta que agraeix

Quan he arribat a casa, ara fa una estona, he consultat el correu i veig que m'escriu l'Enric Virgili, a qui vaig citar en un post recent. Gràcies per les paraules. Vaig descobrir-lo remenant, fa poc, els llibres de poemes d'un establiment. Vaig llegir un tros de Mamut (Ed. 62 / Empúries, Barcelona, 2004, III Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater), i em va agradar. Ja l'he llegit i us he de dir que no em va defraudar. Ni el seu estil, diríem que deconstruint llocs comuns, presentant paradoxes, amb una estructura de versos molt formal; ni el seu contingut, reflexionant sobre la vida sense evitar per allà on realment passa, elaborant símbols propis (bisbes, familiars, el cos...), etcètera. El tinc subratllat pertot i ara us en faig una tria (a banda del que ja vaig avançar):

Amb el benentès que em miris
ompliré l'aire de gestos
(p.11)
:
M'he prohibit la victòria
i ara fracasso amb més ganes
(p.12)
:
Tinc uns dubtes amagats
per quan vinguin temps millors
(p.16)
:
- He esporgat unes idees
que tenia mig pansides.
- I les altres, com s'ho han pres?
- Aplaudien sense ganes
. (p.16)
:
Abans de l'adolescència
ja m'havia decidit.
Dsprés he rectificat
(p. 19)
:
Tinc una estona i un lloc,
em disposo a ser feliç
(p. 24)
:
He tendit a anar vivint
i ara no hi ha qui m'aturi
(p. 27)
:
Sóc intensament contrari
i lleugerament conforme.
Quan convé, però, m'adapto
a qualsevol servitud
. (p. 28)
:
Ja sé que prdomino.
ara m'hauré d'eclipsar
(p. 29)
:
Ambulaves sense nord
o temptaves el destí?
(p. 35)
:
A mig viure fes la ronda,
observa bé tots els canvis,
modifica els teus costums
i pren l'última embranzida.
(p.44)
:
No acumulis tanta vida:
se't farà malbé
. (p. 48)
:
Tens un tarannà marítim
i una presència boirosa:
mai no deixaràs constància!
(p. 53)
:
El teu germà no té arestes
i rodola per la vida
(p. 60)
:
Les idees se'm consagren
elles soles, i m'ignoren
. (p. 75)
;
Sóc beat però tinc tendència
a exaltar-me com un faune
(p. 78)
:
Ja no vol ressuscitar:
s'ha emmandrit en el no-res
. (p. 79)


enricvirgili

Cap comentari: