dissabte, de desembre 11, 2004

Silenci i Valors

La revista Valors corresponent al mes de desembre ja ha sortit. Com és habitual, transcric la meva modestíssima col·laboració a un excel·lent número monogràfic dedicat al silenci, que recomano amb tot l'entusiasme.
:
El web del Mas Blanc

masblanc

Fa uns quants anys, entre Sant Esteve i fi d'any, un grup de persones vam anar a passar uns dies de pregària i repòs al Mas Blanc, una petita i senzilla comunitat de monjos a les muntanyes de Centelles, en un paratge bellíssim. De fet, no hi he tornat mai més, però encara ho recordo i encara tinc el cuquet de tornar-hi un dia. L'experiència del silenci és el primer pas universal a la resposta íntima a les preguntes més fonamentals, encara que ens les plantegem de diverses maneres. És a dir, hi és en totes les religions o pseudo-religions, i ho fem totes les persones que volem anar més enllà de l'experiència, per concreta, petita, poc profunda ni "glamourosa" que aquesta sigui.

No sé massa què impulsa els homes i les dones a passar uns dies en silenci (en aquell cas, relatiu: necessitàvem el contacte humà), tant en un monestir durant uns dies, com en un temple durant unes hores, als espai de silenci creats per Tàpies o Rothko, o en un parc o un bosc passejant. Sé del que fugim: del soroll. Del soroll físic amb el qual no tenim més remei que viure, però també del soroll espiritual, del que no ens deixa sentir el cor: les angoixes, la pressa, preocupacions que no ho són tant, la programació televisiva, els desamors, el despertador...

Mentre sóc a casa, però, si m'esmerço una mica, també sabré trobar el silenci, aquesta condició per escoltar-te a tu mateix i allò de tu mateix més íntim. Atura't un moment. Si no te'n saps avenir tot sol, obre el PC i connecta't a
http://www.santamariamasblanc.org/silenci.htm i comença a llegir: "No arribem al més íntim de l'existència cristiana quan parlem, sinó només quan callem".

Cap comentari: