dimecres, de desembre 08, 2004

Amb sort, llegint els diaris

Quina sort que tinc
:
Això és el que penso en acabar aquest llarg pont i haver fet més àpats fora de casa que a casa. Especialment ahir, esmorzant a casa de Rafael i Dolores, prop de l'Edèn, amb uns quants amics, als postres (dinar no podia, a causa de l'anterior àpat) en un restaurant celebrant els 60 anys de la meva mare (divendres ja els havíem celebrat amb un sopar sorpresa amb una cinquantena de comensals), i a la nit amb uns altres amics i la meva parella que celebràvem (capvuitada) els meus 36. Aquest matí, missa de la Immaculada, a la parròquia de Maria Auxiliadora, amb els amics de l'Hermandad de Jesús Nazareno, amb qui hem acabat al seu local en una ofrena floral i un vermut. En fi, em sento receptor de generositat i d'acolliment, una persona amb molta sort.
:
Nacionalistes pel al tractat europeu
:
Llegeixo a La Vanguardia el manifest pel que un grup de persones ha signat a favor de la Constitució europea. Hi veig el poeta Carles Duarte, fins fa un any Secretari General de Presidència, amb Pujol. També expliquen que el Bloc Català, de la Catalunya Nord, ha manifestat el seu entusiasme pel tractat, ja que reconeix el paper de les minories lingüístiques ni nacionals. I també es parla del debat intern a ERC que alguns dels seus dirigents plantegen per reconsiderar la seva restistència inicial al text i sumar-se al .
:
MNAC i l'ordre
mnac
Foto: Jordi Belver. Detall de l'absis central de Santa Maria d'Àneu (Pallars Sobirà), de finals del segle XI, amb la cèlebre imatge d'uno dels serafins
De La Vanguardia d'avui també destaco dues coses. De nou, el suplement "Culturas", que fa un extens reportatge sobre el renovat Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), reivindicant el seu paper clau i narratiu de la producció artística del darrer mil·leni al nostre país. També destaca l'article de Salvador Cardús fent notar que les avaries, o els desajustos de l'ordre de la nostra vida quotidiana, demostren que ens fa falta més virtut, o senzillament paciènciauan les coses van bé, això és una excepció, i no el contrari, ja que fer que la nostra societat funcioni (i funciona la majoria de vegades) representa un esforç brutal contra la normalitat, que és caòtica.
:
ETA i els nacionalistes
:
D'El Periódico val la pena l'article de Joseba Arregui, antic dirigent del PNB, les tesis del qual subscric i que molt bé poden ser la continuació del meu post d'abans-d'ahir a rel dels artefactes que ETA ha fet esclatar aquest pont.
:
Religió i política
:
D'El País destaco l'article del professor Reyes Mate, molt bo. Demana, entre altres coses, que s'elevi el debat real, més enllà de les polèmiques sobre els matrimonis gais i altres temes, i que els seus actors també siguin de la banda dels creients. Si em permeteu, us en brindo alguns fragments:
  • Valores tan democráticos como la libertad, la igualdad o la fraternidad (...) ya estaban allí y de ellos hablaban las religiones.
  • La consigna ilustrada de "la religión es un asunto privado" sigue siendo válida en un punto -el más decisivo, por cierto-; a saber, que la legitimación del poder político está en el pueblo y no en Dios, pero la religión sigue teniendo algo que decir en dos puntos cruciales del hombre moderno: en el tipo de hombre que queremos ser y en si es posible construir otro mundo.
  • No sólo lo religioso juega un papel en el orden antropológico; también en el político. No, por supuesto, en el orden de las leyes de la política, pero sí en el de los valores que le dan contenido".

Cap comentari: