De la nota episcopal espanyola (i la bullida resposta catalana) que recomanava sense dir-ho el vot pel PP amb arguments tan brètols se n'ha dit força coses. de fet, el conjunt de partits polítics (vegeu les declaracions de Blanco), excepte els al·ludits, és clar (que també ho van entendre), hi han reaccionat com calia. De mal en pitjor, i això que en alguns d'aquests prelats hi confio força. Han perdut el senderi i s'han quedat amb el Camino (foto). :
El millor de tot (sempre hi ha millor) és el reconeixement quasi unànime que hi ha una altra manera de ser cristià, i més autèntica, que s'està reivindicant aquests dies, com deia amb ironia fa dies en Jordi Llisterri. Tant de bo sigui així i serveixi per redescobrir el cristianisme avui en dia. I tant de bo no caiguem, en canvi en el rebuig a les creences i la seva dimensió pública, rebuig que seria un desastre. Com diu la Mercè Solé en un recomanable post, "no acabo d'entendre com, posem per cas, el club de fans de qualsevol 'triunfito' pot gaudir d'un reconeixement públic, d'una presència de les autoritats i fins i tot del suport municipal, com em consta que ha passat en algun lloc, i en canvi una parròquia no".
:
Més posts recomanables al respecte són els dos darrers del mateix Jordi Llisterri i el de Joan Antoni Baron.
:
11 comentaris:
Ramon l'esglèsia s'ha gronxat de valent amb aquests comentaris i fen d'esponsor dels del PP. Després d'aguantar que financiin la COPE a sobre això. Que s'ho facin mirar.
David (elracodemataro.blogspot.com)
La iglesia, ha de quitarse la careta de una vez por todas y declararse, como lo que es, un partido político mas. Por mucho que digan los cristianos de base, nunca les harán caso a ellos. Seguirán amenazando y asustando con el infierno, así les va, y apoyando a dictadores asesinos, siempre que estos salvaguarden sus intereses.Son muchos siglos haciendo lo mismo, viviendo de espaldas a los verdaderos cristianos. América Latina es un vivo ejemplo, de lo que son los verdaderos cristianos y lo que la iglesia quieren que sean.
- David,
Sí; però hi ha d'haver gent treballant-hi a dins, no tan sols criticant. Ho dic pq sóc el primer en deixar per l'endemà aquestes coses...
- Ildefonso,
Ok, de acuerdo. Aunque parte del encanto de la Iglesia, almenos para mi, es que haya tanta gente que se equivoca y peca. Se parecen más a lo que soy...
Insisteixo, perquè anomeneu Església a quatre carpetovetònics amb deliris de grandesa. Són una petita part de l'Església, no els ho negaré, la part més fosca i humida, la bodega on de tant en tant s'emborratxa la dreta més rància.
Mireu, a mi ja m'està bé que treguin el cap aquests bisbes tan justets. Amb el seu discurs de pa sucat amb oli ens estan donant molts vots a l'esquerre moderada i moderna. Els vots dels que veuen clarament que el PP (partit dels rics, que ningú s'equivoqui) necessita novament la cantarella de la santificació en el treball, a callar l'obrer i adorar l'amo, la dona a parir i a cuidar el marit... maricons torneu a l'armari (o al convent).
Fa molt de temps que la esglesia esta allunyada de la realitat, pero definitivament l'esglesia espanyola ha perdut el nord i amb la participació dels membres del Opus, s'ha venut als interessos del PP
Jordi L
Jo em quedo amb l'Abad de Montserrat.
Francament quina diferència de missatge darrera les seves paraules.
J.T
Respecte al comentari del blog del Mas on barreges la conferència episcopal espanyola amb la subjugació de Catalunya a Espanya m'ho podries explicar? No sé què té a veure l'església amb la independència, però m'ho podries explicar? Sembla una teoria interessant.
- pedro
Era pel comentari anterior. Ell ho relacionava i jo he respost irònicament. A mi tampoc em sembla que hi tingui a veure...
Cada vegada que obren la boca, penso que donen una patada al cul a tants capellans, frares, monges i laics, que treballen a peu de carrer i als confins més remots amb la gent més necessitada. Llavors, van tots al mateix sac.
No lo acabo de entender, ¿porqué la iglesia ha de pecar, para parecerse a los pecadores?, tenía entendido lo contrario.
Quizás ahora muchas personas puedan comenzar a entender, porqué parte de la sociedad de aquella época, lamentablemente, hizo la escabechina de curas y monjas de entonces.
La imparcialidad de la iglesia, brilla por su ausencia.Es paradógico que se hayan quitado la careta, justo cuando comienza el carnaval. Claro que bien mirado era normal, tampoco les gusta el carnaval. De hecho no hay nada que signifique disfrutar de los placeres que nos ofrece la vida, que ellos vean con buenos ojos y no lo prohiban.¡Me había olvidado, que estamos en un valle de lágrimas y que aquí, solo venimos a sufrir! Buen marqueting, para la iglesia, nos es raro que cada vez sean menos, con este tipo de publicidad, quedan pocas ganas de arriesgarse.
- Joan i Ildefonso,
I tant; no podem posar tothom al mateix sac. Per sort, sé que no és tot així. Jo només dic que em sembla millor, malgrat tot, un lloc on hi ha imperfecció que un lloc on només hi ha perfecció.
Publica un comentari a l'entrada