dissabte, de febrer 02, 2008

Senderi o Camino?

De la nota episcopal espanyola (i la bullida resposta catalana) que recomanava sense dir-ho el vot pel PP amb arguments tan brètols se n'ha dit força coses. de fet, el conjunt de partits polítics (vegeu les declaracions de Blanco), excepte els al·ludits, és clar (que també ho van entendre), hi han reaccionat com calia. De mal en pitjor, i això que en alguns d'aquests prelats hi confio força. Han perdut el senderi i s'han quedat amb el Camino (foto).
:
El millor de tot (sempre hi ha millor) és el reconeixement quasi unànime que hi ha una altra manera de ser cristià, i més autèntica, que s'està reivindicant aquests dies, com deia amb ironia fa dies en Jordi Llisterri. Tant de bo sigui així i serveixi per redescobrir el cristianisme avui en dia. I tant de bo no caiguem, en canvi en el rebuig a les creences i la seva dimensió pública, rebuig que seria un desastre. Com diu la Mercè Solé en un recomanable post, "no acabo d'entendre com, posem per cas, el club de fans de qualsevol 'triunfito' pot gaudir d'un reconeixement públic, d'una presència de les autoritats i fins i tot del suport municipal, com em consta que ha passat en algun lloc, i en canvi una parròquia no".
:
Més posts recomanables al respecte són els dos darrers del mateix Jordi Llisterri i el de Joan Antoni Baron.
:
Publica un comentari a l'entrada