diumenge, de febrer 10, 2008

Vallespín: "Lo religioso vuelve"

Enric Juliana aprofita la seva columna a La Vanguardia d'avui per narrar una conversa amb Fernando Vallespín (foto), director del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), a qui sempre cal llegir amb atenció, i que diu això:
:
La Iglesia ha querido captar la atención. La Iglesia está preocupada por la secularización de la sociedad, pero lo cierto es que lo religioso vuelve. De otra manera, pero vuelve. Se está viendo en todo el mundo. Al secularizarse la sociedad, la Iglesia se seinte en minoría y como tal gesticula para ser oída. La sociedad española no es antireligiosa, ni anticatólica. Pero sí es una sociedad postradicional, en la que cada uno se confecciona las creencias a medida.
:

2 comentaris:

Jesús Cardona ha dit...

Potser és el primer cop que comento al seu blog. Disculpi si m'allargo un pèl. El vaig llegint, però sóc poc de comentar. El cas és que el retorn de la religiositat m'ha interessat. L'altre dia parlava amb un amic d'aquesta qüestió. Els bisbes i el Vaticà aposten per una línia tradicional i en canvi sembla que la societat catalana i espanyola van per una altra. Els bisbes entenen les tendències, però la recepta que apliquen és: com més canvi social, més enrera es tiren o més s'agafen a la doctrina tradicional catòlica.

La pregunta clau, però, segueix sense reposta: com viu la religiositat la societat catalana? Els sacerdots joves són molt conservadors i molt diferents als de fa 20 anys. D'altra banda, en general es diu que la gent que assisteix a les esglésies busca silenci. Els que no són missaires, per dir-ho d'alguna manera, reconeixen el valor del cristianisme i la frase "crec en Déu però no en l'Església" és molt comuna.

Estem en un món on cada vegada hi haurà contrastos més grans i més lliure que cohesionat a tots nivells, també en el de la fe.

Ramon Bassas ha dit...

- Jesús

Benvingut al bloc. Vallespín apunta la idea de 'religió a la carta', és a dir, on cadascú pren el que més li va bé. No em sembla malament, és flexible i s'ajusta a la idea d'identitat que es viu avui.

Alguna vegada també he citat Mardones i el seu assaig sobre el moment actual de la religió on apunta el fenomen del reencantament del món: fugim dels símbols tradicionals i en creem de nous ...a tot arreu.

Finalment, el mateix assaig apunta les tendències del creixement de fidels arreu del món, especialment a Àsia i Àfrica.

Només són alguns apunts.