divendres, de febrer 10, 2006

Alçar el cos

La socialista més gran
:
Doncs sí senyor, com deia ahir, avui hem anat amb la Montse (a la dreta de la foto) i amb en Quico (el que fa la foto) a veure la Leocàdia Bellavista, que feia 101 anys. Li hem regalat el nou carnet del PSC (aquesta tarja que ella mostra), com una mena de reestrena de la seva militància que un dia, un buròcrata feixista, li va posar a prova. "¿Usted pertenece a algún partido?", li va preguntar un oficial quan, encara no acabada la Guerra, les forces franquistes ja havien pres la ciutat. "Sí, soy del Partido Socialista y toda la vida lo seré", li va espetar amb aquell deix català tan autèntic. "Pues a la cárcel", va ser la resposta. Ella ja s'ho veia a venir, quan la van anar a buscar a la fàbrica. Havia estat responsable del "Socorro Rojo" a Mataró i una activa sindicalista a Ca l'Asènsio i a Can Marfà. A casa seva hi tenia una refugiada madrilenya, amb la qui encara s'escriu, amb la que va conviure tres duríssims anys.
:
Tot això, les històries que pengen, amb una sèrie de dites i acudits que em transporten a un món molt característic, és el testimoni viu de la línia que emparenta el socialisme mataroní de finals del segle XIX, pioner a Espanya, just la generació anterior a la de la Leocàdia, amb els nostres dies. Sempre m'ha encuriosit aquesta línia, que visqué la guerra i els seus estralls després de l'alenada republicana, que resistí els anys de la postguerra i el franquisme, i que nodria la Federació Catalana del PSOE de cognoms catalaníssims. Històries de gent forta i noble, que reivindiquen la dignitat de la classe obrera i que, a banda de divertir-nos amb les seves ocurrències, em fan pensar que el relleu que ens han deixat l'hem de portar amb molta més dignitat que no ens pensem.
:
Reflexions sobre l'Islam i el Cristianisme
:
Fa uns dies en parlava. Però les novetats del web universitaties.net (de la Delegació d'Universitats del Bisbat de Barcelona) aporten dues reflexions interessants sobre l'Islam. En primer lloc, l'article de Joan Martínez Porcell en el que exposa dos problemes a salvar. Un, el de la diferència en l'evolució de les dues religions. L'altre, en la difernet manera d'entendre el fet de creure. I, en segon lloc, un article de Mar Galceran sobre el tema de les famoses caricatures, que jo mateix subscriuria sense cap esmena. Dos complements més: l'article d'Anna-Bel Carbonell sobre Abraham (el profeta de les tres religions mediterrànies) i la famosa primera encíclica del Papa, de la que tothom parla i ningú no ha llegit. I és molt recomanable.
:
A favor de les respostes
:
El debat sobre la mobilitat a la comarca del Maresme, amb l'esquerra als governs català i espanyol, ha entrat al moment de les respostes, de posar papers (i calés) sobre la taula, discutir les propostes i posar-se mans a l'obra. De moment, sobre la taula hi ha propostes innovadores respecte el transport públic, el ferroviari i el rodat (la darrera, avui), i, també, de molt interessants sobre la necessitat del trasllat de la N-II, amb la recuperació d'aquest vial com a via urbana, fent que es traslladi als entorns de l'actual C-32, al marge del que fem després amb els peatges.
:
Aquesta darrera alternativa ha comptat amb el suport del PSC del Maresme (foto), que va reunir el seu Comitè (Executiva, primers secretaris, etc.) dimecres i en va sortir molt convençut. Ara, a treballar per millorar i fer possible la viabilitat de la proposta que, després de molts i molts anys, significarà un pas decissiu per a la millora de molts dels problemes que té aquesta comarca. I no podem deixar de passar aquesta oportunitat.
:
Kafka a Zürau - V
:
Els màrtirs no subestimen el cos, deixen que l'alcin clavat en creu. En això estan d'acord amb els seus adversaris
:
El mal no es pot pagar a terminis... i ho intentem contínuament (...)
:
Només el nostre concepte de temps fa anomenar així el Judici Final. de fet, és un judici sumaríssim.
:
És ridícul com t'has guarnit per aquest món.
Franz Kafka, Aforismes de Zürau, 33, 39, 40, 44. (Trad. Feliu Formosa) Ed. Arcàdia, Barcelona, 2005, pp. 41, 47, 49, 53. Il·lustració: Antonio Saura, Crucifixión.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ramon! Celebro veure't tant alt en aquesta fotografia. La iaia estava de genolls?

Ramon Bassas ha dit...

Amb la Leocàdia he pogut comprovar que l'alçada moral és inversament proporcional a la física. D'aquí la seva grandesa. En fi, sort que alguns anònims només veuen aquest defecte...

cinto amat ha dit...

Sobre la llibertat d'expressió i les caricatures avui hi ha un article de Manuel Castells a la Vanguàrdia que val la pena.

Ramon Bassas ha dit...

Cinto
L'acabo de llegir i crec que té tota la raó. Gràcies.