dilluns, de gener 15, 2007

Naím i el delicte organitzat

Moisés Naím (foto: Bernardo Pérez)
:
Ahir, el darrer llibre del director dela prestigiosa revista Foreign Policy (no sé si encara es publica l'edició espanyola, però és una magnífica revista), Ilícito, de recent edició a Espanya, va ser notícia a El País per partida doble. El veneçolà Moisés Naím, que havia estat ministre de Foment a aquell país, és entrevistat al suplement Domingo i el seu llibre és ressenyat per Guillermo de la Dehesa al suplement Negocios. Probablement és una descoordinació, però jo crec que és una meravellosa coincidència.
:
Naím posa èmfasi en dues caracterísiques respecte a la presència de fortes xarxes de delicte a nivell internacional (drogues, falsificacions, armes, tràfic de persones, d'òrgans, de residus, d'articles de valor). Una, el creixement espectacular dels negocis il·lícits els darrers anys, aprofitant l'obertura dels mercats i la globalització de les comunicacions, de manera que ja representen un 10% del comerç mundial. Dues, la invisibilitat d'aquest fenomen gràcies a la importència del poder polític davant d'ell: corrupció de polítics, funcionaris i policies (en alguns països el seu volum de negoci supera els pressupostos de l'Estat), mancança de plans i institucions internacionals que hi facin front, imbricació en altres negocis nets i fins i tot filantròpics, etc. Jaume Curbet, com ja vaig explicar un dia, ja ha fet a casa nostra algun advertiment al respecte, insistint en la localització d'aquest fenomen en societats com la nostra, i no tan sols en l'espai global (tot espai global s'acaba localitzant), en forma de crims. Com sempre, les víctimes també acostumen a ser els més febles.
:
Aquest és un dels reptes més importants de la política i de la seguretat mundials. M'atreveixo a dir que al mateix nivell dels fenomens que, al contrari d'aquest, justament la visibilitat és un dels seus factors d'èxit. Parlo del terrorisme. Per cert, com recordava també a El País André Glucksmann divendres passat, les vícitimes del terrorisme (ell ho exemplificava en l'islamista) tampoc no són els poderosos, no tan sols els "occidentals" sinó, especialment, les persones a les que diuen voler alliberar o per les quals diuen lluitar (líbrame de mis amigos...). En el cas d'Al Qaeda, milers d'àrabs.
: