dimarts, de març 21, 2006

Ja tenim Estatut | Civisme al tren | Carretero

L'Estatut que volíem
:
Probablement no és el que volien els extrems del Parlament (ERC i PP) ni calmarà les expectatives excitades d'uns, que ja es veien fugint d'Espanya, ni d'altres, que temien la fugida d'Espanya. No és cap fugida, és la culminació de diversos somnis llargament desitjats: els del reconeixment de la singularitat nacional de Catalunya, els de l'assumpció de competències plenes i exclusives en molts afers, els de la consecució d'un sistema judicial propi, els d'un sistema de finançament més adequat, els dels drets i deures de tothom, etcètera. De l'altra, el de l'Espanya plural, aquella que Aznar va parlar el primer dia (només el primer dia) i que la resta dels 8 anys es va dedicar a torpedinar (per això estan tan excitades les ideologies de la fugida) i que Zapatero ha donat la volta com un mitjó.
:
No deu ser el dels extrems, aquest Estatut, però estic segur que és el que vol la immensa majoria de catalans que, justament, desconfia dels extrems quan vol solucionar de veres els reptes que té al davant, que recela de les aventures excitades i dels que no saben si són o no són al Govern (o que pensen més en la tàctica electoralista que en resoldre els problemes de les persones). Entre l'Estatut del Parlament, adobat a darrera hora d'extrems (tothom mira de cara a la galeria...), i l'Estatut que avui aprovarà la Comissió Constitucional el Congrés dels Diputats, s'hi guanya més responsabilitat, més adhesions, més Espanya plural, una enorme coincidència amb ERC, i un pas irreversible per un autogovern fort com el que volíem molts.
:
Dic enorme coincidència, sí. Des del punt de vista estadístic, de 226 articles, sols hi ha hagut tres discrepàncies entre la majoria de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats i la majoria de la Delegació del Parlament de Catalunya (seleccions esportives, gestió de ports i aeroports, i circumscripció electoral europea). De 23 disposicions addicionals, transitòries i finals, sols hi ha hagut una discrepància (gestió de ports i aeroports). Per tant, de 249 preceptes, només 4 discrepàncies, l’1,6%.
:
El Pacte del Tinell, la tossuderia de Maragall i la mà oberta de Zapatero seran recordats com els tres factors d'èxit d'aquest procés. Llegiu el magnífic discurs de Manuela de Madre, aquest matí.
:
Civisme a tot tren
:
La nova Llei Ferroviària que ha aprovat el Parlament de Catalunya és un altre dels instruments que la societat es va dotant per combatre l'incivisme. Preveu fortes sancions per actituds contràries al respecte a les persones, al mobiliari o a la seguretat. I ho fa en correspondència a un catàleg de drets dels usuaris, que són, de fet, el bé màxim a preservar.
:
Ho torno a dir: amb les lleis o les ordenances no n'hi ha prou. I, com em recordava algun comentari, tampoc amb l'actuació policial, que és el darrer recurs (i que hi ha de ser, o l'angoixa pot ser insuportable). La base per a la correcció de les actutuds incíviques es troba en les circumstàncies socials, educatives o fins i tot psicològiques. En les bases del respecte mutu (el civisme) i també, no ens n'amaguem, en la condició humana que ni és del tot bona per naturalesa (ho sento Rosseau) ni del tot dolenta per naturalesa (ho sento, Hobbes).
:
No n'hi ha prou, però ajuda. Molt.
:
Carretero perd competències
:
És obvi que, després de la incontinència verbal del conseller de Governació (a la foto, d'EFE), i de les seves mitges disculpes, el President havia de reaccionar. No serà el seu Departament qui coordini l'operatiu institucional del referèndum de l'Estatut. Per sort. L'argumentari i els corifeus d'ERC diuen que els socialistes ens hem irritat perquè ens han tocat l"amo" Zapatero. Si us torneu a llegir la maleïda entrevista amb el conseller, veureu que va més enllà d'una simple crítica, i que no es pot anar pel món, especialment si ets conseller, amb aquesta mena d'epítets. Impresentable. I també veureu com el pitjor, almenys per mi, no és això, sinó la visió diem-ne balcànica del fet nacional... També diuen que no ens emprenyem tant quan Bono diu una barrabassada. I no és cert, bé que ho saben. En tot cas, Carretero ja és el Bono de la Generalitat. Per cert, que el fum de Carretero no ens faci perdre el fons. Ara que té una competència menys, i va més descansat, a veure si un dia és notícia amb alguna de les altres competències que té. Notícia positiva, vull dir.
:

14 comentaris:

Anònim ha dit...

El cas de Sant Cugat i Ràdio 4 no és més que un altre episodi de retorn a la realitat que, per exemple, s'afegeix al del castell de Montjuïc, que ZP va regalar a Barcelona de la mateixa manera que ho va fer el general Franco, amb els militars i la bandera espanyola al capdamunt. Demagògia? No, no. Demagògia és fer veure que la culpa la té el Bono.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim,
Si aquestes són les dues úniques coses a resoldre, veig que Zapatero ho té més fàcil del que pensava.

Pedro ha dit...

De vagades la hipocresia supera tots els límits.
Tots sabem que d'aquest estatut el més important era el finançament.
I per negociar un bon finançament era important tenir la informació sobre la taula, negociar sobre el no res és impossible.
Doncs bé, Zp ha incomplert traqnuilament la promesa de publicar les balances fiscals (una més, i ja en van...). I el conseller Castells, que tan bramava abans quan Aznar no les publicava, no ha dit aquesta boca és meva (i tots sabem d'aquell informe de l'institut d'estudis fiscals en mans de Solbes que no s'ha publicat). Això ha condicionat a la baixa els negociadors catalans. I és una promesa bàsica incomplerta. Si no ha ha llibertat d'informació és que aquí passa alguna cosa greu. Els funcionaris de Madrid la saben llarga.

Ramon, tu mateix linkes una notícia on es demostra que si Carretero no pot fer res és pel boicot sistemàtic que reb per part dels alcaldes del cinturó. Els de poble no són ben rebuts a can fanga. Corbacho no vol deixar de liderar una institució no democràtica(on els reprsentants no són elegits pel poble) i amb un pressupost de més de 600 milions d'euros.

Joan Safont ha dit...

Ramon,
Em prenc com un elogio "lo" de corifeu. Gràcies.
Felicita de part meva al Comisari Polític (www.iceta.org/blog) per la seva gran tasca de supervisió de l'"actitud" del President de la Generalitat. Veig que tu consideres que la creació de la Comissió és el càstig a Carretero per tant discrepes del Conseller Nadal que ho nega tal com explica vilaweb http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1798097).

No obstant aquesta vegada l'operació Destituexi un Conseller d'ERC des de Madrid ha fallat. Ai, casi eh!
No passa res avui ja ho ha dit en Pepiño Blanco, que si no votem que Sí que ens foteu fora... I de retruc a Maragall, suposo.

Ramon Bassas ha dit...

-Pedro
La proposta de finançament és la mateixa que el trio Castells-Huguet-Saura van presentar fa uns mesos.
I la notícia que linco és per demostrar que hi ha molt poc diàleg amb el món local. I que, de fet, ben pocs cosa s'ha fet amb la reforma institucional.

- Joan,
Sí tot és una conspiració del PSOE, per què Carretero ha fet el primer pas? També ho va ser el Cas Carod? Va ser Blanco el que el va enviar a Perpinyà?

Anònim ha dit...

Ramón que en penses de la possibilitat que en Merino, es presenti com alcaldable.?

Ramon Bassas ha dit...

Comprendràs que no em fiqui en aquest procés d'un altre partit.

Joan Safont ha dit...

Ramon,
És igual potser que ho deixem.. Tot són decepcions i paradoxes.

Pedro ha dit...

Sí, la veritat és que això sembla un fronton. Jo ho deixo aquí però només vull fer notar dues coses:

a)Com bé diu en Joan, el conseller Nadal té una opinió oposada a la tev ai ha negat que la nova comissió sigui pel que tu has dit.

b)No és la mateixa proposta de finançament, Solbes s'ha guardat, a més de les balances fiscals i la llibertat dìnformació, l'impost de societats que resulta que no es pot descentralitzar.

Gràcies per l'atenció.

Ramon Bassas ha dit...

- Joan i Pedro,
Crec que la decepció en el camp nacionalista ve de les expectatives creades en l'acord CiU-ERC l'estiu passat, i en un text, el del 30/9 que els propis dirigents independentistes reconeixien que calia canviar. L'entenc, la decepció. Però ara cal ser responsables, més encara veient el ridícul nombre de desavinences que han restat, i apostar pel millor Estatut que haurà tingut mai Catalunya, amb una autoria d'ERC que no es pot llançar per la borda.

Anònim ha dit...

I pim, i pam, i pim, i pam.
Balances fiscals?Ecooooo.

Ramon Bassas ha dit...

- Anònim
No et feia addicte a la poesia conceptual

Ramon Bassas ha dit...

David,
Si la pregunta és si "un dia tocarem aquest tema" o no, tranquil, tu toca el que vulguis. Vull dir que pots expressar la teva opinió, cap problema.

Ramon Bassas ha dit...

David,
Tinc una intel·ligència limitadeta, això sí, però la meva opiió ha estat expressada públicament en acords presos per l'Ajuntament de Mataró el seu dia. A les seves actes em remeto.