diumenge, de juny 05, 2005

El "no" franco-holandès | La pau... | Crim a Berga

Més reflexions sobre el "no" franco-holandès
:
No puc deixar d'esmentar la reflexió d'en Cinto Amat, l'editorial de la revista digital Gobernanza, així com les que Miquel Iceta ha anat publicant al seu blog a banda de les que us vaig anunciar dimecres, és a dir, l’anàlisi de les enquestes realitzades per l’Institut IPSOS (a peu d’urna) i Louis Harris (post-electoral) o l'article de Renaud Dely que comenta aquestes darreres a Libération, i, finalment, els articles de Pasqual Maragall, Nicolás Sartorius i Josep Martí Font. Per cert, Iceta concedeix una entrevista a Jaume Aroca sobre política catalana a La Vanguardia, que us recomano perquè, com sempre, ho diu tot clar i català.
:
I la pau?
:
batllori
Toni Batllori (la Vanguardia - 05/06/2005)
:
I el PP? L'ex ministre Manuel Pimentel en dóna avui algunes claus a El Periódico, on diu que avui per avui aquest partit és lluny del centre i viu massa obsessionat per Aznar.
:
Corpus de Sang
:
A una setmana dels incidents ocorreguts a Berga, en què una baralla va acabar amb la desgraciada mort d'un jove, alguns ciutadans d'aquesta localitat han fet algunes acusacions a l'actuació dels Mossos d'Esquadra en els fets. Segons algunes d'aquestes persones, el Mossos d'Esquadra van actuar tard, el que va provocar que ja fos impossible evitar la mort del jove. Alguna d'aquestes persones acusen la policia d'arribar mitja hora després de l'incident, i de no aturar els controls d'alcoholèmia que s'estaven realitzant a la localitat en aquells moments per destinar aquells efectius a la detenció dels implicats.
:
Fa uns mesos, a Berga, a instància tant de les autoritats locals com d'alguns sector veïnals, el Mossos d'Esquadra es van veure obligats a realitzar una sèrie d'intervencions de lluita contra la delinqüència i el tràfic de drogues. La veritat és que els èxits que hem tingut a Mataró en aquest sentit avalen aquesta mena d'actuacions i l'experiència ens demana que no baixem la guàrdia. I no la baixem, ja veureu. Amb aquests fets, i potser també fruit de l'excessiu, segons alguns ciutadans, control policial en determinats moments i llocs, es va convocar una manifestació en contra de les actuacions de la policia autonòmica a Berga. Manifestació, sigui dit de passada, en la qual hi va participar gent que ara es queixa de la manca de presència policial.
:
El primer que s'ha de dir ben clar és que els fets són responsabilitat dels autors, i en cap cas la policia té cap responsabilitat sobre la mort del jove. Que l'actuació dels Mossos va ser la correcta, i així ho indiquen les trucades dels ciutadans i les actuacions subsegüents: la primera trucada que reben el Mossos indica que uns joves van amb una navalla per la ciutat, es fa un reconeixement però no se'ls troba i la policia manté el dispositiu de vigilància. Poc abans de la una de la matinada els Mossos reben una segona trucada que indica que hi ha una baralla, i a la 1:10h. es produeixen les primeres detencions; abans de les quatre de la matinada ja s'ha detingut a la totalitat dels presumptes autors dels fets. No és cert que arribessin abans les ambulàncies que els Mossos, qui primer va atendre el jove mort va ser un membre del cos de policia. I, finalment, cal dir respecte als controls d'alcoholèmica, que en aquests casos és pràctica habitual i encertada no retirar aquest tipus d'actuacions, ja que és una forma d'evitar la fugida precipitada dels autors dels fets.
:
Això no ha d'obviar algunes reflexions. Us recomano l'entrevista a la consellera Tura que li féu La Vanguardia, consellera que a El Punt reconeix que falta més treball de confiança mútua entre la societat i la Policia (en el desplegament de Mataró, sens dubte, això ha estat una prioritat i no és cap casualitat). I l'article de l'amic Jordi Surinyach, advocat mataroní, a El Punt de l'altre dia, diari que també hi dedicà un editorial, recomanable com el de La Vanguardia, o El Periódico. Cinto Amat (avui ja porto dues cites seves) també té un post recomanable en la que parla sobre la crisi del dret penal davant aquests esdeveniments. També són recomanables els articles del pintor Joan-Pere Viladecans, o el de Maruja Torres.
:
Però la que avui més m'ha agradat, per clara, ha estat el reportatge que avui publica La Vanguardia sobre la relació conflictiva entre la violència i l'escola, i els valors a transmetre, en el que han parlat am,b diversos experts. Així com el revelador article "Por qué decidmos que el mal no existe? " (no us recorda el que he anat explicant de Glucksmann?). Algunes perles (detaco jo en negre):
:
  • "Hablar de casos de violencia, bullying y suicidios es más fácil que encontrarle sentido a la vida y hacerlo extensible a los adolescentes. Ahí radica el problema para Jaume Funes, psicólogo y adjunto al Síndic de Greuges, quien asegura que esta generación plantea nuevos retos y necesidades de ser escuchada y acompañada por el adulto. 'En un mundo cambiante, la juventud es lo que más cambia, y crea nuevas formas de violencia y de entender lo que sucede; pero no es a la fuerza un drama irresoluble' ".
  • "'Todo el mundo tiene sus valores, y, en el relativismo, todos los valores valen', advierte el filósofo y pedagogo Gregorio Luri. Uno de los dogmas de la pedagogía contemporánea actual, indica Luri, es que hay que educar en valores porque, como su propio nombre indica, son buenos, y por tanto educamos en la bondad. Pero ¿qué es lo que tiene que ser bueno, los valores o la educación del carácter del individuo?, se pregunta. 'Educar -advierte- funciona más por ósmosis afectiva que por discursos de palabras. Y ¿quién define lo que es un valor? Somos todos materialistas y de repente funcionamos como platónicos: queremos educar en la paz, la convivencia, la filantropía, pero la misma educación en valores ya implica que se asumen como algo externo, algo que hay que consumir. ¿No habremos transformado la ética en un supermercado de valores?'".
  • "La mayoría de los jóvenes y los adolescentes tiene hoy una baja socialización política. No obstante, en busca de identidad, algunos pueden llamarse anarquistas, fascistas, nacionalsocialistas, radicales independentistas... identidades que se construyen en un proceso de confrontación, pues, por un conjunto de razones biológico-vitales-existencialistas, en esta etapa de su vida se reafirman en la medida en que atacan. Pero tras estas confrontaciones ideológicas no hay doctrina, dicen los expertos, sino una renovación de dogmas que les permite sentirse seguros. 'Prevenir -dice Funes- es enseñar a pensar, dudar, entender el mundo, porque un adolescente inquieto y sin recursos se apunta fácilmente a discursos simplificados'.
  • "'La cultura de paz -apunta Luri- está muy bien si nos olvidamos de que los que dirigen el mundo no necesariamente tienen que compartirla, o pretendemos que las relaciones de fuerza no forman parte de la política o la competitividad, del mercado... ni del amor'. Que los adolescentes ven que esta sociedad es hipócrita y no cumple con los valores que teóricamente predica no es ningún secreto. Se les educa para resolver los conflictos por vías que no sean la violencia, pero luego habrá que explicarles por qué la usa quien predica. 'En abstracto -añade el adjunto al Síndic-, cada adulto que habla de ausencia de valores en los adolescentes tendrá que preguntarse si no será él el que no los tiene'".
  • "Los adolescentes (...) señala Funes, lo único que necesitan es un adulto dispuesto a acompañarlos por un tiempo, dándoles seguridad, pero manteniéndose a suficiente distancia para no inmiscuirse en sus vidas. (...) 'Lo peor que se le puede hacer a una persona -destaca Funes- es declararla no responsable; por eso la respuesta de la sociedad debe tener por objetivo que el joven se dé cuenta de que es el autor y que su conducta afecta a otras personas. Penalizarlo más o mandarlo más años a la cárcel lo castigará, pero no le ayudará a responsabilizarse más'.
  • "[Gregorio Luri: ] 'No se está preparado para asumir la violencia comou n hecho antropológico, y cuando se da no sabemos qué hacer'. Luri recuerda que la agresividad forma parte del ser humano y que violencia en los centros ha habido siempre. 'La mayoría de los profesores no sabemos lidiar con ella: hay miedo e inseguridad, pues corres el riesgo de ser visto como autoritario". Hay un navajazo, señala, y como el hombre es bueno, miramos alrededor. "Urge reivindicar que la naturaleza humana no es angelical y pedir autocontrol; la voluntad ha sido sustituida por interés, y se estimula el deseo como principio que organiza la vida: ¿qué criterio superior puede ayudar a reprimirse?'".
Publica un comentari a l'entrada