dimarts, de juny 21, 2005

Un gall i un gos

Estiu
:
Revelaré un secret. El passat matí, les primeres novetats que s'han anotat al comunicat de fets rellevants que rebo per part de la Policia Local, són dues molèsties que han denunciat uns veïns. Una causada per un gall i una altra per un gos. De cop, he pensat si estàvem en un poblet del Pirineu. Però la calor que fa revela aspectes de la ciutat (no podem prescindir del nostre llegat rural, de la nostra relació pre-lingüística amb els animals) que, si no fos estiu, difícilment sabríem. Les altres novetats, però, a mesura que avançava el dia, eren menys bucòliques. Persones imitant els galls i els gossos.
:
Hemeroteca i blogosfera
:
L'entrevista de "la contra" d'avui, a La Vanguardia, que es fa a un expert en coaching, m'ha agradat molt. Ja sé que aquesta mena d'assessoraments són per gent molt rica o per executius, però em sembla que val per la vida estressada que portem tots plegats. Steven Poelmans, així es diu, un holandès que viu a Catalunya, insisteix en la necssitat d'estudiar bé l'agenda, de saber dir que no, de reflexionar prèviament sobre el que fem abans de fer-ho. Que no ens portin sinó que ens portem nosaltres mateixos. I també de desprendre's delque no et cal. "És un alliberament", diu. Com que ho diu un assessor d'executius, li farem cas. Si arriba a ser una monja, hauria passat desaparcebuda. Encara hi ha classes.
:
També a La Vanguardia, avui, la consellera d'Interior ha hagut de defensar la professionalitat dels Mossos d'Esquadra davant l'envestida barroera que fa CiU contra la política de seguretat ciutadana, especialment el seu portaveu, David Madí, ja sabeu, aquell que va haver de dimitir a la Generalitat per manipulació d'enquestes. A Canvi 16 s'hi publica un article de Miquel Iceta sobre la involució del PP (les eleccions gallegues demostren que aquest no és el camí).
:
uneliaison Fotograma d'"Une liaison pornographique" de Frédéric Fonteyne (1997) © Samsa Film
:
El blog de la Judith té com un dels avantatges que t'obre camins insospitats. Un d'ells és el de comprovar com, avui, l'obsessió antiga per la virginitat es transmuta en retardar el moment d'enamorar-se, encara que en tinguis ganes. De moment, t'aguantes. Sexe i prou. És el mateix tabú protector. En aquest sentit, em va agradar molt, per paradigmàtica, la pel·lícula Una relación pornográfica. El títol és equívoc, us aviso. També veig, en aquest enigmàtic blog, una altra de les característiques del pensament contemporani: la fragmentació. Sóc un tros, un tors, un pit. Un ésser sexuat. Un esdeveniment momentani, com l'exhalació final de Lost in translation. I, finalment, un desig d'intimitat, de despullament, que ens fa fer el contrari: exhibir-nos. També trobo que és una paràbola del món blogger, del Messenger i de tot això. I de les converses que sento al tren, al bus o als cafès. L'altre dia vaig saber de les mides d'un membre viril per la indiscreció d'una taula del costat. No sé...

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Madí va dimitir per unes enquestes? No recordo que don Ernesto dimitís per unes altres enquestes.

Joan Safont ha dit...

vaja ja els trobàvem a faltar....

Velis ha dit...

El meu és un blog enigmàtic,
El meu és un blog enigmàtic,
El meu és un blog enigmàtic,
El meu és un blog enigmàtic...

No deixa de tenir gràcia!
Merci per citar-me

Anònim ha dit...

Ramon, m'has transportat amb la teva cita de la pel·lícula "Una relació pornogràfica" a la meva època universitària, època en què em perdia pel Verdi cada setmana... Crec que és de les pel·lícules que més m'han agradat i que més recomano a tothom.

Ramon Bassas ha dit...

- Fletxa: Així, Madí per quina raó va dimitir, doncs?

- Joan: Ja veus.

- Velis: De res. Sí que el trobo enigmàtic o, almenys, té un punt de misteri. Sense ell, però, no hi hauria desig.

- Nadia: A mi també em va agradar molt, especialment perquè és un procés com el que et dic, en el que és l'amor el que costa consumar, no pas el sexe.

Unknown ha dit...

Hi ha proposicions a les que costa resistir-se...

Ramon Bassas ha dit...

Judith
En això et dono tota la raó

Anònim ha dit...

Madí va dimitir a causa d'una campanya que va agafar com a excusa unes enquestes. Ja se sap que la progressia a còpia de repetir inexactituds i mentides (de les quals és conscient) aconsegueix el seus objectius. L'exemple més actual, el militant del PSC-PSOE Boadella i tota la troupe de cantamanyanes.
I torno a preguntar per les enquestes de don Ernesto (Maragall, per si no s'havia entès). Què feia l'hermanísimo a l'Ajuntament de Barcelona?

Ramon Bassas ha dit...

No sé de quina campanya, però deuria ser tan forta que fis i tot ell va creure que era millor dimitir. Òbviament -i a les hemeroteques em remeto- va ser després que es descobrís que es van manipular unes enquestes.
Que jo sàpiga, no és el que feia el senyor que vostè diu.