dimecres, de juny 08, 2005

Rodríguez-Acosta | Autonomia | recomanacions

acosta De aromas iluminado (2004), de Miguel Rodríguez-Acosta.
:
Miguel Rodríguez-Acosta és un pintor de Granada que exposa aquests dies a Madrid i, amb aquest motiu, el suplement "Culturas" de La Vanguardia hi dedica una crítica, il·lustrada amb aquest quadre. M'agrada la idea de comparar-lo amb Monet, de veure en els seus colors no aquest segrest dels del PP cap a les seves corbates (quines ganes d'uniforme que tenen...) sinó els colors de Granada, els blaus i rogencs, i també el pur plaer de l'art per l'art, de l'abstracció a-narrativa. En fi, que m'ha agradat i us ho regalo.
:
Per l'Autonomia Personal
:
Ahir vaig tenir l'honor de presentar i moderar l'acte que el PSC de Mataró va organitzar per parlar sobre els nous drets socials que està impulsant el Govern Zapatero també el Govern Maragall. Especialment, ens interessava conèixer les Bases per a la nova Llei de Serveis Socials a Catalunya, així com també la nova Llei de suport a les persones amb dependència i per a l'autonomia personal que s'està preparant a Espanya. Va ser un gran acte, i no tan sols peruqè vam omplir-lo, sinó especialment perquè va sortir tot, es va recollir un munt d'agoixes i demandes i, el millor, es va veure amb claredat i sinceritat quins eren els objectius de les majories progressistes que ara governen.
:
Les diputades Consol Prados i Esperança Esteve (vam ironitzar amb els seus noms, Consol i Esperança...) van parlar de la importància que tindrà reconèixer aquest nou dreta a l'Autonomia, que avui fa tanta falta a les nostres famílies. Es va parlar de tot (el realisme, en aquest cas, és bo), que si el finançament, que si la gestió, que si la cobertura, que si ara per ara estem molt lluny dels objectius... Va anar tant bé que a la Consol li ha sortit un altre "bolo" al centre cívic de Pla d'En Boet la setmana que ve. Qui digui que la gent no s'interessa per la política, que no vol participar, és que no els ha parlat de tot això...
:
Recomanacions...
:
...de temes que arrosseguem i que encara porten cua. Per exemple, l'article d'en Ricard Aymerich sbre el fenomen de la violència juvenil, o el de Miquel Roca, o l'editorial d'El Periódico de dilluns (s'està escrivint molt i molt bé, aquests dies). O el reportatge d'El Punt sobre els blogs en català, així com l'article d'en Màrius Serra a propòsit de la trobada que finalitzà ahir. O, aterrant a Mataró, la mostra que Antonio Gonzàlez deia la veritat sobre la lluna quan animals polítics tan importants corren a sortir del cau per rebatre'l amb el dit (són els menys indicats per dir el que diuen...). En fi, també avui aflora tímidament una pugna que alguns ja veníem veient ple a ple, que es resol a base d'"a veure qui la diu més grossa". Mentre tant, el govern treballa.
Publica un comentari a l'entrada