dissabte, de juny 18, 2005

Andrade i la foscor

Demà, Galícia
:
Ni la manifestació d'avui, ventada pel sector més conservador de l'Església (recordem-ho, és minoritari i va perdre l'elecció a la passada Conferència Episcopal, avui aquests eren allà) i pel sector més radical de la dreta; ni (salvant les distàncies, és clar) la declaració d'Eta dient que fa una treva selectiva (quin cinisme, quines ganes d'esbombar el procés que pot obrir-se, si volen); ni res de res farà que demà els gallecs triïn amb llibertat el seu futur.
:
Un cor desmantellat
andrade (Gràcies)
Avui a El País (suplement Babelia), junt amb un reportatge i una entrevista, hi ha dos magnífics poemes del recentment finat Eugénio de Andrade. Us els transcric (i miro de traduir-los al català, maldestrement) i preneu-vos-ho com un regal del cel.
:
DESPEDIDA
:
Junho chegara ao fim, a magoada
luz dos jacarandás, que me pousava
nos ombros, era agora o que tinha
para repartir comigo,
e um coração desmantelado
que só aos gatos servirá de abrigo.

:
("COMIAT // El juny havia arribat al seu final, l'adolorida / llum de les xicrandes, que es recolzava / a les meves espatlles, era ara el que tenia / per repartir amb tu, / i un cor desmantellat / que només als gats servirà d'abric")
:
O QUE NãO PODE MORRER
:
Diz, diz unma vez mais o que não pode
morrer:
a luz, que no sul é inocente
e trepa ao pinheiros;
o trote miúdo das manhãs de junho;
o azul a pique do falçao;
as dunas, com sinais ainda
de outro verão para levar à boca.
:
("EL QUE NO POT MORIR // Digues, digues un cop més el que no pot / morir: / la llum, que al sud és innocent / i s'enfila als pins; / el trot menut dels matins de juny; / el blau en picat del falcó; / les dunes, amb senyals encara / d'un altre estiu per endur-se a la boca")

Escrit per si un dia ho veus fosc
:
buenviaje Francisco de Goya "Buen Viage" (1799), de la sèrie "Los caprichos"
:
Com que ets tan ignorant, t'has passat la vida llegint, observant i no entenent res. Cap casuística a les que acuts resol el moment en què vius. Enagrames i autoajuda (això sí, disfressada de filosofia o pregària, deu ser l'orgull), encara no el zodíac o qualsevol altre exercici que aporti llum, artificial o natural, a la foscor a la qual has de penetrar. Ja la coneixes, i això és un avantatge. I t'has passat la vida repetint les gràcies de "veure-hi fosc", com deia Rubert. Fins i tot, no fa gaire has estrenat les teves primeres ulleres fosques que has tingut mai. T'obsessiona, la llum i la foscor, des dels primers relats del Gènesi fins a les obres negres de Perecoll, des de les albes a les quals has anat a dormir fins els capvespres en els que has iniciat la vida. I la seva plasmació en matèries, o pells, blanques i negres. I ara, que has de travessar la pell i veure què et corca, ara que has de descobrir el cos mort per fer-lo viure, com una pasqua a deshora, cap exorcista t'acaba de fer el pes. Treballar en el teu cantó fosc, com Orfeu i Lot (no miris enrera), com Llàtzer, és també un viatge apassionant que, com tots els que valen la pena, pots acabar perdent-te. Perdent-ho tot. Allà, a la foscor, t'espera l'odi però també la vida, una anada difícil però un retorn d'esperança. La lluita està servida. Amb poca llum, però amb la teva espasa i el teu valor. Fins que arribi el dia que agraeixis de tot cor la vida que t'ha tocat viure. I tothom -tothom- amb qui t'hi has trobat.

Publica un comentari a l'entrada