dissabte, d’abril 28, 2007

Més oportunitats *

Més oportunitats, més creació, més societat *
:
Em demanen un breu comentari sobre el què penso de Catalunya i del que hi hauria de canviar. Per circumstàncies que no vénen al cas, dedico bona part del meu temps a reflexionar-hi, junt amb altres persones, sovint marcats per l'actualitat i també per la definició d'ofertes programàtiques de cara a les eleccions. En aquesta ocasió que em brinda L'Agulla voldria, però, fugir de la temptació en forma de llistat de les prioritats de l'alternativa de govern a Catalunya. I proposo, lluny també de la crítica fàcil, 3 apostes de futur que jo, modestament, penso que el país hauria de fer.
:
1. Una aposta per les oportunitats: El filòsof Manuel Cruz diu, més o menys i ironitzant amb Marx, que fins ara ens hem dedicat a canviar el món, i potser ve a ser l'hora de començar a comprendre'l. A escoltar-lo. A aprendre'n. A veure-hi les oportunitats de canvi i millora. Penso que això és el primer que hauria de passar a Catalunya; cap endins: destacant el paper clau del territori (també l'Ebre!) com a factor de riquesa, per exemple; i cap enfora, assumint sense complexes un rol participatiu obert al món, a la resta d'Espanya, a la societat del coneixement…
:
2. Una aposta per la creació: Per les capacitats individuals i col·lectives. De creació de valor i de cultura. D'innovació tecnològica i empresarial, sense por al risc (i sense temptacions proteccionistes), perquè només així (bé, i amb més inversió en infrastructures: l'aeroport també) serem competitius i crearem ocupació. Però també, idees i infrastructures en el terreny de la cultura (no només TNC's, sinó també indústria) i de la creativitat; del coneixement compartit i convertit en valor, un coneixement que és màquina, sí, però sobretot contingut!.
:
3. Una aposta per la societat: Ni del Cel ("què esteu fent mirant-vos el cel?" Ac 1, 11), ni del Futur, ni de cap oracle ens vindran les respostes als problemes de la societat. Ella mateixa en té les claus. També la societat s'ha de redescobrir. La societat que és pública, però no necessàriament estatal; que és feta d'individus, però també d'associacions (i famílies!); que funciona amb una sístole-diàstole anomenada competitivitat-cooperació; que ha de representar la majoria (no n'hi ha prou amb tenir raó, companys); que té identitat, sí, però projectada en un futur desitjable (Carod-Rovira diu, amb raó, "despolititzem la llengua"); que protegeix (sí, la seguretat no és una cosa només de la dreta, més aviat tot el contrari), però que també és l'única capaç d'oferir oportunitats d'emancipació i de realització dels individus.


* article publicat el desembre del 2001 (crec) a la revista L'Agulla dins el cicle Què hauria de canviar a Catalunya?. Òbviament, abans del canvi.


;

Publica un comentari a l'entrada