:El respecte seria així un apropament a l’altre o a l’altre cosa mantenint una distància mínima.:Per exemple, si miro amb atenció la persona que tinc al davant m’adonaré que, aquella persona, mai no la podré arribar a entendre del tot; en la seva profunditat inabastable hi ha quelcom de secret. Pràcticament totes les cultures han considerat que hi ha esferes del misteri o del sagrat que fan tenir una actitud de distància, de no possessió, de cura.:Si veig la fragilitat, l’harmonia o el secret en allò que m’envolta, no fonamento absolutament l’ètica sinó que adverteixo algunes característiques de la realitat que m’envolta i això em fa adoptar una actitud de respecte.:Aquesta proposta no té com a fonament la transcendència però tampoc l’exclou, perquè es pot parar atenció i advertir que les coses del món em porten més enllà, veient petjades de l’infinit. No és que parteixi de la idea de Déu, sinó que mirant un altre puc advertir una profunditat que em porta més enllà. Això significa literalment la transcendència: el que va més enllà.:
dilluns, d’abril 30, 2007
Elogi del respecte
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada