diumenge, de maig 13, 2007

El dilema | Umbral i el barroc

El dilema
:
Aquest matí, al Casal Nova Aliança, Joan Antoni Baron i Carme Chacon, així com Pere Vilaseca, de la Plataforma Alcalde Baron que ja supera les 100 adhesions, presentats per Manuel Mas, han llançat alguns missatges interessants. L'Alcalde ha posat el dit a la llaga quan, amb l'exemple de la política urbanística, ha plantejat el dilema d'aquestes eleccions. O el governem de manera que les conseqüències reveretxin en el conjunt de la població (més zones verdes, més equipaments, més habitatge social) o el cedim a alguns que diuen que encara no hi gaunyen prou, amb els aplaudiments entusiastes de la dreta, de Mora i Mojedano. Aquest és el dilema d'aquestes eleccions.
:
Fora d'això, Baron també ha fet notar la manca total de rigor del candidat de CiU (només amb les xifres, ja balla tot), com avui es recull al post de Tenda de campanya. Un desgavell. No tenia tan desgavellada, aquest matí, la seva pretensió d'ultilitzar descaradament un acte religiós per fer campanya (en un lloc on mai havia anat) i no parar de fotografiar-se darrere una marededéu que veia també per primera vegada. El dilema també és entre dues categories morals.
:
Umbral i el Barroc
:
Li pregunten a Umbral si ell és barroc i diu:

¿Barroco, yo? No lo sé. Me gustaría ser barroco. El barroco supone el idioma, ese idioma sensacional. En todo el barroco supone más, en la música, en la pintura, en todo, supone más. Ir a más en lo que se inventa, en lo que se crea. Es lo inesperado, la paradoja, el juego, la ironía, la posibilidad de pensar de otro modo. La clave de todo para el artista barroco es sorprender.

Francisco Umbral entrevistat per Jordi Galves al Suplement "Culturas" de La Vanguardia, 9 de maig de 2007.
:
Publica un comentari a l'entrada