Urgències mèdiques | Marías, acadèmic

Sistema d'urgències nou

:

Aquest matí he tingut una nova alegria, un nou projecte esperat amb ànsia durant molt de temps i que finalemnt es fa realitat. S'ha presentat el nou servei d'urgències mèdiques a Catalunya, que entra en funcionament aquesta nit, almenys a Mataró, on hem treballat frec a frec per a l'èxit de la seva posada en marxa. Hi hem anat molt al darrere, les deficiències en la qualitat del servei que tenia l'anterior sistema, criticat des del principi i ideat pel darrer Govern Pujol (sí, el que tenia Artur Mas de conseller en cap). Esperes que es feien eternes, múltiples queixes i indignació dels usuaris per la infradotació de recursos i per unir, en un sol sistema, el transport programat i l'urgent. Un nou servei, gestionat per l'empresa pública SEM, de la Generalitat, s'ha posat a concurs en diverses demarcacions catalanes. Tot, a més, amb un equipament nou, de primer ordre, amb una dotació pressupostària que més que dobla l'anterior. Un sistema d'un Govern d'esquerres, front a la ineficàcia del Govern conservador coordinat per Artur Mas. Foto: Pere Almera i Joan Antoni Baron davant una de les unitats noves. www.ccmaresme.es

:

Marías, acadèmic de la llengua espanyola

:
Foto: Dani Duch
:

Avui, un dels meus escriptors favorits, Javier Marías, ha entrat a formar part de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (la lletra R), institució que ja comptà amb son pare, Julián Marías, fins a la seva mort, i de la que, per la coincidència amb el progenitor, havia declinat entrar anteriorment. Si no tot, he llegit bona part de l'obra de Marías, m'agrada molt. I no sóc l'únic. Apuntaré algunes característiques que el fan un acadèmic excepcional. Primer, per la capacitat d'estirar el temps, com un xiclet, com un somni psicotrònic, la capacitat de poder narrar i narrar sense que sobri res al mig d'uns fets que, no és que nosiguin importants, ni contundents, però que tan sols són la part visible del que relament passa.

:

Segon, per la riquesa del seu llenguatge i la seva prosa, per la seva composició i sintaxi per la tria adequadíssima de les paraules, per comprovar com, escriure bé, és el millor camí de la bona literatura (polèmica eterna: bona història o ben explicada? què és una bona història, el que passa o el que ens passa?).

:

I tercer, per l'obsessió pel llenguatge (i la incursió d'aquesta obsessió a la trama narrativa), bé a través de les anècdotes d'un traductor o bé per la invenció o digressió sobre vocables. O sobre poemes o trossos de pel·lícules, o de drames de Shakespeare. Les paraules, per sí soles, tenen història, tenen misteri. En recordo una de molt graciosa: a partir d'una digressió molt ben trobada, diu que la manera d'anomenar en castellà la relació que hi ha entre dues persones que comparteixen la mateixa dona (bé perquè en són amants, o pel que sigui) seria coyacientes. Quina paraula...

:

Carnet per punts

Dissabte es posa en funcionament el nou permís per punts, un sistema de vincular l'ús responsable de l'automòbil a la capacitat per conduir-lo. El sistema ha estat provat en altres països, on s'ha obtingut una impotant reducció del nombre de morts per accident de tràfic, una veritable epidèmia al món desenvolupat. Milers de morts cada any a Espanya, 40 mil a Europa i milions d'accidentalitats cada any al vell continent. De fet, és una de les principals causes de mort dels països de l'OCDE, que va associada a pràctiquesde risc (manca de prevenció en els sistemes de seguretat personal del propi vehicle, consum d'alcohol, poc descans, no atendre senyals, etc...). Per més que sigui un problema difícil, potser irresoluble, val la pena que hi posem totes les mesures possibles que siguin a la nostra mà per promoure la conducció saludable i evitar al màxim els riscos associats al transport.

:

A Mataró hem anat promovent diferents mesures per reduir una sinistralitat urbana, diferent, amb menys morts però amb múltiples problemes de victimització. Per sort, com deia aquest matí el regidor de Mobilitat, hi ha hagut un decrement tant de les víctimes com dels accidents. Nopodem baixar la guàrdia.

:

De fet, des de l'Ajuntament, especialment l'àrea que presideixo, també ens hem posat les piles amb aquest nou carnet. I, en el marc de les nostres competències en trànsit, executarem també sancions que impliquen la retirada de punts. De nou, els límits. Els límits que han de fer possible una vida, de fet, més lliure. Més responsable.

:

Mataró neta

Avui, Mataró ha vist concretar un dels projectes més importants del mandat: el nou contracte de la neteja urbana i la recollida de residus que, sota la marca Mataró Neta, gestionarà l'empresa FCC després de guanyar un concurs que incrementa al voltant d'un 30% els recursos que s'hi dedicaven. L'aposta decidida pel reciclatge, l'increment de les mesures de neteja i arranjament dels carrers i places i l'adaptació del servei a una ciutat ambiciosa com la nostra són les tres característiques d'aquest important pas endavant, encomanat al regidor Francesc Melero.

:

És l'altra cara de l'objectiu que ens hem proposat: la millora del civisme. Una ciutat neta, amb un serveis de resposta ràpida i eficaç als problemes de residus i d'higiene pública que genera una ciutat com la nostra, és el millor hàbitat per a desenvolupar actituds positives en l'espai públic. I, per contra, els elevats costos de l'aposta, precisen d'un conjunt de mecanismes reparadors per aquells que practiquin actituds negatives. La multiplicació per tres de les sancions en matèria de rsidus, també en època de Melero, l'anunci d'increment de les sancions per tinença irresponsable d'animals, com ha fet el regidor de Salut (i també blocaire, Oriol Batista), o la consolidació de l'Ordenança de Civisme (amb les seves mesures reparadores alternatives a la sanció), complementen, en la part fosca de la pel·lícula, aquest compromís col·lectiu per fer de la ciutat l'espai de llibertat que sempre hem somniat.

:

Reunions ineficaces

:

Repassant un llibre que no obria fa temps per passar una informació que hi era continguda, em trobo que hi vaig deixar plegat un article aparegut al suplement "Negocios" d'El País, aparegut el 19 de novembre de l'any 1995 (el paper fa olor de deu anys!). L'havia retallat i subatllat peruqè es tractava d'un reportatge d'Enrique Jurado, amb opinions d'experts sobre l'empresa, ("Perder tiempo y dinero") sobre l'hàbit de fer males reunions de treball. Amb els anys, veig que no han variat gaire els mals hàbits. Recordo que un altre article de Quim Monzó havia recomanat com a mètode més eficaç que les reunions duressin "entre micció i micció". Relaciono els passatges que vaig subratllar i veureu com, si sou com jo que us passeu massa temps de reunions, siguin del que siguin, us hi sentiu identificats.

• Con demasiada frecuencia, los participantes desconocen el tema a tracar con lo que el objetivo de la renión no es debatir.
• Una reunión de trabajo comienza antes de la hora fijada para la misma (...) [per a] disponer de un mínimo tiempo para preparar sus posibles intervenciones.
• "Por un lado está la cultura de organización; en segundo término, cuál es el clima de los equipos; y tercero, el estilo de mando de quienes dirigen las reuniones", señala Roberto Quiroga [professor d'ESADE]
• "Lo mejor es que las organizaciones realizasen pocas reuniones de discusión; y muchas, para informar sobre los diferentes planes a realizar", señala Roberto Quiroga
• "Antes de convocar una reunión de trabajo" -continúa [José Luis Codeso Casado, de l'Institut de Directius d'Empresa]- "coniene preguntarse sobre su conveniencia no no"
• Las habilidades de conducción pasan por la distribución física del encuentro; la elección de los participantes; así como "la invitación las personas que no hablan pero tienen algo que decir; controlar al excesivamente hablador, y cortar a quien pretende echar abajo a reunión", señala Jesús García [Sanchidrián, director d'Abetas].
• Antes de finalizar, el conductor de la reunión debe concretar "quién va a hacer qué", según palabras de Quiroga
• Es preferible la celebración de reuniones por la mañana que al final de la jornada. (...) La duración de una reunión no debería sobrepasar las dos horas.
• La ineficacia de una reunión (...) [es produeix quan] no se especifica con claridad el objetivo de la reunión.
• [També quan] se incluyen en la agenda temas poco relevantes, que hacen que los participantes se aburran y, poco a poco, se vayan desviando del tema clave
• [I quan] se tratan excesivos asuntos para demostrar efectividad.

Montilla, candidat | Zapatero avança

Montilla, candidat
:

Avui, la Comissió Executiva del PSC ha proposat el nom del seu Primer Secretari, José Montilla, com a candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat. D'acord amb les nostres normes internes, si no hi ha cap altra proposta formalitzada, el Consell Nacional haurà de votar aquesta proposta a la seva propera sessió. Em faig meus els atinats arguments de la Núria Aguilar, o d'en Joan Antoni Baron, així com els de Miquel Iceta, diumenge passat. Montilla és qui millor pot donar continuïtat al projecte de Maragall, una continuïtat amb reptes nous, objectius nous i cares noves. No hem fet un nou Estatut? Doncs Montilla, tot el que és i el que representa, serà, sens dubte, qui millor governi la Catalunya moderna, oberta, ambiciosa i pròxima que hem somniat.

:

No cal dir que he rebut algunes opinions desconcertades, algunes fins i tot contrariades. I és normal, en processos de canvi, que això sigui així. Substituir Maragall, a qui ens estimem i apreciem, no és una tasca ni fàcil ni potser agradable. Bo i que penso que per molts anys els socialistes haguem de fer relleus des del Govern. Hi ha dos corrents de crítica, que ara ja m'agradaria tallar. Una, que Montilla és poc carismàtic. És a dir, més problemes amb el com, dels mecanismes comunicatius, que no pas amb el què. Bé, ja en parlarem, ja mirarem com es millora, tot això. Però no creieu que els temps que vénen convenen més polítics pencaires que xerraires? Més polítics eficaços que grandiloqüents? Més entrenadors que golejadors? Més posats al lloc de la política que no en el de la societat?

:

La segona és del gènere conspiratiu, al que som tan aficionats. Que si tot ve d'una foto a la Moncloa, que si el PSC li ha fet el llit, que si l'aparato i tal... Bé, em sona, això. Trobo que aquestes teories diuen molt poc de la capacitat i de la dignitat de Maragall, ara tan sorprenentment elogiat. I de la de Zapatero. Trobo que són molt injustes amb el PSC, amb la gent que hi penca fins deixar-s'hi hores i hores, sovint sense cap protagonisme, que és estigmatitzada. Trobo que aquestes coses només surten quan el candidat té un estigma impronunciable (oi, Sevilla?). I trobo que és conèixer molt poc el PSC, la gent que hi ha i, especialment, la que representa. La gent que ha de liderar la Catalunya del segle XXI. Ja era hora.
:
Zapatero avança
:
El darrer Pulsómetro de la temporada a la Cadena Ser revela una forta identificació del país amb els objectius del Govern amb el procés de pau i una enorme distància amb les tesis de l'oposició del PP. I, òbviament, una diferència de set punts (de 45 a 38%) entre els dos grans partits, la més gran que ha registrat aquesta enquesta des que Zapatero és President del Govern. Rajoy baixa en valoració, en intenció de vot i en tots els índexs. Si mirem les dades més a fons, els ciutadans veuen positiva la renúncia de Maragall a repetir com a candidat i creuen que el resultat del referèndum de l'Estatut és satisfactori, malgrat l'abstenció. També hi ha una gran identificació amb el carnet per punts, a pocs dies de la seva posada en marxa.

Buidor i cruïlla

La revista Dialogal, que m'arriba quatre vegades l'any junt amb Foc Nou, és un intent d'aprofundir en el diàleg interreligiós a Catalunya, sota l'empar de l'Associació Unesco. He de dir que és interessantíssima, que dóna molt de si i que sembla la resposta adequada de la societat civil a aquell article del nou Estatut (art. 42.7) quan diu "Els poders públics de Catalunya han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació". És a dir, l'Estatut reconeix les creences personals i religioses com un valor i no com un problema.

:

Però no és d'això del que volia parlar, sinó del magnífic article d'Antoni Puigverd (foto) sobre els riscos, justament, que la nostra societat perdi els referents de la cultura cristiana i els substitueixi, senzillament, per la buidor. I, en aquesta cruïlla, acaba l'article proposant dos camins: ens endisnem en aquest forat negre de la buidor o refem el camí. Potser alguns optimistes orientalitzants diran que, just buidats, podrem omplir-nos de l'Esperit. O que, de fet, creure no és sinó refer un mateix el camí tan sols indicat pels símbols i ajudat pel ritual. D'això n'he parlat moltes vegades, com un dels leit motifs subjacents d'aquest bloc, o sigui que disclpeu que torni amb el rotllo. Aquí en teniu alguns fragments:

• Seria estúpid, naturalment, culpar, també d'això, els joves. En aquest punt, com en tants altres, l'explicació principal l'hem de donar els pares, professors i propagandistes de les generacions nascudes entre els anys quaranta i setanta del segle passat. Vam conèixer la religió catòlica amb tot detall (certament: potser menys per estudi o lectura que per osmosi, és a dir, per contacte constant i forçós, per influència del clima imperant). I, en general, arribats a l'edat adulta, la vam eliminar de les nostres vides. Amb alegre radicalisme, amb impacient celeritat, incapaços de distingir entre creença i cultura.
• Després de nosaltres, la vivència i l'interès per la tradició catòlica van desembocar en l'aiguamoll de present: aigües religioses estancades, mosquits anticlericals, ruïna dels grans edificis racionalistes que es presentaven com a alternativa a la religió, pèrdua de la brúixola moral, imperi dels sentiments col·lectius induïts per les narracions televisives…
• La mort i la resurrecció de Crist, que han fonamentat tants segles de cultura, ara serveixen o bé d'incentiu econòmic (les formidables vendes de Nadal) o bé de pretext per fomentar la cultura de l'oci (els viatges de Setmana Santa).
• Les esglésies han estat reconvertides en museus o en sales de concert. Als aiguamolls del present prospera una nova indústria: la que converteix les ruïnes en negoci. Però la buidor que fa trenta anys va esclatar no fa més que expandir-se, com diuen que fan els forats negres de l'univers. I la consciència de la buidor comença a fer molt audibles, potser encara no respostes, però sí algunes preguntes. Preguntes com aquesta: hi ha algú que sàpiga per què correm tan de pressa cap al no-res? O aquesta altra: no hauríem de tornar a refer el camí?

Liberals?

Em fan gràcia aquests conservadors anomenats ara liberals perquè han descobert que la màxima privatització de tot plegat, la disminució absoluta d'allò públic se'n diu així. O que es tracta, senzillament, de l'abolició dels límits de la voluntat. Sempre he pensat que, liberal, de fet, és un sinònim que queda molt millor a d'altres com heterodox, comprensiu, no dogmàtic, recelós dels princiois generals i unívocs, desconfiat amb les masses i confiat amb les persones, etcètera. Em quedo amb aquesta segona accepció. Algunes vegades, quan els de dretes demanen que quelcom es privatitzi, per exemple, senzillament perquè allò públic sempre serà pitjor gestionat que allò privat, penso que és un argument poc liberal. Liberal de veres seria aquell qui, de fet, arrufa el nas també davat d'apriorismes ideològics com aquest. En tot cas, els primers tenen en Friedrich Hayek (a la foto) el seu gran economista de referència (de manera com John M. Keynes ho és dels corrents socialdemòcrates). Per això, m'ha agradat trobar aquest rfragment a la revista Claves d'aquest mes. Diu així:

:

"No hay nada en lo principios básicos del liberalismo que hagan de éste un credo estacionario; no hay reglas absolutas establecidas una vez para siempre. El principio fundamental según el cual en la ordenación de nuestros asuntos debemos hacer todo el uso posible de las fuerzas espontáneas de la sociedad y recurrir lo menos que se pueda a la coerción permite una infinita variedad de aplicaciones. En particlular, hay una diferencia complea entre crear deliberadamente un sistema dentro del cual la competencia opere de manera más beneficiosa posible y aceptar pasivamente las instituciones tal como son. Probablemente nada ha hecho tanto daño a la causa liberal como la rígida insistencia de lagunos liberales en ciertas toscas reglas rutinarias, sobre todo en el principio del laisser-faire. Y, sin embargo, en cierto sentido, era necesario e inevitable. Contra los innumerables intereses que podrán mostrar los inmediatos y evidentes beneficios que a algunos les producirían unas medidas particulares, mientras el daño que éstas causaban era mucho más indirecto y difícil de ver, nada fuera de alguna rígida regla habría sido eficaz." (Camino de servidumbre, Alianza Editorial, Madrid, 1976, p. 45).

:

Cremem, que ve l'estiu

Avui, revetlla de sant Joan, tinc una orella pendent del telèfon. Amb un risc d'incendi alt, amb un operatiu de bombers, policies i voluntaris desplegat (des d'aquí, una abraçada), amb desenes de fetses, fogueres (controlades), revetlles i alguna altra cosa incontrolada (per això especialment tant d'operatiu...), és una de les nits en la que els agents de seguretat treballen més. Cada any més ben preparats, això sí.

:

Aprofitarem la revetlla de sant Joan per cremar algunes coses. Convindria que els envejosos que practiquen la caça de l'home amb presidents d'associacions de veïns apreciats i estimats o responsables polítics del nou Govern perfectament preparats, aquí a Mataró, s'ho fessin mirar i cremessin la mala llet. Viuran millor sense úlceres. En fi, que l'Eulàlia Mas (foto) ha entrat a treballar a la secretaria General de Joventut de la Generalitat com a responsable de Programes, i això m'omple d'alegria, sincerament. Té les coses clares i és molt treballadora, ho ha demostrat molt sovint.

:

I tot cremant podríem reitar els versos que, amb molta gràcia, s'ha inventat en Cinto Amat per acomiadar Maragall (tan bons com els que va dedicar a la victòria del sí), els que ens ofereix Manuel Mas de la mà de Serrat i els que avui ens brinda en Jaume Subirana de la mà de Tomàs Garcés. Potser també per acomiadar Maragall. I per donar la benvinnguda a l'estiu, que és el que ve després de la primavera, que és el que s'assenta després del foc de Sant Joan.

:

Odi a Montilla | Bisbes i Espanya | Coordinació policial

El PP odia Montilla
:
Foto: La Vanguardia.
:

Els socialistes elegirem nosaltres, amb els nostres òrgans democràtics, qui serà el candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat, després que l'actual titular, Pasqual Maragall, hagi anunciat la seva decisió deno presentar-se a la reelecció. Sabem que el moment és delicat i que cal administrar-lo bé. De moment, però, el PP ens brinda una ajuda inestimable. A través de Piqué, el ministre que ens va enredar la política internacional i que ha estat desautoritzat pel poble de Catalunya al passat referèndum, ja ha apuntat contra Montilla. Ahir, la diputada Dolors Nadal vomitava acusacions insidioses contra el Ministre d'Indústria en seu parlamentària. Els fa por. Una de les opcions que està avaluant el PP és el de reforçar el seu missatge espanyolista, de salvar com sigui aquell percentatge que els va donar el no, renunciant a créixer pel centre. Allà ja hi tenen CiU. Bé, són tan ignorants, que es pensen que el missatge espanyolista serà clau per competir amb el vot del PSC en les àrees on aquest treu més vots. Per això, el de Cornellà seria una pedra a la sabata a aquesta sansacional estratègia. I la seva gestió impecable (i implacable) els fa tragar saliva. Ho tindré en compte.

:

Hi ha alguna raó de fons que no serà desvelada. I té a veure amb la liberalització del mercat televisiu emprès pel ministre Montilla, així com l'Opa de Gas Natural a Endesa. Ara buscaran la revenja.

:
Els bisbes espanyols opten per la sensatesa
:

Sembla que els bisbes espanyols no aprovaran el famós document per la unitat d'Espanya que la minoria conservadora (com el CGPJ, pero al revés) volia imposar a la propera sessió de la Conferència Episcopal Espanyola. Vaja, que les prioritats dels pastors seran unes altres que no les que dicta el PP. L'intent d'hegemonització de la dreta espanyola ha arribat a límits com aquest que, per sort, ha trobat aturador en una majoria de prelats poc disposats a ser utilitzats políticament, més preocupats per les qüestions pastorals que en les polítiques. Val la pena de constatar-ho.

:

Mataró, exemple de coordinació policial

:

Així ho posa de manifest Jordi Samsó, director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat (i antic inspector de la Policia Local de Mataró, sap de què parla) e un recomanable article d'abans-d'ahir a El Periódico, en ple debat sobre l'actuació policial (en un sistema complex com el nostre) en una realitat complexa com són les actuals formes de delinqüència. Samsó parla dels òrgans, dels mecanismes de coordinacióp, de les bases de dades compartides... i del fet que Catalunya sigui pionera en aquesta manera de treballar. Us puc assegurar que les dades de Mataró (reducció paulatina dels índexs delictius i increment dels casos resolts) són, en molt bona part, gràcies a aquesta coordinació. Per cert, com a conseqüència del Pla Estratègic de la Policia Local, que preveu un increment de la plantilla en els propers anys, entre d'altres mesures, ja hi ha convocades 15 places d'agent a Mataró. Ja sabeu, si voleu, us hi podeu apuntar. I, posats a parlar de places, també n'han sortit tres pel projecte de Mataró Ràdio.

:

Gràcies, Pasqual

Aquest migdia, el President de la Generalitat, després del rotund èxit del referèndum del nou Estatut del que ell n'ha estat el màxim impulsor, ha anunciat una decisió que, pel que sembla, tenia presa de fa mesos. No es presenta a la reelecció.

:

He de confessar que, en cas que hagués recapacitat i hagués decidit presentar-se, hauria estat el primer (i crec que així tot el PSC) en alegrar-me'n i posar-m'hi a treballar fermament. Però la decisió que ha pres denota la talla del President, que és capaç de passar el relleu coincidint amb un pas, un gran pas no exempt de riscos, que el PSC és a punt de fer. I en benefici del seu projecte de reformes socials en profunditat que beneficiïn el conjunt del país.

:

Però avui és l'hora de donar les gràcies. I no tan sols pel fet d'haver fet el trànsit sense por, sense pensar en les cadires o el poder, sense obrir baralles o discussions innecessàries (a tot arreu ho fan igual?). Mirant en el futur i en el projecte més que en un mateix. No tan sols per haver marcat ell mateix la data de la retirada, cosa que diu molt a favor de qui ho fa. L'agraïment és, sobretot, perquè Maragall ha fet possible el canvi, perquè ha dut a Catalunya a plantejar-se objectius ambiciosos i a començar a assolir-los, perquè aquests objectius ja arriben als barris, a les escoles, als centres d'atenció primària, als espais de creació de cultura, a les empreses. Per fer que la línia de divisió nacional que amenaça sempre els pobles complexos, com el nostre, sigui traspassada per l'ambició de la unitat nacional, unitat des de la diversitat i des del realisme en què es composa Catalunya.

:

Ara, el punt de partida és molt bo. Ho és malgrat que l'acció de Govern hagi estat malmesa per alguns errors i per una ERC irresponsable. I atacada sense pietat per la dreta més dura amb l'ajut inestimable d'un Artur Mas àvid de poder, una coalició que ja va governar (just abans de Maragall) i que ara babeja per tornar. Ens trobaran al davant, amb totes les nostres forces. Trobaran la Catalunya que ignoren. Gràcies, Pasqual.

:

El cant dels extrems

Foto: El Mundo (arxiu)
:

Els dos partits que defensaven el no al referèndum i que, per tant, va perdre'l clarament, actuen de forma diferent, cadascun des del seu cantó d'una campana de Gauss que té extrems molt escitats però també molt limitats. El PP, per exemple, es refugia darrera la peregrina idea que l'abstenció s'ha de comptar com a vot contrari (si fos així, Aznar no tindria legitimada la majoria del 2000, donat que només el va votar un 30% del cens), m'imagino que amb la intenció de representar el conjunt del no, de retenir aquests votants, i de perllongar el debat de l'Estatut més enllà de la data del referèndum, a veure si arreplega algun vot més a les espanyes... Aquesta posició, òbviament, l'allunya encara més de la centralitat de la qual, de fet, se n'han volgut despenjar. I, per tant, l'allunya de les possibilitats d'arrossegar els vots moderats, un risc que, a la vista de la possible desmobilització del vot més radical, sembla que no volen córrer. L'única pregunta és què hi fa, doncs, Piqué? I l'única resposta que se m'acut és que volen tenir un candidat presentable per fer de conseller en cap d'un hipotètic Artur Mas president, en el cas que CiU i PP sumessin majoria, com ja va passar el 1999. I, no ho dubteu pas, si sumen, pacten. Sempre ho han fet, fins i tot quan van dir que "mai" no ho fairen.

:

En canvi, l'altre partit, ERC, si els passos que fa hores d'ara són ferms i són percebuts així per l'electorat, malgrat que segurament ha estat el que ha tingut més votants fent-li el salt, tinc la impressió que pot recuperar-se millor. Però veurem. De moment, aquest passos, deia, fan bona pinta. Tenen la humilitat de reconèixer la derrota i de respectar sincerament la voluntat del poble català (només faltaria, en un partit autodeterminista...). Els resultats de la deriva imposada per les bases i alentada pels sectors més radicals (i incòmodes amb el fet de governar) són llegits com un fracàs, com un pas enrera en tots els sentits: el risc de situar ERC, de nou, en un àmbit marginal de la política, de llençar per la borda l'experiència de govern, de regalar a CiU l'única representativitat de l'espai nacionalista, de no participar en una política de reformes de la qual han estat un dels impulsors, etcètera. Però no hi ha massa temps. Reorientació estratègica, assentament del lideratge (compte, aquí hi ha més riscos que els que veiem), percepció clara de l'electorat que aquesta vegada no els fallaran, que aquesta vegada se centraran en governar amb els ets i uts del que significa aquesta paraula.

:

Reflexió sobre l'abstenció

Foto: La Vanguardia
:

Molta gent es pregunta per les raons de l'elevada abstenció d'ahir i avanço que qualsevol anàlisi apressada, és fruit de la improvisació i els apriorismes, no pas de l'estudi de les dades i dels sondeigs postelectorals, alhora de la reflexió pausada. Però vivim la política de les presses i, especialment, l'abstenció és un mànec molt útil als que no tenen com justificar la seva contundent derrota davant la ìnapel·lable victòria del sí. I parlo del PP, sobretot, encara que les primeres declaracions de la portaveu d'ERC anaven en aquest sentit, abans que el partit liderat per Carod reconegués la seva derrota. PP i ERC hauran de treballar molt per reorientar la seva estratègia de cara als propers comicis si no volen ser engolits pel forat negre del no, pero d'això ja en parlarem.

:

Jo, personalment, tinc al cap algunes qüestions que, d'entrada, se'm van acudir. La primera, com ja insinuava, passa per intentar fugir dels tòpics i dels apriorismes respecte el fenomen de l'abstenció, fenomen que coneixem i que s'ha manifestat amb força a les darreres tres cites (europees, referèndum Constitució Europea i Referèndum Estatut), en la que, de fet, la darrera ha estat la menys galdosa. De les declaracions "a peu de carxofa" de molts polítics se'n treia, amb cara de circumpspecció, unes anàlisis que auguraven aportacions interessants que després s'han frustrat. "Els polítics hem de reflexionar molt" sobre l'abstenció, es deia. Ahir, un polític local al que no he vist fer campanya en cap moment, va dir el mateix. El polític local en qüestió pertany a una formació que, de fet, ha confós la campanya i començava a fer la de les eleccions autonòmiques. Diria que el primer que han de reflexionar, aquests senyors són dues coses. Una, si no haurien d'haver pencat una mica més (el PSC és l'únic partit que ha fet campanya a Mataró, excepte els actes centrals de la resta de formacions). I, dues, si no aniríem millor si, enlloc de fer campanya per les autonòmiques com ha fet el fotofílic Artur Mas, s'haguessin dedicat a explicar clarament de què es tractava, aquest referèndum. En fi, menys reflexió del no res (o és que tenen cap proposta nova?) i més pencar. Ja sabem que a aquest partit els agrada més fer-se la foto que fer la feina...

:

Però hi ha més raons. Des de les raons històriques (els referèndums sempre compten amb menys vots), fins a les dificultats per ubicar l'adversari (PP i ERC, partits minoritaris, mentre que CiU i PSC, els dos grans partits habitualment adversaris, anaven junts), jurídiques (la Junta Electoral, el PP i ERC entestats en què no es fomentés la participació) i, especialment, les de l'excessiva confiança dels electors del sí amb el resultat final (vaja, que ens berenaríem els del no amb un parell de mossegades), cosa que, com s'ha vist, no anaven gens desencaminats.

:

L'actitud de CiU, especialment la de l'Artur Mas, com hem vist, no ha estat precisament fecunda per a la participació. Per la disparitat dels missatges, sobiranistes abans del 30 de setembre i pactistes a la foto del gener. Els primers, però, a l'hora de reclamar com a irrenunciables (sic) el concert econòmic o el dret a l'autodeterminació, siguem sincers, han corregut a donar ales a la dreta carpetovetònica que veia el dimoni darrere l'Estatut. Tot, després de vuit anys d'aferrar-se al poder gràcies al PP amb la condició de no reformar l'Estatut. L'obcecació contra Maragall els ha portat a parlar més del president i d'un escenari electoral encara no convocat que no pas del contingut de l'Estatut. A Mataró, com deia, fora de l'acte central, no se'ls ha vist en cap barri, ni en cap altre lloc fent campanya per l'Estatut. Al PSC se'ns queda (amb molt d'orgull) una mica la cara de tontos, defensant l'Estatut, concentrant-nos en el referèndum i fent tots els numerets de l'auca per sumar CiU al consens. Potser aquest escenari no era massa edificant per atraure una massa de votants superior que, sigui dit de passada, tenen tot el dret a quedar-se a casa i que els deixem en pau.

:

Guanya el SÍ. Guanya Catalunya.

: Fotos: capgros.com

Aquesta és la primera conclusió que cal treure de la Jornada del referèndum de l'Estatut de 2006. Tranquil·la ha estat la Jornada com tranquil·la ha de ser l'aplicació del nou text que avui els catalans i les catalanes hem refrendat, exercint el dret que aquest matí recordava l'alcalde Baron. A Mataró, els resultats són igualment molt bons. Contundents i claríssims.

:

:

Hem arribat al final d'aquest camí. Amb totes les forces, amb totes les ganes de continuar servint Catalunya. Avui no tinc temps d'escriure res més. A celebrar-ho.
:

Jornada de Reflexió

:
He dedicat la jornada de reflexió a no fer política, sembla una teràpia de desintoxicació. La tensió de campanya acumulada ha fet que avui estigui fet un flam. Ara prenc forces i demà sant tornem-hi. Tornarem a guanyar el Dr. No. Matí d'avituallament domèstic, tarda de visites i encàrrecs, pocs minuts a la fetsa de l'escola i reunió ràpida dels campaments d'estiu. Algunes escorrialles de la festa de Peramàs-Esmandies. I també he matat un bitxo immens que havia entrat per la finestra. A llegir una mica i a dormir. Quina sort tenir el vot ja reflexionat.

:

Els del PP i ERC, ara ja sense arguments i a la desesperada, es llancen contra l'emissió del missatge institucional del President, com han vetllat com guilles que la campanya de la Generalitat per promoure el vot senzillament no existís (amb l'admirable ajut de la majoria conservadora del Tribunal Suprem). No fos cas que els catalans veiessin què diu realment l'Estatut i pensessin "caram, em sembla que ens han enredat". perquè han dit moltes mentides, moltes. Al debat que vaig participar, l'altre dia, van arribar a negar les xifres del finançament que surten a la disposició final realment estiguessin escrites. I feien referència al text farragós amb la mateixa intenció dilatòria. Això per no dir les barbaritats sobre si el text era intervencionista "fins l'aire que respirem" (això ho deien els que volen que l'Estat eviti una opa, per exemple).

:

A Galícia ja ho celebren anunciant una nova reforma d'Estatut. Espanya canvia. Foto: Pérez Touriño i Quintana anunciant la reforma d el'Estatut Gallec (EFE).

:

Roda de premsa i míting

En campanya - i XV
:

:

Darrer dia de campanya. Al migdia, roda de premsa, amb Santi, per agrair als periodistes el seguiment i dedicació (cosa que no han tret, els modestos) i per fer una breu avalació de la campanya. Força participació, molta feina de patejar-se carrers i places, mercats i equipaments, demanant la mobilització per anar a votar i per escoltar què diu la gent. En Santi diu que hem fet més de 60 actes, al Maresme, i que devem haver arribat a unes 1500 persones, directament, a banda dels que ens hem anat trobant pel carrer o ens han seguit via mitjans. Jo he demanat el vot del sí pels que encara no ho tenen clar i que mirant els espectres del no, tindran claríssim què han de fer...

:

:

Per la tarda, un bon grapat de companys i companyes de Mataró hem anat amb autocars al míting que han fet Zapatero, Maragall i Montilla a Barcelona, de tancament de campanya. Com en els millors moments en què, hores o dies abans de la victòria, ens hem aplegat els socialistes, aquesta vegada torna la sensació que alguna cosa important està a punt de produir-se. I que els socialistes, de nou, escriurem aquest canvi amb el nom i cognoms de companys que eren allà.

:

Arguments plurals pel 'sí' | Debat a Mataró

En campanya - XIV

:
Foto: E.C. - capgros.com
:
Arguments de tota mena pel sí. I de tot arreu, que no només de polítics viu la política. Mirem la blogsfera mataronina. Aquests de la periodista Eli Solsona, per exemple. O els de la seva companya Núria Peidro, o els del crític d'art Pere Pascual, o els del mestre Albert Geronès, o els de l'advocat Cinto Amat, després d'un estudiadíssim procés de lectura i comentari on line. O els que ja vam comentar dels periodistes Eloi Aymerich i Oriol Burgada. O l'economista Cesc Amat, Això sense entrar en el que diuen altres companys del PSC i de la JSC, que estan activíssims. Alguns fins i tot a Granada. Els del grup del sí de Mataró recollien ahir al vespre ja 70 adhesions. Cadascú amb el seus arguments (qui deia que el sí no era plural?), amb la seva reflexió independent i amb la cara ben alta.

:

Jo, ara, vinc del debat organitzat per l'associació de veïns de L'Havana i Rodalies al casal d'avis del barri, en el que hi havia en Toni Valls, de CiU, en Paulí Mojedano, del PP, la Quiti Guirao, d'ICV-EA, i la Mª Rosa Cuscó, per part d'ERC (vegeu foto). Ens ha moderat en Pep Andreu, periodista de TV Mataró. Jo hi participava en nom del PSC. He de dir que l'ambient ha estat molt càlid (en el doble sentit de la paraula), malgrat la disputa lògica, i que el públic que omplia la sala s'ha mostrat actiu i interessat. Ha estat una magnífica idea de l'associació i del casal i jo, veritablement, m'ho he passat molt bé. O sóc molt tonto, o he vist una sala majoritàriament favorable al sí.

:

Mataró pel sí i debat | Administració pública i blocs

En campanya - XIII
:

:

Vinc de públic a l'esplèndid acte en què un grup de ciutadans han presentat el Manifest Mataró pel sí, i de la passejada prèvia que hem fet demanant el vot pel centre de la ciutat. Ha estat una molt bona tarda, doncs, en què anem recollint l'entusiasme de la majoria de ciutadans a favor del nou text. L'acte del grup de Mataró de la plataforma Estatut jo sí, en el mateix moment en què es feia el seu acte central a Barcelona, ha estat, com deia, esplèndid. ha comptat amb les intervencions prèvies, en forma de diàleg, de Perecoll i Pere Pascual, presentats per Marc de San Pedro. Després, en Cesc Amat, en Pere Robert, en Joan Calleja, l'Albert Geronès, la Carme Cuadras i en Santi López han anat desgranant els seus arguments a favor del sí. Avui al matí ja eren cinquanta i aquest vespre se n'apuntaven uns quants més.

:

Demà, després d'aquesta sana intervenció de persones independents, torna el protagonisme als partits. Em refereixo al debat al que participaré en nom del PSC, organitzat per l'associació de veïns de L'Havana i Rodalies al casal d'avis del barri. Trobo que iniciatives com la del grup pel sí, o aquesta del debat, confirma que el referèndum que vivim no és una cosa "dels polítics", com pretén el PP, sinó que es viu amb intensitat a si de la societat catalana. (foto: Mataró pel sí)

:
Administració pública i blocs
:

:

A la revista Infogedas, del Grup Tao-Gedas, corresponent al mes d'abril hi ha un interessant reportatge sobre blocs dedicats a la gestió i administració pública, elaborat pel també blocaire Carlos Guardián. És en català però només trobo la versió digital en castellà. destaca el de Rafael Chamorro, del Ministeri de Foment, els d'Iñaki Ortiz i Alberto Ortiz, del Govern Basc, elde Josep Mª Reniu i Jordi Barrat, defensors e la democràcia electrònica, el periodista especialitzat Roc Fages i l'experta Eva Campos. L'autor remet al bloc Própolis Club, un veritable lloc de trobada i de crítica de l'experiència electrònica de les administracions públiques. Tots parlen de la necessitat d'ineractuar entre administrador i administrat, gràcies a les tecnologies, i a la de compartir informació per millorar la prestació de serveis. Tant el reportatge com els blocs valen molt la pena, sobretot si us interessa el tema.

:

Els ous del PP

En campanya - XII
:

:

Ni aprovo els ous d'ahir contra Rajoy (i les escridassades avui a Mataró a Acebes, que condemno) com tampoc els ous (metafòrics) que, segons ha reconegut Piqué en una conversa caçada per TV3, estan posant els del PP "y eso gusta a la gente". Quins ous! Mentides sobre l'Estatut, insults i identificacions de Zapatero amb Eta, la por per la por... Hi ha alguns que, fent mèrits, s'apunten a la mentida i a voler representar la posició d'una Església que, òbviament, només pot ser plural, com ja han reconegut els bisbes catalans. Un dels seus portaveus deia l'altre dia én un debat de TV2 que als bisbes catalans "els faltava trempera", no com d'altres que s'apunten com possessos a qualsevo consigna del PP. Ous i trempera. Un llenguatge sexual al que la dreta s'està acostumant, potser des que un ministre d'Agricultura volia imposar el Pla Hidrològic "por cojones". Estan obsessionats pel sexe. La sort és que blocaires tan perspicaços com Xavier Cugat (que torna amb un nou bloc) desemmaranyen els arguments un a un. Raó contra grolleria.

:

El PSC, avui, hem anat al barri de Rocafonda, a passejar pels carrers del barri i a parlar amb la gent, acompanyats pels militants més actius del barri. I Mataró pel sí, ja suma 30 convocants. Entre ells, Perecoll. Són uns artistes.

:

Acte i nou grup pel 'sí' a Mataró | Jordi López

En campanya - XI
:

:

Els socialistes de Mataró comencem la recta final amb un nou acte, aquesta vegada a la nostra seu del barri de Cerdanyola, plena a vessar, amb tres blocaires: els diputats Manuel Mas i Daniel Fernández i l'Alcalde Joan Antoni Baron. Ho fem amb l'únic objectiu de mobilitzar el vot indecís, de no confiar els electors que veuen com, enquesta rera enquesta, es va confirmant una allau de vots pel sí. A l'acte m'hi trobo amb veterans militants del barri que, com en els vells temps, són al peu del canó, de nou, "per fer el que el barri de Cerdanyola ha fet sempre: confiar amb els socialistes", com deia en Manel. També s'acosta gent que no he vist mai, i que demana paperetes, xapes del sí i tot el que calgui. S'està covant una gran victòria.

:
Fotos: QM
:

Més bones notícies des de Mataró. Un grup de ciutadans, compromès en diversos sectors, ha decidit donar el pas i constituir un grup mataroní de la plataforma Estatut Jo Sí. Són l'economista i blocaire Francesc Amat, que avui escriu un magnífic post sobre finançament, Joan Calleja, del món de les assegurances, el professor universitari Xavier Caravaca, Marc de San Pedro, gestor del coneixement, el crític d'art i blocaire Pere Pascual, "Pic", l'escriptor Manuel Patricio, el dirigent esportiu Pere Robert i Pere Vilaseca, mestre. Fan un acte a Mataró, dimecres dia 14 a les 19:30 h. a Can Palauet, en el que presentaran el manifest Mataró pel sí. I busquen adhesions.

:

Jordi López

:

Fa uns dies us parlava del nomenament de Jordi López Camps com a nou nou Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat. Bé, doncs La Vanguardia d'ahir en publicava una entrevista, i un desglòs, en la que valorava positivament el document dels bisbes catalans sobre l'Estatut, donat que reconeix la llibertat de consciència dels cristians, actitud que confia s'estengui a la resta de l'episcopat espanyol. És que és un optimista. I potser té raó.

:

Enquesta i entusiasme | 5è bloc? | "Lo que existe de verdad es el vacío"

En campanya - X
:

:

Avui la premsa va plena de dades rellevants, com l'enquesta d'El País, que confirma les previsions positives per al sí i la desmobilització de votants dels partits que defensen el no, especialment els d'ERC que, majoritàriament, optarien pel sí. L'enquesta també inclou intenció de vot amb projecció (bo i que trobo que el moment la pot distorsionar), que dóna al PSC majoria amb vots i amb diputats en el cas que se celebressin eleccions al Parlament. També cal destacar les entrevistes a José Luis Rodriguez Zapatero, avui a La Vanguardia, a José Montilla, avui a El Punt, i Pasqual Maragall, ahir a El Periódico.

:

Jo votaré sí amb entusiasme. Però m'agrada contemplar tots els perquès, especialment d'aquells que no tenen per què compartir el meu, d'entusiasme. Sempre he pensat que cal comprendre les raons dels més escèptics. Per això, recomano la lectura del post del periodista mataroní Oriol Burgada, amb les seves raons pel sí. Li diran de tot, venut, traïdor, premsa canallesca... però la seva sinceritat, com que ha estat contrastada sovint, ho desmenteix tot. I desmenteix també que els periodistes són inocus. Ningú no ho és.

:

El 5è bloc en català??

:

No pot ser, és clar (en conec que deuen ser molt més visitats...), però fa gràcia. La qüestió és que un bloc em situa (avui) al cinquè lloc del rànquing dels blocs més rellevants en català, no tant per visites com pel nombre d'enllaços registrats a Technorati. I he deixat la modèstia distreta per córrer a dir-ho als quatre vents. Parlant d'això, ella em dóna l'adreça d'un web (TalkDigger) que regidtra el conjunt d'enllaços a tots els buscadors. En fi, és ben enigmàtic, això dels blocs.

:

Viatjar segons Manuel Vicent

:

:

Hi havia moltes raons per comprar El País, avui, a banda de les que ja he donat. Per exemple: una còpia en DVD de Rebelde sin causa, o una magnífica entrevista al jutge Grande-Marlaska al dominical, o un bell article sobre Rebeca de Maruja Torres. Però, per damunt de tot, una esplèndida entrevista de Juan Cruz a l'escriptor Manuel Vicent, que parla a rel de la publicació d'un llibre que recull les cròniques dels seus viatges i de la seva promoció a la Fira del Llibre de Madrid (foto: Francisco Ontañón). Aquí teniu algunes de les coses que diu:

• En mi último viaje, por Sicilia, estuve en Siracusa; en la plaza principal hay un templo derruido de Apolo. Ese templo está guardado por una barandilla de hierro; junto a esa barandilla se reúne la gente mayor a charlar, se forman grupos y se debaten los problemas domésticos, mínimos, que se expresan en las facciones del rostro. Para mí esos gestos de esa gente normal, corriente, subalterna y tributable me parecen muchísimo más interesantes que toda la historia de Apolo.
• P. ¿Y el viaje qué es para usted?
  R. Dar la vuelta alrededor de uno mismo. O, a lo sumo, alrededor de la cama.
• Nunca me llevé ninguna sorpresa, y tengo la sensación de que lo que uno sueña es de lo que vive, y los sueños siempre acaban por moldear la realidad que deseas.
• Yo considero que uno conoce una ciudad cuando se enamora en ella, cuando consigue un trabajo que le dé para vivir... A veces va a la ciudad antes tu espíritu, y cuando llegas a ella te encuentras a ti mismo por la calle, en un museo, en un bar o tal vez en el banquillo de los acusados, o dando una conferencia en la que tú mismo eres público...
• Descubrí que en el hotel donde me hospedaba, por el que habían pasado Gide, Maupassant, Renan y todos los viajeros ingleses de principios de siglo... está edificado sobre una latomía, unas minas de piedra caliza que habían servido para levantar todos los dioses, templos, murallas, teatros y anfiteatros. El vaciado real de toda la mitología. Lo que existe de verdad es el vacío.

Vots vs. arrogància | 'Valors' | Construir un lloc

En campanya - IX
:

:

L'arrogància del front del no és tanta, la mala llet acumulada, tantíssima, que és lògic que siguin rebuts als mercats amb crits. Òbviament, el PSC no és partidari d'aquestes rebudes (i molt menys el qui les organitza, com malèvolament ja han dit els del PP). Però cal dir que hi ha un dia, el proper 18 de juny, que els hi podrem tornar tot crescut i augmentat amb la nostra única arma possible: els vots. Alesores sabran com les gasta, Catalunya. Amb un sí clar i contundent contra un no arrogant i negador.

:

Un altre front d'arrogància són els que volen atribuir-se l'opinió de tots els cristians, dient mentides, per situar-se contra l'Estatut, i que avui han celebrat una reunió per dir-ho. Són els que s'han oposat sempre a qualsevol reforma, els que s'oposen a l'ampliació de qualsevol dret i els que són més papistes que el Papa, mai més ben dit. Per això, com deia ahir, ha sorgit una iniciativa que demostra, en primer lloc, la pluralitat de l'Església catalana. I, en segon lloc, que no hi ha motius critians per oposar-se a l'Estatut, potser fins i tot en trobaríem per recolzar-lo. En tot cas, vivim sense contradiccions un sí amb la nostra fe, molts, m'imagino que la majoria...
:
Valors 'ataca' de nou
:
Ja ha sortit el número d'aquest mes de la revista Valors, dedicat en bona part a la mediterrània (amb entrevista a Sami Naïr inclosa), però en el que també hi ha articles molt bons. Un d'ells, el primer de tot, de Josep Lligadas, molt similar al que ja vaig comentar. Realment, és una revista que val molt la pena, especial per aquells que no es conformen amb les aparences i van darrere els perquès de les coses. Encara que no els trobin... Podeu consultar hemeroteca, subcriure-us o rebre un exemplar gratis. Aquí a sota teniu la meva modestíssima aportació.
:

Construir un lloc *
:

:
Tenim la sort, els mataronins, d'haver acollit a principis de maig un taller de l'artista visual japonès Tadashi Kawamata (Hokkaido, 1953) i de poder contemplar el que n'ha sortit, a l'era de Can Xalant, una masia que ha d'esdevenir lloc d'encontre de creadors experimentals. La peça és el resultat del taller 'Arquitectures Temporals' que l'artista japonès va conduir durant sis dies en col·laboració amb una vintena de persones. Kawamata dirigeix la Triennal de Yokohama des de l'any passat. D'entrada, em sembla molt bona idea el fet que hi hagi un espai de trobada amb artistes que, probablement, no havien ni sentit mai a parlar de Mataró, almenys com a lloc de creació artística.
:
Potser per això el japonès, quan va mirar què tenia al voltant, fàbriques i tallers del polígon Pla d'en Boet, va decidir muntar l'estructura amb productes d'aquestes mateixes factories: fusta i ferro. El resultat en fou un lloc, una mena de cabana, que permet també de passejar-s'hi per dins, de mirar el paisatge (el mar, la carena, la ciutat, el tren) o d'estar-s'hi tot veient el cicle del sol. La instal·lació hi serà fins ben entrat l'estiu, cosa que permet de disfrutar-ho però, també, ens diu que es tracta d'una peça efímera. Tot plegat, la fa viva: nosaltres hi podem interactuar, resta sotmesa al pas del temps i mor. Una mica menys "artística", potser, si és que l'art és allò que dorm als museus. Relativa, al cap i a la fi.
:
Però aquest relativisme, així com l'ús de materials propers i en principi no destinats a l'art, ens transporta també a la possibilitat d'endinsar-nos en el procés artístic de l'art oriental i, més concretament, el japonès. L'art oriental basa la seva profunditat justament en l'experiència de la seva realització, més que en la forma, sobretot en el retruc interior i meditatiu d'aquesta experiència. I l'art japonès, com podem veure en les tasses de te de l'escola de Shino, per exemple, es diferencia del seus veïns en la recerca de la bellesa en les formes inacabades, de mantenir el color del mateix material amb què estan fetes les peces, amb la idea que la peça esdevingui única i que parli de nosaltres mateixos.
:
A la cabana de Kawamata, com ja haureu deduït, el protagonista és aquell qui s'endinsa dins la peça, aquell que experimenta, aquell que veu refets en lloc (lloc profund, lloc sagrat) elements industrials que no mereixen massa atenció. I, malgrat tot, el lloc es desfarà. La vida és efímera, els llocs que fem i ocupem també, i tornarem a ser de l'argila que ens va fer.

• * Article publicat a la revista Valors (juny 2006)
• La instal·lació es pot veure a Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró, al carrer de Francesc Layret, 75 (08302 Mataró). Tel. 93 741 22 91 Fax. 93 741 22 93
• Foto: Lluïsa Júlia, capgros.com.

Mataró i cristians pel sí

En campanya - VIII
:
Foto: QM
:

Vinc de l'acte que hem fet a Mataró, l'acte central dels socialistes al Maresme, en un Casal Aliança ple a vessar d'entusiastes del sí. Han intervingut el President Maragall, el Ministre Montilla i l'Alcalde Baron. El primer que cal dir és que (gajes del oficio...) l'acte estava molt ben muntat, gràcies a l'esforç d'unes quantes persones que avui resumiria en la Montse López, l'eficacíssima directora de campanya a Mataró. El segon, és que creix com una marea el nombre de partidaris del sí, com hem vist a les enquestes d'El Periódico o del CIS que s'han publicat avui, un sí que pren força votants del PP i ERC, els quals només un terç dels seus simpatitzants compliran amb els propòsits dels dirigents. El tercer aspecte, potser, serien les anècdotes protagonitzades per Maragall i Montilla a la sortida,a ixí com la presència de la pràctica totalitat de consellers socialistes del Govern. Caram, quin goig.

:
Foto: QM.
:

Aprofito per donar a conèixer una nova plataforma pel sí. Es tracta de Cristians pel sí, un grup de persones que, lluny de les proclames apocalíptiques dels sectors més conservadors de l'Església (que troben els bisbes massa tous), aposten decididament i sense complexos per les oportunitats que genera el nou Estatut. D'allà prenc alguns enllaços interessants, com el reportatge de Foc Nou (maig 2006) sobre Estatut i religió a debat, o la notícia que mostra els bisbes catalans, a favor del nou Estatut i de donar un toc d'alerta a la COPE, de Càritas, així com la Nota dels Bisbes de Catalunya sobre l'Estatut de 2006, o la nota del Consell Evangèlic de Catalunya El Nou Estatut i la llibertat religiosa, l'edició dedicada a l'Estatut del programa Àgora (C33) o l'article d'avui d'Elena Ribera (CiU) a El Punt, on diu ‘Sóc catòlica i dic «sí» a l’Estatut”.

:

Acte i indecisos

En campanya - VII
:
Demà divendres arriba el dia de l'acte central del PSC, a Mataró, amb Maragall, Montilla, Baron i, segurament, Nadal, en un dia en què es reuniran diversos consellers de la Generalitat. És a les 7 al Casal l'Aliança Mataronina. Allà us hi espero.
:
Serà el vuitè dia de la campanya pel referèndum; que ens hem pres com un repte d'escoltar la ciutadania, un per un, cadascú explicant fins a quin punt entén aquest Estatut. Hi ha de tot, és clar. Però m'agraden, especialment,les raons encara no expressades pel sí. Penso en el que ha escrit l'Eloi al seu bloc. I penso també en anècdotes que m'expliquen gent propera. Una noia que li deia a una altra que pensava votar "no" perquè es consagrava la independència de Catalunya (hauria d'haver visitat les seus d'ERC...) i que, impel·lida pel seu interlocutor, s'ha posat a llegir l'Estatut i, coi, li agrada. O quelles persones que em pregunten una i altra vegada si és cert que a partir d'ara l'obligaran a parlar català i li hem de dir que no, quehem estat anys i panys lluitant perquè el català i el castellà tinguin igualtat de condicions, no pas pel contrari...

I com costa fer veure que, rera l'Estatut, hi ha un pas de gegant per fer el país que volem, més avaçat, més culte, més a l'abast, més capaç, més atent a les febleses. Com costa passar de la verborrea Acebes-Carod-Rovirista a la normalitat. Queden encara uns dies i aquest, i la mobilització dels indecisos que, mica en mica, van veient el camí del sí, que val la pena perdre unes quantes hores per la causa.

:

Labandera i seguretat | Primer matrimoni homosexual | Al·legacions | Passeig marítim

En campanya - VI

Foto: QM.

:
Ahir vam ser a la seu d'Aigües de Mataró amb el diputat Labandera (el primer d'origen sud-americà a la cambra catalana) i amb l'Alcalde Baron, en un acte de campanya pel sí. Abans, un passeig pels barris de Molins i de Cirera ens donava el pols de la campanya (avui, a La Llàntia i la Via Europa!). De nou, molta gent ens mostrava el seu suport però, just per això, hi havia poca tensió, es veia poc risc que el front del no fes la més mínima ombra. Per això, ajuden molt les sortides de to i el tremendisme dels dirigents del PP que, eclipsant el que quedava de Piqué, capitalizen l'agressivitat contra Catalunya i el president Zapatero.

:

:

Ahir, també, la consellera Tura va protagonitzar l'acte del PSC a Vic, on presentà els avenços del nou Estatut en matèria de seguretat ciutadana. El text que es posa en referèndum recull la competència exclusiva en protecció civil, competències executives de salvament marítim, la col·laboració i participació en l’execució en matèria de seguretat nuclear o en les emergències d’abast superior a Catalunya. També recull les competències pròpies en matèria de seguretat pública, així com també la planificació i regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i orientació de les polítiques públiques. El nou text preveu un augment de les competències del Mossos (en crim organitzat, terrorisme, etc.), així com funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació, alhora que la Junta de Seguretat serà presidida pel President de la Generalitat. També s'incorporen a l’Estatut les competències de control i vigilància al trànsit, la competència exclusiva sobre videovigilància i el control del so i els enregistraments, com en matèria de jocs, apostes i casinos, espectacles i activitats recreatives. També tindrem la competència executiva en matèria de seguretat privada, pel que fa a la inspecció, el control, la coordinació i la formació de totes les empreses que actuïn a Catalunya i l’autorització d’aquelles que tinguin el seu domicili social a Catalunya. Per últim, l'Estatut preveu la intervenció de la Generalitat en jocs d’àmbit estatal: la creació de nous jocs o la modificació dels existents requereix la deliberació de la Comissió Bilateral i informe previ determinant de la Generalitat, llevat de les modalitats de joc i apostes atribuïdes, per a fins socials, a les organitzacions d’àmbit estatal caràcter social i sense ànim de lucre.

:

Primer matrimoni homosexual Al·legacions Passeig marítim

:

:

L'actualitat local, però, dóna algunes notícies interessants. La primera, no me'n puc estar, é la celebració del primer matrimoni entre persones del mateix sexe a la nostra ciutat. Va ser a l'Ajuntament i presidit per l'Alcalde Baron (foto: capgros.com). D'aquí uns anys, ens en riurem de la sorpresa que ens causa, però, certament, la decisió del Govern Zapatero d'ampliar els drets del matrimoni a les persones homosexuals, com crèiem, té l'objectiu de fer més feliç a les persones, d'assumir amb llibertat i dignitat la seva condició sexual i, de passada, de presigiar de nou la institució matrimonial. Sobta que el PP (que després fa servir compulsivament les lleis que rebutja, mir's el divorci o l'avortament) s'hi oposés amb tanta rotunditat i que, aquesta oposició, de fet, impedís un bon acord sense estridències amb altres sectors com l'Església.

:

Una de les altres notícies que són dignes de comentar són, sens dubte, la presentació d'al·legacions de l'Ajuntament al projecte d'accessos a la C32 al seu pas poer Mataró, al·legacions que, sense desmerèixer els principals objectius de la proposta, inclou les sensibilitats sorgides aquests dies per diversos partits i sectors. També val la pena fer-se ressò de la inauguració d'un tram del Passeig Marítim, diumenge passat, el que dóna al Port de Mataró, després de molts anys d'estira-i-arronsa entre l'anterior empresa concessionària, primer, i amb la Generalitat, després. De moment, i malgrat el bloqueig del PP (ja sabeu que van haver de fer les obres per imposició judical) el passeig marítim ja compta amb més de 2 km de tram. Aviat es presentarà el projecte del tram que toca fins a Sant Simó i s'urbanitzarà el parc que duu fins a l'entrada de l'edifici de la Meroil. Total: 3'6 km de front de mar recuperat per la ciutat.

:

Aguirre i més pel 'sí' | Article a capgros.com

En campanya - V
:

aquí

:

Si ahir era Acebes, el Gran Mentider, el que assimilava Zapatero amb Eta, unes hores més tard, la seva companya Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid, assimilava els socialistes amb el Gulag i titllava tota la resta de partits catalans de règim nacional-socialista. Sembla un concurs de despropòsits. I potser ho és. A banda que són declaracions horribles, molt poc centristes, el cert és que ajuden a configurar un PP d'extrems, aquella paròdia de la que tant lluiten a vegades per desmarcar-se. I confirma la deriva radical del discurs del PP en la seva escalada de tensió contra els socialistes. A tots els nivells. Ah, i ens donen més força, més credibilitat, als qui creiem que amb el sí podem començar a fer rectificar aquesta patuleia.

:

Aquest vespre, davant l'aïllament del PP al Congrés en matèria antiterrorista, Rajoy ha llançat un desafiament anunciant la ruptura amb el Govern del PSOE. Tot val. Els del front del no, doncs, van amb nervis. Diferències internes a ERC fan que no es pugui postposar el debat sobre el lideratge al Partit, el súmmum de la coherència.

:

Mentretant, creix el nombre d'adhesions al sí. Després que ho fessin CC OO i UGT, ara la Unió Sindical Obrera de Catalunya ha mostrat ja el seu acord al text, que compta amb importants avenços a nivell laboral i que, aquests, no passen desaparcebuts pels sindicats. També s'ha publicat avui, al diari Segre, que el número 2 del PP a l'Ajuntament de Lleida, Enric Oró, s'ha mostrat favorable a l'Estatut, cosa que li pot comportar l'explulsió del partit.
:

Gadgets de campanya interactiva pel sí: Els de la plataforma Estatut jo sí acaben d'editar una nova funcionalitat que la Plataforma a la seva web on, jugant amb el vot que entra a la urna, apareixen diferents frases de suport a l'Estatut. Aquest interactiu es pot reenviar a la gent amb una frase personal.

:

A Mataró li cal un 'sí' *
:

:

Un sí clar i català. Massiu i claríssim. Perquè és molt millor que el del 1979. Perquè aquest nou Estatut, per primera vegada, reconeix la identitat nacional de Catalunya, reconeixent de forma positiva l’encaix amb la resta d’Espanya. Perquè ens configura més competències, especialment en aquells temes que més importància tenen en la nostra vida quotidiana. I perquè ens dota d’un sistema de finançament més quantiós que mai, més responsable, i que permet afrontar el dèficit d’infrastructures en què ens havia submergit el PP.

:
Justament, el PP té molt d’interès en que no s’avanci. Sempre han estat en contra de les reformes. Ja van votar contra el títol VIII de la Constitució justament perquè no els agradaven les comunitats autònomes. L’anticatalanisme que han alentat, i el seu odi visceral a Zapatero, fan que recullin tot el rèdit polític d’un ‘no’ el proper dia 18. No hi haurà mitges tintes.
:

Crec que Mataró s’abocarà a favor del nou Estatut. Moltes de le competències que es recullen ens afecten. Les relatives a l’educació, on hi dipositem el nostre futur, o en l’atenció a la dependència i les persones grans, o en polítiques d’emancipació pels joves, o en matèria d’immigració, o en la millora de la justícia, o en l’adveniment de noves infrastructures que facin més competitiva la nostra economia, etcètera. Són competències que es gestionaran més a prop de la gent, més avall. I, en aquesta direcció, l’Estatut reconeix el paper dels municipis, més a prop encara dels ciutadans, en el desenvolupament d’algunes d’aquestes matèries. I molts de nosaltres, que no vam poder votar el de 1979, hi anirem amb l’entusiasme amb què ens estimem el nostre país.
:

* article publicat avui a capgros.com com a Primer Secretari del PSC de Mataró.

:

Enquesta i Acebes | Guanya Alan García

En campanya – IV
:
Avui s'ha conegut una nova enquesta sobre el referèndum, en aquest cas la realitzada per l'Institut Opina per encàrrec de la Cadena Ser. Com la d'ahir, o millor, fins i tot. Hi ha una aclaparadora majoria del sí (51%) contra un 16% del no, però encara amb un 23% d'indecisos. També com ahir, el principal risc d'aquesta enquesta rau en el conformisme que pot agafar als electors del sí davant el que, en canvi, pot succeir al front del no: la seva radicalització. Sens dubte, el ministre mentider, és a dir Ángel Acebes (foto: Kiko Huesca – Efe), ha arribat a dir que “el projecte de Zapatero és el d'Eta”. Quina barra. Aquest senyor sempre ens ha de posar Eta a tot arreu, vingui o no vingui a cuentu. I aquesta vegada, amb el mateix interès de sempre, llançar insídies de connivència dels socialistes amb els terroristes per fer fracassar el Govern Zapatero (com ell mateix va recordar ahir a Lleida), encara que pel mig s'emporti l'oportunitat més clara que mai hi ha hagut per acabar amb el llast terrorista. L'última vegada li va costar el Govern, al PP.
:
A Mataró, aquest matí hem passejat al voltant de la Fira de Mataró, parlant amb la gent i explicant que cal un sí massiu i contundent, el dia 18. Per Catalunya i, és clar, contra els que, com deia més amunt, fan servir tot el que tenen al seu abast (mentides incloses) per aturar els processos de reformes. Acebes ens està fent la campanya més fàcil, mirat així. Sembla que l'haguem contractat els socialistes per il·lustrar la part del nostre eslògan que tan nerviosos els posa. Per cert, la gent que hem trobat, majoritàriament, semblava decidida a votar i a fer-ho pel sí. Érem uns quants companys i, entre ells, ens acompanyava la Regina Frediani, entusiasta com ningú, que s'aturava a xerrar i a argumentar amb tothom qui li ho demanava. S'ho ha passat pipa. I jo també.
:

:
Guanya Alan García
:
Ens arriben notícies de la victòria del candidat socialdemòcrata Alan García, al Perú, davant el líder nacionalista Ollanta Humala. És una bona notícia. Sembla que, malgrat la duríssima campanya i, sens dubte, el mal sabor de boca del Govern de garcía fa anys, s'imposa l'esquerra reformista (al govern a Xile, Argentina, Brasil o Uruguai) enlloc de la deriva pseudo-revolucionària i nacionalista influïda pel veneçolà Chávez i seguida pel bolivià Morales. Més enllà de les claus externes, però (i que són molt importants), hi ha també claus internes i, especialment, reptes immediats per guanyar credibilitat i per avançar en el programa de reformes que García s'ha proposat. Els peruans catalans, molts d'ells apristes, havien fet campanya a Barcelona. A ells també cal felicitar-los. Foto: Silvia Izquierdo -AP.

: