2 anys | Riscos | Quaresma

Minvant riscos

:

Aquest matí he obert la reunió de treball entre els diferents cossos de seguretat, serveis municipals, organitzacions de voluntaris i municipis veïns que es ajudaran a preparar un simulacre del nostre Pla de Riscos Químics que vam aprovar fa un parell d'anys, centrat sobretot e la possibilitat de danys causats per substàncies en un possible accident d'un transport. Ha estat una reunió molt profitosa, i permet afrontar un altre dels múltiples fronts de prevenció als quals des de l'Ajuntament fa anys que ens estem plantejant. Malgrat que el simulacre se centrarà en una empresa, per les seves dimensions i ubicació complexa respecte als termes municipals, a Mataró hi ha més de 89 empreses afectades i, davant un fet com el que es preveu simular, val més estar força previngut.

:

M'interessa destacar dues coses. Una, que vivim en una societat on el risc és vist com un element positiu, valent, modern i necessari. Des de l'economia, que seria l'àmbit de la reunió que hem fet, fins a l'esport, per no parlar de les pràctiques sexuals o estupefaents. Però no es parla amb tanta alegria del seu preu, sovint letal i quasi sempre silenciat. La tasca dels responsables públics de seguretat justament és la de pensar-hi, la de minimitzar-lo i de recordar-lo de tant. en tant. La segona reflexió és que, com deia ahir, davant riscos complexos, objectius comuns i organització complexa. És a dir, moltes disciplines, diferents administracions i fins i tot diversos municipis sortint del massa sovintejat aïllament i posant-se a treballar coordinadament per un únic objectiu.

:

Per sort, tindrem temps per treballar-lo i aplicar el simulacre el mes de setembre. Els dos incendis d'ahir, per sort, sense víctimes, demostren que més aviat cal anar sempre de pressa i actuar amb molta eficàcia. per això val la pena perdre temps preparant-ho. I per això val la pena implicar els ciutadans en la protecció dels seus propis riscos. Els accidents a casa són un dels principals motius de mort a Espanya. (Foto: Un incendi, ahir, a Mataró. Autor: Sergio Ruiz, a capgros.com)

:

Quaresma I. Sofonies *

:

Jo no podré, pensem. Sovint costa identificar en nosaltres l’Evangeli de Jesús. És tan senzill i complex, alhora! Mira com el bót vell del nostre cos, de la nostra vida imperfecta o del món abominable esdevé excusa per al vi nou. Sóc massa gran per canviar. Desconfio de tot, de l’Església i les ONG, de la política i de les relacions humanes, avui en forma de pura xafarderia o de supervivència. Excuses. I, a falta de nou, serà potser en aquest bót vell, i no en cap altre, on haurà de vessar-se el vi nou de Jesús?
:

L’Advent, fa pocs mesos, i ara, la Quaresma ens hi fan pensar. És curiós com les etapes introspectives del cicle litúrgic són tan seductores i també tan tabús, com tota mirada endins, des del socràtic "coneix-te tu mateix" fins a la psicoanàlisi o l’orientalisme hippy. Saber com som, saber on som, desgranar el contingut del nostre cor, té l’encant i el perill de trobar allò de nosaltres que no ens agrada. L’avantatge, crec jo, de la litúrgia cristiana és que aquest procés, encara que cíclic, té un final (en el doble sentit, d’acabament i de finalitat): la joia, la felicitat.
:

Diu Sofonies (3,17): "No tinguis por, no deixis caure les mans, el teu Déu, el tens a dintre, com a salvador poderós; per tu (...) està de festa i crida de goig per tu". Per mi? La festa, és per mi? Si no m’agrada gaire el que he vist: les meves manies, les meves enemistats, la meva feblesa... Bé, Déu és la resposta festiva a la meva pobresa, ben al contrari que el cilici, la mandra o la resignació. Una resposta que surt d’allà mateix on resideix tot allò de mi que no m’agrada. La resposta de Déu no és abstracta, d’un Bé allunyat del Mal, sinó concreta, d’un Bé enmig del Mal. La concreta en Jesús, en el Nadal o en la Pasqua: en la Felicitat feta home, feta jo. Jo.

* article publicat a El Full de Mataró, butlletí de l'Arxiprestat, 2 març 2003

:

Estatut | Coordinació policial

:
El Congrés dels Diputats aprova solemnement l'Estatut
:
Avui feia goig veure la Cambra plena, votant nominalment el nou Estatut, especialment quan ho feien Zapatero o Montilla, dos dels principals artífexs, junt amb Maragall, del fet que s'ha produït avui. després d'intenses negociacions, després d'uns quants estira-i-arronses, el Congrés dels Diputats ha aprovat el text que serà remès al Senat. Espero que allà, l'actual coalició del no, no s'imposi. I espero que, en aquest camí de l'Estatut, porti a reflexionar una mica més els qui no s'han volgut sumar a la gran majoria que hi ha darrere el millor text que mai haurà tingut l'autogovern de Catalunya. (Foto: Fernando Alvarado - EFE).

Nou èxit de la coordinació policial

De la coordinació policial i de les autoritats sanitàries, també. Em refereixo a l'operatiu que es desenvolupà fa uns dies i que ahir es féu públic que ha tingut, com a conseqüència, el tancament cautelar d'un establiment comercial. No vull entrar en el contingut (em permetreu que sigui discret) sinó en el fet que, davant els problemes complexos, ja que s'hi barregen alteracions en matèria d'estrangeria, de salut pública, de reglament d'activitats, etcètera, s'abordin aquests amb objectius clars que agrupin la complexitat d'agents a actuar. Fer de la coordinació interadministrativa la base d'una actuació que precisa dels tres nivells i, dintre d'ells, de diferents disciplines. Des d'un punt de vista policial, hi han intervingut els tres cossos (Policia Nacional, Mossos d'Esquadra i Policia Local), des d'un punt de vista d'inspecció, diversos serveis municipals i a Generalitat. Crec que els ciutadans, la seva seguretat en tots nivells, demana justament això: coordinar esforços i abordar els problemes amb la seva integritat. No sé si es nota que, d'això, n'estic molt satisfet. El relat dels fets, però, em produiex una veritable indignació. (Foto: Sergio Ruiz - capgros.com).

seg

Blocs elevat a tres

Blocs líquids
:
"No hay que confundir la obsesión actual con las confesiones compulsivas y el derroche de confidencias que preocupaban a Sennett treinta años atrás [Richard Sennet, El declive del hombre público, Ed,. Península, 1978]. El objetivo de emitir sonidos y enviar mensajes ya no es someter las entrañas de la propia alma a la inspección y aprobación de la pareja. las palabras, pronunciadas o tipiadas ya no luchan por consignar el viaje del descubrimiento espiritual. Tal como lo expresó admirablemente Chris Moss (en el Guardian Weekend [6.04.2002]), por medio de "el chat por Internet, los teléfonos móviles, los mensajes de texto", "la introspección es reeplazada por una interacción frenética y frívola que expone nuestros secretos más profundos al lado de nuestra lista de compras". Quiero comentar que, sin embargo, esa interacción, a pesar de ser frenética, tal vez no parezca tan frívola cuando uno advierte y recuerda que su objeto -su único objeto- es mantener vivo el chateo" (...). El que deja de hablar queda fuera. El silencio es igual a exclusión".

:

Zygmunt Bauman, Amor Líquido, Fondo de Cultura Económica, Madrid, 2005, pp. 54-55.
:
Blocs mataronins

:

L'Ajuntament de Mataró ha publicat les Conclusions de la 2ª Jornada de la Comunicació Local, i les ponències i intervencions dels seus participants. De cara a l'ego, com que surto exageradament citat, en elmarc d'un elogi al moviment blocaire mataroní, aquí us poso la intervenció de David Domingo, president del Grup de Periodistes Digitals, anomenada “La premsa digital”, de la que us podeu descarregar la Ponència en power point o escoltar-lo en aquest arxiu d'àudio mp3. A la foto, de Ll. M. (El Punt), un moment de la Jornada, amb l'Alcalde.

:

Blocs del benestar

:

En Manuel Mas i en Francesc Amat ja n'han publicat les seves impressions. I aquí en teniu la notícia de la intervenció de Patrick Diamond (a la foto), que havia estat assessor de Blair, que va fer l'altre dia a la Fundació Campalans en una Jornada sobre el futur de l'estat del benestar.

:

Baixa el flux d'immigració

Ha fet bé l'Oriol (a la foto) d'indignar-se i respondre el diputat conservador Joan López que, amb la barra que el caracteritza, ha hagut de sortir al pas avui de mentides ien tota regla en matèria d'immigració. ja ho vam pensar que el PP miraria de distreure el personal per no fer front a la seva nefasta política d'immigració, que portà a l'increment de la il·legalitat a Espanya.

:

De fet, amb el nou govern espanyol aconsegueix el doble ojectiu de fer disminuir l'arribada d'immigrants a Espanya i d'augmentar el flux d'ajut als seus països d'origen.

:

La política del Govern Zapatero sobre immigració es basa en quatre eixos:

:

1. Ajudar els països dón vénen els immigrants contribuint al seu desenvolupament a través de l'Ajut Oficial al Desenvolupament.

:
2. Vincular la permanència d'inmigrants a Espanya a l'existència de un contracte laboral i per tant d'una feina que els permeti guanyar-se la vida i residir legalment a Espanya.

:

3. Augmentar el control a les fronteres i la col·laboració internacional per evitar fluxes migratoris il·legals.

:

4. Perseguir i detenir les xarxes d'immigració il·legal .

:
Ara paguen impostos

:

550.000 altes a la Seguretat Social, derivades del procés de normalització de treballadors estrangers que ha dut a terme el Govern han passat de restar de forma il·legal (ells i els seus familiars, en molts casos9 a que tinguin un contracte de treball i que resideixin regalment a Espanya, així com que contribueixin al finançament dels serveis públics a través de pagament d'impostos.

:

Això no ha estat pas gratuït. En un sol any, el Govern Zapatero ha multiplicat per 16 els recursos que destinava a l'acollida, la integració inaba a la acogida, integración i reforç del sistema educatiu pels immigrants. El 2004 s'hi destinaven 7,6 milions d'euros, el 2005 es passà als 120 milions de euros, contrinuint per primera vegada als esforços de comunitats autònomes i ajuntaments, i el 2006, la xifra puja fins a 182,4 milions d'euros
:

Baixa l'arribada d'immigrants
:
El 2005 es va reduir un 25% (respecte el 2004) el nombre d'immigrants arribats en pastera a a España, gairebé 4.000 persones menys, essent a Canàries d'un 43% menys. El total d'immigrants arribats durant el 2005 en pasteres va ser de 11.781 persones. La xifra més baixa des de 1999. El nombre de cadàvers va reduir-se un 70%. Embarcaciones
:
A través de fronteres (aeropuorts i ports), el nombre d'immigrants il·legals rebutjats a les fronteres exteriors espanyoles, el 2005 augmentaren un 35%, lo cual reflecteix una significativa millora dels nostres controls fronterers. A la línia de França també s'ha reduït pressió migratòria, com ho demostra el descens de readmissions sol·licitades per Espanya a França d'un 37,5%, respecte a 2004.
:
En aquest sentit, ha estat clau la desarticulació de 333 xarxes relacionades amb la immigració il·legal, amb 1469 detencions, al llarg de l'añy 2005. També ho ha estat la col·laboració amb les policies dels països d'origen: Marroc, Romania i Bulgària, alhora que s'ha incrementat el nivell de participació d'Espanya en operacions conjuntes internacionals sobre el pas fronterer dels aeroports de Nickelsdorf (Àustria) i els de París, Àmsterdam i Lisboa. I es manté, a més, un continu control sobre el tren Milà-Barcelona.

:

Ajut al desenvolupament.
:

Davant l'increment del flux recent a Canàries de perosnes procedents de mauritània, el Govern ha intenisicat la relació amb aquest país per mirar d'aturar-ho des del seu origen. de fet, en aquests dos anys, el Govern Zapatero ha incrementat un 6"% l'ajut al desenvolupament, passant de 1.970 M€ el 2004 als 3.200 M€ d'anguany. Al nord d'Àfrica i a l'Àfrica Subsahariana hi ha previst que s'hi destinin gairebé 600 milions d'euros, xifres a les que caldrà sumar les aportacions d'Espanya a través d'organismes multilaterals.

:

No vull acabar sense esmentar l'esforç que fa l'Ajuntament de Mataró, un dels que destina, en proporcó, més diners del seu pressupost a l'ajut a països en vies de desenvolupament. Si veniu el dia 7, en parlarem.

:

Setmana Santa 2006

Aquest vespre he assistit a la presentació del cartell d'enguany dels actes de Setmana Santa organitats per les diverses germandats i cofradies mataronines, acte que ha servit per, d'una banda, fer l'Alcalde president honorífic dels Armats de Mataró i, de l'altra, que aquest els correspongui amb una cuirassa amb l'escut de la ciutat. És la primer vegada que es fa un acte així, que coincideix amb el vintè aniversari de la represa de les processons a la ciutat. Llegeixo al bloc de Setmana Santa que "Enguany, el cartell expressa el misteri de l'Oració del Senyor a l'Hort. El cartell ha estat obra del dissenyador i confrare Juan Luís Casado".

:

De nou, els símbols, rere els quals cadascú hi posarà la part d'ell que pretén portar a la processó, amb una barreja entre la tradició, els sentiments religiosos, la companyonia, les referències familiars, la cultura popular, etcètera. per fer-ho més rodó, la presentació s'ha fet a la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria, una perla valuosíssima del barroc català, construïda el segle XVIII també per una cofradia.

:

L'Alcalde ha fet referència al model mataroní de celebrar la Setmana Santa, que basa el seu tret diferenciador en la capacitat de fer una programació conjunta que culmina amb una processó de totes les imatges el dia del Divendres Sant, en la qual els guanyadors del concurs de saetes del Diumenge de Rams tenen l'honor de cantar-ne. Hi ha altres trets diferencials, altres elements que configuren aquesta tradició que pren elements del passat i els reinventa als nostres carrers. I, el que és millor, que busca no tan sols en el passat que havien conegut aquests carrers, sinó en el que cadascú porta al cor, provinent d'altres llocs d'Espanya. (Serà això l'Espanya federal?).

:

La processó del Divendres Sant mataroní, que aplega molta gent entre participants i públic, és digna de ser viscuda. D'una banda, per aquesta barreja tan ben conjuntada dels orígens, quasi un sincretisme entre el protestantisme mal dut dels catòlics catalans i el barroquisme expressiu de la tradició andalusa. D'una altra, per la multiplicitat de lectures. Des dels que veuran una performance fins els que no els cabrà al cap que al segle XXI reneixi l'esperit barroc. Des dels que quedaran bocabadats per la transformació estètica dels carrers d'aquesta vella ciutat levítica fins els que resseguiran, de nou, el relat de la Passió fil per randa. Des dels que tremolaran amb els timbals fins els que es fixaran amb l'expressió de dolor extrem, de pietat extrema, de vida intensíssima, que la imatgeria espanyola resol tan bé.

:

Rocíos | Ordinador | Espelma

Rocíos
:

La mort, ahir, de la cantant Rocío Dúrcal, coincident amb la malaltia d'una altra cantant, Rocío Jurado, em temo que farà un efecte molt positiu a l'excés de mala llet que em sembla que hi ha als programes del cor. Una mena de sentiments semblants als de la mort sobtada de Diana Spencer, fa uns anys. Si el desenllaç de la malaltia de la tonadillera acaba com molts temem, albiro aquest efecte, una mica bèstia, que enllaça la part morbosa i cruel dels nostres sentiments amb la de la donació i l'estimació per les persones amb les quals hi tenim vilculats sentiments. les cançons, i les històries publicitades d'aquestes persones, són aquests vincles. L'actualitat, política o no, no hauria de menystenir aquestes notícies. Ho han après molt bé els informatius del cap de setmana.

:
Ordinador nou
:

Escric aquestes ratlles des d'un nou ordinador que, després d'anys i panys amb un que gairebé va a pedals i després d'unes justes reivindicacions domèstiques, m'he decidit a renovar. Per sort, tinc al voltant persones que fan empetitir encara més la meva migradíssima competència en el món tecnològic. Gràcies. M'hi ha d'acostumar una mica, però fa de bon treballar. Això m'ha servit per endreçar (o canviar de lloc alguns papers) la taula, llençar força coses i sentir aquella cosa que t'agafa quan uns quants es posen a fer una cosa junts, encara que jo, pobret de mi, m'hagi limitat a fer de drapaire. En fi, estic com un nen amb sabates noves.

:
Una espelma per la fi d'ETA

:
A casa vam fer cas de la crida al símbol de l'espelma que ens van fer arribar des de tants llocs. L'esperança manifestada a través de la llum vacil·lant i feble enmig d'una nit fosca que, ves per on, va aclarint-se. Els cristians celebrem aviat la nit prèvia a la Pasqua, una vella festa jueva, de la mateixa manera. El que semblava fosc, s'aclareix a partir d'una llum, que tots anem afegint o de la que tots ens nodrim. M'ha agradat aquesta mena de campanya espontània (m'ha vingut de llocs inversemblants) que pren un símbol àmpliament compartit arreu del món. La pau és la llum que ho aclareix tot, que arrenca de la foscor allò que fins ara no vèiem. (Foto: Fotoblog de R. Sendra).

:

De l'actualitat d'avui, us recomano un impagable recull de premsa de Miquel Iceta que fa avui al seu bloc, a més dels seus sembre atinats comentaris.

El cant dels ocells

Veient Els ocells, aquesta tarda, a TV3, davant el diari, relacionava el que veia, amb els episodis de violència al voltant del fenomen "botellón" (interessant la reflexió que fa Vicente Vedú avui a El País) i, òbviament, amb la més que probable fi de la violència al País Basc, com aquestes barreges que fem als somnis. He acudit a Marvin Harris, a qui recorro sovint quan vull descontextualitzar coses que la dialèctica determinista ja té explicades (determinisme contra determinisme per relativitzar una mica les coses...). Concretament, al famós llibre de Vacas, cerdos, guerras y brujas (Alianza Ed., Madird, 1988 (8)), rellegint per sobre el capítol de les guerres tribals (pp. 59 a 78).

:

Pensava en una de les coses que hauran de passar, especialment al País Basc i, sobretoto, en alguns ambients on l'èpica de la guerra tribal ha crescut amb l'embocall de l'anomenat "conflicte polític". La kale borroka és un clar exemple d'una mena de gamberrisme institucionalitzat (n'hi ha més), a vegades menystingut (terrorisme "de baixa intensitat" en deien) i que, segurament, respon també a modernes inadaptacions de vells usos guerrers i de rituals de pas no correspostos amb la societat occidental, pretesament civilitzada.

:

Crec que seria bo que s'estudiés, això. I que, de la mateixa manera que l'esport servia d'entrenament dels soldats en períodes de pau, trobéssim de quina manera canalitzar la nostra part salvatge, la nostra crida espitirual, la nostra herència bèl·lica, les nostres necessitats proteíniques i demogràfiques (seguint amb Harris), el nostre impuls sexual, la nostra agressivitat... en aquesta civilització que, quan els nega, quan els racionalitza, tendeix a reprimir-los i, com sabem, la repressió duu a l'explosió.

:

Gràcies al pensament ecologista en bona part, avui associem la necessitat de posar límits al creixement econòmic quan aquest posa en perill la supervivència del planeta. Aquest pot ser un bon punt de partida per a la superació de l'angoixa vital entre la nostra natura complexa i la nostra cultura d'ordre front al caos. Dels ocells que ataquen al cant dels ocells.

:

A treballar | Pacte educatiu

Senyors, a treballar
:

Una allau de declaracions i contra declaracions torna a enrarir el clima polític local. Nosaltres no hem volgut entrar, almenys fins avui, que he concedit algunes declaracions bàsicament per dir que, lluny d'entrar-hi, la prioritat del PSC, com vam dir a la recent assemblea, és la de treballar i la de governar. Queda més d'un any per les eleccions (caram, quanta pressa) i tots tenim molta feina. Tots hem de complir amb els nostres compromisos i encara no és hora de pensar en campanyes ni en eleccions (i menys, en post-eleccions, o és que no compta el vot dels ciutadans?). Des del PSC, però, no ens estem de dir que aquesta hauria de ser també la prioritat de la resta del Govern, malgrat que respectem les decissions i els processos interns dels altres partits. El nostre, per descomptat, pel que vaig veure a l'assemblea, està molt unit i molt convençut d'aquests objectius, i no permetrem ingerències respecte a "corrents" que no existeixen (de nou, la cita de Pessoa), que no ens atabalin, encara que, com dic, no perdrem massa energies en el que no sigui pencar, governar i solucionar problemes.

::

Tot això surt a colació d'unes desafortunades i escatològiques paraules del líder municipal d'ICV referides a CiU. En les meves declaracions he recordat que els tres partits del Govern hem apostat clarament pel diàleg i l'encontre, també amb els altres grups polítics, especialemnt amb CiU. Això ha portat a la formació nacionalista a arribar a acords amb el Govern fins i tot en els pressupostos d'enguany. Recordo que, fa un any, quan CiU mantenia una actitud diferent, de confrontaació, i des del PSC els advertíem dels perjudicis d'aquesta actitud, ICV sortí reclamant aquest diàleg, compromís que fou adoptat immediatament. Ni més ni menys que això és el que hi ha damunt la taula. Si us plau, no traguem les coses de la seva justa mesura, no ens tirem els plats pel cap (llepats o no) i posem-nos a treballar en sèrio.

.

Un Pacte per l'Educació
:

Si no hagués estat pel fum del conseller Carretero (per cert, fonts ben informades em diuen que comença a ser un problema per ERC, on vol crear un corrent d'opinió aprofitant certes desavinences del duo Carod-Puigcercós), hauria lluït més la signatura del Pacte Nacional per a l’Educació, protagonitzada pel president Maragall i per la consellera Cid i secundada per un ampli consens, entre les entitats, els agents, els actors i els diferents sectors de la comunitat educativa.
:
El Pacte Nacional per a l’Educació es pot sintetitzar en cinc eixos, tot i que cal considerar-los de manera transversal.

1. Les famílies i l’educació: Establiment de la sisena hora, obertura del centres a primers de setembre fins a finals de juny i establiment del programa cooperatiu per a la reutilització dels llibres de text.
:
2. El servei públic educatiu: Inclou el contracte-programa, el concert educatiu i el compromís de la distribució equilibrada dels alumnes.
:
3. Corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació: Inclou les taules mixtes de planificació, la planificació general de l'escolarització i les oficines municipals d'escolarització.
:
4. Professorat: Inclou les modificacions en la normativa de la funció pública docent de Catalunya, l’afavoriment de la promoció professional en el reconeixement de l’assumpció de majors responsabilitats i el major reconeixement dels càrrecs directius.
:
5. Autonomia de centres: Inclou l’autonomia curricular, l’autonomia de gestió i organitzativa i l’autonomia de recursos.
:
De fet, tant el contingut conceptual com les mesures exposades en el text del Pacte Nacional per a l’Educació serviran per orientar la futura Llei Catalana d’Educació, i alhora indiquen la direcció a seguir respecte dels grans temes de la política educativa de Catalunya per als propers anys. És una gran notícia, un avenç notable i un demostra un tarannà de conciliació i acord que ja ens agradaria en molts altres àmbits.

:

Rañé | Nou Estatut | Operació policial

Rañé a Mataró
:

Em va agradar molt, ahir, la xerrada del conseller de Treball, Josep Mª Rañé, en el marc de la presentació del Pla per al Desnevolupament Econòmic i Social, molt en la línia del discurs que ha presidit l'acord. Va donar dades molt positives sobre l'atur i sobre la regeneració de sectors madurs, bo i amb la prudència que "no ens podem adormir", apel·lant, també, a l'Acord Estratègic signat el seu dia pel futur de l'economia catalana i la seva productivitat. (Foto: capgros.com)

:
El Nou Estatut
:

Tothom en parla però no sé si tothom el té i l'ha llegit, ni que sigui una mica. Aquí us podeu descarregar el text aprovat per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats. Bé, alguns comencen a reconèixer que aquest Estatut no deu ser tan dolent, i que una abstenció al Senat facilitaria una transició... cap el sí? Ho espero.

:
Nova operació policial
:

Fins i tot els més professionals cauen. Em refereixo a la nova operació policial que ha permès desarticular una banda que, entre d'altres llocs, havia actuat en dues joieries de Mataró fa uns mesos. La complexitat de la seva organització i modus operandi ha estat corresposta amb una complexa i intel·ligent actuació dels Mossos d'Esquadra, als quals cal agrair la seva dedicació i felicitar per la seva resolució. Esperem que serveixi per desmotivar altres possibles delinqüents.

:

La treva: primeres impressions

L'anunci de l'organització terrorista Eta d'una treva indefinida he de reconèixer que em provoca una alegria continguda, com me la va produir l'anterior treva de l'any 1998, trencada abruptament per una sèrie d'assassinats brutals. No puc deixar de pensar amb Ernest Lluch. Just per això, el primer que cal és molta prudència: aquesta gent són una organització creada per matar i se n'ha sortit amb escreix. Però, això sí, la sensació d'avanç és innegable.

:

Potser hi ha hagut tres condicions clau, segurament entrellaçades, que ens han ajudat a aribar fins aquí. D'una banda, el Pacte Antiterrorista (que Zapatero va demanar a Aznar i que aquests dos van signar a principis de l'anterior legislatura) amb les seves conseqüències: debilitament de la banda i el seu entorn, acció policial efectiva contra Eta, reconeixement a les víctimes, etc. De l'altra, el munt de mesos que Eta (recordo: feta per matar) portava sense cap víctima mortal, amb una situació bastant desesperada del seu entorn, que s'ha vist asfixiat políticament. I, en tercer lloc, la decisió i fermesa del president Zapatero per iniciar un procés que acabi amb la violència al País Basc i a Espanya, això sí, amb una oposició que fa el contrari del que feia el PSOE quan no governava. Esperem que ara, el PP, estigui a l'alçada de les circumstàncies i, com va fer el PSOE amb Aznar, recolzi el Govern per assolir els objectius de pau i llibertat que tots desitgem. És un tema massa dur, massa important, per baixar-lo a l'arena de les picabaralles polítiques.

:

De moment, el PP ja corre: que si Zapatero ja ha cedit, que si les condicions són inacceptables, que si el dret a l'autodeterminació... Que no corrin tant i que mostrin el seu suport al Govern legítim i democràtic i li diguin en privat tot el que hagin de dir. Ho podrà fer Rajoy en la imminent entrevista concertada amb el president de l'Executiu. Que no pensin tant en les eleccions, això pot portar una dinàmica de fre, i de fracàs, de les esperances obertes al cor dels qui volem la pau.

:

Ja tenim Estatut | Civisme al tren | Carretero

L'Estatut que volíem
:

Probablement no és el que volien els extrems del Parlament (ERC i PP) ni calmarà les expectatives excitades d'uns, que ja es veien fugint d'Espanya, ni d'altres, que temien la fugida d'Espanya. No és cap fugida, és la culminació de diversos somnis llargament desitjats: els del reconeixment de la singularitat nacional de Catalunya, els de l'assumpció de competències plenes i exclusives en molts afers, els de la consecució d'un sistema judicial propi, els d'un sistema de finançament més adequat, els dels drets i deures de tothom, etcètera. De l'altra, el de l'Espanya plural, aquella que Aznar va parlar el primer dia (només el primer dia) i que la resta dels 8 anys es va dedicar a torpedinar (per això estan tan excitades les ideologies de la fugida) i que Zapatero ha donat la volta com un mitjó.

:

No deu ser el dels extrems, aquest Estatut, però estic segur que és el que vol la immensa majoria de catalans que, justament, desconfia dels extrems quan vol solucionar de veres els reptes que té al davant, que recela de les aventures excitades i dels que no saben si són o no són al Govern (o que pensen més en la tàctica electoralista que en resoldre els problemes de les persones). Entre l'Estatut del Parlament, adobat a darrera hora d'extrems (tothom mira de cara a la galeria...), i l'Estatut que avui aprovarà la Comissió Constitucional el Congrés dels Diputats, s'hi guanya més responsabilitat, més adhesions, més Espanya plural, una enorme coincidència amb ERC, i un pas irreversible per un autogovern fort com el que volíem molts.

:

Dic enorme coincidència, sí. Des del punt de vista estadístic, de 226 articles, sols hi ha hagut tres discrepàncies entre la majoria de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats i la majoria de la Delegació del Parlament de Catalunya (seleccions esportives, gestió de ports i aeroports, i circumscripció electoral europea). De 23 disposicions addicionals, transitòries i finals, sols hi ha hagut una discrepància (gestió de ports i aeroports). Per tant, de 249 preceptes, només 4 discrepàncies, l’1,6%.

:

El Pacte del Tinell, la tossuderia de Maragall i la mà oberta de Zapatero seran recordats com els tres factors d'èxit d'aquest procés. Llegiu el magnífic discurs de Manuela de Madre, aquest matí.
:

Civisme a tot tren

:
La nova Llei Ferroviària que ha aprovat el Parlament de Catalunya és un altre dels instruments que la societat es va dotant per combatre l'incivisme. Preveu fortes sancions per actituds contràries al respecte a les persones, al mobiliari o a la seguretat. I ho fa en correspondència a un catàleg de drets dels usuaris, que són, de fet, el bé màxim a preservar.

:

Ho torno a dir: amb les lleis o les ordenances no n'hi ha prou. I, com em recordava algun comentari, tampoc amb l'actuació policial, que és el darrer recurs (i que hi ha de ser, o l'angoixa pot ser insuportable). La base per a la correcció de les actutuds incíviques es troba en les circumstàncies socials, educatives o fins i tot psicològiques. En les bases del respecte mutu (el civisme) i també, no ens n'amaguem, en la condició humana que ni és del tot bona per naturalesa (ho sento Rosseau) ni del tot dolenta per naturalesa (ho sento, Hobbes).

:

No n'hi ha prou, però ajuda. Molt.

:

Carretero perd competències

:

És obvi que, després de la incontinència verbal del conseller de Governació (a la foto, d'EFE), i de les seves mitges disculpes, el President havia de reaccionar. No serà el seu Departament qui coordini l'operatiu institucional del referèndum de l'Estatut. Per sort. L'argumentari i els corifeus d'ERC diuen que els socialistes ens hem irritat perquè ens han tocat l"amo" Zapatero. Si us torneu a llegir la maleïda entrevista amb el conseller, veureu que va més enllà d'una simple crítica, i que no es pot anar pel món, especialment si ets conseller, amb aquesta mena d'epítets. Impresentable. I també veureu com el pitjor, almenys per mi, no és això, sinó la visió diem-ne balcànica del fet nacional... També diuen que no ens emprenyem tant quan Bono diu una barrabassada. I no és cert, bé que ho saben. En tot cas, Carretero ja és el Bono de la Generalitat. Per cert, que el fum de Carretero no ens faci perdre el fons. Ara que té una competència menys, i va més descansat, a veure si un dia és notícia amb alguna de les altres competències que té. Notícia positiva, vull dir.

:

Recomanacions | Operació

Recomanacions

:

Us recomano alguns articles polítics recents sortits a la xarxa. Els de Jaume Àlvarez (a la foto), sobre la nova Llei de Dependències, i el de Joan Antoni Baron, sobre la darrera Convenció municipal socialista a Sevilla, a capgros.com. I el d'Oriol Batista sobre els nous Governs Territorials de Salut. I el de Joan Ferran sobre aquest fenomen anomenat Carretero.

:

Operació policial

:

Una important operació policial, dissabte passat, ha permès a Mataró atacar algun dels fenòmens incipients que volien alterar la vida de l'oci nocturn mataroní. En primer lloc, cal destacar de nou l'eficàcia de les operacions conjuntes policials, comandades per professioonals excel·lents. En segon lloc, cal advertir també que la nit mataronina, en general, és força tranquil·la. D'una mitjana d'onze baralles mensuals (amb arma blanca) hem passat a una mitjana de tres (i sense armes) en dels darrers tres anys. No ha estat casualitat. Operacions conjuntes i de paisà, actuacions preventives, la pròpia col·laboració dels locals... tot hi ha ajudat. Per això, segurament, cal filar ara més prim per combatre els embrions de possibles aldarulls, amb feines més precises que necessiten d'un treball previ discret i concret. En tercer lloc, aquesta operació és una mostra de l'eficàcia de la nova Odenança de Civisme, instrument que ens ha permès entrar en situacions de conflicte que no tenien correspondència administrativa ni penal. I, en quart lloc, deixeu-me fer un al·legat a favor de la discreció, sense la qual (i aquesta vegada hi ha hagut algun risc) és impossible filar prim com deia.

:

Plaça | Bandera | Fum, fum, fum

Nova plaça i bandera
:

Aquest matí he estat a la inaguració de la nova Plaça de la Gatassa, al barri de Cerdanyola, en un dls indrets més antics del veïnat, al damunt de l'aparcament que s'hi va obrir fa uns mesos i que ja és ple. És un pas més en la dignificació dels espais públics, en el seu ús, en fer del barri de Cerdanyola un barri de primera. Sembla obvi però no ho és. Alguns no ho volen així, s'entesten en oposar-se a tota reforma.

:

Més avall, després, he assistit al lliurament d'una bandera de Mataró a la Penya Al Andalus, una entitat cultural que avui complia el seu desè aniversari i que n'ha fet un acte també molt digne i alegre. Veient les quatre banderes que presidien l'acte (l'esmentada, l'espanyola, la catalana i l'andalusa) reflexionava sobre la normalitat en què la majoria de gent respecta i valora els símbols, múltiples, dels nostres referents i com m'agradaria que convisquessin sense la ruqueria de fer-nos optar per un d'ells, i prou. Com volen Aznar i un de qui parlaré d'aquí una estona. Un matí que és una clara i contundent compensació a les coses amargues que de vegades té la política.

:

El fum de Carretero

:

No ens ho hem dit, però en Miquel Iceta i en Joan Antoni Baron comenten avui, críticament, l'entrevista al conseller Carretero a La Vanguardia (diari que publica aquest acudit de damunt, de Toni Batllori). I jo no me'n puc estar. En Miquel destaca que el discurs de Carretero és el del tancament, el de la pràctica deslleialtat d'ERC a un soci de Govern, contra la porta oberta que Carod donava ahir al Consell Nacional del seu partit. Baron ens fa veure com el tacticisme d'alguns pròcers de la política catalana ha deixat de banda la preocupació pels ciutadans i pels seus problemes. Fixeu-vos que Carretero redueix la seva posició contrària a l'Estatut a una simple paraula, algú que miri més enllà del fum sap que l'Estatut es juga en els seus capítols de competències i en el sistema de finançament... que han tingut més del 80% d'acord del partit de Carretero. Diu algunes bajanades més, com al de situar de nou la divisió política entre els que volen ser espanyols i els que no. És el mateix discurs de l'Aznar. Per cert, a veure quin dia és notícia pel que fa aquest conseller i no pel que diu.

:

'Botellón'

El merder organitzat a causa de la múltiple convocatòria de concentracions arreu d'Espanya amb l'objectiu de consumir acohol de forma massiva i barata a la via pública, l'anomenat "Botellón", posa damunt la taula, de nou, el debat dels límits i de la llibertat. El filòof José Antonio Marina deia avui a la televisió que, justament això que "Vicente va dónde va la gente", és la negació de la llibertat, ideal que consisteix en poder decidir personalment i assumir-ne les conseqüències. El poder d'alienació queda molt ben resumit en l'acudit de Forges a El País d'ahir. Avui també es parlava d'alguns interessos comercials darrere les convocatòries. Les destrosses, la violència i els excessos etílics són els resultats més evidents.

:

És evident que caldrà separar les causes almenys aparents (la manca de resposta adequada del mercat a la necessitat d'oci de la joventut) de les que hi pot haver al fons, des de la banalització dels objectius dels joves fins a la mateixa banalització de la violència o les pràctiques contràries a la salut pública. Sóc dels que penso que, davant la violència, però també davant aquestes banalitzacions, els poders públics no poden ser condescendents. I ho dic especialment des de l'esquerra, la tradició política de la qual sap molt bé que la vida és poc banal.

:

A Mataró he hagut d'enfrontar-me, com a responsable polític, a algun episodi molt embrionari d'aquest fenomen, posant tots els instruments normatius i policials que calgui. Crec que no n'hi ha prou, això és evident, o que segurament no tot acaba amb l'exercici de la força, si bé aquest és irrenunciable, com deia. I m'aventuro a dir també que, contra el que es pot pensar (algú creu que el botellón és la reacció dels que no poden pagar els cubates, pobre il·lús), acostuma a ser més aviat propi de persones d'una certa posició social (m'atreviria a dir ociosa, almenys els llarguíssims caps de setmana on es viu de nit) que, si no sabem reconduir, anteposen aquesta mena de ritus d'iniciació postmodern a la convivència pública. Els comes etílics a les urgències sanitàries, els vòmits i ampolles trencades de l'endemà, el soroll a hores intempestives... en són els tristos testimonis.

:

Concentrar-se | Desplegar-se

Concentrar-se
:

Al darrer butlletí del portal Universitaties hi ha alguns articles al voltant de la necessitat de tenir espais per la concentració, i una base personal sòlida per viure. N'enllaço alguns. Per exemple, l'article de Jordi Cussó, rector de la parròquia de sant Josep de Mataró, sobre la identitat contemporània: Assentar-se a la realitat. Com a continuació del tema de la disciplina que vaig apuntar dilluns, avui us recomano La importància d'educar en el silenci, un nou article del mateix Francesc Torralba. I finalment, una nova reflexió del sociòleg Zygmunt Bauman (foto), 4ara que l'estic llegint, al voltant de l'encíclica 'Déu és amor', la primera de Benet XVI.
:
Blocs polítics
:

Aquest matí he assistit a l'obertura de la Jornada de Comunicació Local, un moment de debat i reflexió al coltant dels projectes de comunicació de la ciutat i de la tasca comunicativa. Llàstima que tenia una altra feina, ja que pintava molt bé i m'hauria agradat seguir-la tota. L'Alcalde ha tingut la mala idea de citar-me (el·lípticament, això sí) com a exemple de la ciutat blocaire. Pel que he vist a les ponències, també ho feia en Dani Domingo, de Periodistes Digitals. Em fa una mica de vergonya, ho he de confessar (encara que molt(e)s pensen que sóc un poca-vergonya...). En fi, allà en Saül Gordillo m'ha dit que demà dissabte a les 15 h., dins el programa L'internauta que s'emet per Catalunya Ràdio, ell serà un dels convidats per parlar dels blocs polítics (deu ser el que més hi entén). Si no el podeu escoltar, cosa probable donada l'hora intempestiva, m'ha assegurat que us podreu baixar el programa amb mp3.

:

Parlant de blocs polítics, la Xarxa de Blocs Socialistes fa unes interesantíssimes jornades els dies 25 i 26 de març a Santiago de Compostela. Aquí teniu el programa. Sembla que queden poques places disponibles.

:

A més, a la plana de la blogsfera del PSC han entrat una opció per estar al cas de les darreres actualitzacions i una altra per l'ordre alfabètic.

:

Què li passa a la política local...

:

...que s'enfila i s'embala? Uns ara diuen que no els agrada el que han aprovat, posant en entredit la llibertat d'expressió, i, per sort, algú els hi ha de recordar amb el risc de teure'ls-hi els colors. Uns expliquem l'acció contundent contra el civisme i ara d'altres se'n recorden del tema. Pessoa deia que "Déu permet que el que no existeix romangui intensament il·luminat", i sobre el que no existeix, els que ho saben perfectament reaccionin com si existís, i generin una polèmica en un got d'aigua. Endogàmia. Sort que la serenitat s'imposa.

:

"La España de los pingüinos"

En el viatge a Sevilla vaig llegir La España de los pingüinos, el darrer llibre del subdirector de La Vanguardia, Enric Juliana, que des de fa uns dos anys dirigeix la delegació del diari a Madrid, després d'una dilatada experiència entre la que es troben uns anys de corresponsal a Roma. D'aquesta experiència va nodrir-se per parlar breument en un acte del PSC del que vaig fer un post sobre el tema de socialisme i cristianisme. Aquest tema, per cert, també surt al llibre citat. Després en parlo.

:

El propi diari ens va avançar un capítol el mes de gener. El País un altre, amb una presentació de Lluís Bassets. En Juan Valera també en va fer un molt bon resum al seu bloc. És, de fet, un llibre molt recomanable, a banda de molt ben escrit, la tesi principal del qual consisteix en dir que l'estat actual de crispació, a més de ser letal pel país, és perfectament superable, conciliable. Són molt interessants les seves tesis sobre les raons apuntades per a la crispació, des de les genuïnes dues espanyes fins als fets més recents de la política espanyola, així com la tàcticad'unir diverses informacions i reflexions per construir-les. Destaca també una reivindicació d'Espanya com tot allò que no forma part ni de "Madrid" ni d'una visió excessivament centralista que s'ha instal·lat a l'imaginari espanyol (cita com a referent, les televisions privades, on sembla que tot -especialment les sèries- passi a Madrid).

:

El darrer capítol és el que cita específicament el món catòlic per explicar quina és la composició actual de la societat espanyola, per intentar fer una teoria de com reacciona i perquè, partint del substrat catòlic i de l'evolució de l'Església (concretament, d'un magnífica carta pastoral dels bisbes bascos), així com d'enquestes i informes sobre tendències de la publicitat, estableixi la base d'ua teoria molt original sobre el perquè de tendències de fons del país on vivim. I un advertiment al PP i a Zapatero de no despreciar-les.

:

Assemblea d'ahir

Ahir (vegeu foto, de Quico) vam passar el primer informe de gestió de la Comissió Executiva del PSC de Mataró des del 2n Congrés davant l'assemblea d'afiliats i afiliades socialistes, i ho vam fer amb èxit (a banda de la satifacció, sempre em queda la sensació que també el llistó de l'exigència puja). Una bona llista de feina feta avalava el compliment dels objectius que ens vam fixar per al primer any: la consolidació del PSC com a Partit de referència a la ciutat, l'increment de la relació amb la gent i el passat referèndum de la Constitució europea.

:

Els objectius d'enguany aprofundiran força en aquests altres, encara que canviarem el referèndum pel de l'Estatut, que serà, ja ho veureu, una autèntica mobilització a favor del diàleg i de les reformes. La gent espera del PSC, d'una banda, que els escoltem, que els comprenguem, que no passem per alt res del que preocupa. I, de l'altra, que ens posem mans a l'obra, que aportem solucions, respostes, amb la vista posada avall, en les coses més petites (small is big), però també en l'horitzó estratègic (el nostre encaix metropolità, les infrastructures viàries, la nostra competitivitat, el TecnoCampus...). Per això, la prioritat del PSC ha de ser la de governar, de ser el suport més útil possible a l'acció de govern de Baron, en aquest quart de mandat que encara queda fins les properes eleccions.

:

Zapatero, dos anys

Avui fa dos anys de la victòria electoral socialista a les Eleccions Generals, data que recordo amb molta alegria. El balanç de la gestió de Zapatero és a la vista i val la pena que ens hi aturem un moment. Bàsicament, destacaun procés de reformes i canvi que no és ni més ni menys que allò a que ens vam comprometre, encara que algú s'estranyi que els polítics compleixin. La idea, recordeu, era fer una Espanya millor, el país que ens mereixíem tots plegats. I els catalans sabíem que aquesta Espanya seria bona per Catalunya.

:
Espanya és avui ja la vuitena potència mundialm, amb un creixement del 3,4% del PIB, tres vegades per sobre del ritmo de creixement de la mitjana dles països de l'euro-zona. Així, exercim ja de locomotora per la creació d'ocupació a la UE, perquè dos de cada tres nous llocs de treball a Europa s'estan creant aquí. A més, el 2005 ha estat el primer any a la història en el que Espanya ha comptat amb superàvit als comptes públics.

:
El creixement esmentat reverteix en benefici de tothom, ja que la despesa social supera ja el 50% dels pressupostos de l'Estat, s'ha rebaixat l'Impost de la Renda, s'ha incrementat el nombre de beques, progressivament es va pujant el Salari Mínim Interprofessional. També augmenten les pensions, sobretot les mínimes, hi ha més habitatge públic i s'ha presentat ja la Lleiu de Dependències.
:
En el pla internacional, Espanya és avui sinònim de pau, complint amb la promesa de la retirada de les tropes espanyoles d'Iraq, presentant la iniciativa de José Luis Rodríguez Zapatero de l'"Aliança de las Civilitzacions", incrementant la cooperacióal desenvolupament.

Com ha estat evident, Espanya és al capdavant de la defensa i estensió de drets i llibertats. El Govern de Zapatero és un dels poquíssims govers poaritaris que hi ha al món, amb una legislació contra la violència de gènere pionera al món, amb la futura Llei d'Igualtat que situarà Espanya de nou al capdavant d'Europa en el compromís a favor de les dones, com ho ha estat en la plena equiparació de drets de lesbianes i gais amb el reconeixement del dret al matroimoni.

:

L'estil de Govern també ha tingut un canvi radical. Avui no es mana, ja; avui es governa. I es fa des del diàleg i el respecte. El PP, erre que erre. No ha presentat cap proposta, en aquests dos anys, capo alternativa, cap idea per solucionar problemes. Més aviat el contrari: mentides, crispació, desqualificacions, por...
:

Actes | Disciplina

Força actes

:
Dissabte i diumenge he estat a la Convenció Municipal del PSOE (vegeu el post de Joan Antoni Baron), a Sevilla, el que m'ha tingut ben entretingut i ocupat. Vam acabar la setmana política, a Mataró, els socialistes, amb un acte amb Consol Prados al barri de Cerdanyola, n vam repassar la situació política amb un bon nombre de persones. Avui al vespre, mentre els companys de la JSC avaluaven el mandat municipal junt amb les altres organitzacions polítiques juvenils, érem també al Nord de la ciutat explicant la proposta dels nous accessos a la C32, també amb molta expectació. La setmana és plena de més actes de partit. De la Convenció vegeu-ne el record a les víctimes de l'11-M, la nota sobre el Pacte d'Estat, del discurs de Blanco, del discurs de la Vicepresidenta De la Vega, del discurs del President Chaves i les conclusions. Molta calor, a Sevilla, i molta il·lusió, arreu d'Espanya.

:

Sevilla és una ciutat magnífica; hi he estat un parell de vegades més, ja fa anys, i la Convenció ens ha donat algunes horetes per revisitar-la i gaudir-ne. S'està preparant per la Setmana Santa i se la veu amb moltes ganes. A més, amb la trobada del PSOE hi trobes alguns amics d'arreu d'Espanya i, especialment, amb els andalusos, entre ells Manuel Silva, l'alcalde de La Roda que fa poc va ser a Mataró defensant l'Estatut. (Fotos: Quico Melero)

:

Visca la disciplina

:

Us recomano l'article que avui publica El Punt del professor Francesc Torralba en el que defensa la implantació de la disciplina a les escoles, "però no en el sentit de la coacció, o entesa com a pràctica del terror o xantatge moral, sinó entesa com a actitud humana, com a esforç continuat al llarg del temps, com a necessària perseverança per assolir qualsevol objectiu en qualsevol terreny", com diu. Avui que se signava el Pacte per l'Educació era molt pertinent demanar que "els nostàlgics de la disciplina no acabin imposant el seu criteri, però també esperem que els partidaris d’una pedagogia de dolçor prenguin nota del desastre colossal a què ens han abocat aquestes pedagogies". Demana més silenci, més exemple dels professors davant els alumnes, el compliment de les normes, i més "contrarietat", perquè "la contrarietat educa, estimula la intel·ligència, fa espavilar-se i, contràriament al que s’ha dit, és un estímul per aprendre".

:

Ciutat cívica, ciutat per viure *

El civisme, un repte
:
L’objectiu de l'Ajuntament per impulsar el civisme a la ciutat té quatre vessants: educació, sensibilització, la reparació dels danys provocats pels actes vandàlics i, finalment, l’activitat sancionadora o reparadora. La majoria de ciutadans som conscients dels perjudicis que provoquen certes accions com les pintades a les parets, l’abandonament de vehicles a la via pública i un llarg etcètera. Malgrat tot, hi ha una petita minoria de ciutadans que no ho entén i això ens perjudica a tots. És aquest el motiu pel qual es va posar en marxa l’Ordenança pel Civisme.
:
Quan l’educació i la sensibilització no funcionen
:
L’Ordenança, junt amb altres normes, pretén ser un contracte de bona ciutadania. Qui no ho respecti, ja sap el que li espera. Els actes o denúncies durant el 2005 han estat 3.137, fets a través de diferents serveis de l'Ajuntament. Els motius més habituals de sanció són la possessió o consum de drogues a la via pública (sovint, el nucli del segrest de l'espai públic que volem combatre), fins l'abocament de residus, l'abandonament de vehicles, les molèsties per soroll, les defecacions (animals i humanes), les pintades o els insults. Malgrat tot, en cas d’infracció lleu, les sancions econòmiques poden ser commutades per altres tasques alternatives. El fet que les administracions públiques governades per l'esquerra prenguin partit pels límits (incloses la Llei del Tabac o el carnet per punts), trobo que és una gran oportunitat per demostrar que certes obligacions cíviques no tenen res a veure amb ser de dretes o d’esquerres, sinó de ser o no ciutadans.
:
El Consell de Ciutat implicat en el civisme
:
Recentment els membres del Consell de Ciutat van debatre la situació del civisme a la ciutat, els avenços que s’han produït i què es podria millorar. Van fer un seguit de suggeriments que poden ser incorporats, si s’escau, al Pla d'acció per al Civisme. És una gran oportunitat.

* Article al butlletí municipal MesMataró (març 2006), com a portaveu socialista.

Fotos: Quico Melero, Xavier Cugat. Font del quadre: ordenances municipals.

:

Benvinguda a "Més Maresme" *

Més Maresme comença a caminar en un moment clau per la ciutat. Ens enganxeu just enllestit el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, àmpliament consensuat, ens trobeu contents perquè mica en mica es desencallen velles reivindicacions ciutadanes, com les escoles bressol, els accessoa la C32, a línia orbital ferroviària, nous centres d'atenció primària, inversó directa als barris... Es nota que hi ha un "tres en ratlla" de governs progressistes a Mataró, Catalunya i Espanya. Però, especialment, ens trobeu engrescats més que mai en el futur de la ciutat que estimem.

:

Una ciutat que, venint com ve de la seva tradició pionera en la revolució industrial, que va viure des del primer ferrocarril al neixement del sindicalisme socialista, al segle XIX, encara avui els seus reptes. I ho fa amb gent amb moltes ganes de treballar, preparats per una economia global que precisa de productes basats en el coneixement i amb una ubicació excepcional que cal cuidar com un dels nostres principals actius.

:

Sospito que els editors de Més Maresme també s'hi han fixat, en això. I han vist que Mataró, i el seu entorn, tenen un munt de possibilitats, també per un mapa complert de mitjans de comunicació sense els quals els reptes ens quedarien francament coixos. Què és, avui, l'economia o el coneixement sense comunicació?

:

Amb tot això, doncs, benvinguts a Mataró, a les seves llars, a la seva vida quotidiana i als seus reptes.

* Salutació, com a Primer Secretari del PSC de Mataró i Portaveu del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Mataró, al número 0 de la nova publicació gratuïta. Foto: Marga Cruz.

Incubadora | Galeria de tir

Incubadora
:

Ahir entrava la darrera empresa a la Incubadora de Mataró, un projecte iniciat ja fa uns anys i que, fins avui, aplega un conjunt de 32 empreses. La idea consisteix en oferir espai i serveis a un preu baixíssim durant els dos primers anys de la creació d'una empresa per poder assolir fites de mercat amb menys costos d'explotació inicials i amb el màxim de cooperació possible. S'adreça a joves emprenedors i es precisa que el projecte compti amb base tecnològica, sigui del sector que sigui. A mesura que es consolida el projecte, les empreses van fent xarxa i aconsegueixen aprofitar els coneixements d'uns i d'altres. També fa poc hi ha hagut una empenta al projecte de la Xarxa d'Inversors Privats, un altre element de recolzament, en aquest cas financer, a idees empresarials locals que provenen d'emprenedors curulls d'idees però (encara) sense calés.

:

Galeria de tir

;

Avui hem fet la visita oficial a la nova galeria de tir instal·lada a l'edifici de Via Públca, que alberga la Comissaria de la Policia Local de Mataró. En aquest marc, hem presentat el conjunt d'iinversions que la Policia té previst d'executar enguany per modernitzar els seus sistemes de treball, enltre els que hi ha un vehicle de suport al bus detectant infraccions al seu pas, kits de conrol de drogues i PDA per a ús dels agents. La galeria permet fer la formació obligatòria dins del recinte habitual i reduir els costos de trasllat que ara es fan a l'escola de Mollet. La qüestió rau en millorar els instruments (esperem que alguns no s'hagin d'utilitzar mai) per fer més eficaç el treball policial a la ciutat. (Foto: sergio Ruiz)

Adelfa | Sarkozy

Adelfa

:

De les moltes coses que s'escriuen al voltant del Dia Internacional de la Dona Treballadora, em quedo amb un interessant reportatge que publica avui el digital PortalMataro.com. Us demano que el llegiu, veureu com un grup de dones van treure tota la valentia que van poder i van decidir compartir la seva experiència, plantar cara a l'agressió i donar-se companyia i estimació. I van decidir, a més, dir-ho ben fort, perquè puguem posar un rostre proper i humà al llast de la violència contra les dones. Elles tenen molt clar que el que cal és alçar el cap, alçar el cos abatut, recomençar quan tot sembla perdut, confiar en la solidaritat humana justament quan aquesta s'ha fet més absent. Tota una lliçó de l'associació mataronina Adelfa. Gràcies.

:

Què vol el PP?

:

Vinc del Consell de Federació del PSC al Maresme que hem celebrat a Arenys de Mar en el qual Joan Rangel, en la seva intervenció, intentant entreveure quins són els veritables objectius de fons que s'amaguen rera els tactismes, ha destacat un article de Joan Subirats a El País que havia llegit ja aquest matí, que mostra clarament el projecte d'exclusió que promou la dreta radical europea, aquí representaad pel PP, i que em plau de passar-vos uns fragments:

• La captura de Rajoy por parte de los perdedores del 14 de marzo se expresó en mil y un detalles, y se confirmó con la potencia de aplausos que recogieron unos y otros en el significativo plebiscito de militantes y allegados. Rajoy tiene fecha de caducidad. Aznar, mientras, ha aprovechado el tiempo para entregarse en cuerpo y alma al mensaje neocon y convertirse en abanderado español de lo que es ya en Europa un inicio de cruzada antiigualitaria, darwinista (y al mismo tiempo caritativa) en lo social y ultraliberal en lo económico. Y ése puede ser el futuro del PP.
• La pasión se desbordó al glosar Sarkozy el término popular, que comparten el PP y la Unión por un Movimiento Popular, que lidera. ¿Cuáles serían los valores comunes que se encerrarían en el término popular en la versión de Sarkozy? El trabajo, el mérito, la recompensa basada en el esfuerzo, la responsabilidad. ¿Cuáles serían los grandes enemigos de esos valores?, ¿quiénes serían los adversarios a los que batir? Sarkozy lo tiene claro: el socialismo, el igualitarismo, la obsesión por la nivelación social. Es decir, todo aquello que provoca "que muchos gocen de derechos que no se merecen".
• Hace ya años que Charles Murray en Estados Unidos difundió la idea de los underclass, una concepción según la cual existe una clase social que es sistemática y permanentemente "escoria" y, por tanto, es absurdo seguir invirtiendo en esos sectores y esas personas. No sirve de nada. Lo único que se logra es enquistar y convertir en permanente una dependencia estructural. Ante esa realidad, sólo cabe apartar de la circulación a ese sector. "Limpiar" (en expresión de Sarkozy dedicada a la "canalla" que puebla, según él, los suburbios de las grandes ciudades francesas) de gente sin futuro las calles, para que los que quieren trabajar, progresar y obtener recompensa de su esfuerzo lo puedan lograr sin impedimentos, trabas y estorbos.

Fo | Lourdes | Immigració

El dia 28

De les dues sèries que nodreixen la part de Fo José Luis Paz a l'exposició col·lectiva de la que avui acabo les breus pinzellades, em va fer gràcia la dels dies de calendari. L'altra, la dels números vermells, comparteix amb la primera l'ús dels nombres, tampoc sé si per l'ordre o pel desordre (en tot cas, fragmentats, epítet que repeteixo en els tres comentaris anteriors), i un deix matèric que els fa molt atractius. I dels dies, em vag fixar amb el vint-i-vuit. Potser perquè era diferent, potser perquè el dia que el vaig veure encara pertanyia al mes de febrer, potser perquè som atàvics i, de fet, ens guiem amb els cicles menstruals o llunars. Potser també perquè s'assembla a un mural xinès, amb la signatura vermella inclosa, o potser un petó de carmí, o la primera gota de sang. O pels regalims de suor i altres fluxes, o per l'espai en blanc que sempre mostren les contundents taques negres. O perquè s'oblida del nombre, de l'ordre permanent que significa repassar el pas dels dies, o de les rengleres dels altres quadres, o del color. Amb pocs traços de pintura negra, i una taqueta delatora vermella, dir-ho tot i dir-ho de seguida.

:

Pas ferm per la igualtat

:

La presentació de l'avantprojecte de Llei per la Igualtat, al darrer Consell de Ministres, va centrar l'acte commemoratiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora que vam fer ahir, al PSC, i que la Marian i el seu equip van muntar, com sempre, amb èxit al centre cívic de Molins, amb la diputada Lourdes Muñoz, blocaire i activíssima miltant de la causa (foto: Quico Melero). Va ser interessantíssim, donat que encara queda molt camí per fer en aquest àmbit. De fet, com vaig aprofitar per dia a l'inici de l'acte, la Llei d'Igualtat no és més que el compiment d'una de les propeses de Zapatero. Ua més. Vegeu l'article de l'Alcalde, assistent d'excepció.

:

S'agafa abans un mentider...

:

...que un coix. Pensava això quan he llegit l'article del Portaveu del Grup del PP a Mataró al darrer butlletí municipal, en el que afirma, sense posar-se vermell que "els ajuntaments "progressistes", el de Mataró entre ells, han facilitat fins ara la inscripció al padró de totes les persones que viuen al terme municipal", obviant que la legislació sobre empadronament correspon al Govern central i que, mentre governava el PP, hi havia una absoluta permissivitat en l'ús del padró. No ha estat fin l'arribada del Govern Zapatero que, d'una banda, s'ha procedit a regularitzar la situació dels immigrants que, finalment, han acabat cotitzant a la Seguretat Social. I, de l'altra, que s'ha posat en marxa un mecanisme pel qual és obligatòria la renovació de l'empadronament per part dels immigrants, per evitar el frau. A Mataró, es compta al voltant dels 3.500 les baixes que caldrà fer al respecte. No acaba aquí, ja que s'atreveix a dir que "necessitem polítiques valentes, més enllà de dretes i esquerres, per fer el que ja s’hauria d’haver fet fa temps. Lluitar activament contra el fenomen de la immigració il·legal." Bé, sort que Aznar ha deixat el govern: gràcies a això s'ha reduït el nombre d'immigrants il·legals i de les pasteres a les nostres costes. En fi, mentides (com sempre, no van aprendre'n amb l'11-M) per rebatre un article nostre anterior) o mèrits per guanyar la batalla soterrada pel poder al si del PP local.

Llacuna | Estatut | Zapatero

Llacuna i el caos En aquest ràpid repàs a l'exposició quàdruple que avui arriba al penúltim comentari, m'aturo davant l'obra de Marc Llacuna, que ens mostra unes quantes peces de la seva línia pictòrica, variacions diverses d'un discurs que se serveix bàsicament de línies que van prenent formes excklusivament verticals i horitzontals formant trajectes caòtics sota l'aparença de l'ordre (o és al revés?), amb superposició de plans i, a vegades, amb algun quadrat que marca algun lloc, o alguns llocs, en l'espai, llocs d'encontre, o d'aturada, tot amb un aire lleugerament prsicodèlic. I clarament laberíntic. El laberint, ja ho sabeu, és un símbol molt antic, un lloc molt atractiu potse per la dificultat de sortir-se'n, potser impossible, i que suggereix l'entrada a territoris fora del límit, bé l'inconsicent, bé la mort, bé la sacraliat, bé la salvació (com en El Resplandor de Kubrik). Amb un camí que duu al centre des del caos i que, només arribant-hi i descabdellant el camí, un se'n sortirà justament allunyant-se del centre. Com els espies. Com els místics.

:

El quadre que he seleccionat (Títol núm. 55, 2005) sembla suggerir els dos plans, amb dues entrades (o sortides) d'una línia blanca que s'atrevirà a traspassar el límit del laberint. I m'ha agradat començar a imaginar-me aquesta dualitat, aquest procés que ens porta a no conformar-nos amb la vida que tenim, a tastar del que hi ha més enllà dels límits d'allò real, sense els quals, però, allò real és més aviat mediocritat.

:

Només falta ERC

:

La ponència mixta Parlament-Congrés dels Diputats ha enllestit els seus treballs amb la votació, ahir, del famós preàmbul que reconeix el caràcter de nació de Catalunya, que enllesteix un mes de treballs i negociacions poer assolir el millor Estatut que el país haurà tingut mai. És un motiu de satisfacció pel PSC que, en la millor tradició dels socialisme català i del catalanisme polític, com féu el 1932 i el 1979, és actiu i responsable dels avenços que s'hauran assolit. ERC encara no s'ha sumat a aquesta aposta de millora efectiva de l'autogovern, s'estima més situar-se a la trinxera de "català emprenyat" que li ha donat alguns rèdits electorals a curt termini, amb l'ajuda d'Aznar i els seus. Com deia Obiols l'altre dia, ERC no hauria de ser ser responsable de la ruptura del catalanisme polític, per primera vegada des de 1916, en les reivindicacions com a poble i el els avenços que es va assolint. No ho pot ser, en primer lloc, per respecte a la seva memòria, a la de Macià i Companys. I, en segon lloc, per respecte al Govern del que forma part, els socis del qual han apostat clarament per l'Estatut, i que precisa avui per avui una ERC a l'alçada dels reptes que tenim al davant.

:
Zapatero a MicroMega
:

Els d'Atrio, un portal de cristians progressistes, han traduït l'entrevista que la revista MicroMega, dirigida per Paolo Flores d'Arcais, ha fet al President José Luis Rodríguez Zapatero. Zapatero, que és de moda a Itlàlia amb motiu de les eleccions generals que són a punt de celebrar-se, pot explicar la seva política sobre laïcitat, la coherència de l'esquerra, la guerra d'Iraq, el matrimoni homosexual, la televisió sense partits i altres temes que preocupen a la societat italiana, que veu en el jove president espanyol algunes respostes. Només afegiria un matís, jo, i és el que, si bé és cert que les creences religioses pertanyen a l'àmbt privat (és a dir, ningú més que tu té el dreta decidir quines són i com s'han de practicar), això no exclou que puguin tenir tractament públic. En fi, no crec que diguem coses diferents, però sovint hi ha qui s'agafa a aquest fet per esborrar la religió de l'esfera pública. Aleshores, hauríem d'esborrar-ne la ideologia, els gustos, la sexualitat, els sentiments, etcètera. Seria una nova forma de repressió.