Primer dia positiu

Alícia, presidenta

:
Alícia Romero. Foto: Quim Puig.
:

Si tot va com sembla, a diferència d'ahir, avui hem viscut un moment d'inflexió a partir del qual tot ha de ser positiu. Vull dir que, després d'uns dies de dimissions, dolor, acusacions, desconfiances, encara que també de presa de posicions, de diàleg, de tampteigs, el tripartit mataroní ha pres ja algunes decissions importants i resolutòries. D'entrada, l'acord avui perquè Alícia Romero assumeixi la presidència de l'Impem a partir de dilluns clou definitivament la crisi de direcció en aquest organisme. En els propers dies, sense pressa però sense pausa, ERC determinarà finalment el nom de la persona que succeïrà la regidoria vacant i, paral·lelament, resoldrà el seu encaix al Govern en aquesta nova etapa que comença. Hem de reconèixer que el sacceig que ha viscut l'obliga a no prendre decisions precipitades. I que, en compliment de la legislació electoral, no serà fins al ple de juny, anant bé, que podrà prendre possessió aquest nou electe. Mentre tant, res no queda sense fer, i totes les àrees de l'Ajuntament ja es troben a ple rendiment i amb una direcció política clara.

:

El que em fa pensar que el ritme de resolució de la crisi és diligent. A menys d'una setmana de conèixer el contigut de l'expedient informatiu encarregat per l'Alcalde (amb el resultat que ja hem comentat), un dia després de la dimissió d'un dels tres líders de l'Acord de Govern, els tres partits hem estat capaços de prendre decissions que permetin no tan sols la continuïtat de l'esmentat Acord sinó, m'atreviria a dir, el seu enfortiment.

:

Perquè l'Alícia enfortirà l'organisme, estic segur. Els seus dos anys al front del Patronat d'Esports, sumats a més anys al front d'altres àrees, han mostrat el seu caràcter obert i resolutiu, alhora, la seva capacitat de gestió però també d'entesa amb els sectors. Dins l'àrea que presideix la companya Pilar Gonzàlez (que havia presidit l'Impem des del 1995 al 2003) en garanteix una bona combinació entre l'experiència i la innovació, encara que no sé quina de les dues s'adiu més a cada valor. També n'és una garantia la presència de Mireia Ràfols a la direcció, realment un retorn, i que ofereix un perfil molt qualificat i de solvència contrastadíssima. En tot cas, té un bon repte al davant. La confiança dels tres socis (cap dels quals ha qüestionat el nom, tot s'ha de dir) és un gran aval però també una major exigència de resultats. Ella té la pilota. Quins han de ser, els resultats? D'una banda, imprimir voluntat de treball i d'iniciativa des del primer moment, incrementant la motivació dels equips. I d'una altra, atendre els objectius que tenim en matèria d'ocupació i de suport al teixit econòmic local. Sé que està il·lusionada. Qui no ho estaria, amb aquests encàrrecs?

:

Una darrera cosa: ja m'he sentit a dir algun comentari masclista i condescendent, i lectures rebuscadíssimes. Pilar, Alícia i Mireia els faran callar de pet.

:

Una frase

:

:

Com l'anell al dit, rebo L'Agulla corresponent al mes d'abril, i, en ella, aquesta frase del Bhagavad Gita:

• "Val més complir el nostre deure, per més malament que es faci, que no pas vigilar la feina d'un altre, per més bé que la dugui a terme"

Un poema

:

:

I també he rebut el darrer número de Compartir, el butlletí de la Fundació Espriu. A la pàgina 53 hi ha un poema boníssim de la Núria Martínez Vernis, poetessa que no coneixia. Fixeu-vos en el vers "Et refaré l'endintre, seràs etern". Es pot dir més amb tan poques paraules?. Diu:

:

Taxidèrmia

:

Vol la mossa xuclar-te artèries
i fer penjolls amb venes de plata
de sang calenta i de pedres de ronyó
classificades segons formes i colors.
:
La passió et farà fòssil,
amb aquesta mirada et faré assecar.
:
Rasurar amb la maquineta l’afaitat perfecte,
lliure de pèl, amb pell de nen,
d'escorça neta.
Buidar l’escalfor i deixar-te erm
tot omplint els buits de palla.
:
Et refaré l’endintre, seràs etern.
:
Noves pedres per ninetes,
i el vellut per les parpelles de cartró.

Núria Martínez Vernis. Foto: http://www.poble-espanyol.com

No ha estat un dia fàcil

Avui no ha estat un dia fàcil, especialment per al regidor Toni Civit, que ha anunciat la renúncia de la seva condició de regidor, renúncia que pot permetre recomposar una situació de crisi creada després de la dimissió del director de l'organisme que presidia. I després d'haver-se conclòs un expedient informatiu que, si bé l'exculpava d'irregularitats, posava de manifest pràctiques de barreja de l'activitat partidària amb la institucional, i una evident descoordinació. Això era inadmissible. Que la responsabilitat política hagi arribat fins aquí, però, honora el regidor, expressa la seva valentia i, sobretot, permet buscar solucions que porten a l'efortiment del Govern. Finalment, ningú no pot entendre el dolor, la situació personal difícil i les sensacions negatives que passa avui aquesta persona, i que també caldria respectar, pensem el que pensem. També per als amics d'ERC, als que desitjo es recomposin i puguin representar sense més atzucacs els ciutadans que els van fer confiança. Fermesa i confiança, doncs.

:

Actituds que ens han de portar a no perdre més temps en el veritable objectiu per al qual vam fer el Pacte de Govern: governar, prendre decissions, fer-ho plantejant-nos objectius ambiciosos però assolibles, sabedors d'una base electoral molt àmplia que representa una esquerra plural majoritària a Mataró, i amb els ulls posats en la ciutadania i el seu benestar.

:

Perquè això sí, no parem. No podem parar ni un segon, malgrat tot. Aquesta setmana, curulla d'activitats d'altra banda, ha estat la de l'acabament de les obres del carrer del Cós, la de l'inici d'una campanya per estalviar aigua o la de l'inici de la reforma de la mitjana de l'Av. Lluís Companys, per exemple. S'han fet reunions informatives amb veïns de projectes de futur, s'han constituït consells territorials de participació, anem avançant en el Pla pel Desenvolupament Econòmic i Social, s'ha presentat l'Informe de Conjuntura de l'actual trimestre, i segurament em deixo moltes coses. Del dia a dia però també de les estratègies de futur. D'un Govern que treballa força, que ho fa al costat de la gent, però que també sap on va (i també ho vol concertar amb la gent). Justament per tot això val la pena fer els esforços que tots estem fent.

Comissió i Assemblea

La tarda i el vespre han estat centrats en els treballs per reconduir una situació que viu el Govern mataroní. A la tarda, a la reunió de la Comissió de Seguiment de l'Acord, en la que hem pres alguns compromisos que, per començar, pinten bé. Passi el que passi, la setmana que ve hi haurà una nova presidència a l'Impem i podrem dedicar-nos a les coses importants. Després, en una densa però interessant Assemblea dels socialistes mataronins, en la que he fet una intervenció de més de mitja hora després de la qual, com sempre, els companys i companyes han enriquit notablement. Com m'he anat trobant els darrers dies, trobo una gran unitat i fermesa en les files socialistes. He demanat que ens cal "parlar menys dels polítics i més de la política" i us asseguro que aquesta és la prioritat.

La noblesa dels pobres

El millor d'avui, a Culturas:

Yves Klein. Hiroshima.1961. 139,5 x 280,5 cm. The Menil Collection, Houston
:

·

:

Marejant la perdiu.
:

·

:

"Donde hay dos hay dolor y sin embargo

la vida sólo empieza donde hay dos".

:

(Luis Rosales, Antología poética. Alianza Ed. Madrid, 1984, p. 142.)

:

·

:

Els pobres exigeixen menys que els rics. Deu 306 euros i en cobra 360 al més, dels quals uns 190 van a habitatge. El cor et demana fer una cosa que ni el cap ni la Llei et permeten. Fas, dins el que aquests darrers et deixen fer, tot el possible, i t'entendreix l'agraïment, la noblesa dels pobres.

Normalitat a Mataró | Canvi al País Basc?

Recuperar la normalitat

:

He de dir que, fins avui, mai no havia coincidit tant en l'anàlisi que fa un editorial del portal capgros.com com fins avui. Com que tots hem de fer un exercici de contenció, no diré gaires coses més respecte a la situació en què es troba el Govern de Mataró, perquè em sembla que està tot prou dit i que hi haurà ocasions per anar concretant més coses. Dilluns vam celebrar un Consell Municipal Socialista en el que, com en l'Executiva local del PSC de la setmana passada, vam parlar força amb els companys de la situació política actual i la nostra posició és molt clara i cmpartida pel conjunt del Partit. Veurem què diu l'Assemblea d'afiliats i afiliades, que es reuneix dijous al vespre i en la que penso introduir el tema en el meu informe per fer-ne un debat ampli i serè. Els ciutadans es mereixen una resposta ràpida i eficaç, ajustada a les consequències polítiques necessàries, per reprendre el més aviat possible una normalitat que mai no s'havia d'haver perdut.

:

Recordo que vaig dir el seu dia que hi hauria un temps per cada cosa, parafrasejant l'Eclesiastès. I que primer s'havia de fer una cosa (aclarir-ho tot, enllestir un expedient informatiu impecable, demostrar la innocència del regidor Toni Civit respecte a qualsevol irregularitat administrativa) i després l'altra, és a dir, abordar-ne les conseqüències polítiques, que són evidents. L'Alcalde ja ha pres posició, a l'espera d'una determinació que prendrà la Comissió de Seguiment de l'Acord de Govern. Però el PSC, tot el PSC, ho recolzem. No és incompatible pas amb els objectius de l'esmentat Acord, per la qual cosa, si tots hi posem seny, hi ha possibilitats d'entesa. I som conscients que l'objectiu real de tot això és posar tots els esforços, sense dil·lacions ni distraccions, en la millora de l'economia local i de l'ocupació, la veritable raó de ser de l'Impem. I recuperar el seu bon nom, és clar.

:

País Basc

:

S'ha de destacar l'article que ha fet el diputat Manuel Mas sobre els resultats de les eleccions basques. I recordar a tots aquells que pensen que "Patxi Lehendakari" és un crit ridícul que l'actual Lehendakari en funcions està obtenint molts problemes per assegurar-se la seva reelecció, després del revés obtingut a les eleccions de fa deu dies. No sé si m'explico. Patxi López ho ha dit molt clar des del principi i ara ho ha repetit. Si Ibarretxe fracassa, López serà candidat alternatiu i va a totes amb l'objectiu de crear una nova agenda política, un nou camí d'entesa i diàleg que gfins ara han fet impossible, irrespirable, els nacionalistes. Si algú digués que no es poden acceptar alguns vots, que recordin qui va votar Aznar com a president el 1996, sense que ningú s'alcés. No a qualsevol preu, és clar. Però tampoc s'han de rebutjar, si amb ells s'assoleix l'alternança i el canvi que tant de temps hem desitjat.

Plaers

Narcís-Jordi Aragó (Foto: http://www.lamalla.net)
:
Els dilluns valen la pena especialment per les columnes de Narcís-Jordi Aragó a El Punt. Per exemple, vegeu la que fa avui. Els millors plaers els compartim o són els que vivim en solitari?

Al boirós oceà del món real

Per il·lustrar una mica més les paraules de Carlos Fuentes, i ara que som al centenari de la mort de Verne, que cito a l'anterior post, us brindo un dels darrers poemes publicats de Joan Margarit.

:

:

Els fills del capità Grant

:

A la primera pàgina del llibre
encara queda la dedicatòria.
des dels gravats de ploma
els distingits aventurers em miren
i sento que es fa fosc a Turó Park.
Des de llavors, el seu veler, el Duncan,
no ha deixat de buscar pels oceans
l'illa on els nàufrags vain deixar el missatge.
Llegint, fugia d'aquell món
que es presentava massa perillós,
com le snoies després, com la mort ara.
Amb aquest llibre, algú
va llançar al procel·lós mar del demà
una altra ampolla amb un missatge a dins
que diu: no fugis, sempre et tocarà
algun naufragi, perquè tu pertanys
-igual que el Duncan i el capità Grant-
al boirós oceà del món real.

• Joan Margarit, Càlcul d'estructures, Ed. Proa, Barcelona, 2005, p. 37.
  
  

De Jelinek a Toscani

Avui us passo una sèrie de suggeriments del que he llegit aquest cap de setmana a la premsa. Però abans, deixeu-me recomanar-vos el post d'ahir de Judith Vives sobre Elfriede Jelinek, la darrera Premi Nobel de Literatura.
:
Ferlosio, ahir a Alcalá de Henares. Foto: Uly Martín.
:
En segon lloc, un parell d'articles a El País que m'han semblat magnífics sobre el Quixot, en realitat són transcripcions de dues conferències. Una, la que publiquen avui del discurs d'acceptació del Premi Cervantes 2005 de Rafael Sánchez Ferlosio. L'altre correspon a Carlos Fuentes, i fou llegit el passat dia 20 a la Universitat de Castella-La Manxa amb motiu de l'acceptació del doctorat honoris causa d'aquest escriptor mexicà. Fragment:

• "Cervantes, en el Quijote, pone, en cada página, a prueba la realidad. Pero no niega. Afirma: hay una ralidad del mundo en la medida que hay una imaginación del mundo. Y ésta es una afirmación válida para ayer, hoy y mañana. (...) La novela moderna (...) nace a partir de la estratificación del lenguaje (...) y admite (...) la diversidad del habla (...), es propio de la novela: los personajes ya no se entienden entre sí. (...) Nadie es dueño absoluto, como en el pasado pudo ocurrir, de las palabras. (...) El lector del Quijote aparece necesariamente cuando se rompen las fronteras narrativas dl libro y desaparecen las cercas que separaban al narrador de lo narrado y al lector de lo leído. (...) Cervantes escribió el Quijote en una época alterada por el paso de las certezas del Medioevo a las dudas del Renacimiento. (...) Aquí, sólo nos acercamos a la verdad si no pretendemos ser sus dueños. Y sólo noas acercamos a la razón si la conjugamos con la imaginación".

Una llarga entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero també ocupa força pàgines a El País. En ella, repassa els asctectes més importants del seu primer any al Govern. Destaca el ja famós tarannà, que no és poca cosa, especialment en temes de confrontació que no ho haurien de ser, com el cas de l'estratègia antiterrorista, en la que el PP està fent una oposició simplement irresponsable. Un PP instal·lat en la bronca, en l'exageració, en estar en contra de tot, deu ser, imagino, el que pitjor deu anar per les seves expectatives electorals, especialment si Zapatero persevera en la seva manera de fer política.

:
Foto: Ricardo Gutiérrez.
:

Tant El País com La Vanguardia (aquest darrer amb les impagables cròniques de Juliana i Puigverd) reprodueixen un extracte del pensament de Ratzinger en temes clau, publicat a La Repubblica. Insisteixo que una cosa és Ratzinger i una alta Benet XVI, i recomano que l'escoltem a partir d'ara sense els prejudicis del que prèviament ha dit. Per exemple, el sermó d'avui l'he trobat excel·lent. En fi, perquè veieu que en el fons em comença a caure bé, aquí va l'entrada "Socialisme": "En muchas cosas, el socialismo era y es próximo a la doctrina social católica, lo cual ha contribuido considerablemente a la formación de una conciencia social". ('Lectio magistralis' a la biblioteca del Senat italià, 13 de maig del 2004) .

Toscani fotografiat per José María Alguersuari.
I per acabar, recomano l'entrevista de La Vanguardia a Oliviero Toscani, fotògraf que denuncia la situació dels presos de consciència cubans. Perquè l'esquerra ha de ser la primera a denunciar-ho, val la pena de llegir-s'ho.

Portes Obertes

Un parell d'hores més, avui, fent de cicerone a l'Ajuntament, a la tarda, en una exitosa Jornada de Portes Obertes que ha desbordat totes les previsions. Llarguíssima cercavila de gegants (38 gegants!!) precedida d'una interessant demostració castellera. El meu fill diu que ha estat el millor Sant Jordi de la seva vida (hem sopat en un lloc nou, hem anat tard a dormir, hem preparat un dinar esperat, hem fet el ritual dels llibres i les roses, etc.). Jo no n'estic tan segur.

:

Malgrat que, sortosament, m'han regalat Rudiments de saviesa, el llibre pòstum de Miquel Bauçà. I, com sempre, més que el llibre el que et fa il·lusió és que pensin amb tu. L'editorial promet un altre llibre inèdit d'aquest autor, Certituds immediates.

De les Portes Obertes m'emporto una anècdota molt agradable: Una senyora recordava com, als seus 18 anys, havia assistit al casament de la seva germana, a l'Ajuntament, i que des d'aleshors "l'havia trobat molt canviat". Jo l'he mirat estranyat, la senyora era gran i a l'Ajuntament els casaments es poden fer des de fa només uns deu anys. Ella ha continuat: "Fa setanta anys". "A la República?" he preguntat. I m'ha fet que sí. Ignorava que s'haguessin fet casaments a l'Ajuntament, durant la II República. Ella m'ha dit que va ser una excepció. De cop, m'ha vingut la sensació de brutal ruptura, de silenci pesant, que fou la Dictadura pels que havien utilitzat uns drets que fins molts anays més tard, moltíssims, no es recuperaren. de cop, tothom tenia anècdotes llunyaníssimes, estranyíssimes, pèrò més grises que la senyora enyorada, respecte a la seva relació amb aquest casalot de La Riera de Mataró.

La vida encara és possible

Dia abans de Sant Jordi

:

Immersos pràcticament en l'efervescència cívica de la Diada de Sant Jordi, he estat un parell d'hores aquest matí fent de cicerone a l'Ajuntament, ensenyant les sales nobles, aprofitant la Jornada de Portes Obertes amb les quals el Consistori celebra, de fa anys, aquesta efemèride. Cada any m'ho passo pipa. Ahir vaig ser, per acabar-ho d'adobar, a l'acte acadèmic amb el professor Jesús Tusón, que glossa avui en Joan Safont (que consti que no hi ha cap pacte de cita recíproca).

:

Més nous lectors del blog, i també arenyencs, que saludem des d'aquí i són en Santi Fontbona i en Ramon Solé. Benvinguts. Per animar el cotarro, i per no fer-se massa monòleg, tots els qui em llegiu podeu fer els comentaris que vulgueu. Tot pel mateix preu.

:

Touriño President

:

Fraga es pensava que agafaria els companys socialistes gallecs amb els pixats al ventre, convocant eleccions anticipades. Però el cert és que és l amillor cosa que ha pogut fer, convocar-les. El canvi vindrà abans.

:

:

Les roses que hem rebut

:

Podríem fer una història personal de cadascú comptant les roses que hem regalat des de sempre per sant Jordi, desxifrant el seu destinatari i la il·lusió i les ganes que hi hem posat. I segurament recopilant les frases més o menys gracioses, més o menys exitoses, amb les quals hem volgut arrencar un somriure tendre, una complicitat ...o un ensurt. Poca història podríem escriure els homes, llevat d'excepcions, a partir de les roses que hem rebut. Cada any recordo que en fa molts, molts, en vaig rebre una, anònima, amb un missatge que era una declaració d'amor en tota regla. Mai no he sabut si era broma o no, ni tampoc de qui provenia. I tampoc no he sabut mai per quina raó no es va donar a conèixer. Ja he dit alguna vegada que m'agrada la idea de Javier Marías segons la qual és molta més la història que no permetem que passi, però que podria haver ocorregut, que no, òbviament, la que passa. Algunes roses n'inicien, d'històries, i d'altres les tanquen per sempre. Només una exhalació.

:

Un poema de Sant Jordi

POR LO VISTO
:
Por lo visto es
posible declararse hombre.
Por lo visto es posible decir no.
De una vez
y en la calle, de una vez, por todos
y por todas las veces en que no
pudimos.
:
Importa por lo visto el hecho de
estar vivo.
Importa por lo visto que hasta la injusta fuerza
necesite,
suponga nuestras vidas, esos actos mínimos
a diario cumplidos en la calle
por todos.

Y será preciso no olvidar la lección:
saber, a cada instante, que en
el gesto que hacemos
hay un arma escondida, saber que estamos vivos
aún.
Y que la vida
todavía es posible, por lo visto.

Jaime Gil de Biedma, (Compañeros de viaje. III, La historia para todos), Las personas del verbo, Ed. Lumen, Barcelona, 1982, p. 75.

Història, més papa, nous lectors

Data històrica
;
Pedro Zerolo, de l'Executiva del PSOE, felicita López Aguilar després d'aprovar-se els casaments gais. Foto: REUTERS
:

Avui, el Congrés dels Diputats ha viscut una jornada històrica tant per la modificació del Codi Civil que permet contraure matrimoni a persones del mateix sexe com per la la llei del divorci ràpid, que contempla que un jutge pugui dictar la custòdia compartida dels fills en casos excepcionals. Ambdues qüestions formaven part del programa socialista i finalment han estat aprovades. Vegeu què diu Miquel Iceta.

:

Bavarès, llatinitzat i tendre

:

Dit això, no treu que em posi pesadíssim recmanat-vos de nou l'article d'avui de l'Antoni Puigverd a La Vanguardia. Els fagments d'avui:

• "En estos días de duelo y vacío, de impacto mundial, de presión máxima por la desaparición de un Papa magno, el cardenal Ratzinger, con mano de muñeco de peluche, cogió el timón y pronunció importantísimos discursos. Marcaban el terreno de juego con claridad diamantina, aunque con acento de abuelo bávaro, latinizado y tierno."
• "No expresa su posesión de la verdad como un fanático, sino como un sabio, como un intelectual que ha llegado al convencimiento gracias al conocimiento".
• "Ayer, en su primer mensaje retransmitido en directo, cuando estaba describiendo no las prioridades internas (tradición, eucaristía, ecumenismo), sino la propuesta católica para el mundo, Ratzinger insistió: la verdad es cristiana. Y, para fijar la idea, usó una metáfora evangélica que casa como un guante con su crítica al relativismo contemporáneo: Cristo se presentó como "la luz que guía en las tinieblas".
• "Como en los tiempos antiguos, el poder simbólico de la Iglesia es muy alto. (...) Ratzinger quiere dar una vuelta a la tuerca: quiere concretar el diálogo filosófico. Y habla, sin tapujos, de verdad teológica. Su intención es pasar de un poder simbólico a un poder determinante."
• "La fuerza de la verdad interior que consigue conmover la realidad exterior. ¿Conseguirá Ratzinger desarrollar la empresa hercúlea de conmover al mundo relativizado? ¿O, por el contrario, estará encerrando en el corazón del mundo católico una verdad pura y consoladora para dar seguridad a los ya convencidos?"

Identificant lectors

Em trobo a Barcelona a l'amic José María Ortiz, advocat, activista a favor de les modificacins que avui s'han aprovat al Congrés. Em diu que llegeix aquest blog. També ho fa, segons m'ha arribat per una tercera persona, l'arenyenc Joaquim Montmany. Cada vegada que identifico lectors em poso a pensar ràpidament quantes tonteries meves deuen haver llegit. En tot cas, prego sigueu indulgents.

Impostos, Galícia, Roma.

Zapatero baixa els impostos
:

El President del Govern espanyol va anunciar ahir un paquet de mesures per fomentar la productivitat del país, entre les quals hi haurà una rebaixa de l'impost de societats, enmig també d'una reforma fiscal que inclou l'IRPF. Tot, d'acord amb el programa electoral dels socialistes. I és que l'increment de la pressió fiscal, per més que alguns s'entestin a no creure-ho, ha estat una constant dels governs d'Aznar.

:

Ara, Galícia

:

Encara hi ha un altre repte dífícil per als socialistes, després d'haver superat prou bé la prova basca (i, com deia ahir, no ha fet més que començar). Un repte que, en aquesta ocasió, pot esdevenir en un nou Govern de progrés que rellevi el darrer representant de la dreta franquista. Parlo de Galícia, on segurament Fraga convocarà eleccions anticipades demà mateix de cara al juny.

:

Des de Roma

:

Des d'allí envien encara ls cròniques Enric Juliana i Antoni Puigverd per La Vanguardia. Avui parlen de nou del nou Papa Benet XVI, i de nou val molt la pena de llegir-ho. Continuo rebent mostres de dessassossec o de frustració per l'elecció de Ratzinguer. A la tele, provenen de persones que, en fi, em sembla que tampoc els deu interessar massa. Em sembla que donem poc espai per al dubte, que ens deixem portar pels prejudicis. Potser em faig pesat, ho reconec, però us transcric ara fragments de les cròniques d'aquests dos periodistes per veure si som capaços de prendre'ns-ho amb una mica més d'esperança:

• D'Enric Juliana: "'La bondad implica también la capacidad de decir no'. Esta frase -que muchos padres seguramente suscriben, hoy más que nunca- quizá evite la tentación de comenzar el perfil biográfico de Benedicto XVI afirmando, temerariamente, que la Iglesia católica, temerosa de no estar a la altura del legado de Juan Pablo II, asustada por el incierto curso del mundo y replegada sobre sí misma, ha optado por el Doctor No. (...) Y también en ese punto muchos padres seguramente estarán hoy de acuerdo con el Papa Ratzinger. Las primeras líneas del perfil son claras. Y su lema cardenalicio aporta el trazo definitivo, el que da sentido al urgente garabato: Cooperatores veritatis, colaborador de la verdad. El Espíritu Santo ha vuelto a jugar fuerte. Alejándose de los meandros italianos y de sugerentes aventuras, el cónclave ha movido pieza europea. Benedicto XVI es un Papa en clave europea, porque Europa sigue siendo el centro de gravedad del catolicismo y también su talón de Aquiles. Se ha optado por la inteligencia como voluntad de poder..., de poder aprehender la verdad. (...) ¿Ha optado el cónclave por un pontificado frío, seguro y transitorio ante el riesgo de división y por miedo al futuro? ¿El pesimismo se está apoderando definitivamente del catolicismo? ("La Iglesia es una barca que hace aguas", dijo, ante la sorpresa general, en el último Via Crucis romano). El Papa Ratzinger, gótico en días barrocos, tiene la respuesta. En ocasiones los conservadores de hierro dan sorpresas."

• D'Antoni Puigverd: "El nuevo Benedicto XVI es un hombre extraordinariamente dotado. Lo hemos visto en las dos misas que ha oficiado estos días. Su discurso doctrinal -decíamos ayer- ofrece seguridad en tiempos de mudanza. Ante el vacío que deja un gigante, la solidez intelectual de su mano derecha. Posee Joseph Ratzinger la profundidad del teólogo. Y una característica decisiva en el mundo mediático, en el que lo complejo tiende normalmente a simplificarse: tiene la claridad del pedagogo. Ratzinger sabe fragmentar lo complejo sin reducir su densidad. Sabe comunicar, por lo tanto, sin traicionarse, sin caricaturizarse. (...). Se ha demostrado estos días en Roma que la sentimentalidad es un patrimonio que la Iglesia no puede abandonar y aunque será Joseph Ratziger mucho más austero y contenido que su predecesor, no será seco o abstracto como tantos afirman. Añade a su perfil de hombre seguro y sabio, la defensa del papel singular de la Iglesia en el océano tempestuoso de la posmodernidad. Su defensa radical del territorio propio de la religión (al margen de la política y de las modas sociales) no casa, quizás, con las demandas que expresan las corrientes críticas y sociales de la institución (feminismo, sexualidad, poder diocesano, apertura civil). Pero casan muy bien con este papel tan visible que ha protagonizado estos días el catolicismo romano, convertido en la gran referencia espiritual del mundo. (...). Anteayer, en la última misa, supo transformar, gracias a una soberbia paradoja, "la venganza de Dios", que profetizó Isaías, en la "Misericordia de Dios". Un hombre de esta sensibilidad intelectual y literaria no debe dar miedo."

Habemus papam

Foto: AP.
:

Abans de començar la reunió d'avui de la Comissió Executiva del PSC de Mataró ens ha arribat la notícia de l'elecció del cardenal Joseph Ratzinger com a nou Papa Benet XVI. M'ho ha passat per telèfon mentre parlava amb un interlocutor que ho seguia per la ràdio. Des d'aleshores fins ara només he rebut que missatges i comentaris de decepció pel que, d'altra banda, era perfectament previsible, si un mira els diaris d'avui. Un té la temptació, quan hi ha tanta unanimitat, de pensar justament el contrari. És un exercici intel·lectual que un dia vaig llegir de Karl Popper i que, ni que sigui per fer la punyeta, acostumo a fer quan se'm puja la mosca al nas. Una mica com quan Bush va guanyar les eleccions als Estats Units fa uns mesos (he tornat a cometre l'error que fa tothom, que polititzem l'elecció del Papa).

:

Temps hi haurà per analitzar els perquès. I temps també per veure quins passos farà i, especialment, si ens afectaran o no els que som cristians, els que ens estimem l'Església, malgrat tot, i els que fins ara ens hem sentit ben acollits, en general, bo i què òbviament en mans de segons qui seríem carn d'excomunió. Però hi ha un missatge de fons, en el discurs del nou papa alemany, al que m'agradaria aturar-me a reflexionar. I té a veure amb la reivindicació dels valors "forts" enmig de la banalitat i la feblesa, de la identitat i l'acolliment davant la dissol·lució i l'entotsolament, del testimoni personal davant les modes. Crec que el missatge, diem-ne, progressista que sovint s'ha contraposat al que representaria avui l'opció de Ratzinger no té en compte a vegades massa on se situa en aquests debats. I jo mateix m'hi incloc, eh. Sí, ens movem molt bé en aquest món en el qual hem nascut i crescut, del relativisme occidental, de les semi-ideologies, dels retrets a la identitat i l'exaltació del jo.

:

Recordo que Rubert de Ventós explicava l'auge del fonamentalisme religiós als Estats Units versus el relativisme europeu amb el menjar. A Amèrica, deia, el menjar és tan insípid que hi han de posar salses molt picants i ketchup. En canvi, la cuina europea inclou sempre el menjar saonat i gustós, divers, els elements del qual tenen un sabor propi tan exquisit i curós que les salses picants hi són sobreres. Bé, em temo que la cultura occidental, la manera que tenim de viure i de veure el món, s'ha tornat tan insípida que l'ànsia de gust, de fortor, esdevé en necessitat de sentiment (expressada, per exemple, en les manifestacions col·lectives davant la mort de famosos, Papa i Lady Di inclosos), d'identitat (i jo què sóc? qui sóc?), de valors públics (l'Eix del Mal), de valors no emergits.

:

M'agradarà veure com s'ho fa un Papa intel·lectual, després d'un Papa d'acció, provinent d'una gran nació històrica, després d'un que provenia d'una nació menystinguda, un home de cúria després d'un home d'excursions.

:

En tot cas, confiem que sigui cert això que l'Esperit Sant ha inspirat l'elecció. I si no és a través de cops amagats d'aquest nou Papa Benet XVI, en el que tinc una minimíssima esperança (segurament més en l'Esperit Sant que en ell), ho sigui a través del compromís amb l'Església de tots els que avui s'han decebut i indignat amb aquesta elecció.

:

Puigverd i Juliana

:

Avui a La Vanguardia hi havia premonitoris articles dels dos enviats especials del diari al Vaticà. Vegem què deia Antoni Puigverd:

• "En el sermón de la misa, ciertamente, desgrana Ratzinger su doctrina. Recuperando el concepto de misericordia, es decir, la asunción cristiana del dolor del otro, que la crucifixión de Cristo ejemplifica. La misericordia es la aportación clave del pontificado de Wojtyla y Ratzinger la asume como buen continuista. Aunque la describe de manera muy personal en impecable paradoja: la asunción de dolor ajeno sería la "venganza de Dios" profetizada por Isaías en la primera lectura de la misa. Desarrolla Ratzinger con precisión de filósofo otros muchos conceptos: la banalización del mal o el relativismo de la cultura individualista contemporánea. Más flojo está en su defensa de la amistad del creyente con Dios. La describe como lealtad, pero en realidad está hablando de obediencia. Contra las olas incesantes de la moda, propone a los cristianos una "santa inquietud". No una fe ingenua, sino la aproximación a la figura de Cristo mediante la combinación de verdad y caridad. No ha parecido un discurso electoral. No podía serlo. Pero le ha servido para mostrar sus cartas. La aportación de Ratzinger es la seguridad doctrinal. No es poco, para unos cardenales atribulados por el enorme vacío dejado por Wojtyla. En tiempos de tribulación -sugiere Ratzinger- no hacer mudanza. En la procesión que ha cerrado el acto, los aplausos de los fieles se acentúan a su paso. No es extraño."

I ara què deia Enric Juliana:

• Es un personaje de una inteligencia fascinante. No es fácil escribirlo, puesto que existen numerosos prejuicios en su contra. Algunos de ellos seguramente fundados. Ejercer de guardián de la ortodoxia nunca ha sido un oficio simpático. Llegada la hora grave, el cardenal decano no se anduvo ayer por las ramas: "Tener una fe clara según el credo de la Iglesia es etiquetado a menudo como fundamentalismo, mientras el relativismo, el dejarse llevar hacia aquí y hacía allá según los vientos de las doctrinas, puede parecer un comportamiento a la altura de los tiempos. De esta manera se va configurando una dictadura del relativismo que no reconoce nada como definitivo y que sólo admite como última medida de las cosas el yo y sus deseos". (...) En un mundo en el que todo fluye, en el que tantas cosas parecen en crisis sin que la crisis se manifieste en forma de colapso material e inmediato, los puntos de referencia vuelven a cotizar alto: las identidades, las convicciones, las tradiciones, el Estado, la autoridad... todo aquello que sea o parezca capaz de resistir el frenesí de la movilidad. (...). Ratzinger propone el cristianismo como marco de una sociedad fluida. Sloterdijk invoca la quietud como pensamiento crítico. Y la televisión mundial y global, puro movimiento, espera ansiosa e insomne la fumata; blanca, móvil e inaprensible. Tan sutil: el humo y la certeza."

Més sobre les eleccions basques

Assistirem els propers dies, en el millor dels casos, a la gestió d'una situació política realment delicada i molt interessant que, com que estarà plena de grisos i matisos, decebrà a alguns. No pas a mi, espero. Com que avui va d'articles de La Vanguardia, no puc deixar de recomanar-vos l'excel·lent anàlisi històrica que fa l'expert en eleccions Carles Castro, que hauria de ser de lectura obligatòria. Dedico aquest trosset al lector Jesús Cardona, al que no tinc el gust de conèixer, però que ha tingut l'amabilitat d'enviar-me dos comentaris crítics al post d'abans-d'ahir. L'article de Castro acaba així:

• "La mejor prueba de ello [del desbaratament de l'aposta plebiscitària del PNB] es que, el domingo, socialistas y populares rompieron su techo histórico en número de escaños, que PNV y EA -cuyo mayor retroceso se registró en Guipúzcoa- lograron uno de sus peores resultados, que la mayoría absoluta nacionalista es la más reducida desde 1980 y que los abertzales mejoraron ligeramente su saldo de 2001 al sumar 7.000 valiosos votos en un contexto de caída sensible de la participación. Este desenlace supone, por tanto, el final de la escapada para un partido -el PNV- que deberá renunciar a los tratamientos de choque para sobrevivir al desgaste del tiempo y del poder."

Un dilluns d'abril

Llarg matí i llarga tarda de reunions, interrompudes només per la Diada dels Mossos d'Esquadra que hem celebrat a l'ABP de Mataró. A la nit, sopar relaxat parlant del bé i del mal. Enmig, els joves socialistes de Mataró tornen a donar exemple, aquesta vegada posant-se al capdavant d'ua campanya contra els accidents de trànsit. És cert, no té el glamour de les revolucions, les autodeterminacions o les repúbliques, però és una causa segurament molt més important a la qual apuntar-se. Enhorabona.

:

Pujol i Duran han de sortir públicament a demanar a Artur Mas que reconegui l'autoritat del President de la Generalitat per convocar una nova cimera de l'Estatut. De nou, com fou en el cas de la Constitució eurpea, el líder de CiU està desorientat. Com quan avui insinuava que seria bo per Euskadi un govern PNB-Ehak. Encara no ha entès res. Mentretant, el president Zapatero ha acceptat ja de trobar-se amb Ibarretxe, però sempre i quan aquest ho faci abans amb les forces polítiques basques. Ens haurà sortit menys centralista que el propi Lehendakari. Mentretant, les reflexions migratòries d'en Cinto Amat.

Felicitats, Patxi

Font: El Periódico

:
Dels resultats electorals a Euskadi, em permeto de comentar algunes coses a bote pronto. En primer lloc, cal felicitar Patxi López i els companys socialistes bascos perquè són els únics (excepte el fenomen Ehak, que hem d'analitzar a part) que han guanyat en vots i escons respecte el 2001, situant-se com a segona força. Patxi s'ha situat en el millor escenari dels que presumiblement havia comptat que, a banda d'un increment com aquest, contemplava una davallada tant del PNB com del PP, els dos actors trinxeraires. Res no pot ser igual que ahir, ara, i això és gràcies a la posició que ara ocuparà el PSE, absolutament central i clau si es vol anar per la senda del diàleg.

:

En segon lloc, com ja ha dit Pepe Zaragoza aquest vespre, es destaca que Iberretxe ha fracassat en el seu principal objectiu: avalar aquest famós Pla unilateral amb els vots de la majoria. per això va avançar les eleccions. Bé, doncs el poble basc li ha dit que no. El Pla Ibarretxe, allò que aquest senyor volia dialogar "a tortas", ha perdut les eleccions. Com acaba de dir el propi Patxi "avui tothom dirà que ha guanyat, però el que està clar és que el Pla Ibarretxe ha perdut".

:
Patxi i Ibarretxe, fa una estona. Font: El Periódico
:

En tercer lloc, es confirma la tendència a la baixa (sin prisa pero sin pausa) del bloc nacionalista i a l'alça de l'anomenat bloc constitucionalista. I, en quart lloc, és preocupant que el partit Ehak obtingui 9 escons. Veurem què fan amb ells.

:

Aquest vespre ens hem anat trucant i enviant missatges uns quants malalts d'eleccions. Però em quedo de nou amb els tres companys de la JSC de Mataró que han estat tot el dia al peu del canó en una taula electoral al País Basc. Felicitats.

Dissabte amb Pi i Margall

Posar-se al dia amb la nevera, amb els encàrrecs que has de recollir i amb les bombetes foses em costa avui cap a 70 euros. Potser més. I veure-la relativament plena, la nevera, dedicar el migdia d'avui a fer i menjar-se orades al forn, penjar la roba i les coses que et guardaven, cargolar de nou les bombetes i veure que sí, que funcionen, tenir la rentadora ja buida i tot penjat sota cobert per si plou, em torna una mica a l'home ordenat que un dia voldria ser. He tingut temps, també l'he tret d'on he pogut, tant, que fins i tot he rigut amb la de la botiga mirant un absurd programa de vídeos de City TV a veure si vèiem un conegut comú. I he visitat la magnífica exposició de litografies de l'Espai 28. I m'he menjat pegadolces zara. I una persona que no se'n sortia amb els hipervincles m'ha trucat a mi (a mi!) a veure si el podia ajudar. I una altra m'ha enviat un sms dient que a Ikea feia molta calor. Tot, esperant que comenci "Un mundo perfecto", de Clint Eastwood, que fan a TV1. Encara després, hem pogut anar a la inauguració de la Plaça Pi i Margall, amb sardanes incloses, que hem hagut d'abandonar per una inoportuna pluja.

:
Plaça Pi i Margall (Ajuntament de Mataró)

:

Pedrega

Dia de primavera
:

Pedrega, aquesta nit. I llampega. Baixa de nou la temperatura. Veig moltes dones contentes i alegres. I molts homes tristos, presos per un atzucac. M'agrada obrir la porta del pati i olorar les glicines, la meva i la del veí, que ara són en plena floració. Repasso també la fauna: cargols, llimacs, abelles, vespes i similars, merles, tórtores i altres ocells que no distingeixo. Associo felicitat amb tranquil·litat i serenor. Nada te turbe. Rebo missatges d'agraïment. Per una nit inesperada. Per un text revelador ("Y proseguí: ese meta-acontecimiento quizá sea un cambio de perspectiva, después del cual lo real pase a ser visto de otra forma. El secreto es extremadamente simple" Manuel Cruz). Per mostres de proximitat i solidaritat. I sé que, malgrat l'orgull, és a tots ells a qui he d'agrair-ho tot. Tot. Algun dia els hi ho diré. Adrenalina i control. Petits gestos. Com tocar el braç, acariciar esquenes i galtes. Somriure. Petits reptes que encara no tens resolts que et deparen grans oportunitats. Ho sé i no m'inquieto. Dormo tot seguit. L'absència de més clients obre una conversa interessantíssima sobre les coses que tenim i l'espai que disposem amb el senyor del bar que esmorzo. Ell prova primer, amb una broma que no entenc. Un borratxo sap qui sóc i em diu pel nom. Jo no sé qui és i passo de llarg. Penso en els límits, de nou, i ho explico, per això dels atzucacs. I Eugenio Trías ho explica molt més bé. I de tant xerrar i escriure al blog ja no em conec. I m'ho ha de dir Nacho Duato. M'enduc dues persones a sopar, una estoneta, perquè volem estar junts i escoltar-nos una mica els uns als altres i posar-nos al dia. Arrencant paraules al silenci, com diria Celan.

:
La campanya de Patxi (i XIV)
:
Foto: Efe
:

Zapatero avui ha dit que la campanya, almenys, ha estat la de l'absència de la crispació, on s'han pogut celebrar debats serens. I fa molt, tot això, per reprendre un cert to de concòrdia, absolutament necessari, més enllà del diumenge. Les accions policials i jurídiques han permès, a més, esborrar de moment (Déu ens escolti) el rastre sagnant del terror.

:

Ara, com es diu, ja és llançada la sort de diumenge, pràcticament. Demà, jornada de reflexió i diumenge a votar. I el que s'assembla més a aquest temps de concòrdia que podem preveure, i desitjar, és el candidat Patxi López. Li vaig desitjar sort personalment fa uns mesos, quan vaig ser a San Sebastián i va passar pel costat (tinc una foto), i ell em va dir que sort no, que només confiava amb la feina. Bé, la feina ja l'ha fet, ara li falta sort.

Activitats del PSC | Pebrots

Avui he estat a la Comissió Sectorial de Cultura del PSC de Mataró, el grup de treball que tracta els temes de política cultural del nostre partit a la ciutat. Hi he estat perquè volia, el primer dia, donar a conèixer les línies de treball i les persones que l'han de portar a terme després de la reconstitució d'aquests grups que hem fet a rel del II Congrés local , i després del període del referèndum. Hem estat parlant força estona, érem una bona colla, especialment potser jo una mica massa. Però el tema era apassionant. Hi ha molta feina a fer i en tenim tots moltes ganes.

:

Ahir també vam reprende una activitat que m'agrada molt, la dels "cafès amb..." un regidor, un format que permet el diàleg directe amb els ciutadans, aclarir molts dubtes i, especialment, escoltar el que et diuen, que acostuma a ser valuosíssim. Ahir li va tocar el torn al meu company Arcadi Vilert, que va ser el convidat d'aquesta edició, celebrada a la nostra seu del barri de Cerdanyola, que va quedar petita, érem una bona colla i també tothom tenia moltes ganes de xerrar. Podeu llegir un resum del que va explicar clicant aquí.

:

Abans de l'acte encara vai tenir una estona per acompanyar l'Alcalde i el meu company fermí manchado a passejar una estona pel barri de Pla d'En Boet, amb amics i companys del Partit que volien parlar amb nosaltres. Això i vàries reunions més del Partit i del Grup Municipal, que encara tindré demà, completen una setmana d'intensa activitat del PSC, coordinant coses, proposant-ne d'altres, escoltant propostes interessants, conversant, treballant fins hores avançades. A vegades no es coniex massa la vida dels partits, ja que només sorgeix en forma de declaracions, si són incisives contra algú millor, o de morbo. I crec, junt amb el conjunt de persones amb les que he estat aquesta setmana en tant que Primer Secretari, més d'un centenar, que això és molt injust o, almenys, desincentivador.

:

La campanya de Patxi (XIII)

:

Tots xerrem molt. Jo el primer. Alguns es pensen que són molt revolucionaris, avui que és el Dia de la República, reivndicant la seva memòria. Per sort, aquesta causa es pot defensar sense cap problema (potser per això que en Democràcia es defensi la República és una tautologia). Però, en fi, hi ha tres amics meus, joves socialistes de Mataró, que tenen els pebrots de passar-se tot el diumenge que ve fent d'apoderats electorals de la candidatura de Patxi López al País Basc. Sens dubte, molt més arriscat. Molt més valent que xerrar, sens dubte.

:

Patxi López recorda que la majoria de la població basca es mostra partidària d'un canvi en una interessant entrevista avui a La Vanguardia. Zapatero reiterava avui a la cadena Ser que recolzarà una proposta de reforma d'Estatut que deixi de banda el Pla Ibarretxe. Per cert, llegiu el reportatge a El País sobre el primer any de Govern socialista, que hem celebrat amb l'aprovació del retorn dels papers de la Generalitat que hi ha a l'Arxiu de Salamanca. Diumenge ho celebrarem amb un lehendakari d'esquerres.

Per posar-se al dia

Eutanàsia i seguretat global

:

Avui recomanarem articles. En primer lloc, la crònica que La Vanguardia publica sobre una iniciativa de l'Institut Borja -d'inspiració cristiana- per acollir l'eutanàsia, ambinteressants i desapassionades reflexions al respecte del tema i, sobretot, amb la idea del respecte a la dignitat humana com a centre també del missatge cristià. Ho completa un article de la consellera Marina Geli, també molt recomanable, que explica quina ha estat la posició del Govern català al respecte d'aquest debat social. Finalment, també us recomano un article de Jaume Curbet a la revista digital Governance, sobre la producció de la inseguretat global, part del qual ens el va resumir dijous passat a Mataró. Descriu molt bé el factor de la por i de la seguretat en la dinàmica actual de la globalització. Molt revelador.

:
La campanya de Patxi (XII)
:
(Foto: Gorka Lejarkegi)
:

Avui, a El Periódico, l'escriptor José Luis Zubizarreta dóna algunes claus de la campanya. Adverteix del seu caràcter discret, tant per raons de prioritat informativa (la mort del Papa) com per l'absència activa d'ETA. I també destaca un nou escenari polític en el que, per primera vegada, una força fa el pas de trencar els blocs i de proposar-se com alternativa de pau i de concòrdia. És l'aposta de Patxi López i de Zapatero. Us recomano que el llegiu. Com també l'entrevista a El País, en la que el candidat socialista defensa el projecte autònom i integrador a totes bandes que ell representa.

:

El sempre atinat Cinto Amat publica avui el seu (esperat) post sobre la il·legalització de la candidatura successora de Batasuna. Impecable.

Menys trinxeres. Més Patxi.

Consell de Seguretat i Prevenció
:

Aquest vespre he tingut reunió del Consell de Seguretat i Prevenció en el que, a banda de diversoes coses que hem tractat, hem mantingut interessants debats a rel de la Memòria de 2004 de l'Àrea de Via Pública. També hem elegit unànimement el cap de Bombers de Mataró, Manel Catà, i l'advocada Núria Calpe, que ve en nom del Col·legi d'Advocats, com a representants d'aquest Consell al Consell de Ciutat. Felicitats.

:

Els nous sectors serviran per rehabilitar els barris

:

Això és el que anuncia el regidor mataroní Arcadi Vilert a l'entrevista que hem publicat al web del PSC, a rel de la recent adjudicació del soci que ha d'ajudar a l'Ajuntament a urbanitzar el sector d'Iveco-Pegaso que, d'una qualificació industrial dura, passa a un sistema flexible (economia competitiva, habitatges, zones verdes, equipaments) recuperant per la ciutat una franja a prop de mar que teníem "segrestada".
:
La campanya de Patxi (XI)
:
Patxi López i la ministra de Cultura, Carmen Calvo, a Bilbao.(Foto: Gorka Lejarcegi)
:

Savater, junt amb 187 intel·lectuals bascos, ha signat un Manifest per la Cultura a favor de Patxi López. A més, Montilla ha dit que el PSC respectarà la decisió que prengui el PSE després de les Eleccions Basques, com, de fet, mai no ha qüestionat ningú. Carmen Calvo i Maite Fernández de la Vega han acompanyat avui el candidat socialista basc i dijous ho farà Zapatero, en un gran acte central de campanya. Mentretant, el PP proposa un suïcidi judicial al Govern sobre la pressumpta il·legalització d'aquest partit amb nom del teló d'acer. No tan sols no es volen moure de la trinxera, és que disparen als que han compartit amenaces i alguns "compliments" de les amenaces. La Llei de Partits, contra el que pensen PNB i PP, és una cosa sèria. I fa falta un aval judicial important per procedir. Menys trinxeres. Més Patxi.

Perseguint l'horitzó

:

Fins el 22 de maig, a l'Espai F del Foment Mataroní, hi ha una mostra on s'exposen vídeos de les accions efímeres que un grup d'estudiants de 2n de Batxillerat Artístic l'Escola Pia de Mataró van fer fa poc a la platja, en record d'una iniciativa semblant que un grup d'artistes feren el 1981. L'exposició es diu Efimèr-ide. Potser perquè estic llegint el llibre de la Inés Castel-Branco, l'exposició m'ha interessat molt i, especialment, l'obra Perseguint l'horitzó, de Laura Ortega, Marion Krmpotic, Rous Vallmajor i Irene Grau.

:

Consisteix en pintar, damunt un plàstic transparent llis subjectat amb dos pals, i en situació horitzontal, les ratlles de l'horitzó que cada un dels autors ressegueix. Ho fa amb un pinzell gruixut i amb pintura negra, d'espessor variable. El resultat són unes ratlles fràgils, però d'una hortzontalitat contindent, paral·leles, cap d'elles sobre-posant-se, i el mar resta finalment mig amagat al fons, amb l'horitzó de nou desafiant a qui vulgui definir-lo, i les ones, les oblidades ones, petant.

:

M'agrada la proposta per vàries coses. Per exemple, sempre he volgut fantasejar amb la possibilitat de dibuixar damunt l'espai, a l'aire. Per això també trobava interessant l'aposta de Matarona, o els dibuixos de les bengales el dia de sant Joan. I sempre he pensat que aquesta possibilitat no pot ser més que efímera, com l'arc de sant Martí o la ratlla que deixen els avions. També crec que hem d'aturar-nos en aquesta reivindicació del traç pintat amb un pinzell negre, i fer d'aquest gest la pròpia obra d'art, no pas el resultat. És una mena de trajecte. Els grafistes xinesos hi expressen, de fet, el seu trajecte interior, resseguint un horitzó una mica menys clar. Vegi's el contrast. En aquesta acció, més aviat hi ha poc interior. Seguint amb la reflexió de Lacroix a rel del seu darrer llibre, hi ha emoció, sí, però hi ha sentiments? Una altra idea que em ve al cap és que l'obra representa molt bé l'ànsia segurament impossible d'abastar (o de definir) l'horitzó que, com canta Serrat, "cuando más lejos voy, más lejos se va". I malgrat tot, només si el dibuixem (cadascú el nostre, ben diferents, ben semblants) serem capaços de tenir-ne un tros.

:

La reflexió sobre l'horitzó em sembla cabdal. No parlaré ara en el cas de l'experiència humana, en el que és indestriable. Especialment penso en les arts plàstiques. De Turner a Rothko, per exemple, l'horitzó pot ser allò diàfan o allò fosc, desdibuixat o perfectament definit, unint els dos plans o separant-los amb força. I sempre la nostra mirada, la nostra situació lliurement triada, esdevindrà una de les possibilitats de gaudi, o d'interpretació, de la peça.

:

I el darrer suggeriment que comentaré té a veure amb l'exposició mateixa. Tenim una mala relació amb l'efímer, un experiment que ens aproxima a l'art amb molta més intimitat, amb més implicació que amb els suports d'art perenne (bé... hi ha art perenne?). Ho dic perquè aquesta exposició de l'espai F no és exactament una exposició, em sembla que més aviat és un reportatge més o meys ben decorat. Sense que això signifiqui un menysteniment, la veritable experiència artística fou la que hi hagué aquell dia a la platja, des de la instal·lació dels pals, fins a l'olor del mar barrejada amb la de la pintura, la velocitat o la lentitud dels trajectes horitzontals, els gruixos que s'anaven definint, el mar desafiant-nos, el sol i el vent, la nostra posició, la nostra implicació, el nostre cap i el nostre cor, la sorra, el soroll del tren, el plàstic transparent, el procés interior que hi hagin viscut... els que hi van ser.

:

Articles mataronins

:

Hann coincidit en un parell de dies un conjunt d'interessants articles a capgros.com, tots ells d'amics meus (ja es podrien repartir una mica...). El primer, del diputat Manuel Mas, que posa un exemple concret del que significa la presència o l'absència de política, d'acord i de negociació en el debat parlamentari, que també se l'ha d'aplicar un grup petit com el d'ERC. L'altre és de l'arquitecte tècnic Jaume Àlvarez, que explica de manera molt pedagògica per quina raó cal fer un Pacte Econòmic i Social a la ciutat. El tercer és una suggerent reflexió sobre el debat al voltant de la mort del Papa, especialment el que motiva a alguns a titllar d'irracionals les reaccions de molt fidels. La fa l'amic Francesc Grané, que faria falta que opinés més sovint, per desmuntar tòpics. I el darrer és el del company Josep Puig, que recomana més humilitat, en la política, i envoltar-se de professionals solvents.

:

La campanya de Patxi (X)

:
Foto: Vincent West.
:

Zapatero també va dir que el PP està atacant més els socialistes que al PNB. Per mi, es deu a dues raons. Una de molt clara: El PSE està incrementant el vot, procedent d'aquells que volen canvi. I el PP no vol el canvi. I una altra que s'amaga molt sovint: El PNB va ser un aliat de primera hora del president Aznar. No us estranyi, el PNB és un partit de dretes, meapilas, que pretén treure el seu rèdit electoral gràcies a posicions com les del PP. El que més sobta és que el recolzin els d'ERC. ERC, per cert, surt a La Vanguardia com el partit català que genera més simpaties entre els bascos a l'enquesta de Noxa, especialment perquè el trien majoritàriament els votants del conjunt del bloc nacionalista (PNB-EA, EH, EB...).

:

Un bon article sobre el tema basc és el que publica El País del jesuïta José Ignacio González Faus, en el que desmunta, punt a punt, els arguments del nacionalisme basc: que Ibarretxe va accedi al Govern gràcies als vots de Batasuna, contra les seves promeses, que la majoria absoluta d'un 51% no pot ser sufucuent per canviar les regles del joc, que el seu Pla és excloent, especialment en un país on es practica la "neteja ètnica", que l'oferta de diàleg amb el conjunt de l'Estat no és tal, sinó un "lo toma o lo deja", etc.

Tinc una llum al cor

Font: PortalMataro.com

:

El 1789, l'escolapi Josep Guàrdia, segurament amb l'ajut de l'escultor Salvador Gurri, va enllestir la portalada de l'Església de Santa Anna. Avui, després d'una restauració de fa uns anys, no ha deixat de ser amenaçada pels coloms. A més, un bon dia, un brètol va propinar dues taques de pintura blava, no sabem si era un "fan" del barroc reivindicant el color o un tros de cel que es va desfer.
:

El 2005, el passat 12 de març, sota la vella mirada d'aquesta portalada, i en el marc del projecte de la "Casa de la Música Popular", la gent s'agrupava de mica en mica davant una breu demostració de "gospel", ja sabeu, aquella música de les esglésies baptistes afroamericanes, creada després de la Depressió del 29, i que conté ritmes de jazz i blues, amb incorporacions de soul. Ara viu un bon moment a Catalunya, on hi ha diverses corals. Com un turista més, vaig anar a una missa "gospel" quan vaig ser a Nova York, al cor de Harlem. Combinen el cant coral entre el propi cor i la resposta del públic, i és freqüent tant el moviment del cos com l'acompanyament de les mans. "Gospel" vol dir "Evangeli". És un cant espiritual, religiós.

:
En fi, la demostració, organitzada per promoure una jornada-taller de "gospel" amb l'objectiu indissimulat de crear un grup estable, fou un èxit. La cançó amb la qual van estar treballant fins aconseguir la implicació del públic diu, en anglès: "Tinc una llum al cor que vull deixar brillar". Pocs metres més enllà, a la boca de la portalada, l'església era oberta. Però era fora, a ritme de la música, on la gent reclamava fer brillar la llum del cor. Fora del temple, fora de les muralles de Jerusalem, és on s'ha realitzat la missió de Jesús.
:

Segurament un dels reptes de la nostra societat deu ser el de la capacitat d'unir les ofertes (la portalada barroca obrint la boca no sé si d'avorriment o de gana) amb les demandes (just a uns metres). Demandes de recerca espiritual. I en forma de música, el millor vehicle per expressar-les. Cada vegada estic més convençut que "Sister Act" és una gran pel·li espiritual.

• Publicat a Valors, abril 2005

Martínez Sistach i Evangelista Vilanova

Evangelista Vilanova. Foto: Mané Espinosa.

El primer és arquebisbe de Barcelona, el bisbe Lluís, que ha estat avui per primera vegada a Mataró en tant que cap de l'arxidiòcesi i que he tingut l'honor de saludar a la missa d'aquest matí. He de dir que, encara no estic massa avesat a qüestions internes de l'Església de Barcelona, el que m'arriba és positiu i esperançador respecte a les previsions del seu mandat. Una mica influeix la tibantor del seu antecessor, diguem-ho clar, ara que és a Roma i no ens sent...

El segon era un monjo de Montserrat, eminent teòleg que vaig començar a llegir i escoltar fa molt anys. Morí ahir. Que jo recordi, a banda de la seva participació en obres col·lectives i en rvistes, tinc a casa Conèixer Déu, parlar de Déu, de Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1980), una amena introducció a la teologia i el pensament trancendent. També tinc Un temps per a Déu (pròleg de José Mª Valverde), de Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona 1982), un llibre sobre l'experiència cristiana, l'experiència personal. I també els tres volums de la Història de la Teologia Cristiana, d'Ed. Herder (Barcelona, 1984, 1986, 1989), que és avui una obra de referència a tot el món. Enmig de tanta confusió, enmig d'algunes papa-natades com les que hem sentit de més papistes que el Papa aquests dies, davant la incomprensió de la nostra ment racional del fenomen religiós, la llum del pare Vilanova es trobarà a faltar. Una llum lliure, sense por, com demanava Joan Pau II el primer dia del seu pontificat. Sense por ni del Papa ni de ningú, pensaria ell. O, almenys, així va obrar.

La campanya de Patxi (IX)

Les altres enquestes que s'han publicat avui als diaris confirmen el que deia en el post anterior. Avui Zapatero ha retornat a Euskadi. Al míting que ha protagonitzat junt amb Patxi López ha dit que "Ibarretxe s'està barallant amb l'ombra d'Aznar, no veu que està sol al ring". Un dels mals que haurem d'atribuir a l'expresident espanyol és que la seva radicalitat va fer créixer opcions radicals de l'altre cantó, o radicalitzar les bèsties negres virtuals. Pura física. Dic virtuals pequè, en el fons, cap d'elles li feia mal directament. Es pensava, en la seva ment maquiavèlica, que potenciant ERC i el PNB com a enemics, situaria el PSOE en un estat hamletià, de passada, l'esborraria del mig per un quant temps. No comptava amb un Zapatero que, d'una banda, li oferís pactes d'Estat (portant la iniciatva en temes d'interès general, entre ells el terrorisme) i, de l'altra, indiqués exactament les errades més garrafals, els punts on calia plantejar realment l'alternativa.

Bé, una cosa semblant li passa al lehendakari basc, una mica enyorat d'Aznar, despistat amb la indicació que, si vol diàleg, primer el faci entre els propis bascos, llançant cops a l'aire en un ring de confrontació que ja ningú no vol.

De la felicitat a les enquestes

Dissabte feliç

:

Ahir a la tarda no vaig parar. Havent dinat, amb l'Alcalde vam anar a visitar els participants de l'Escola de Formació dels joves socialistes del Maresme. Un èxit de programa i de públic. Vam assistir a bona part de la xerrada de José Zaragoza i, com sempre, vaig aprofitar molt les seves reflexions per aplicar-les a alguns casos que em volten pel cap. Llàstima que no tinc massa més temps per quedar-m'hi més estona.

:

Després vaig baixar per arreglar-me i anar al Palau de la Música, on el Cor del Palau de la Música, d'una banda, i l'Orquestra de Cambra d'Andorra, d'una altra, interpretaven obres de Rossini i de Vivaldi ("Les quatre estacions"), respectivament. Prèviament vaig sopar al restaurant del costat. Amb això i una companyia immillorable, ves per on, vaig pensar que sóc un home feliç. I ho vaig celebrar.

:

Primer una cosa i després l'altra

:

Ahir algú em preguntava si no deia més coses de les que he dit en aquest blog de la situació política creada després de la dimissió del director de l'Impem, a Mataró. No és el lloc, segurament, ni el meu càrrec m'ho permet, de fer unes reflexions més o menys en veu alta d'un tema del que, òbviament, hi he donat moltes voltes. Però hi ha un altre motiu: em sembla que en casos com aquest, i en moments com el que estem, els responsables polítics hem de parlar menys i fer (en aquest cas, deixar fer) més. Ho dic uns dies més tard que hi hagués Ple, en el que s'hi desenvolupà un debat sobre el tema, amb peticions de dimissió (certament, innecessàries, el propi regidor ha demanat el retorn de les seves competències a l'Alcalde i aquest ho ha acceptat) i amb consideracions polítiques que, certes o no, no vénen massa al cas. És legítim de fer-ho, és clar, aquest és el paper de l'oposició. Però seria bo de centrar-se en els fets, de ser prou clars i precisos, d'escoltar i respectar la visió de tothom i, especialment, reparar tot allò que calgui, si s'escau. Així de senzill.

:

A ningú se li escapen les conseqüències polítiques, és clar, però segurament, un cop retirades les competències al regidor a fi i efecte de facilitar l'expedient informatiu obert, cal esperar a la conclusió d'aquest darrer. Primer una cosa, i després l'altra, o correm el risc de no fer-ne cap de bé. I, mentretant, que no s'aturi res, com dèiem. Cap dels treballs en marxa, cap dels serveis que es presten, cap de les activitats previstes, i tot garantint la direcció diària d'aquest organisme. Tot plegat, és clar, damunt la taula de la transparència.

:

La campanya de Patxi (VIII)

:

:

Ahir es feia pública l'enquesta del CIS sobre les eleccions basques (feta abans del mandat de Batasuna de votar aquest estrambòtic partit comunista), que confirmen la tendència altament alcista del PSE, la tendència a la baixa del PP i el repartiment dels escons de Batasuna entre els partits de l'actual Govern i l'escindida Aralar. Tot plegat, amb una lleugera tendència a la baixa del bloc nacionalista. Falta un petit esforç, una estiradeta, perquè Patxi faci encara un millor resultat i trenqui per primera vegada l'hegemonia "bloquista" i sigui absolutament imprescindible la seva concurrència en el futur d'Euskadi. Ell està disposat a encapçalar-ho. Els diaris també parlaven d'enquestes internes del PSE que confirmarien les tendències del CIS, però mb la salvetat que el nou partit estalinista o no sé què recuperaria 4 dels escons de l'antiga Batasuna, amb la qual cosa la resta del bloc nacionalista quedaria encara més empetitit. Avui, unoa altra enquesta a El País (les enquestes són sempre molt conservadores) confirma que el Govern actual podria no assolir la majoria, que els candidats de Batasuna els prendrien els escons que falten, i que Patxi puja. Aquest diari recorda que, en aquests vint-i-cinc anys d'hegemonia nacionalista, el seu suport electoral ha passat dels dos terços al 50%.

:

Dit això, s'ha de dir també que les enquestes sempre s'equivoquen, és a dir, que cal llegir les tendències, la informació interna dels blocs que mi no es publica, la informació periòdica, els marges d'error, les "trampes" entre vot decidit i estimat, etcètera. I que, en realitat, les opcions són dues: o ens quedem com estem -cadascú a la seva trinxera- o canviem, comencem un procés unitari i ampli. Això darrer (i l'electorat ho comença a percebre, per bé i per mal) és Patxi.

:

En Francesc Amat, que és un bon noi i amic meu, publica a capgros.com un article en el que, després de fer una molt bona anàlisi amb quatre pinzellades, conclou que el millor per a tots seria l'entrada del PSE en un govern amb l'actual majoria (precària), com un mètode "per trencar així definitivament la dinàmica d'enfrontament polític entre els anomenats bloc constitucionalsita i nacionalista". Bé, com que l'únic interessat en tencar aquesta dinàmica sembla ser el candidat socialista, no són els altres els que s'han de moure? El millor és un govern de "tots contra el PP"? En fi, segueixi's l'estratègia que se segueixi, en Cesc i jo coincidiríem, crec, que només si Patxi López es converetix en actor imprescindible és possible d'assajar-les i plantejar-se-les. I això, avui per avui, passa perquè el bloc inamovible que fins ara ha governat perdi les eleccions.

Nit de l'Esport | Zapatero i Aldaketa

Nit de l'Esport
:

Aquesta nit passada he estat al sopar de la Nit de l'Esport, un esdeveniment que, amb els seus ets i els seus uts, ha arribat al seu cinquantenari. Donada la quantitat de coses que calia fer (les més importants, guardonar els esportistes), el desenvolupament de l'acte va ser prou àgil i amè. Al final, ens van facilitar un llibre-resum d'aquestes cinquanta celebracions de l'esport local, sorgides gràcies a l'impuls del comentarista esportiu ja traspassat Josep Gomà. Un dels guardonats fou Pere Robert, per la seva trajectòria al waterpolo i als jocs olímpics.

:

La campanya de Patxi (VII)

:
Foto: Luis Alberto García (El País)
:

Zapatero irromp a la campanya basca especialment perquè falta molt de sentit comú. I perquè, un, quan denuncia que hi ha molt d'interès en mantenir un món bipolar fortament enfrontat, quan hi ha qui treu rèdits electorals de la fractura social i política d'un país, pot acabar enmig de les faves. I el president del canvi a Espanya ha vingut a fer costat al candidat del canvi a Euskadi, tot denunciant aquest enquistament de blocs. Això també ho ha entès Joseba Arregi, exmilitant del PNB i exconseller basc, que, des de la seva plataforma Aldaketa (Canvi), dóna el recolzament a Patxi López justament per creure que el projecte nacional d'un país com Euskadi només es pot fer des de la màxima entesa, des de la inclusió.

El dia del Ple

El Ple d'avui
:

Com que ha estat un ple mogut, marcat per la crisi a la direcció de l'Impem de la que ja us he parlat, crec que no hi haurà prou consciència de les coses importants que hem aprovat avui: tres modificacions de pla general, l'actualització del Pla d'Acció Ambiental que acompanya l'Agenda 21, hem donat compte del Pacte Econòmic i Social, Pla de Seguretat, del Pla Jove, de la Liquidació pressupostària...

:

Jornada dels plans de seguretat

:

Com que som els primers de Catalunya que hem aprovat el Pla Local de Seguretat, avui cap a dos-cents responsables polítics i policials d'arreu del país han assistit a Mataró a conèixer com ho hem fet. Com que, abans que res, és molt bo saber el per què, i reflexionar-hi, he tingut l'honor d epresentar la xerrada del professor Jaume Curbet que, un dia que tingui emps, ja us explicaré. Impressionant. Després, en Carles Sànchez, Subdirector General de Coordianció amb les Policies Locals, ha parlat del sistema de seguretat pública de Catalunya i, finalment, l'Intendent Major i cap de la Policia Local de Mataró, Joan F. Giménez Cernuda, ha explicat el Pla de Mtaró. Jordi Samsó, Director General de Seguretat Ciutadana, ha clos la jornada (que havia obert l'Alcalde), i després ens ha acompanyat a dinar.

:
La campanya de Patxi (VI)
:
Patxi López, ahir durant un acte del seu partit a Sant Sebastià. Foto: EFE / Javier Echezarreta
:

Patxi López és ja el centre de la campanya electoral al País Basc. López s'ha compromès a dues coses. la primera, a formar un Govern presidit per ell, que posi fi a 25 anys de govern nacionalista. La segona, a no fer un govern "frontista" amb el PP. El que faci i deixi de fer el PSE és, doncs, avui per avui, un dels centres d'interès més important, donat que, entre d'altres coses, és el partit amb més possibilitats de creixement als propers comicis del dia 17. L'altre, segurament, seria l'impacte de la declaració de Gerry Adams, líder republicà irlandès, demanant a l'IRA que deixi les armes, si bé ha estat especialment a causa de la pressió interna i externa per ressorgiment crminal de l'entorn terrorista. Mentretant, la policia no perd el temps i deté dos integrants del comando Donosti. I és que l'entorn abertzale no es distingeix habitaulment per la valentia.

Posar-se en acció

La campanya de Patxi (V)
:
Foto: Santos Cirilo (El País)
:

Tots els altres, com deia, estan tan cofois des de les seves trinxeres, però Patxi comença a fer propostes. D'una banda, una nova política industrial basada en la innovació i en el pacte social. I d'una banda, el complement a les pensions com han fet altres autonomies. També demana retornar a les polítiques innovadores que el propi PSE havia portat al Govern basc, de la mà de l'assassinat Fernando Buesa. El canvi també és això, sortir de l'immobilisme i posar-se en l'acció. Canviar un lehendakari de dretes i posar-ne un d'esquerres.

:

I en el terreny de la pau, tants anys de presidència nacionalista, més aviat han servit de poc. Parlant d'Ibarretxe, avui els diaris recullen també la negativa del candidat nacionalista a enfrontar-se amb preguntes dels periodistes i, especialment, a arriscar-se a parlar sobre temes d'actualitat. El blinden com el van blindar al debat televisiu, l'únic en tota la campanya.

Celeritat, transparència, tarannà i moure fitxa

El PSC, la celeritat i la transparència

:

Aquest vespre ens hem reunit la Comissió Executiva del PSC de Mataró per avaluar la situació política creada després dels fets d'ahir i d'avui a Mataró, iniciats per la dimissió del director de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica i que avui s'han saldat amb la recuperació de les competències delegades de l'Alcalde per a la presidència del citat organisme fins que no s'aclareixi tot (vegeu també l'editorial de capgros.com). Així que he aprofitat per fer públiques les nostres valoracions, la nota de premsa de les quals us transcric a continuació

_______________

:

El PSC celebra la celeritat i la voluntat de transparència del conjunt del Govern per aclarir les acusacions de l'exdirector de l'IMPEM.
:
Ramon Bassas vol que "s'arribi al final" i que el Govern continuï treballant "sense aturar res".

:
El Primer Secretari del PSC de Mataró ha fet aquestes manifestacions en el marc de la reunió de la Comissió Executiva local que hi ha hagut aquest vespre a la seu dels socialistes per avaluar la situació després de les acusacions de l'antic director de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM) contra el seu President, Toni Civit (ERC).

:

Ramon Bassas creu que l'obertura immediata d'un expedient informatiu i el retorn de les competències del President de l'IMPEM a l'Alcalde demostren la "voluntat de màxima transparència del Govern municipal, que ha actuat amb celeritat". El Primer Secretari creu que "cal aclarir totes i cada una de les acusacions, cal arribar fins el final, per restablir el bon nom de la institució i per actuar en conseqüència" a la vista del resultat del procés. Així, ha agraït al regidor Toni Civit que hagi posat "totes les facilitats per poder aclarir els fets", alhora que confia en que "tot s'aclarirà i es recuperarà ben aviat la normalitat" en aquest organisme autònom. També ha demanat que es respecti la pressumpció d'innocència del regidor republicà.

:

Per últim, Ramon Bassas ha demanat al conjunt del Govern que continuï treballant "complint amb els objectius del Programa d'Actuació Municipal, sense aturar cap dels projectes, inclosos els de l'IMPEM".

________________________

:

L'esquerra guanya a Itàlia

:
El Periódico.
:

Ens arriba la notícia d'un tomb electoral a Itàlia, on els partits d'esquerra i centre-esquerra han arrabassat al bloc de Berlusconi i els seus aliats la majoria de governs regionals i locals del país. Tots els analistes coincideixen en donar un valor altament premonitori del que pot passar a les eleccions generals de l'any que ve, on un duel entre Il Cavagliere i Romano Prodi pot acabar en una nova victòria per aquest darrer.

:

En el terreny sentimental, val la pena anunciar que l'Alcalde de Corsico, Sergio Graffeo, ha revalidat el seu càrrec al front d'aquest Comune al costat de Milà que des de fa uns anys és ciutat agermanada amb Mataró. Ho ha fet amb el 61% dels vots. I al Consell comunal, els partits que li donaven suport, tot el centre-esquerra, han obtingut fns el 60% del vots.

:

Nou tarannà
:
Foto: Paco Campos/EFE
:

El canvi podria haver arribat a la Conferència Episcopal Espanyola. Per fi, un interlocutor amb qui es pot parlar. No cal que es posin d'acord amb tot, però segurament tampoc cal situar-se en unes posicions de confrontació. L'Església i el projecte transformador de l'esquerra poden coincidir en moltes coses. I les normes del joc, haurien de mantenir-se invariables malgrat els governs. Avui hi ha hagut aquest encontre i tots dos integrants l'han avaluat molt positivament. La política no només són formes, és clar, però també ho són. Amb noves formes, i amb continguts amb els quals també hi ha hagut coincidències, anirem bé.

:

La campanya de Patxi (IV)

:
Foto: EFE
:
Bé, el debat d'ahir va servir, almenys, per dues coses. Una, perquè tothom sabés que l'aposta de Patxi López a Ibarretxe és la de "començar de nou", refer el camí desfet, posar-se al davant d'un veritable acrod nacional per la convivència a Euskadi i, si vol, un nou Estatut. Dues, que Ibarretxe no vol saber-ne res, que està més còmode amb la teoria de "las dos orillas" o "las dos tortas", que no en vol sentir res de l'ofeta de López, situat en un immobilisme realment preocupant. Ni el PNB, ni el PP, és clar, toleren cap moviment de fitxa. No toleren els fluxes, ´s'estimen més que cadascú es quedi en les seves caselles, atrinxerat rera les raons. Em sembla que confia massa amb les enquestes i, òbviament, el discurs absolutament seguidista i acrític d'Ezker Batua hi contribuiex. Davant de tant d'immobilisme, va bé una mica de sacceig, un canvi.