divendres, d’octubre 31, 2008

La campanya d'Obama

A continuació us poso el power point de suport a la xerrada que Antoni Gutiérrez-Rubí va fer al V Congrés del PSC del Maresme (mentre esperàvem el recompte) que explicava algunes de les lliçons que podem aprendre de la campanya de Barak Obama en aquestes eleccions presidencials que es disputen dimarts que ve. Aquí teniu el text de la xerrada en castellà, i aquests suggeriments d'articles sobre el tema que ell ha triat.
:
Aquí teniu el power. Feliç castanyada.
:

dijous, d’octubre 30, 2008

Cerdanyola i El Corte Inglés

:
Aquesta setmana he fet un parell de rodes de premsa presentant alguns projectes. El primer, l'ordenació dels equipaments i zones verdes del solar que vam aduirir fa uns mesos al barri de Cerdanyola que afcta també la part superior dels Salesians. vegeu plànol. Allà s'hi podrà ubicar una escola bressol (80/100 places), una altra de primària (540 places), dos aparcaments (un de 50 i un altre d'unes 500 places) i 42 habitatges protegits, que s'aniran fent a mesura que hi hagi disposició pressupostària, però que pensem iniciar el 2009.
:
Amb aquesta intervenció es pretén vàries coses: fer continuïtat urbana entre Cerdanyola Nord i la resta de la ciutat, preservar la zona verda i boscosa i dotar el barri de més equipaments i espais lliures (que no es poden ubicar a la seva trama tan densa), que els necessita.
:
La segona roda de premsa la vaig oferir l'endemà del Consell d'Administració de la societat municipal Pumsa, amb un repàs a l'ordre del dia. És la primera vegada que ho fem i crec que és molt productiu des del punt de vista de millorar la comunicació en aquests temes que tractem. En vam destacar un parell. D'una banda, l'adjudicació d'una nova fase del TcnoCampus, 3,5 milions d'euros que s'afegeixen als 18 invertits i que el mes que ve s'hi afegiran 4 més d'una altra fase. En aquesta, avancem en l'edifici universitari, l'ànima del Parc, que ha de començar a funcionar el curs 2010-2011.
:
I, finalment, també vam informar de l'adjudicació dels primers treballs d'enderroc de l'Illa de can Fàbregas i de Caralt, que permetrà avançar en l'arribada d'El Corte Inglés a Mataró. recordeu: mil llocs de treball que generen 23 milions d'euros de salaris i un increment del PIB (això que ara toca prop del 0) d'un 3,5%, i un creixement de la demanda comercial d'un 12,5%... Val la pena, no?
:
Fotos: A la pimera, amb la regidora i presidenta del Pla Integral de Cerdanyola, Carme Esteban; la segona, amb el gerent de Pumsa, César Fernández. Autor: V.B. (capgros.com)
:

dimecres, d’octubre 29, 2008

Jesús i el sexe

:
Em vaig comprar l'edició catalana del llibre de Pagola i, fullejant-lo, em sembla que m'entusiasmarà (el segle en què el pugui llegir...), tal i com ja m'havien advertit les persones que l'han llegit. Em crida l'atenció el comentari segons el qual a Jesús se'l veia amb prostitutes i era tendre amb les dones i, en canvi, renuncià a la vida de casat a la qual era cridat tot home decent jueu que, a més, veien les dones com a un ésser inferior, instrumental. Malgrat que els jueus d'aleshores tenien una idea molt procliu a la sexualitat i la procreació, l'actitud de Jesús més aviat no era massa exemplar en negar-se a seguir el model oficial. No sé a què em sona...
:
Llegia també fa poc al bloc del jesuïta Juan Masiá (l'heu de seguir!) unes declaracions del cardenal Martini sobre moral sexual que diuen “La Biblia frente al adulterio marca una línea clara. Está absolutamente prohibido irrumpir en el matrimonio ajeno. La Biblia es también muy clara cuando se trata de violencia contra las mujeres... Pero más allá de estas líneas claras que la Biblia traza, se nos remite a la propia responsabilidad y al discernimiento de los espíritus”. Doncs això.
:
Il·lustració: Tiziano, Noli me Tangere (1512), National Gallery, Londres.
:

dimarts, d’octubre 28, 2008

Dones converses

La primera dona de qui parlaré és d'Ingrid Betancourt, perquè veieu quina bellesa que demostra aquest gest involuntari, bellíssim. Si mai em pregunteu si crec en la resurrecció, recordeu-me aquesta foto, feta mesos després que visqués en un infern (no em pregunteu si hi crec, en l'infern, això és evident), condemnada, quasi rendida a la mort. Si no, vegeu aquest fragment del seu discurs en rebre el premi Príncep d'Astúries, divendres passat. (Foto: Reuters)
:
Més casolana, ara. Us recomano el post que va fer la Mercè Solé fa uns dies en el que narra quin va ser el seu procés personal per passar de no creient a creient i fer-ho a través d'un moviment com la Jobac. Val la pena de llegir-ho. I de pensar que, de fet, creients i no creients segons tradició, el pas definitiu el fem nosaltres. I no és definitiu, de fet.
:

dilluns, d’octubre 27, 2008

Barris amb projectes

:
Diumenge vam fer la festa de la Llei de Barris a Rocafonda-El Palau i l'Escorxador, a Mataró. Una oficina de seguiment dels ajuts fruits d'aquesta Llei que aquests barris van rebre, i que farà també el seguiment a la que s'atorgà per a Cerdanyola. L'acte va completar-se amb la inauguració de la gespa artificial del camp de futbol de Rocafonda i de la nova plaça i aparcament soterrani al Parc del Palau. Són actuacions que incideixen de ple en la cohesió dels barris, en la seva millora qualitativa, en les seves relacions socials i en un dels seus principals problemes: l'aparcament.
:
Pensava diumenge que els canvis socials més complexos tenen el seu camp de batalla en els barris de les ciutats desenvolupades. I hi ha barris de dues maneres: barris amb problemes i barris amb projectes. Sens dubte, mirant els problemes fit a fit, els nostres són d'aquests darrers.
:

Fotos: tres capgrossos del barri de Rocafonda, Oriol Batista al Parc del Palau (foto: Rubén Carroza), les presidentes de les AA VV dels tres barris (Tina, Núria i Paqui) amb Alícia Romero (esquerra), inauguració de la gespa del Camp de Rocafonda i detall de l'oficina quan hi passava Consol Prados.
:

diumenge, d’octubre 26, 2008

Catòlics x Obama

Aquí podeu enllaçar amb la Plataforma de Catòlics USA per Obama/Biden, on es diu que "després d'un discerniment cristià i en oració, nosotraltres hem arribat a la conclusió que el Senador Obama és el candidat els punts de vista del qual són més compatibles amb la perspectiva catòlica i votarem per ell, a més d'altres raons, malgrat dels desacords en temes específics com l'avortament". Aquí a Catalunya això seria encara inaudit i -ves a saber- si contraproduent.
:
Vaja, de tota manera, us deixo uns vídeos que he trobat allà on Obama explica què pensa ell de la fe. Els podeu trobar per parts aquí (Part 1, Part 2, Part 3,Part 4, Part 5, Part 6) i us en deixo el primer tros (és en anglès).
:
:

dissabte, d’octubre 25, 2008

Contra els accidents

He trobat molt ajustat i correcte l'editorial que capgros.com dedica a l'anunci de la instal·lació de càmeres fotogràfiques contra excés de velocitat en determinats carrers de Mataró. Lluny de caure en la crítica fàcil (que massa aviat s'alinia amb l'infractor... només perquè el fan pagar), l'escrit, que porta per títol Mesures per evitar accidents, és molt més sensat. Diu:
:
El departament de Via Pública de l’Ajuntament ha detectat que prop d’una quarantena de vehicles se salten diàriament en vermell un semàfor ubicat a la ronda del Cros. Les dades, extretes a través d’una càmera fotogràfica, són preocupants, tal i com ha destacat el regidor de Via Pública, Oriol Batista, sobretot perquè el citat semàfor es troba just al costat d’una escola de primària. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha decidit que instal·larà, a partir de l’any vinent, quatre o cinc càmeres fotogràfiques més, similars a la de ronda del Cros, de cara a controlar i sancionar els conductors que se saltin els semàfors en vermell. Es tracta d’una mesura força impopular, que segur aixecarà crítiques i recels, tal i com passa sempre que s’anuncien accions sancionadores en l’àmbit de la mobilitat privada. Segur que sorgiran comentaris típics en aquestes situacions, com ara acusacions a l’administració de comportament coercitiu i afany recaptatori. Però les dades són les que són. És força greu que en un sol semàfor s’arribin a detectar una mitjana de quaranta vehicles diaris que se’l salten en vermell, un fet que de ben segur es repeteix en altres semàfors de la ciutat. No cal ni citar els perills que comporten aquestes accions per part dels conductors. Aplicar sancions, per molt impopular que sigui, té per desgràcia un efecte dissuasiu molt més gran que qualsevol altre tipus de mesura de caràcter més cívic i dialogant. Això no implica, però, que s’hagin de deixar de banda les campanyes de sensibilització i altres iniciatives en aquest sentit, ja que totes elles sumen de cara a aconseguir l’objectiu principal, conscienciar els conductors i reduir els accidents als carrers de la ciutat.
Foto: càmeres de prova a la Rda. del Cros (R. Gallofré)
:

divendres, d’octubre 24, 2008

Quatre articles

Avui us proposo que llegiu alguns articles que em semblen d'interès sobre tres temes polítics. El primer, el que publica Santi Fontbona a capgros.com en el que resumeix quina és la proposta socialista per la comarca. Crec que és una bona pinzellada de l'abast de les idees que han anat sortint aquests darrers dies i que vam votar dissabte passat.
:
L'altre és un article que va sortir dimecres a El País del president del PSC, Isidre Molas, en què fa una interessant anàlisi de la contribució de Catalunya a la governabilitat d'Espanya i els èxits i fracassos assolits, amb la consciència que no és fàcil resoldre elements com el del finançament, però que això no treu que ens en puguem sortir. Llegiu-lo, és una lliçó magistral. "La tradición catalanista de todos los colores ha sido, y es, participar, proponer, asumir responsabilidades y llegar a acuerdos", diu. I diu més. "Discrepando de la opinión de quienes consideren un error la unificación de los socialistas catalanes hace treinta años en el Partit dels Socialistes de Catalunya, con Joan Reventós al frente, y su vertebración con personalidad propia con el socialismo español, en mi opinión, y visto con perspectiva histórica, constituye un hecho de una gran trascendencia. No fue sólo una exigencia de los electores, sino una opción de fondo, porque afirma Cataluña como un único pueblo, que no acepta divisiones internas por razones de lengua, origen o clase, y hace posible la participación de la izquierda catalana como tal en el esfuerzo de modernización y reforma social de España, y por tanto de Cataluña".
:
També a El País Julián Casanovas fa una defensa de la figura de Joan Peiró, ministre anarquista i mataroní, arraconat per la CNT quan el sindicat va radicalitzar-se i un personatge a tenir en compte, dins la millor tradició llibertària i social de Catalunya.
:
I per acabar, també d'El País, us recomano l'article de Joan Subirats, que reflexiona a rel de la VIII Jornada sobre Mitjans de Comunicació Audiovisual que es va celebrar dilluns passat al Parlament de Catalunya. ubirats confia molt en le spossibilitats de la política 2.0, que usa la xarxa per incrementar la relació entre els ciutadans i els seus representants i per activar reflexió, projectes i mobilització política. I adverteix dels riscos d'exclusió d'àmplies capes de la població. Crec que -com feien els ateneus obrers a principis del segle XX- hauríem de fer un esforç tots pelgats per a l'alfabetització digital del conjunt de la població.
:

dijous, d’octubre 23, 2008

Amb el pitjor

:
Muchos con una inteligencia rica y sutil, con un juicio riguroso, estudiosos y de cultura amena se pierden cuando tienen que elegir. Siempre se casan con lo peor.
:
Baltasar Gracián, El arte de la prudencia (af. 51); Ed. Temas de Hoy, Madrid 1996, p. 30.
Il·lustració: Rembrandt, 'Samsó cegat pels filisteus' (1636), Städelsches Kunstinstitut und Städtische Galerie (Frankfurt) , ara exposat al Museu del Prado temporalment.
:

dimecres, d’octubre 22, 2008

Visca la imperfecció

[No hi ha compromís] "sense certa resolució per defensar una causa imperfecta, ja que no podem elegir entre principis i ideologies abstractes sinó entre forces i moviments reals que, des del passat i des del present, condueixen a l'àmbit de les possibilitats de futur".
:
Il·lustració: Soledad Sevilla, Apóstoles menores II (2008).
:

dimarts, d’octubre 21, 2008

La llum que enfosqueix

Fa dies que volia recomanar-vos un article que vaig llegir de Félix de Azúa a El País (12.10.2008) que il·lustra molt clarament quin és el procés per al qual l'art (i el món) es modernitza. Fa quatre anys recordo que en un altre article ja posava una contradicció similar entre la il·lustració i el romanticisme. A través de l'entrada de la llum als temples (quina bona metàfora), les coses comencen a semblar més fosques. "Los templos góticos", diu, "crecieron en menos de cien años como leves jaulas de vidrio por cuyas vidrieras entraba en haces la luz solar teñida de azul, rojo y amarillo. El interior del templo sufrió una enorme sacudida y los rayos tintados fueron expulsando geniecillos, demonios y otras potencias mágicas que aún tenían sus nidos en las covachas y hornacinas."
:
Recull la idea que els cultes cristians recullen cultes pagans. "Aquellos duendes y demonios habían resistido la persecución cristiana acomodados a las estatuas de los santos locales, de las vírgenes salutíferas, de los mártires de nombre ignoto, como San Protasio, en cuyas vísceras se ocultaba Pólux".
:
L'entrada de llum a les catedrals, doncs, és vista com la voluntat de fer present a Veritat. "La Verdad, pensaba Suger, ha de ser visible, sin opacidades, clara, pura luminosidad, la Verdad quiere ante todo ver y verlo todo. Con esta ofuscación solar comenzó el inevitable camino hacia las luces. Hasta entonces, en el interior de las ermitas heladas entre glaciares, en las abadías de la sierra alpina o en los monasterios festoneados por la viña, apenas había nada para ver. O mejor dicho, estaba todo por ver".
:
De manera que irromp el gòtic que portarà al Reneixement: "Entonces los templos comenzaron a crecer en altura y su interior se vio animado por el fulgor de los topacios, de los rubíes, de las esmeraldas, de las turquesas, el bordado en oro de las capas pluviales, los báculos preciosos, las ricas mitras, el terciopelo de los príncipes y el acero bruñido de los condestables. El pueblo, que había acudido al templo durante mil años buscando la vieja magia pagana acogida al vientre de una Santa María o sobre los hombros de un San Cristóbal, ya no tuvo mirada más que para aquella mundana grandeza, aquella visión de la eficacia unida a la razón, la fuerza y la verdad. "
:
"Aún faltaba lo peor", segueix. "A la iniquidad de cambiar antiquísimos y poderosos demonios por febles santos, y la intimidad absorta del mortal por los espectáculos sociales, hubo de unirse la destrucción final del lugar mismo de la magia pagana, el templo (aquella madriguera de los mortales en la tierra oscura), que sería sustituido por una gramática visual abstracta y traslaticia".
:
I conclou així:
:
A partir de ese momento (momento inicuo que da comienzo a lo que llamamos "la era moderna") los humanos iban a tratar de vivir en el hueco de una gramática calculada, segura, constatable e independiente del lugar, como arrancada de la tierra y suspendida en el aire. La construcción ahora podía ser de piedra y madera, pero también de vidrio, de titanio, de plástico, de papel, de acero o de tela. Siendo lo esencial la forma teórica, el material con que se construya carece de importancia y los gramáticos serán quienes decidan cuándo una puerta, un arco, una ventana o una cubierta es aceptable o no lo es.
:
En unos años atroces, los de la Italia del siglo XV, se arrancará de la tierra una abstracción llamada "espacio". Brunelleschi levantará una cúpula que niega la gravedad y es pura teoría visible. De Alberti a Piero aparece completa la integridad de un espacio perfecto y perspectivo, sin relación con la densidad terrestre, liberado de la materia y la decadencia, extirpado de la vida mortal, lanzado a la eternidad que habían inaugurado las cabezas de caballo en la cueva paleolítica de Chauvet. Ahora ya podíamos fabricar casas en serie y adosados.
:
Fotos: Detall del retaule de Sant Bertomeu, del segle XV, procedent de Santa Eulàlia de Cruïlles, al Museu d'Art de Girona. "Construint una catedral", Jean Fouquet, s. XV. Cúpula de Filippo Brunelleschi a Santa Maria del Fiore, Florència, s. XV (www.alookthroughlens.com).
:

dilluns, d’octubre 20, 2008

De Congrés

Hem estat, divendres i dissabte passat, celebrant el V Congrés del PSC del Maresme. Les resolucions aprovades signifiquen una aposta molt decidida per avançar en les qúestions estratègiques de la comarca: la seva mobilitat (per retenir inversió i talent), la seva competitivitat, el seu model de cohesió social... i per fer més fort el paper del Partit com a eina de canvis socials. Ben aviat penjarem les resolucions al web del PSC del Maresme.
:
També s'ha elegit una nova direcció encapçalada de nou per Santi Fontbona, que ha vist com la majoria dels companys i comepanyes l'esperonaven a seguir amb el mateix ritme de treball i d'intensitat. Amb ell hi treballaran els mataronins Manuel Mas (Política Institucional), Consol Prados (Oficina Parlamentària), Alícia Romero (Activ. Econòmica i Treball), Ivan Pera (Comunicació) i Ana Barrera (Formació i Gent Jove). aquesta darrera, amb bloc nou i recent elegida Primera Secretària de la JSC del Maresme. Felicitats.
:
Més fotos del Congrés a l'àlbum del Facebook. Més informació i fotos al web del PSC del Maresme.
Notícies:
:

diumenge, d’octubre 19, 2008

La xarxa és com el federalisme

Us recomano que llegiu la intervenció de Miquel Iceta en un debat amb Josu Jon Imaz durant el curs "Sociedad Red. Cambios sociales, organizaciones y ciudadanos", organitzat conjuntament per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i el centre Ernest Lluch fa uns dies.
:
Iceta considera que "la xarxa ha d´aspirar a compartir els mateixos valors defensats pel federalisme" ja que tant el federalisme com Internet busquen "la màxima llibertat individual cercant, a través de l'acord i la cooperació, la consecució d'una fraternitat universal". Creu que aquesta etapa d'internet, la de la política 2.0 entre altres coses, hauria d'allunyar els partits "de considerar la xarxa com un nou espai a colonitzar" i empènyer-los a "convèncer, a seduir, a mobilitzar, a promoure la participació i els acords transversals en un entorn més incert".
:

dissabte, d’octubre 18, 2008

Simplement Gordon.

:
Fa dies que us volia parlar de l'article de Paul Krugman, recent Premi Nobel d'Economia, que va publicar dimarts passat El País. Es pregunta si Gordon Brown ha salvat el sistema financer mundial, encara que reconeix que la pregunta és prematura. "Lo que sí sabemos, sin embargo", diu, "es que Brown y Alistair Darling, ministro de Hacienda, han definido el carácter de la iniciativa de rescate mundial, y que otros países ricos intentan ponerse a su nivel". Mireu com segueix:
:

El Gobierno británico ha ido a la raíz del problema con gran velocidad. (...) El Gobierno de Brown se ha mostrado dispuesto a pensar con lucidez respecto a la crisis financiera, y a actuar con rapidez una vez que ha llegado a una conclusión. (...)
:
¿Cuál es la naturaleza de la crisis? Los detalles pueden ser enloquecedoramente complejos, pero los elementos fundamentales son bastante simples. El pinchazo de la burbuja inmobiliaria ha causado grandes pérdidas a cualquiera que comprase activos hipotecarios; estas pérdidas han dejado a muchas instituciones financieras demasiado endeudadas y con demasiado poco capital para proporcionar el crédito que la economía necesita; las instituciones financieras en apuros han intentado pagar sus deudas y aumentar su capital vendiendo activos, pero esto ha hundido el precio de dichos activos, con lo cual su capital se ha visto todavía más reducido.
:
(...) Lo natural es afrontar el problema de la falta de capital financiero haciendo que el Estado proporcione a las instituciones financieras más capital a cambio de una parte de su propiedad, una solución adoptada en muchas crisis financieras anteriores.
:
(...) El Gobierno británico ha ido directamente a la raíz del problema, y ha actuado con asombrosa velocidad para solucionarlo. El miércoles, miembros del Gobierno de Brown anunciaban un plan para efectuar grandes inyecciones de capital social en los bancos británicos, respaldadas por garantías de deuda bancaria que deberían poner de nuevo en marcha el préstamo interbancario, una parte crucial del mecanismo financiero. (...) En una cumbre europea especial celebrada el domingo, las principales economías de la Europa continental se declaraban de hecho dispuestas a seguir el ejemplo británico, inyectando cientos de miles de millones de euros en los bancos y garantizando al mismo tiempo sus deudas.(...)
:
Como ya he dicho, todavía no sabemos si esas medidas funcionarán. Pero en última instancia, la política se mueve por fin guiada por una visión clara de qué debe hacerse. (...)
:

divendres, d’octubre 17, 2008

CiU contra tothom

Ja hi som. després d'una etapa marcada de bons i forts consensos, no sé massa si l'estratègia (?) de CiU a Mataró o la necessitat de fer mèrits d'algun novell els porta a confondre fer d'oposició al govern a fer-la de la ciutat. I on tot s'hi val, de nou. Ara l'han agafat amb els pobres Armats de Mataró, una institució declarada patrimoni de la ciutat que va obtenir un ajut per poder fer el viatge de visita a Roma on van ser rebuts pel Papa Benet XVI. Vinga, tot s'hi val en les sospites. Tant és si el regidor és d'Unió (ai que el renyaran) o que potser un advocat laïcista que passeja sants amb el líder de CiU els assessori entre pas i pas (o xiclet i xiclet) en aquesta romàntica aventura anticlerical, com quan era un jove estalinista. Res.
:
Per cert, en aquesta cursa de despropòsits ara s'hi apunta el PP, que s'inventa una ocultació i tot (si és tan oculta com és que sabem exactament com és i quant puja i tot això?). El que dic, que amb aquests del PP gairebé prefereixo el tridentisme que l'ocultisme mojedista.
:
Òbviament, el regidor de Presidència, el meu company Carlos Fernàndez, ja ha sortit a defensar la legalitat d'aquesta aportació. Però és igual. Visca la pepa. Espero que després no cometin la hipocresia de dir que 'el món de la política està molt desprestigiat i hem de fer alguna cosa'... Per cert, el mateix regidor va haver de sentir del portaveu de CiU, en un debat a Mataró Ràdio (que s'emet dilluns), que els periodistes d'aquest mitjà i d'algun altre acudeixen a les visites que la ciutat ha fet per a la seva promoció (Londres, Créteil, Roma) per fer propaganda al govern. Vaja, ara toca acollonir periodistes.
:
Mira que són macos quan fan política, que és pel que els deu haver votat la gent, enlloc de fer aquesta pantomima. Però ja hi som, i la cabra tira al monte. Montcabré?
:
Foto: Desfilada dels Armats a Roma, fa unes setmanes. Autor: Pedro Catena.
:

dijous, d’octubre 16, 2008

Pep Andreu i els bons polítics

Transcric íntegra la columna del periodista mataroní Pep Andreu publicada aquest dimarts passat a El Punt, i que elogia el consens mataroní en matèria de polítiques d'immigració.
:

Els polítics estan tan devaluats –només cotitzen a l'alça els seus clons humorístics de Polònia–, que em satisfà explicar que els de casa meva treuen nota alta. És segur que en molts municipis d'aquest país hi ha alcaldes i regidors que treballen honestament pel bé de les seves comunitats. Estic convençut que són majoria arreu. Però, avui, els parlaré dels que conec millor, dels que tinc més a prop. En l'últim ple municipal celebrat a Mataró, les senyores i els senyors regidors van demostrar que tothom es pot posar d'acord si és per una bona causa, independentment del seu color polític. Sobre la taula hi havia un tema tan delicat com el de la immigració, sovint arma d'atac entre ideologies diferents. De sempre, a Mataró existeix un ampli consens sobre aquest punt. I en el ple es va tornar a demostrar. Tots els partits –PSC, CiU, PP, ERC, ICV i CUP– van votar a favor d'un pacte sobre polítiques d'immigració, que preveu desenvolupar tot un seguit d'actuacions per garantir els drets democràtics, la igualtat d'oportunitats, la cohesió social i la convivència entre vells mataronins i nouvinguts. Els polítics s'han hagut d'esforçar per arribar al consens, aparcant reticències pel camí i acceptant criteris provinents de sensibilitats diverses. Aquí no hi ha hagut espai per a la perplexitat. El 15% de la població mataronina prové de la nova immigració. I els polítics locals han volgut deixar clar que amb aquest tema no s'hi fa broma.

:

dimecres, d’octubre 15, 2008

'Nada te turbe'


:
Nada te turbe;
nada te espante;
todo se pasa;
Dios no se muda,
la paciencia
todo lo alcanza.
Quien a Dios tiene,
nada le falta.
Sólo Dios basta
.
:
Santa Teresa de Jesús (1515-1582)
Vídeo: Nada te turbe, vídeoclip de Mina sobre el film Teresa, el cuerpo de Cristo, de Ray Loriga (2006)
:

dimarts, d’octubre 14, 2008

El Rengle avança

:
Dissabte al matí vaig fer una visita amb una colleta de persones convidades per la sectorial d'Economia del PSC de Mataró a les obres del Rengle, el sector que, entre la Laia l'Arquera i la Meroil, sota el polígon del Pla d'En Boet i davant del mar, s'està aixecant a la ciutat, contra viento y marea.
:
Vaig començar fent una breu explicació de quina era la raó per haver intervingut en aquell sector. És a dir, després de les primeres prioritats dels ajuntaments democràtics, ara havíem de tenir-ne de noves. És a dir, després de fer possible la unitat dels barris (Via Europa, Camí de la Serra, etc...) i promoure que en tots i cadascun d'ells s'hi viqui en termes homogenis de benestar (objectiu encara vigent), i després de fer possible el mateniment de l'activitat productiva (creació de més d'un milió de metres quadrats de zona industrial), ara els temps ens porten a nous reptes.
:
I més ara que vénen mal dades. D'una banda, ens vénen problemes nous: l'accés dels joves a l'habitatge digne (i a Mataró!), el manteniment de la cohesió dels barris després del sacceig immigratori i, finalment, el posicionament de la ciutat en l'economia actual. Aquest darrer aspecte requereix innovació quan als continguts, barreja d'usos quant a la qualificació urbanística i una voluntat instuitucional de ferro per porar-ho endavant.
:
Per això el buc insígnia és el projecte TecnoCampus (TCM), amb uns 60 milions d'euros d'iversió i que pot suposar la creació de 2.000 llocs de treball gràcies a la combinació entre la universitat, l'empresa i tots els grisos d'enmig (innovació, investigació, serveis complementaris, creativitat...). Vam continuar veient l'edifici d'empreses que promou l'empresa municipal PUMSA, amb uns 20 milions d'euros d'inversió. Després, l'hotel i altres serveis. I una bona part de terreny on s'hi ubicaran habitatges (boan part d'ells protegits), equipaments, més empreses... etc.
:
I tot això emmarcat en un procés de reforma del front de mar que incorpori aquest atractiu, aquest bé natural, al projecte de modernització dela ciutat: des del Cafè Nou a la Ronda Barceló (que avui hem aprovat un pas més perquè s'afermi el seu desenvolupament), des del Port a la Porta Laietana (antiga Iveco), amb qualitat, sòl productiu per treballar i espai per viure i convirue.
:
Fotos: Quico Melero i infografia de TotMataro.cat.
:

dilluns, d’octubre 13, 2008

L'home objecte

:
Vegeu aquestes dues fotos. Una sortia dissabte al suplement cultural d'El País i l'altra ahir a El Punt. En ambdues no m'interessa tant el tractament de la figura masculina, una mena de ridiculització de l'Adonis i l'ideal clàssic de bellesa (i l'antropocentrisme de les Llums), sinó la contundent reacció de les dones que s'ho miren. L'una, seriosa, adreça la seva dura mirada al centre del sexe repintat d'aquest David impossible, desafiant i conscient del canvi de rols. Dura, la mirada, ja veieu. Res més. L'altra, divertida, contempla com podem trobar nous usos als homes fent-los servir de penjador. Com si per les dones els homes ja no fossin més que l'objecte al qual elles han estat reduïdes des de sempre.
:
Crec que el canvi de rols en l'ús de la imatge nua del cos humà i la seva banalització, lluny d'aprofitar-se per esdevenir una crítica a la superficialitat (epidèrmica) del tractament de les persones com a carn humana, expressa molt més sobre com ens veiem els humans, avui (en això consisteix el nu, en l'art). Almenys, la carn humana quan se'ns presenta i actua esdevé subjecte. A així ho pensaven els que en descobriren les seves possibilitats en situar els éssers humans al centre del món. Ara, amb el descentrament, sembla com si la figura que en resta fos el buit del guix repintat o un espectacle frívol. Les restes del naufragi de la humanitat, o de l'humanisme. I es tractava, de fet, de trobar la bellesa als marges, no de ridiculitzar-ne el centre.
:
Fotos: Exposició de Hans-Peter Feldmann, a la Galeria ProjecteSD, Barcelona (Carme Secanella); imatge del Saló del Sexe en Català, a Manresa, l'any passat (O. Duran).
:

diumenge, d’octubre 12, 2008

Visca Espanya

:
Avui que és 12 d'octubre i la majoria de gent celebra sense donar-hi excessiva importància (alguns, massa... no poden viure sense l'Espanya unitarista) la festa d'Espanya, ha coincidit amb la lectura que he fet d'un magnífic article del professor i periodista Carles Castro a Claves de Razón Práctica (núm, 186, oct. 2008, pp. 26-32), segons el qual ara -electoralment parlant- és el millor moment per afrontar canvis en la configuració territorial d'Espanya per fer-la més flexible i diversa... i que aquest és el millor camí per rebaixar les expecatives sobiranistes d'alguns dels seus territoris. Vegeu què diu (destaco només algun fragment):
:
Lo curioso del caso es que los balances electorales que se desprenden de las experiencias de polarización identitaria con vascos y catalanes son bastante disuasorios. La bandera de la unitormidad como receta (en forma de soberanía monocorde y de más España de matriz castellana) ha ofrecido un saldo electoral esquivo: un récord de voto nacionalista en Euskadi en 2001 -por encima del 41% del censo- y casi 700.000 sufragios para los independentistas de Esquerra Republicana, en 2004 (es decir, cerca de medio millón de papeletas más que en los comicios ameriores). Seguramente, nadie ha cotribuido tanto como Aznar a que la reforma del Estatut formara parte de la agenda política catalana. (...)
:
La fórmula es más sencilla de lo que sugieren las resistencias que suscita. Integrar honestamente la diversidad sólo puede significar hacerla propia; es decir, españolizarla en el sentido más amplio de la palabra. No basta con afirmar que Cataluña es España como si se tratara de una propiedad inmobiliaria. Lo que hace falta es proclamar a través de los hechos institucionales y culturales que España es también Cataluña, Euskadi o Galicia. Yeso supone, por ejemplo, considerar de forma inequívoca que los idiomas propios de esos territorios son también idiomas españoles que proteger, ya que cuando se pronuncian palabras en esas lenguas se están expresando también en una lengua española. Y lo mismo cabría decir de los símbolos, incluso hasta hacerlos intercambiables como representación de la españolidad.
:
En definitiva, se trataría de aceptar que no hay una única fórmula de ser o sentirse español.
(...) Se trata de enriquecer la identidad española y de darle un contenido incluyente, para hacerla más sólida y tangible en todos los territorios de España.
:
(...) Y la respuesta resulta en ocasiones de una sencillez conmovedora: "Cataluña es una nación, si bien una nación española" [cita de Salvador de Madariaga citat aquí].
:
(...) Suiza tiene cuatro idiomas nacionales y ni una sola formación separatista relevante.
:
(...) Pero se trataría, además, de que la retóríca grandilocuente sobre la unidad indivisible e indisoluble de España no ocultara la falta de seguridad y de confianza que afecta en realidad y de forma crónica a algunos sectores amantes de la soflama patriótica.
:
(...) Nadie se lanza alegremente al vértigo de la separación cuando se encuentra cómodo en un marco territorial flexible, respetuoso y acogedor.
:
(...) Por supuesto, es legítimo establecer las garantías necesarias para que ninguna identidad se sienta des protegida o acosada. Y también para asegurar el conocimiento de la lengua común. Pero nunca a costa de dividir o separar a los españoles (y mucho menos a y los niños, sean catalanes, gallegos o andaluces) en clanes y tribus. El principio del fin a de un país comienza cuando sus ciudadanos se ven obligados a vivir de espaldas en un mismo territorio. Y eso es lo que ocurre cuando se entra en una pugna de experimentos de ingeniería identitaria. Evitado debe ser el único norte de los verdaderos patriotas. Ellos saben que unir no significa imponer un modelo único sino conciliar racionalmente la diversidad territorial. (...)
:

dissabte, d’octubre 11, 2008

Tres imatges i +

Saül Gordillo va ser un dels guardonats dels Premis Blocs Catalunya, una interessant iniciativa de l'Associació STIC.CAT. El premi, merescudíssim, donat que en Saül és potser el més gran activista de bloc del país, i ho fa molt bé. Avui, a més, atorgaven els premis als blocs del Maresme, a càrrec de DiariMaresme.com. Per molts anys, Saül. I no defalleixis, al darrere teu n'hi anem molts.
:
Presentem el llibre de Santi Ortego, en l'aniversari del seu traspàs, i ho fem a la Biblioteca que porta el seu nom a l'Escola Universitària Politècnica de Mataró, que té aquest magnífic rètol a l'entrada. Només això ja emociona. La presentació i després el sopar ens van donar moltes més emocions. I moltes ganes de ser com era. (Vegeu recull gràfic de més avall).
:
Llegint el suplement de viatges d'El País em trobo amb un reportatge sobre el Mont Nemrut, a Turquia, que vaig visitar fa divuit anys i que em va impressionar. És molt a prop de Síria i, la veritat, no hi vaig trobar gairebé cap turista. No sé si la cosa ha canviat gaire, però no podeu anar a Turquia i deixar d'anar-hi. És bellíssim. De moment, llegiu-lo.
:
Homenatge a Ortego: Recull gràfic
:


:

Més fotos aquí:

Vídeo: Jaume Álvarez / Fotos: Quico Melero.
:

divendres, d’octubre 10, 2008

La política discreta *

Fa pocs anys em va agradar molt una idea de Francesc Torralba sobre l'actitud davant la mort. Ens hi posem, deia, com ho fem davant la vida, de fet: amb por, amb humilitat, amb desesperació, amb esperança, amb buidor, amb estrés, amb calma, ajornant les coses, enfrontant-nos-hi... I recomanava viure com si fos avui el darrer dia de la nostra vida. Pensava això quan em van comunicar, un dia del mes de setembre que jo era fora del país, que s’havia mort en Santi Ortego. La consciència de la mort, del Límit (final, finalitat, frontera, espai, temps...), i no pas la seva absència, l'havia convertit en un veritable exemple de com hauríem de viure, crec. Fa anys que sabia les altíssimes possibilitats de no superar la seva malaltia, ho sabia i ho deia sense embuts. I es disposava a viure com si fos el darrer dia de la seva vida. Cada dia.Ho feia en el terreny de la docència, a l'alberg del projecte que havia bastit amb altres bons professionals, l’Escola Universitària Politècnica de Mataró. A la família, a la seva magnífica família. A les responsabilitats que havia anat adquirint en les seves hores lliures, bé opinant en una tertúlia mensual a la televisió local, bé participant activament en el disseny dels serveis educatius municipals, on representava el PSC als òrgans on es decideix això.En aquest llibret em permeto de fer una breu avaluació des del punt de vista del seu vessant polític, que és el que conec més. En Santi havia estat sempre proper als socialistes i als projectes de la recuperació democràtica a l’Ajuntament, especialment al de l’Escola. Va ser cap el 1995, potser una mica abans, que el compromís d’en Santi va ser molt més explícit. Un bon grup de persones pertanyents al que se’n diu la ’societat civil’, i una bona colla de professionals, va decidir mostrar el seu suport a la candidatura de Manuel Mas a l’Alcaldia. Molts d’ells van incorporar-se de ple al projecte socialista, més tard. Però el que vull destacar és –especialment- el moment en què va produir-se aquest moviment. D’una banda, el PSC, quinze anys després d’haver guanyat les primeres eleccions municipals, era conscient que havia d’obrir-se a nous sectors, que havia d’incorporar el dinamisme reformador que hi havia en molts llocs de la ciutat, que no ens ho podem fer tots sols i que els lligams d’un partit amb la societat que vol representar han de ser molts més i més diversos. De l’altra, la situació general dels socialistes no era la més adequada: una conflictivitat política contínua a nivell espanyol (eren els darrers anys del Govern González) i un difícil Congrés del PSC a Sitges, amb una certa desorientació –doncs- sobre cap on calia anar, no ajudaven gaire. El pas, doncs, que ferne aquells homes i dones era un pas simbòlic de suport que anava molt més enllà d’estampar una firma. Van ser molt actius i crec que van assolir molt bé els objectius que volíem. He de dir que el veritable estrateg de tot això fou l’aleshores Primer Secretari, Remigi Herrero, que va saber fer molt bé aquesta feina que els altres hem volgut aprendre com hem pogut.

A partir d’aquí, deia, en santi es va vincular més al PSC. Us puc dir, sincerament, que la seva fou una aportació valuosíssima. No tan sols pel que defensava amb encert a l'Institut Municipal d'Educació, sinó, especialment, perquè en Santi ens ha ajudat a definir i concretar millor les ambicions de canvi que un partit com el nostre té com a prioritats. Col·laborant activament en el Programa Electoral, part del qual té la seva autoria almenys en les dues darreres conteses. Coordinant el grup dins el PSC de Mataró que tracta les polítiques educatives. I assessorant-nos, als responsables polítics i institucionals, sobre una multitud d'aspectes, no tan sols educatius o tecnològics. Molts des encerts que hem tingut, segur, són gràcies a una idea o proposta seva. I alguns desencerts els hem d'atribuir a les que no hem tingut en compte, segur. Era un savi. No apareixerà en massa fotos (la política no són les fotos, desenganyeu-vos), però és l'autor de molts avenços que s'han fet i alguns que són per venir.

Els projectes col·lectius, i el dels socialistes n'és un, són això: el que pensem, el que creiem, només és possible si ens ajuntem i si ho convertim en un procés. I propostes factibles, és clar. I especialment si som capaços de saber cap on va el món, quins problemes estan apareixent però, sobretot, quines oportunitats s'hi amaguen. En Santi feia exactament això, trobar-les: Al costat de cada aspecte que no li agradava, o alguna inquietud que li comentaves, et venia amb una proposta, sempre raonablíssima i d'una lògica tremenda (també sabia que es camina passet a passet). La proposta l'havia comptat i recomptat, contrastat, analitzat, estudiat... i te la regalava amb un somriure.
:
Posaré alguns exemples que em vénen al cap. La destresa en què l’Ajuntament ha actuat en la planificació dels equipaments escolars, que no fou aprofitada fns el canvi de Govern a la Generalitat, es deu en bona part a la seva desinteresada aportació en forma d’estudis, prospectiva i idees. I insistència. Els passos més decidits i ferms en el projecte TecnoCampus, les concrecions més adequades, han estat també en bona part fruit de les reflexions i els exemples que en santi posava damunt la taula. I l’adopció de mètodes més moderns en la tecnologia comunicativa del PSC de Mataró (el web, el correu electrònic, etc…), que hem estat pioners arreu del país, té també en Santi Ortego moltes hores de parlar-ne, de donar-nos ganes i idees, de fer-nos veure el que no vèiem a priori. Són alguns exemples i n’hi ha molts més.

A nivell personal vull aprotar dues reflexions més, i callo. Una, que sempre estava pendent del que creia que t’interessava. A vegades m’enviava un estudi sobre tal o qual cosa que havia notat sobre el meu interès al respecte. I sempre encertava. Dues, que malgrat la seva posició anys llum de la nostra –meva- respecte a la seva capacitat i saviesa, fins i tot malgrat la distància que sempre imposen els catedràtics del que sigui, m’al·lucinava com era capaç de parlar de tu a tu, de restar obert al que li puguessin dir persones amb molta menys capacitat que la seva i admirar-se’n. Això també és política, sí senyor.I aquest és el record que ens deixa, i la buidor que ens resta. Omplir-la fent exactament el que ell feia és el repte dels qui quedem, dels qui voldríem ser com ell davant les adversitats, dels qui ens disposem a viure avui com si fos el darrer dia de la nostra vida.
:
* Escrit que he fet com a Primer Secretari del PSC de Mataró en un llibre-homenatge que hem presentat avui en record de Santi Ortego. (Una versió reduïda va publicar-se a capgros.com el 25 de setembre de 2007)
:

dijous, d’octubre 09, 2008

Àfrica

:
Avui només tinc temps per recomanar-vos que llegiu aquest article (aquí) de John Carlin, publicat dimarts a El País, en el que explica la lenta però esperançadora fase de creixement econòmic que viuen els països africans en aquests darrers anys, amb la confluència de les innovacions tecnològiques (el miracle del mòbil ha reduït distàncies i temps en economies quasi de subsitència), necessitats de recursos naturals, més estabilitat política, fluxes d'excedents xinesos i retorn de 'cervells'. Ojo al dato.
:
Foto: Marcel·lí Sàenz.
:

dimecres, d’octubre 08, 2008

Sense cap brida

- Si tu escrius la veritat,
deien a l’amiga un dia,
viuràs amb pena i turment,
moriràs amb ignomínia.

-De tal manera ho entenc,
així ella responia,
que si opto per callar
o per escampar mentides,
seré servida per tots,
escriuré sense cap brida
i em lloarà l’enemic
de l’Estimat de ma vida.
:
Carles Torner, "Perla", de La Núvia d'Europa (tret del bloc), dedicat a Anna Politkòvskaia.
:

dimarts, d’octubre 07, 2008

Curts amb fons

Avui s'ha presentat a Barcelona, amb la presència del Cardenal Lluís Martínez Sistach i dels autors, Mar Galceran, Francesc Grané i Anna Marc, el llibre “Curts amb Fons: Treballar en valors a partir del cinema i la televisió” -editat en català i castellà- un conjunt de guies didàctiques amb orientacions per a famílies, ESO i Batxillerat per treballar valors a partir dels curtmetratges guanyadors de la primera edició del concurs “Curts amb Fons”. El llibre, que inclou un DVD amb els curts guanyadors d'aquest certamen que promouen diverses entitats cristianes i laiques.
:
L'obra s'estructura a partir de les guies didàctiques centrades en els 4 curtmetratges que s'inclouen al DVD per treballar els valors entorn de la solidaritat, la cooperació, la realitat juvenil i els valors espirituals. L'últim capítol inclou una guia pràctica per aprendre a gravar un vídeo a l'escola. L'edició inclou un DVD amb els 4 curtmetratges guanyadors de la primera edició del concurs, entre els quals hi ha “El hombre feliz” de Isabel Lucina Gil, que va guanyar també el Goya el 2007 .
:
També s'hi ha presentat la segona edició de “Curts amb Fons”, un concurs cinematogràfic entorn de la solidaritat, la cooperació al desenvolupament, la realitat dels joves i els valors espirituals. En un món on les prrincipals referències culturals ens vénen de la mà del cinema i de la televisió (o dels mitjans que emeten ficció, ja em perdo...), sens dubte és una bona notícia.
:

dilluns, d’octubre 06, 2008

Les maternitats de Rovira *

:
Dins el programa de Cooperació Internacional de l'Obra Social de La Caixa, CaixaForum exposa una sèrie de treballs del fotoperiodista de La Vanguardia Bru Rovira el tema central dels quals és la maternitat. Com una declaració d'amor a les mares des de la perpectiva del fill, a més de la de repòrter, l'exposició inclou una sèrie d'elements per reflexionar, contextualitzar els treballs i endinsar-se una mica més a realitats molt dures i llunyanes a través de la universal experiència de la maternitat.

La primera idea que ens ve al cap és aquesta: donat que la maternitat és una experiència universal, hi ha constants icòniques que es repeteixen arreu del món o hi ha diferències substancials? Malgrat que no es tracta de cap estudi ni hi ha prou material per determinar-ho, certament, prevalen les constants icòniques en la representació de la maternitat, que Bru Rovira sap captar magistralment, més enllà de la seva teòrica feina de prendre testimoni dels fets. Al món catòlic, especialment el meridional, té molt presents aquests elements a través de la figura de Maria. Com en les represnetacions més habituals, Rovira juga amb la mirada (entre ells o fora d'ells), amb el gest de relació i transmissió (tacte, petó, abraçada), amb la figura que juga entre la dualitat i la unicitat i, com no, en explorar les possibilitats d'individualització que representa la figura de l'infant.

I la segona idea té a veure amb el tema, òbviament, i amb l'efecte que genera entre el visitant, de notable benestar. Unir contextos duríssims (de fam, guerra, vexacions o presó) amb la tendresa davant la vida generada, davant la bellesa de la vida concreta, és una bona metàfora del que cal en aquest món que se'ns presenta sovint com un infern, com un lloc on l'últim que cal són els infants. Que fins i tot quan no valem res, quan la nostra dignitat ha estat manllevada del tot i som més al país dels morts que dels vius, el do de la vida regenera la teva, regenera el món i el capgira inexplicablement. No és estrany, doncs, que el Déu dels cristians s'encarnés en un infant. I que la seva icona unida a la mare, des de l'inici a la creu, sigui llegada al llarg dels segles com a símbol del món que val la pena de viure.
* article publicat a la revista Valors (setembre 2008)
L'exposició "Maternitats" amb fotografies de Bru Rovira es pot veure fins el proper 12 d'octubre a CaixaForum (Av. Marquès de Comillas, 6-8. Barcelona).
Fotos: Bru Rovira i Joan Sànchez.
:

diumenge, d’octubre 05, 2008

La crisi és una oportunitat

Dimecres passat, a la mateixa plana de La Vanguardia, Salvador Cardús i Màrius Carol apuntaven tots dos en sengles articles la necessitat d'afinar bé la informació i les anàlisis de la crisi entre d'altres coses per mirar de sortir-nos-en a través de les oportunitats que genera. Vegem-ne algunes frases:
:
Salvador Cardús
:
La actual crisis económica -que tiene también mucho de política- no parece que haya encontrado preparadas a las instituciones mejor informadas y asesoradas, sean públicas o privadas. (...)
:
Esta crisis económica que algunos no tienen reparo en comparar con la de 1929, particularmente en su gravedad, creo que tiene una nueva dimensión que la hace completamente distinta de la anterior. Se trata del papel que desempeña la información. (...) La información, y también aquello que va estrechamente asociado a estas tres propiedades: la cantidad de desinformación, de ruido o, si se quiere, de confusión (...).
:
Por supuesto que no estoy pensando que se deba ocultar información. Me refiero, en primer lugar, a la necesidad de una cierta contención en los excesos catastrofistas que, en todo caso, deberían estar compensados con aquellas opiniones menos llamativas pero que delimitan mejor el alcance de lo sucedido y lo por acontecer. En segundo lugar, es importante que la información señale con precisión a los responsables de la crisis. ¿Todo el mundo actuó con insensatez?¿No podemos fiarnos de nadie ni de ninguna institución? (...)
:
Creo muy conveniente que se contribuya a dar algunas indicaciones sobre cómo sobrevivir a la crisis pero, sobre todo, que se nos explique en qué sentido puede ser provechosa. La crisis se llevará por delante a algunos inocentes, seguro, pero también depurará a muchos irresponsables. (...) ¿Hay algo que aprender de la crisis'actual? Estoy ansioso de poder leer no sólo a pájaros de mal agüero -dicho sea con todo el respeto-, sino también a los que puedan introducimos a lo que podría ser un decálogo de buenas prácticas económicas.
:
En definitiva, la pregunta es: ¿no sería más inteligente empezar, lo antes posible, a considerar la actual crisis económica como una gran oportunidad para orientar racionalmente mejor nuestro futuro?
:
Salvador Cardús, "La crisis, una oportunidad", La Vanguardia, 1.10.2008
:
Màrius Carol
:
Edgard N. Luttwak, experto del Centro de Estudios Estratégicos e Internacionales de Washington, ha publicado en Vanguardia Dossier un artículo titulado El futuro de Estados Unidos, que echa por tierra esta visiónpesimista sobre Occidente, y excesivamente optimista de Oriente. Y como el personal anda un tanto deslumbrado por los nuevos ricos del mundo y demasiado escéptico con respecto a los filósofos clásicos, vale la pena leer a Luttwak. Este influyente especialista considera que una China que derrocha, una India que sufre un populismo cada vez más corrupto y una Rusia con una demografía en retroceso y una economía dependiente de las exportaciones de materias primas, difícilmente podrán disputar el liderazgo a Estados Unidos y a Europa, que, a su juicio, seguirán siendo la referencia.
:
(...) Considera que Estados Unidos tiene la ventaja de su estructura política y la Unión Europea no tendrá más remedio que impulsar su gobernación federal. Ello supondrá que los estados miembros dejen de ser el obstaculo a las medIias homogeneizadoras de los burócratas de Bruselas (...). Luttwak está convencido de que estamos a las puertas de un nuevo boom de la economía norteamericana gracias al sector energético. Los estadounidenses no están preocupados por el calentamiento global, sinó por el precio de los combustibles fósiless. Y los métodos energéticamente eficientes que se están aplicando (...) abren una puerta a la esperanza.
:
Màrius Carol, "Margen para el optimismo", a La Vanguardia, 1.10.2008.
:

dissabte, d’octubre 04, 2008

El meu Carrera | Cabré estrena

El meu Carrera
: :
Vaig conèixer Joan Carrera fa força temps, en una trobada de la Jobac, on hi venia a comentar un text evangèlic. Jo, que devia estar més pendent de les noies o de la son -recordo que era un dia al matí- de cop vaig veure'm impressionat per aquest senyor gran (aleshores ja el veia gran) que deostrava una enorme capacitat de desgranar tot el fons del missatge que hi havia rera un text senzill. Després, fou nomenat bisbe auxiliar i més tard li fou encomanat el nostre territori. De manera que l'he vist moltes vegades i també l'he anat seguint. A la tele, per exemple (quan caram veuran els bisbes que s'han d'enfrontar a la tele) o en actes com aquest del PSC de la foto, fa tres anys, del que ja us vaig parlar. destaca l'home del diàleg, aquell que veu l'alè de l'Esperit on altres hi troben l'aire dels problemes, el dels treballadors i els desemparats i el que volia que tota l'Església (no tan sols la progre) s'integrés a la societat democràtica. Aquell home i bisbe que tothom diu que hauria d'haver-n'hi més. I potser fem tard, ell ja hi era i no semblava que se'l fes servir massa, amb tots els respectes. Però és bo que ens emmirallem en aquest savi discret que admirava tothom. Descansi en pau.
:
:
Cabré estrena
:

:
Demà diumenge a la tarda s'estrena una obra de Toni Cabré, Iglú, a Girona, en el marc de la Temporada Alta. L'autor teatral de Mataró veurà representada la seva peça dirigida per un altre mataroní, Moisès Maicas, i co-produït per una empresa mataronina, la cooperativa Arcàdia. Mataronisme a tope. Tant, que me'n vaig a veure-la. La interpreten Xavier Capdet i Jordi Martínez. No són mataronins, però vaja. I podeu veure el vague comentari que vaig fer del text aquí, on ja esperava aquesta estrena. Tot arriba.
:

divendres, d’octubre 03, 2008

La paraula dels bisbes

Un article d'Andreu Ibarz, professor a la URL, al diari El Punt de dilluns passat ens recorda que del proper dia 5 al 26 d'aquest mes es celebrarà a Roma el dotzè sínode dels bisbes, sota el títol La paraula de Déu en la vida i en la missió de l'Església. L'autor enumera alguna de les propostes que podrien tractar-se (tres desafiaments, diu, partint del que es proposa com a tema central) i encara té temps i humor de demanar una 'sorpresa' als representants de les diòcesis, especialment per aprofitar l'oportunitat de la laïcitat positiva, aquesta idea que arrela amb força per al diàleg amb la societat i el pensament modern. Diu (els lincs són meus):
:

En primer lloc, un desafiament de caire cultural. (...) Uns dels aspectes en els quals el catolicisme ha evolucionat més són les perspectives teològiques i culturals sobre la Bíblia. (...). Resulta d'una enorme perplexitat que després d'un aggiornamento, del nombre d'estudis, investigacions, publicacions o centres dedicats a la Sagrada Escriptura... dels recursos esmerçats (traduccions, edicions, suports...), el text continuï sent un gran desconegut per als creients i per als no creients. (...)

En segon lloc, un desafiament de la visibilitat testimonial. Fer referència a la paraula de Déu suposa –en el llenguatge teològic– una íntima vinculació amb Jesucrist (...). És, doncs, provocadora, acompanyant i eficaç. Genera una determinada vocació, crea comunió i demana una missió. (...)

Finalment, un tercer desafiament de perspectiva intercultural. Tota societat, institució o religió té un seguit de codis. (...). Pocs posen en dubte la legitimitat o grandesa del (...) codi [de l'Església]. Però, a hores d'ara, s'espera un codi obert, més entenedor, amb capacitat d'encaix, amb voluntat d'establir ponts i diàleg amb els altres textos sagrats, les altres religions, les cultures, el món, els problemes de tothom...

(...) Efectivament, vivim en un entrellat social on semblaria que té més interès la dieta d'un fantàstic nedador olímpic que els temes de connotació religiosa. (...) Cal agrair, a més, un important grau de transparència. De fet, qualsevol interessat i usuari d'internet pot tenir accés als dos principals textos preparatoris: els Lineamenta (2007), que suposa un primer esborrany del tema i incorpora un ampli qüestionari general relacionat amb els arguments, i l'Instrumentum Laboris, que consisteix en un document bàsic per a la reflexió sinodal i que transcriu les respostes més significatives al qüestionari anterior (...).

Finalment, també és plausible un (...) [altre] escenari: la sorpresa. La sorpresa coherent. En plena efervescència del discurs sobre la laïcitat positiva que reivindica l'aportació cultural, espiritual i religiosa de les confessions en l'àmbit públic, resultaria paradigmàtic que el pròxim sínode fes una passa significativa.

La laïcitat (...) ha de tenir implicacions internes que de manera transversal facin revisar des de les actituds fins al llenguatge eclesial. (...). En conseqüència, amb motiu del sínode, un tractament del tema de la paraula de Déu que no renunciés a les interpel·lacions més enllà de la teologia i que aportés un discurs significatiu per a totes les persones independentment del seu credo o convicció.

:
Foto: Aplec de l'Esperit celebrat a Tarragona. L'eucaristia la presideix l'arquebisbe Jaume Pujol i la concelebren tots els bisbes catalans. Foto: Rosa Boncompte.
: