Quaranta dos

Refer el projecte - 1

Encara és massa d'hora per fer tant les més fines avaluacions sobre el resultat de les Eleccions d'ahir al parlament, un desastre pel PSC i una inapel·lable victòria del nostre rival, CiU, com -sobretot- traçar propostes per refer el projecte del Partit a la Catalunya contemporània, a la qual el PSC respon a vegades de forma excel·ent però a vegades, com veiem, amb dèficits importants. És massa d'hora, dic, i tampoc no seria bo que entréssim en una fase de reducció dels factors que han conduït al resultat. Treball serè i sincer, és el que cal, parar més els pàmpols que mai i, d'entrada, ser fidels a les nostres promeses electorals.

Així, fer d'oposició -com hauem de fer, amb l'exigència i el rigor que ens caracteritza- no ha d'estar renyit en oferir acords en àmbits importants del país, àmbits que ho reclamen i en què podem trobar algunes coincidències amb la nova majoria. I també anar descobrint, o redescobrint millor dit, el "pathos" d'una majoria que -quan vol- confia plenament amb nosaltres i que ara ens ha dit que no. Formulant les nostres propostes, la nostra oferta, al costat mateix dels que volem representar, i activant també les nostres fortaleses (i no tan sols resolent les febleses). Si fem els deures en aquest ordre, en arribar al moment de parlar de les persones per liderar el nou PSC sabrem millor cap on cal liderar-lo. No fa falta (en molts llocs, el procés ha estat invers), però és molt millor des de tots els punts de vista fer-ho així.

Per començar, el nostre Primer Secretari i candidat fa un pas enrere. Per donar espai a l'"energia creativa" (amb paraules de Montilla) que el PSC farà aflorar. De dins i de fora del Partit.

Foto: Danny Caminal.

Els resultats

Aquí podreu anar seguint els resultats electorals amb aquesta aplicació d'El País, que s'aniran actualitzant:



I aquí podeu trobar, també en procés d'escrutini fins el final, els de Mataró.

El Papa, el sexe i els lobbies

Confesso que espero que passin les eleccions i que conclogui algunes lectures per llegir-me el nou llibre-entrevista que Pter Seewald fa a Benet XVI, que publica Herder a Espanya i que ha fet parlar tant per una veladíssima excepció doctrinal sobre l'ús del preservatiu en el cas de l'exercici de la prostitució. Sense desmerèixer la importància del fet, i tenint en compte -siguem sincers- que els catòlics som els primers en fer cas omís a la casuística sexual de la doctrina vaticana (vegeu què en diu Jordi Llisterri), hi ha alguns aspectes més dels que han avançat els mitjans de comunicació, així d'esquitllada, que m'han cridat força l'atenció.

Moral sexual

Un d'ells també sobre moral sexual (el morbo ens hi fa caure sempre). El Papa recomanaria als capellans homosexuals que no "practicar activament" aquesta tendència. El primer que vaig pensar és "caram, això també deu anar pels heteros, oi?", ja que -que sàpiga jo- el celibat es manté per als sacerdots i religiosos. El més destacat d'aquest punt seria el reconeixement de l'homosexualitat no tan sols a l'Església, sinó també entre el clergat, un dels temes tabú, que no passa en cap moment per la condemna. I, més encara, insisteix Benet XVI en què el sacerdoci no ha de ser un refugi a causa de la sexualitat.

En el cas de l'ús dels anticonceptius (és a dir, de la consideració de la sexualitat més enllà del seu fet procreatiu, com -de fet- ja accepta tímidament la doctrina actual) i també en aquest, ningú ha d'esperar un canvi copernicà ni revolucionari al si de l'Església; però sí que podem explorar els camins que apunta. El reconeixement a la dignitat humana, un dels lemes del papat, s'allunya de la consideració dels éssers com a matèria sexual, com fa la cultura actual (només cal que mireu els anuncis de les marquesines dels autocars ara que s'acaba la campanya). Però també ha d'incloure la humanització i la dignificació del plaer, les capacitats comunicatives i d'entrega personal de la sexualitat i la inviolabilitat del propi espai sexual, fins i tot quan s'és gai. No hi arribarem demà, però hi arribarem si el discurs és el de la dignitat. Fins i tot en els partits que han liderat l'ampliació dels drets dels homosexuals s'ha hagut de vèncer reticències internes, us ho dic perquè ho conec.

Contra els lobbies

El segon element cridaner del que he llegit als mitjans és que el propi papa, alhora que admet que no és infalible i que dimitirà quan no es vegi amb forces (fa quatre dies l'haurien acusat d'heretge), reconeix també que entitats de dubtosa trajectòria com els Legionarios de Cristo han tingut una excessiva protecció del poder vaticà. I que aquest fet ha retardat la mà dura contra la pederàstia d'alguns clergues, com després ha estat possible. Després d'apartar el seu líder, Marcial Maciel, també. L'altra línia del mandat, sembla, consisteix en desmuntar l'excessiu paper de determinats lobbies de poder, fet que no estaria exempt de les dificultats en què es troba el propi Papa per exposar el seu programa. Lògic: es defensen.

De manera que ens trobem en un camí, en un bon camí. Alguns voldríem que anés més de pressa, jo el primer. Però també em recordo d'un exemple que fa uns mesos explicava un capellà salesià en una homilia: Som com aquells que caminem i que, de tant en tant, hem de mirar enrere per esperar els altres, ja que el valor d'arribar-hi junts, al final, és superior al d'arribar-hi d'hora.

[N'han parlat Jordi López Camps a seu bloc, aquí, Marta Nin a CatalunyaReligió, aquí, i Reyes Mate a El Periódico, aquí]

Fi de campanya #garantiadeprogres

Darrers dies amb força actes i coses.  Dimarts amb un acte contra la violència a les dones, amb Consol Prados (vegeu MataróNotícies), que dilluns havia estat amb els empresaris (vegeu aquí). Dimecres, un grup d'artistes de Mataró donava el seu suport a Montilla (vegeu la foto de Montse López, a la dreta, i Capgròs, aquí), abans de començar un concorregut acte amb entitats de caràcter social amb Joan A. Baron i Consol Prados.

Ahir dijous, el míting amb què el PSC va tornar a omplir el Palau Sant Jordi i en el que jo, com veieu en aquesta foto de la Núria Aguilar, vaig participar entre el centenar de ciberactivistes que publicaven les seves impressions a la xarxa, on compartia taula amb coneguts activistes 2.0 com Saül Gordillo o Trina Milán.

La candidata mataronina Consol Prados, a banda d'un munt d'actes, xerrades de diversos formats i tot el que vulgueu, ha protagonitzat també algunes darreres intervencions a la premsa. Aquesta entrevista a Mataró Ràdio, o aquesta altra a El Punt en són un exemple (la foto és de Ll.M.).

Ara ja està. Diumenge a votar i a fer un bon resultat. Per guanyar a l'abstenció, a les enquestes, a la dreta i a l'independentisme. Déu n'hi do.

Montilla desemmascara CiU #garantiadeprogres

Us recomano l'entrevista del President Montilla a La Vanguardia d'ahir, aquí. Destaco aquesta resposta, quan Quim Monzó i Sergi Pàmies li pregunten a què es referia quan recomanava fa poc a Zapatero que no es fiés de Mas. I Montilla diu:

"A que CiU tiene más de una cara. Hay una cara que está presente en el Congreso. Es la cara que se mueve bien en Madrid, especialmente en los grandes despachos de abogados, en los lobbies empresariales. Es la cara más autonomista. Pero esa no es la CiU que manda en este momento. Es otra. Es la más soberanista o independentista, la que en estos momentos tiene preponderancia y hegemonía; dentro de Convergència de manera muy especial".

Es pot dir més alt però no més clar.

Foto: Pedro Madueño

Montserrat Tura a Mataró

El darrer acte de la campanya a Mataró serà aquest divendres 26, a la 1:15 del migdia a la Plaça de Rocafonda, a l'Av. perú cantonada amb C. Picasso, amb un míting-llampec de la núm. 2 de la llista del PSC per Barcelona, la consellera Montserrat Tura.

Un ultra demana el vot per Mas #garantiadeprogres

Miró i Ardèvol amb CiU

Un dels ultracatòlics més tronats de casa nostra, obsessionat pel sexe i fervorós partidari de polititzar la religió, conegut per les seves condemnes a l'homosexualitat o a les esquerres, demanava dilluns passat a La Vanguardia el vot per persones "serioses" com Artur Mas o Duran i Lleida. Després d'intentar fer un partit, i fracassar rotundament, sembla que torna al lloc de sempre, al partit de la dreta nacional. La seva organització pseudo-religiosa (de fet, només sé d'una persona que hi pertanyi: ell) ja havia deixat ben clar a qui no s'ha de votar, fet que contrasta amb l'actitud prudent i respectuosa amb la responsabilitat dels fidels que han tingut els bisbes de Catalunya. Això és el que porta Artur Mas al darrere...

La religió i la campanya

Fa de mal combinar, sens dubte, la pólítica amb la religió. En un país com el nostre, on l'adscripció i la pràctica religiosa és transversal i no pressuposa cap vot a priori (cosa que en temps del pujolisme no estava tan clara, diguem-ho tot), és un terreny on hi predomina el respecte, a banda d'alguns que pretenen treure rèdit de l'anticlericalisme. En aquest marc, val la pena llegir la sèrie que publica aquests dies CatalunyaReligió sobre les opinions dels duiputats davant el fenomen religiós (1, 2, 3 i 4...) o l'anàlisi dels programes electorals de cada formació sobre el tema religiós que ha fet Jordi Puig des del seu bloc.

A qui votarem els catòlics?

Les darreres enquestes sobre adscripció religiosa revelen una alta identificació de catòlics amb cada una de les formacions, grosso modo. De manera que els catòlics votarem el que ens plagui, només faltaria. De manera que, qui pretengui orientar el vot des de l'Església està enredant i força. Un servidor, catòlic, votarà el PSC, per exemple. I la principal raó no és en l'actitud que el PSC tingui davant el fenomen religiós o davant l'Església (que, cal dir-ho, és una actitud que comparteixo en molt bona part), sinó sobretot pel seu programa. L'ampliació dels drets a les persones o la millora de l'abast i la qualitat dels serveis públics (salut, eduicació, seguretat, prestacions) perquè arribin -especialment a aquells que no poden rebre-ho de cap altra manera, o la consideració de la ciutadania -sobretot les classes populars- com a agents polítics i no com a simples espectadors em semblen arguments de pes. Perquè a la religió a la qual pertanyo interessen més què fas a la gent (independentment de la seva pàtria, llengua o religió) que no pas què dius que ets. Almenys això és el que demana l'Evangeli.

Nadal: dues entrevistes #garantiadeprogres

Rescato aquí dues entrevistes fetes les dues setmanes anteriors a Joaquim Nadal, cap de la llista socialista per Girona a aquestes eleccions, el titular de les quals ja ho diu tot. Directe, concís i clar on va directament l'oferta electora i política de gran volada del PSC. A donar la veu a la gent, a la gent que forma part de la majoria del país, i a evitar la política de quatre que s'ho maneguen (bressol de la corrupció) com representaria el retorn d'Artur Mas al Govern de la Generalitat. Podeu clicar sobre els títols i disfrutareu.

• "La classe política no existeix. és la veu del poble la que compta i ha de comptar".
• "En parlar del 3%, Maragall no va punxar os. Va punxar carn, i per això va fer ferida":

La política social

Demà dimecres dia 24 els socialistes presentem a Mataró el programa en matèria de política social amb l'Alcalde Joan Antoni Baron i la diputada Consol Prados, al Centre Cívic del Pla d'En Boet, a les 7 de la tarda. Us hi espero.

Dos vídeos #garantiadeprogres

En aquest primer vídeo podreu veure el debat que va emetre m1tv entre els representants de les organitzacions polítiques juvenils corresponents a les candidatures que es presenten a les Eleccions al Parlament de diumenge que ve.  A la cadena comarcal hi va participar el mataroní Mohamed Belkaid, metge, Primer Secretari de la JSC de Mataró i Secretari de Ciutadania del PSC de Mataró, que forma part de la candidatura socialista. Modera l'amic Emili Pacheco.

En el segon vídeo, la diputada Consol Prados, que és la candidata núm. 13 de la llista per Barcelona del PSC, i presidenta del partit a Mataró, dins la sèrie que la cadena pública comarcal ha emès amb els candidats maresmencs al Parlament. Vam dir que faréim una campanya d'explicar les coses, de raonar-les i contrastar-les. Aquí dues mostres.

I Artur Mas no em va trucar

Recupero un post, aquí, de fa quatre anys i no en tocaria ni una coma. Els catalanistes votarem Montilla.

Les escoles de Mataró #garantiadeprogres

En l'etapa del Govern Montilla, seguint amb la planificació iniciada amb el Govern Maragall, Mataró ha estrenat quatre escoles de primària (nova Anxaneta, Antonio Machado, Mª Mercè Marçal, Montserrat Solà), que se sumen a les quatre més que han rebut per primer cop el recolzament en la inversió del Govern de la Generalitat. En obres també hi ha la nova escola l'Arboç (per persones amb disminució psíquica) i en fase d'adjudicació la Marta Mata. A nivell de planificació més immediata tenim l'escola Joan Coromines i, segurament, Molí de Vent, prop d'una altra escola bressol al barri de Cerdanyola. I queden per no massa més tard la recuperació com a escoles de les antiques fàbriques Fàbregas del paper i Fontdevila i Torres. Espectacular. I també cl sumar-hi els esforços per una educació de primera, com apuntava el conseller Ernest Maragall la setmana passada davant la nova escola Montserrat Solà (a la foto, el conseller amb la diputada Consol Crados; autor: S.F.).

Contrasta, i moltíssim, amb la nul·la planificació haguda pels governs de CiU, especialment el darrer, quan Artur Mas era conseller en cap i catalunya veia com venien un munt d'immigrnts en edat fèrtil que, presumiblement, feien advertir del creixement de la natalitat que efectivament hi ha hagut (i ja hi havia). Des del 1983 la Generalitat no havia fet cap més escola de primària a Mataró. I no s'havia cap rebut per construir noves escoles bressol. Aquesta manca de planificació i el fet que l'educació fos la darrea prioritat de l'equip d'Artur Mas ens fan preveure el pitjor en cas que torni.

Consol Prados i la violència masclista

Per cert, la diputada Consol Prados protagonitzarà l'acte Contra la violència: tolerància zero, el dimarts 23 novembre, a les 7:30 de la tarda a la seu del PSC a Mataró (Camí de la Geganta 109, bx.). Es fa amb motiu del Dia Internacional Contra la Violència Masclista i és orgnitzat per la Secretaria de la Dona del PSC de Mataró.Us hi esperem.

El canvi real, a Mataró* #garantiadeprogres

A les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya és l'hora de fer balanç. I aquí no cap la llarguíssima llista d'actuacions del Govern de la Generalitat que ha presidit José Montilla (www.presidentmontilla.cat), però les podem agrupar en tres àmbits.

D'entrada, el desplegament d'un ampli programa d'inversions en matèria social, tant per preveure el que la societat reclama en aquests moments com per cobrir els dèficits que havien deixat els governs de CiU: més escoles públiques, més dotació per escoles bressol o diversos programes socials, culturals o esportius, nous centres de salut (ampliació Hospital, CAP La Llàntia o nou Centre de Salut Mental), la dotació de recursos pels barris gràcies a la Llei de Barris, nous jutjats, la nova caserna dels Bombers ,etcètera.

En segon lloc, una aposta clara per les infrastructures, la competitivitat i el transport públic, amb l'adjudicació recent de la Ronda de Mataró i l'accés previ per Rocafonda, la instal•lació de Cetemmsa al TecnoCampus, amb el nou Centre de Residus, amb noves línies de bus interurbà (a Granollers, a l'aeroport de Girona, etc.) i amb la millora del finançament del Mataró Bus.

I en tercer lloc, una mirada posada en el futur estratègic de Mataró, amb l'aprovació del nou Pla Metropolità, dels estudis previs a la Línia Orbital Ferroviària, amb la previsió d'ampliació del Port o amb el projecte de Ronda del Maresme.

Ara, a més del balanç, caldrà decidir cap on es va. Si cap a fer més canvis, si a ampliar la dimensió social i estratègica del país i les seves persones i ciutats, o tornar enrera. I els ciutadans tenen la paraula, com sempre. I per molts anys.

* article publicat al darrer número de la revista municipal MésMataró (novembre 2010) com a Portaveu del Grup Municipal del PSC.

Foto: El President Montilla, la Consellera Geli i l'Alcalde Baron a la recent inauguració del Centre de Salut Mental i Addiccions de Mataró (foto: Capgròs)

Artur Mas i la prostitució #garantiadeprogres

Amb Artur Mas va començar l'expansió dels macroprostíbuls a Catalunya.

• "L’any 2002, essent Jordi Pujol President de la Generalitat i Artur Mas conseller en cap, la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret 217/2002 pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució i, posteriorment va aprovar l’Ordre 335/2003 per la qual s’aprova la ordenança municipal tipus sobre els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució. Als municipis catalans se'ls marca des d'aleshores l'obligació d’aplicar aquesta normativa i, en tenir alguns municipis delegades les competències en matèria sancionadora d'Espectacles (cosa que no va ser possible fins que CiU va deixar la Generalitat, per cert), podem inspeccionar i sancionar, si s'escau. Fins al tancament (no seria la primera vegada, per cert). Què ho fa que el que aleshores eren bones normes perquè les feia un Govern amb Artur Mas ara no ho siguin? Ho fa la hipocresia". (extret d'aquest post meu).

• "El decreto que perpetró Xavier Pomés en el 2002 -y que le valió un bonito premio de la Asociación de Locales de Alterne, ANELA, históricamente presidida por el ultraderechista José Luis Roberto Navarro-, es el culpable del ingente dolor de cabeza que tienen ahora los municipios catalanes afectados, porque creó el marco de una especie de legalización de facto, a la que se acogen los prostíbulos. Pomés añadió más confusión a la confusión, y sobre la confusión, los empresarios de la prostitución hacen su agosto. Gracias, pues, a su delicada aportación, La Jonquera se ve obligada a dar permiso a un macroprostíbulo, y Mataró se las desea para intentar impedirlo". (extret d'aquest article de Pilar Rahola).

• CiU demanava a les al·legacions al Pla Especial d'usos Recreatius que l'Ajuntament ha presentat per frenar la possible instal·lació d'aquests establiments que, enlloc de restringir-los com annexos a bars musicals i sales de festa (com, de fet, diu la normativa superior), s'estengués a més modalitats, ja que "sembla absurd limitar només aquestes activitats a bars musicals i a les sales de festa amb espectacle i annex i no intentar abastar -encara que sigui des del punt de vista urbanístic- tots els possibles supòsits de locals on la principal activitat efectiva sigui l'exercici de la prostitució". Glups. Molt més del que Mas imaginava...

I el PSC, què proposa?

"Lluitarem intensament per erradicar la Tracta d’Éssers Humans (TEH) i les xarxes de prostitució criminals reforçant els serveis policials i judicials especialitzats.

Intensificarem l’acció coordinada de les institucions per lluitar contra les xarxes amb finalitat d’explotació sexual: millorarem els mecanismes d’identificació de les víctimes; impulsarem instruments de coordinació entre administracions i designarem fiscals especialment dedicats a la lluita contra aquestes xarxes. Impulsarem programes socials d’atenció i d’accés als recursos adreçat a les dones víctimes de la prostitució: elaborarem un protocol interdepartamental d’atenció i accés als recursos; articularem un dispositiu d’urgència d’acolliment i protecció a les víctimes i impulsarem un programa de recursos de transició en l’àmbit de l’ocupació.

Eixamplarem els instruments de control i vigilància sobre dels locals on s’exerceix la prostitució, els seus propietaris i proxenetes per perseguir i evitar situacions d’explotació i tracta d’éssers humans. Alhora, promourem modificacions normatives per evitar la implantació de prostíbuls de grans dimensions.

Impulsarem mesures per eradicar la prostitució a l’espai públic i promourem mesures per dissuadir la demanda.

Intensificarem l’acció coordinada de les institucions per lluitar contra les xarxes amb finalitat d’explotació sexual: millorarem els mecanismes d’identificació de les víctimes; impulsarem instruments de coordinació entre administracions i designarem fiscals especialment dedicats a la lluita contra aquestes xarxes. Impulsarem

programes socials d’atenció i d’accés als recursos adreçat a les dones víctimes de la prostitució: elaborarem un protocol interdepartamental d’atenció i accés als recursos; articularem un dispositiu d’urgència d’acolliment i protecció a les víctimes i impulsarem un programa de recursos de transició en l’àmbit de l’ocupació.

Eixamplarem els instruments de control i vigilància sobre dels locals on s’exerceix la prostitució, els seus propietaris i proxenetes per perseguir i evitar situacions d’explotació i tracta d’éssers humans. Alhora, promourem modificacions normatives per evitar la implantació de prostíbuls de grans dimensions. Impulsarem mesures per eradicar la prostitució a l’espai públic i promourem mesures per dissuadir la demanda. (extret del punt 1.4.3 del Programa Electoral, que va incorporar les aportacions del PSC de Mataró).

Diguem-ho cantant | Portes obertes #garantiadeprogres

La política 2.0 consisteix en què la xarxa s'ompli d'iniciatives 'no institucionals' per demanar el vot. Avui presentem aquesta cançó de Joan Ramon and friends. Més iniciatives aparegudes a les xarxes socials es recullen a Sociates.cat.

D'altra banda, us deixo amb la tertúlia política que Mataró Ràdio va emetre dimarts passat a la tarda en la qual vaig substituir l'habitual Consol Prados -que està de campanya. Aquí va:

Portes obertes al TecnoCampus

Aquest cap de setmana hi ha diverses activitats emmarcades en un parell de Jornades de portes obertes al TecnoCampus de Mataró i el Maresme, amb un concert de gospel, el migdia de diumenge, inclòs. Vegeu nota i veniu a treure pit de l'orgull mataroní. És una obra de tots, especialment del nostre futur.

Montilla al tecnocampus #garantiadeprogres

Unes breus ratlles per donar fe del magnífic acte que vam fer ahir al TecnoCampus de Mataró, amb 600 persones que omplien el foyer de l'auditori estrenat fa ben poc. Magnífiques intervencions del Ministre Ramón Jáuregui, de la diputada Consol Prados, de l'alcalde Joan Antoni Baron [vegeu el seu discurs íntegre aquí] i del President Montilla, que ja havia estat al matí al Maresme, on presentà l'oferta de reduir fins un 100% el peatge als conductors responsables. vegem el vídeo:

A l'acte, el president Montilla demanà el vot per sortir de la crisi per l'esquerra, davant les propostes de retallada de drets i de serveis públics, en la línia Cameron,  la que s'apunten Artur Mas i Mariano Rajoy. Podeu veure-ho en aquest segon vídeo:

Trobareu els enllaços a les notícies clicant sobre els noms dels mitjans: El Punt (i aquí), Capgròs, El Tot Mataró, nota del PSC i Mataró Notícies. Fotos: Santi Flores i Eli Solsona.

Montilla respon i Consol debat #garantiadeprogres

Us deixo el vídeo del programa 'Tinc una pregunta per vostè' que es féu a Televisió Espanyola la setmana passada. I, aquí a sota, el debat de Consol Prados a Mataró Ràdio:

La paparra d'en Ridao | Montilla a Mataró #garantiadeprogrés

La paparra d'en Ridao

Em vaig indignar força, dijous passat, en llegir unes declaracions del portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, en els que qualificava de "paparra" l'Esgésia Catòlica i li retreia al president Zapatero que "l'Estat té una mantinguda de luxe que costa 6.000 milions", el dia que aquest darrer reiterava la retirada de l'avantprojecte de Llei de Llibertat Religiosa per la falta de consens assolit fins avui.

És indignant, en primer lloc, per la manca de respecte. En aquest país no es pot insultar ningú excepte l'Església, pel que es veu, que se li pot dir paparra i mantinguda (el que abans es deia una fulana o una querida) des de la tribuna de la cambra que ostenta la màxima sobirania popular i no passa absolutament res. Dies abans, un alcalde del PP insultava una Ministra (o mesos enrera, un comentarista d'Intereconomía, una consellera catalana), i tot el país -amb raó- reclamava o bé una rectificació immediata o bé fins i tot la dimissió. 

En segon lloc, per l'absència d'arguments polítics, de fons, per sostenir o no que l'Estat hagi de sufragar part de les despeses generades per l'Església catòlica. Hi ha arguments a favor i en contra i aquest país és prou gran per fer-ho sense haver de faltar el respecte a ningú, ni tan sols al senyor Ridao, que amb actituds com aquestes (no ho ha d'oblidar) sovint ens hi confonen a la resta de catalans o a la resta dels que som d'esquerres).

I en tercer lloc, per l'absoluta ignorància de quin és el destí d'aquests diners. des de serveis impagables que un munt de religiosos i laics ofereixen a persones desvalgudes: aturats, malalts, pobres, etc... que potser el senyor Ridao desconeix. O la gestió d'un ingent patrimoni... que costa molts més diners de mantenir que el que puguem imaginar. Sí, és molt bonic el barroc, el gòtic, el romànic català. Molt maco Gaudí. Però s'ha d'obrir i tancar cada dia. S'h d'omplir de vida i, en principi, de l'ús pel qual foren construïts aquests elements. I s'han de mantenir restaurar, posar al dia. Feines que potser no deuen fer les paparres o les mantingudes que coneix Joan Ridao, però que molta gent d'Església, silenciosament, lluny de Rouco, ha de fer cada dia.

Montilla a Mataró

Demà dimarts, 16 novembre, a les 7 de la tarda, al Tecnocampus Mataró Maresme (sala Foyer) | Av. Ernest Lluch s/n | Mataró: Acte central dels socialistes al Maresme, amb

• Joan Antoni Baron, Alcalde de Mataró
• Ramón Jáuregui, Ministre de Presidència
• José Montilla, President de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció.

Inscripció pels autocars, si ets de Mataró (vegeu mapa): telèfon 93 790 49 00 (tardes) o mail mataro@socialistes.cat

Inscripció pels autocars, si ets de la resta del Maresme: a les agrupacions del PSC. Més informació telèfon 93 796 34 61 o mail maresme@socialistes.cat

Enllaç al plànol de les sortides de l'autocar i del Tecnocampus (de Mataró)

Enllaç al plànol pels que vinguin amb transport privat o públic

Els vídeos de la JSC #garantiadeprogres

Un, de de la JSC, l'altre, el de la JSC del Maresme. El principal adversari: la desmobilització dels joves. L'abstenció.

Programa Electoral a mida #garantiadeprogres

Us recomano una aplicació del web www.presidentmontilla.cat que permet fer el programa electoral dels socialistes amb l'esquema i la mida que els usuaris vulguin, pots anar-hi aquí.

Per cert, dijous passat el President Montilla avançava els seus cinc compromisos per Catalunya, que són aquests:

1. No pactaré amb el PP, en cap circumstància. Ni un pas enrere en polítiques socials.

2. Defensaré l’Estatut, tot l’Estatut i res més que l’Estatut. No volem falses dreceres.

3. No convocaré, promouré o toleraré un referèndum il·legal i inconstitucional sobre la independència.

4. Lideraré la lluita contra la crisi amb les reformes que calguin per a garantir la recuperació econòmica.

5. Faré un Govern socialista, d’esquerres, progressista i catalanista. GARANTIA DE PROGRÉS.

Emília de Torres | Consol Prados a m1tv #garantiadeprogres

Emília de Torres

El dia que Mataró inaugurava, a la Nau Gaudí, la primera mostra del que serà el Museu d'Art Contemporani català, amb els fons de la Col·lecció Bassat, ens deixava Emília de Torres (vegeu nota de l'A. St. Lluc i un apunt antic a aquest bloc), la pintora més vetrana de la ciutat... i potser la més desconeguda, l'estil de la qual, personalíssim, hauria de fer-se un lloc justament en aquesta història també poc coneguda de l'Art Contemporani nascut des de la postguerra fins la democràcia. 

Hem arribat a temps de celebrar, fa poc, el seu centenari, una tarda magnífica de Sant Ramon als peus del Montseny. O de celebrar una magnífica retrospectiva al Museu, just l'any passat, també -diguem-ho tot- després d'un compromís insistent de l'Alcalde Baron per reivindicar-la i de l'empenta entusiasta dels que som -no pocs- seguidors seus. A banda dels seus valors plàstics, podem donar fe de la seva discreció, de la seva senyoria, del seu camí fet a soles sense molestar ningú. Front a l'ego desaforat que presideix la vida de tanta gent, aquests valors també són bons de reivindicar. Ho fem avui que en plorem la mort. descansi en pau, senyora.

Consol Prados a m1tv

Aquest és el vídeo emès dimecres passat al programa "Pantalla oberta" de m1tven el qual els candidats/es del Maresme de les diferents formacions polítiques van poder fer un debat sobre les propostes per la comarca. Pel PSC hi participà Consol Prados.

També podeu seguir les notícies de l'inici de campanya a MataróNotícies i a Capgròs. Us recomano que us fixeu amb l'escenari lúgubre de CiU i el lluminós del PSC en començar la campanya. Una imatge val més que mil paraules.

Més fotos, una de Josep Ribas.  Aquesta, meva.

Cinema espiritual | Avui comencem la campanya #garantiadeprogres

Cinema espiritual

Des de demà divendres fins diumenge 21 se celebra a Barcelona una nova edició de la Mostra de Cinema Espiritual, dirigida per Peio Sánchez (vegeu web). Una gran idea que pretén descobrir, en les històries que ens expliquen a les pantalles, la dimensió interior que ens obre als altre si al món. És una filmografia prou oberta, de qualitat, en alguns casos, inèdita, de manera que veiem com pren cada dia més relleu, aquest esdeveniment. Segur que és molt recomanable l'assistència. I no us espanteu, no fant  pinta de les avorridíssimes sessions d'art i assaig que a més d'un han fet allunyar del setè art... com de la religió.

Comença la campanya

Aquests dies em costarà actualitzar el bloc, aquesta nit a les 12 comença la campanya electoral. Els socialistes de Mataró ens trobem a la nostra seu per descobrir el cartell i agafar forces i anar a tot arreu a mobilitzar les dones i els homes que volen més justícia social i més progrés i no volen retornar al passat, amb la dreta d'Artur Mas. Aquest és el missatge que en Santi Fontbona, la Consol Prados i jo mateix vam donar dilluns passat, a més del de recordar la ingent obra de Govern que ha fet l'executiu de Montilla al Maresme. Vegeu El Punt (Foto: Ll. A).

Obre la col·lecció Bassat a Mataró

Amb aquesta fotografia al costat del picasso, d'un d'ells, que hi ha a la mostra que s'inaugura avui a la Nau Gaudí de Mataró [vegeu nota] s'il·lustra perfectament el que significa posar en marxa la primera fase del Museu d'Art Contemporani que acollirà la col·lecció de Lluís Bassat i la seva muller, la Carmen, dirigida per Núria Poch. 

La simbiosi entre Gaudí, autor primerenc d'aquesta antiga nau industrial rehabilitada, i la qualitat de l'obra exposada (i això que és una petita part del conjunt) és la primera característica d'aquesta magnífica reunió. La segona, la possibilitat de fer una lectura contemporània a un conjunt d'autors catalans sorgits en la represa de l'avantguarda després del silenci de la guerra i la victòria franquista, amb totes les limitacions que us pugueu imaginar i més. I de la lectura guanyen, sens dubte; no era només un 'art de resistencia', sinó que la resistència permetia la creativitat, em temo.

Us recomano que hi passeu. Avui he tingut l'ocasió de fer una visita prèvia amb un conjunt d'artistes locals, que estaven tant o més entusiasmats que jo (que vaig tenir l'honor de participar en les converses prèvies i que veig amb alegria com s'està complint el que somniàvem). Una bona museïtzació de l'art fa això: generar entusiasme, provocar respostes creatives, sumar sinèrgies. I tot plegat, fa pujar punt la ciutat, sens dubte. Gràcies, Lluís.

De les Tereses a la Geganta

Ahir vam obrir la nova seu a la que els socialistes de Mataró i del Maresme ens hem traslladat,, després de prop de 25 anys als pisos 5è i 6è de l'edifici de la Plaça de les Tereses, on hem estat tan bé amb la UGT. Ara, al Camí de la Geganta, fem l'aposta per ser a peu de carrer, més accessibles, i amb unes instal·lacions de gran dignitat que permetin fer adequadament l'activitat política. Ens hi va acompanyar José Zaragoza, secretari d'Organització del PSC, i molts altres companys. 

Vam tenir un record molt especial pels locals on ha passat el socialisme mataroní, des de la seva implantació al voltant del 1876 o 1877, un dels primers nuclis a Espanya amb presència socialista. I molt especialment, Francesc Tristany, traspassat fa més d'un any i testimoni amb la seva família de bona aprt d'aquesta història. A aquest llegat, a les persones a les quals volem servir i als valors que compartim vam dedicar aquest dia de bons auguris. Per molts anys.

En parlen El Punt i MataróNotícies.cat. 

Foto: Víctor Moreno

Mataronins a la visita del Papa #b16bcn

Segur que me'n deixo, però ara voldria parlar de dos protagonistes de relleu que són de Mataró i que van formar part de la cerimònia de dedicació de la Sagrada Família com a basílica que motivà la visita a Barcelona del papa Benet XVI aquest diumenge. El primer d'ells és el canonge Josep Anton Arenas, prefecte de Litúrgia (i, per tant, d'un paper importantíssim a la Missa conclebrada) i també president executiu per indicació del cardenal (que ostenta la presidència) de l'Obra del 'Nen Déu', la segona de les visites que el Sant Pare féu a la capital catalana.

El segon és el recent diaca Josep Rodríguez, a qui recordem per haver prestat els seus serveis a la parròquia de Sant Simó i Sant Pau, a Mataró, ciutat on viu i de la que (si no m'erro) n'és fill. Ell fou qui, m'imagino que per la seva més que apta veu, fou triat per llegir cantat el fragment de l'Evangeli de Sant Lluc previ a l'homilia.

Hi va haver més mataronins a destacar, començant pels seus rectors i religiosos, entre els que destacava Segimon Garcia, Vicari Episcopal i rector de Sant Josep, a Mataró, qui participà en l'aspersió dels murs, un dels rituals.  O unes quantes "Siervas" de Mataró en una de les ofrenes. Nombrosos convidats, dins i fora del temple, i una colla de professionals (com per exemple, l'Oriol Burgada de l'ACN) que van anar de l'antiga Iluro cap a la capital per no perdre's un moment com aquest.

Un dia amb Benet #b16bcn

Com alguns ja sabreu, col·laboro amb el portal CatalunyaReligio.cat. Diumenge ens van convocar al conjunt de col·laboradors per cobrir àmpliament la visita del Papa Benet XVI a Barcelona i jo, amb totes les meves limitacions com a redactor aficionat, vaig ajudar a fer el seguiment a la sala de premsa des de bon matí i el seguiment de l'acte a l'obra del Nen Déu a la tarda. I la crònica, després. Podeu veure un resum de la tasca que vam fer tots plegats en aquest seguiment minut a minut.

Dos sentiments voldria expressar-vos. El primer, la satisfactòria experiència en aquest costat de l'organització (estic acostumat a altres tasques organitzatives, no a la de premsa), acompanyada d'un dispositiu exemplar i d'un bon plantejament que ha fet el portal (i altres mitjans) pel seguiment d'aquest esdeveniment.

El segon té a veure amb el resultat i el contingut de la visita del Sant Pare a Barcelona i Santiago. O tinc una percepció molt diferent, o esbiaixada (sóc un neoconvers a Ratzinger, ho reconec), o el missatge del Papa 'en brut', sense passar pel sedàs dels mitjans, em sembla adequat, ponderat. I amb les 'escletxes' oportunes perquè, si volem, hi entrem en un diàleg fructífer. Diàleg al si de l'Església (sí, encara falta molt per trobar un papa que reconegui explícitament realitats diverses com a pròpies d'un cristià... però en cap moment tampoc hi ha hagut condemna explícita de cap d'aquestes realitats), al si de la cultura, o de la societat, o de la política. Ho deia molt bé el President Montilla al seu article de divendres passat a La Vanguardia, parlant dels valors profunds que la societat catalana expressa diàriament: "Personalmente, siento que tenemos que seguir afirmando y educando en esta dirección ante el riesgo de su progresivo olvido o relativización". Aquest és el camí. Llarg, encara, però hi és.

Díaz-Salazar i l'opi del poble

Més o menys a l'inici de fer aquest bloc, aquí, em va semblar important fer un brevíssim comentari de la cita completa de Marx sobre la religió com a 'opi del poble'. Completa, revela més coses insospitades. Al darrer número d'El Ciervo, aquí, Rafael Díaz-Salazar (proper a la tradició marxista i cristià) en fa també un comentari, en el mateix sentit, i amb la mateixa intenció que tinc cada dia, avui que ens preparem per la visita del Papa encara més: destruir els tòpics i prejudicis sobre la religió, una part constitutiva de l'ésser humà que si la neguem com a tal, doncs, ens pot fer menys humans.

Díaz salazar adverteix que "Uno de los grandes cambios sociológicos ha sido el surgimiento de religiones antiopio. Es cierto que a lo largo de la historia, siempre han existido movimientos religiosos de protesta social. Pero nunca habían sido tan fuertes como en la actualidad. Desde hace más de un siglo, la fuerza revolucionaria de las religiones crece sin cesar. En Europa, el actual opio del pueblo no es religioso; es de otro tipo. La religión ya no es sólo ideología y falsa conciencia. Ella también genera conciencia de clase, es energía y vitamina para el compromiso sociopolítico, es fuerza revolucionaria".

Estrany comentant els esgrafiats

Us recomano el magnífic testimoni que publica aquesta setmana el gratuït Capgròs (digital, aquí) en el qual l'artista mataroní Santi Estrany, autor de la majoria d'esgrafiats que s'han catalogat recentment a la ciutat (vegeu aquí) i que, sens dubte, n'és l'artífex. Puc deixar constància no tan sols de les llargues estones que hem estat junts per enllestir un treball que no era tan senzill com sembla i, sobretot, de la immensitat de coneixements que adquireixes al seu costat.. Coneixements i criteri, sobretot 

Però, encara més, sobta avui en dia que algú així, enlloc de mirar-te per damunt de l'espatlla o quedar-se en la situació de l'enfadós, sap treballar per objectius comuns, desprèn humilitat pels porus, reconeix els valors dels seus interlocutors (sense caure en la piloteria) i és capaç d'aprendre cada dia coses noves. Ara està entusiasmat amb internet i els escàners. Tenim molta sort de tenir algú així entre nosaltres. A banda de la seva innegable qualitat artística.

Un tal Scruton

Trobo citat en un article recent de Fernando Savater (El País 2.11.2010) una reflexió interessant, d'un tal Roger Scruton, que contraposa a les tesis de Marcuse, ja sabeu, l'intel·lectual utopista del Maig francès. Vindria a dir que l'alliberament de les preteses repressions, en una base més o menys hiperfreudiana, que atribuïm al seixantavuitisme porta, de fet, a nous esclavatges. Scruton sembla que ha estat identificat amb el conservadurisme, però veureu de seguida que, probablement, clama contra els conservadurismes amagats de permissivitat total. Diu Savater que per Marcuse i els seus acòlits...

La utopía revolucionaria será transformar la sociedad para liberar a los individuos, lo que desde luego no estaba en el programa más bien pesimista de Freud. Contra ello escribe ahora Roger Scruton en su libro Usos del pesimismo, que quiere prevenir del peligro de las falsas esperanzas. Opina que el optimismo de los utopistas nunca conoce límites sino solamente obstáculos para sus proyectos, que desdeñan arrolladora y totalitariamente la trama de acuerdos y pactadas reformas para regenerar efectivamente la vida en común. "La ley", dice Scruton, "existe para resolver los conflictos entre seres libres, no para conducirlos a la salvación". Los profetas y herederos del 68 han favorecido con sus esperanzas falaces el avasallamiento de las libertades reales de los ciudadanos en lugar de su potenciación.

En el terreno de la religión, tanto Marcuse como Scruton discrepan de lo que Freud consideró "el futuro de una ilusión". El pensador inglés cree que gracias a ella podemos vernos libres de la fe totalitaria en tiránicos paraísos terrenales, mientras que el alemán dice que allí donde conserva aspiraciones a la paz y la felicidad "sus ilusiones tienen todavía un valor verdadero mayor que la ciencia, que trabaja por su eliminación".

Marcuse consideraba que las llamadas "perversiones" sexuales tienen un valor subversivo porque se rebelan contra el orden represivo que convierte lo normal y lo útil en equivalente de lo bueno. Pero la permisividad oficializada acaba con la subversión y da paso al comercio y al puritanismo como instrumento de lucha partidista. Aquí también gana hoy Scruton por goleada.

Vegeu també el meu post El 68 i Sarkozy

TCM, ja hi som | La presó d'Isidre Molas

TCM, ja hi som

Només quatre ratlles per deixar constància de l'enorme emoció que hem sentit el que érem avui a la sala d'actes del TecnoCampus Mataró en l'acte d'inauguració del centre, presidit per la Ministra Cristina Garmendia, i amb les intervencions també de l'Alcalde Baron (vegeu discurs aquí) i de la regidora Alícia Romero (vegeu discurs aquí). Ha estat un dia d'emoció, dic, i de sensació de fer un acte memorable, d'agraïments, de records, de reconeixements a la feina tan compartida i tan esperada. També ha estat un moment per reconèixer la tenacitat front als que han desconfiat del projecte fins no fa massa o els que demanaven, davant la crisi, aturar-ho tot. 

Ara vénen temps de grans reptes, sens dubte. Treure rendiment d'aquesta inversió és també una feina titànica i col·lectiva, per la que cal el mateix lideratge i la mateixa tenacitat que hi ha hagut fins ara. La que prové de la visió de Joan Majó, creant els estudis univesitaris tècnics als anys vuitanta, de l'embranzida de Manuel Mas i de la capacitat de portar a terme els somnis que ha demostrat Joan Antoni Baron. I de tots aquells que hi han cregut, que són molts, també, dins i fora de la política. Junts podrem fer molt més encara.

En parlen TCM, MataróNotícies, La Vanguardia, El Tot Mataró i Capgròs.

Foto: R. Gallofré.

 
La presó d'Isidre Molas

Aquest dijous dia 4 es presenta a Barcelona "El meu temps de presó (1962-1963)", d'Isidre Molas, president de la Fundació Campalans i del PSC, llibre on repassa el temps que va ser pres polític del franquisme, després de ser condemnat per un consell de guerra del Tribunal Especial d'Activitats Extremistes per "rebel·lió militar". El llibre, que porta com a subtítol "Trencadís de records" és precisament això, un recull de records, reflexions i memòries en primera persona del que van ser aquells anys pres; primer a la comissaria de Via Laietana, on va ser torturat; seguit d'un mes a la presó Model, nou mesos a la de Carabanchel, i la resta a la de Sòria.

Isidre Molas és una de les persones més clarividents que conec. Com ningú, sap analitzar els fets a la llum del seu impacte polític, de les seves causes i de les orientacions que suscita. Coneix bé el pensament polític de Catalunya, del qual n'ha format part. I milita al socialisme des dels anys cinquanta. De manera que m'agradarà molt que ens vagi oferint part de les seves memòries, a veure com ha cosit, a la vida, el fil de la coherència.

A la presentació, que tindrà lloc dijous, 4 de novembre, a les 19.30h, a l'Espai 4 del Palau de la Virreina. A la presentació hi intervindran: l'Albert Aixalà, l'Antoni Puigverd, en Ferran Mascarell, i l'Isidre Molas. Com que no hi podré ser (tinc ple, us demano de tot cor que hi aneu i ens expliqueu després les vostres impressions.

Joves vampiritzats

Tras informar de una película (juraría que sobre vampiros) (...) las opiniones que, en caliente, manifestaban los espectadores no llamaron mi atención hasta que terminé por darme cuenta de algo que tendía a repetirse, y que me desconcertó levemente. (...) Los más jóvenes  (...)no paraban de repetir -con un cierto aire de suficiencia, no exenta de un rictus de ligero fastidio (ya saben: elevación del labio superior por uno de sus extremos)- la expresión "lo típico", para resaltar el escaso impacto que les había causado la película.

(...) Resistencia que parecía contradecir el tópico de la infatigable curiosidad como rasgo constitutivo de las edades más tempranas, de igual modo que pone en cuestión el que considera el resabio escéptico como la determinación más característica de la madurez.

(...) Vivir significa tener una determinada relación con lo que nos va ocurriendo, y eso no es algo que nos venga dado, con lo que podamos contar de antemano: necesitamos la colaboración de quienes nos precedieron en el uso del pensamiento y de la vida, y que tuvieron la generosidad de dejarnos el regalo del destilado teórico de su experiencia. Y, es curioso, casi todos, desde Sócrates, coincidieron en algo: la pasión teórica es la chispa que salta cuando entran en contacto la conciencia de nuestra oceánica ignorancia y nuestra inagotable curiosidad. Con otras palabras: la desesperada avidez por entender lo que nos pasa constituye, sin duda, uno de los mejores legados que les podemos dejar a las generaciones futuras.

Todo lo contrario, como fácilmente se deja ver, de ese modelo de joven modelado con la forma de lo existente, diseñado para enfundarse en lo real como en una segunda piel (ya saben: eficiente y eficaz, rentable, competitivo, ambicioso, seguro de sí mismo, etcétera.), que al gunos parecen empeñados en intentar producir. Perfectamente insustancial e irreprochablemente adaptativo.

(...) Así solo conseguirán niños-viejos como los aludidos al principio: tan satisfechos consigo mismos como incapaces del menor estupor, de la más mínima perplejidad. Pero (...) lo tienen muy fácil: lean filosofía y promuevan su lectura entre los jóvenes. Por un motivo bien sencillo: no van a encontrar gente tan sólidamente ignorante como los filósofos. Por eso son de fiar.

(...) Horkheimer, en su momento, nos advirtió de una inquietante posibilidad que ha terminado por tornarse en amenazante peligro o, tal vez peor, en cruda descripción del lugar en el que estamos. Escribió esta sencilla máxima: "El desprecio por la teoría es el inicio del cinismo en la práctica". (...) Sin entusiasmo ni curiosidad alguna. Y, en esas condiciones, ni entenderán el presente ni podrán ayudar a construir un futuro que merezca la pena ser vivido.

Manuel Cruz, "Amar la duda", a El País, 26.10.2010

De nou, la pell

El març de 2008 ja vaig parlar d'aquesta exposició, o d'una primera versió, a rel dels darrers treballs de l'artista Josep Mª Codina a l'Ateneu Caixa Laietana de Mataró. Enguany, i fins el 30 de novembre, l'artista mostra bona part d'aquells treballs, amb algunes aportacions, a la galeria Àmbit, amb motiu dels seus 25 anys. Encara més, per l'efemèride s'ha editat un llibre / catàleg amb les obres exposades i un text imprescindible del crític J. F. Yvars, Tiempo en blanco, que es presentà el dia de la seva inauguració i que hi tornen el proper dia 12 a la ciutat natal de l'artista, a la capital del Maresme.

De manera que la proposta que fem avui és doble. D'una banda, la de revisitar l'exposició o, si no la vau veure, descobrir-la. De l'altra, la de reflexionar-hi a partir del text d'Yvars. Proposava, ara fa dos anys i mig, féssim almenys quatre lectures. Una, sobre la poètica de la pell: els plecs, l'al·legoria del llençol, les taques (i els humors, en el doble sentit), les arrugues, els pèls, els 'farcells' d'òrgans vitals (o sexuals), o de tumors, el canvi d'escala, etc... Dues, sobre la idea d'esdeveniment que marca la pell: les arrugues, els plecs, els orificis, les cicatrius, el dolor, el passat, el plaer, la tendresa, per exemple. Tres, sobre la seva forma o la seva capacitat simbòlica: el cós, el cràter, el cosmos, el buit, la identitat, allò velat que revela més, no sé. I quatre, sobre l'aspecte plàstic: les textures, es rugositats, la fascinació cromàtica de la pell a la història de la pintura (el blanc també permet una àmplia gamma), el material de base o els materials pròpiament plàstics que l'artista utilitza amb un gran ofici. És una obra d'experiència i ofici, la de Codina, però també d'experimentació i expectativa, com la pell mateixa.

Aquestes quatre lectures serien, per dir-ho d'alguna manera, elementals. La combinació dels elements, a la manera lul·liana, ens ofereix una vasta possibilitat de relats, alguns dels que haurem viscut i, sobretot, els que Codina ens proposa encara recórrer amb les pells que tenim a mà. La dels nostres amants, la dels nostres iguals, la pell que ens fastigueja també per la pèrdua de finor o també la nostra pròpia pell i el conjunt d'experiències que li són traspassades.

El llibre d'Yvars és impecable. Construeix un relat sobre la trajectòria de Codina i n'aventura camins cada vegada generadors de més entusiasme a partir d'aquesta 'cal·ligrafia dèrmica', com qualifica l'obra recent, i que ja era teoritzada al segle XVIII per Winckelmann sobre “la pell humana no tensa sinó més aviat lleument solta i distesa sobre una carn saludable” dels artistes moderns. Yvars situa Codina en la més “profunda objectualitat” moderna per permetre a l'espectador que en continuï, o se n'afiguri, la història.

Publicat a la revista Valors (novembre 2010)

“Josep Mª Codina. Obra recent” és una exposició oberta fins el proper 30 de novembre de 2010 a la galeria Àmbit (Consell de Cent, 282, Barcelona)

En parlen Àlvar Sàez a El Tot Mataró i Pere Pascual al seu bloc.