dissabte, de juliol 31, 2010
Bones vacances
divendres, de juliol 30, 2010
Política espiritual?
Us recomano un dels articles del darrer número que edita la revista de la Fundació Rafael Campalans, en la que el politòleg Antoni Gutiérrez-Rubí reivindica el rol espitirual a la política, no necessàriemant religiós, ja que "La praxis política sublima la acción como el paradigma definitivo de la política e ignora y desprecia, por ejemplo, la meditación y el cuidado del espíritu como estructura medular del carácter de nuestros representantes. El absolutismo de la gestión se ha convertido en el indicador de referencia. Les valoramos por lo que hacen, no por lo que son, ni por lo que sienten en su interior".
Per l'autor, a més "La política progresista sigue prisionera de bastantes tópicos y prejuicios hacia la espiritualidad (en su amplia pluralidad) ya que considera que el desarrollo de la vida interior de las personas es una dimensión refractaria a la ideología o al pensamiento político. Craso error. Aceptada, a regañadientes, la inteligencia emocional como un concepto imprescindible para una renovada política más sensible y próxima, se debe iniciar un debate a fondo sobre la inteligencia espiritual, como una disciplina (un comportamiento, una actitud vital) que da profundidad y sentido a la vida, mejorando la capacidad autónoma de las personas, favoreciendo su distancia crítica respecto a la realidad y ayudándolas a convertir sus vidas en proyectos personales con mayor fundamento y equilibrio."
Crec que té força raó. A parer meu la combinació secularitzadora de la societat de consum i l'excusa també secularitzadora de l'opi del poble, han portat a l'esquerra a ser -a vegades- poc sensible a les aportacions 'espirituals' a la vida política. Poc sensible i a vegades refractària. El nou paradigma de la política progressista, si vol identificar-se amb l'ànima del poble, ha d'incloure també l'anàlisi de les seves passions i creences, la praxi alliberadora d'alguna de les pràctiques espirituals i, a poder ser, l'empatia amb força dels supòsits d'emancipació i de felicitat que proposen corrents religiosos i espirituals, especialment els de la nostra tradició, em sembla.
:
dijous, de juliol 29, 2010
Sense alè #lessantes
:
:
De Les santes d'enguay a cadascú li quedarà la seva pròpia experiència compartida, que no és poc. Però tenim força materials per poder recordar-ho. Us en recomano algun. Per exemple, el reportatge fotogràfic de Saül Gordillo sobre la Nit Boja de Les Santes, aquí. O la versió sencera de la Missa de Les Santes d'enguany televisada per M1tv, aquí. I, com no, el super hagstag de lessantes, al Twitter.
:
dimecres, de juliol 28, 2010
Les Santes de 1965 #lessantes
:
Mataró Retro 1965 Les Santes i Festa dels Vells from ARPROD on Vimeo.
:
Actes recomanats per dijous 29 de juliol
:
Anem a tancar 19.15 h / Des de l’Ajuntament
Concert: Narcís Perich i la Caravana de la Bona Sort 20.30 h / Pati de Can Marchal
Tronada de fi de festa 24.00 h / Parc Central. Espai firal
Espetec final 00.10 h / Parc Central
;
dimarts, de juliol 27, 2010
Airlog a sel Setnas #lessantes
:
:
Concert: The Cabrians i Aspencat 23.00 h / Plaça de l’Ajuntament
Requisits de Festa Major 23.00 h / Plaça de Santa Anna
:
dilluns, de juliol 26, 2010
La festa més gran #lessantes
:
Desfilada 13.00 h / Des de la plaça de Santa Maria
La Passada 18.00 h / Des de l’Ajuntament
Castell de focs 23.00 h / Passeig Marítim
Sarau de circ Acabats els focs / Al llarg del Passeig del Callao
Cocons 23.45 h / Platja del Varador, darrere de l’E.U. M.
Rampants 00.45 h / A la platja del Passeig de Callao
Circ a la platja 01.15 h / Passeig del Callao
diumenge, de juliol 25, 2010
Els camins de sant Jaume #lessantes
:
Actes recomanats per dilluns 26 de juliol
:
La Ruixadeta 12.00 h / Parc Central
Concert vermut 12.00 h / Pati de Les Esmandies
Concert de Barram 12.00 h / La Riera amb el carrer d’Argentona
Barram i repicada 14.00 h / Campanar de Santa Maria
Recepció oficial de les Julianes i les Sempronianes 18.00 h / Saló de Sessions de l’Ajuntament
Postal de Gegants 19.00 h / Des del carrer de Sant Pau
Concert coral 19.30 h / Pati de les Caputxines
Concert: Big Band Jazz del Maresme 22.00 h / Pati de Can Marchal
Ball de Festa Major 24.00 h / Parc Central
:
dissabte, de juliol 24, 2010
Fotos i vídeos al web #lessantes
:
:
Concert de Banda 18.00 h/ Pati de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena
Cap a la Crida 19.45 h / Des de diversos indrets de la ciutat
Crida de Festa Major 20.00 h / Ajuntament
Nit boja 23.30 h / Des de l’Ajuntament
:
divendres, de juliol 23, 2010
Ponts o aïllament?
:
dijous, de juliol 22, 2010
On va el PP de Mataró?
:
I el seu líder propicia un club de futbol lligat al PP, a Mataró, com ja ha denunciat el meu company Ivan Pera al bloc. Que, a més, s'ha fet a esquenes de la gent del club... Una mostra del dirigisme polític amb què pensen quan veuen el teixit associatiu, i del que podrien fer si un dia arribessin a governar a la ciutat, al més pur estil soviètic, enlloc de confiar amb la gent. Com sempre. L'Estrella Roja, vaja. O els equips de l'OJE. Glups!
dimecres, de juliol 21, 2010
El peu d'Adam
:
:
El camí que projecta Adam, però, és llarg: tal sols quan el políptic es tanca retornarà a la intimitat amb Eva. El dia serà ple de vida, d'entrebancs però també d'anuncis de la terra abandonada, de la promesa efectuada. I encara ens diu alguna cosa més. No sé si és exactament cap a Eva on va, mirant-m'ho bé, sembla que vingui a nosaltres, a mi, a la recerca d'aquells que -com ell- vaguem pel món extrets de l'úter confortable i encaminats no sé on amb força advertiments i l'esperança de renéixer, un dia, potser cada dia, sortint d'aquest úter, d'aquest marc que sembla infranquejable, del nostre propi polítpic.
:
dimarts, de juliol 20, 2010
Les Santes: botiga i internet
dilluns, de juliol 19, 2010
Seguim creient
Només unes ratlles per recomanar-vos que mireu el vídeo-resum de la Conferència Nacional del PSC amb una breu intervenció de José Montilla, a Lleida, celebrada el passat cap de setmana, en la que vam aprovar el Programa Marc del PSC. La fortalesa de les conviccions combinada amb la serenor i la tranmquil·litat de saber-se el partit del seny, que fuig de les aventures de frustració. Debat a fons i ganes, moltes ganes, de guanyar. L'amic Joan Ramon, a més, signa una cançó de creients. Alguns ja sabem que el que mou muntanyes (o 'pujols') és això, justament.
diumenge, de juliol 18, 2010
Sant Pere Més Alt
dissabte, de juliol 17, 2010
Com són els periodistes
divendres, de juliol 16, 2010
Suite101
:
Algú preguntava on pot anar el món dels blocs. I com és possible reivindicar la qualitat i el rigor a la xarxa. Una idea és aquesta. I molt bona, per cert.
Foto: Peter Berger i Eva Fontiveros, de Suite 101- Autor: Carlos Rosillo.
:
dijous, de juliol 15, 2010
Joan Majó i la independència
La salida independentista es seguramente la más atractiva emocional e intelectualmente, pero creo que (como ocurría hace 40 años con el marxismo) plantearla ahora como solución no es lo más adecuado desde un punto de vista político, ni por las condiciones externas ni por las internas. Un proceso de segregación, hoy, en Europa necesita una voluntad mayoritaria interna y una disposición externa al pacto. Hace falta que una mayoría de los ciudadanos de Cataluña lo quiera y que el Estado esté dispuesto a discutirlo. No ocurre ni una cosa ni la otra.
Lo primero, por la creciente complejidad de la sociedad catalana. Los sondeos indican que una gran mayoría de los ciudadanos se sienten "catalanes y españoles". Algunos, como es mi caso, incomparablemente más catalanes que españoles, pero no anti-españoles. Otros, por nacimiento, raíces y afectos, "tan catalanes como españoles". [...] No creo que el independentismo nos resuelva nada a corto plazo, y sin mayoría, podría conducir a la fractura social.
Entiendo perfectamente que se me haga la pregunta, que yo también me hago: ¿todavía crees que es posible un pacto? Esta es mi respuesta: soy catalán por naturaleza y lo seguiría siendo aunque no quisiera. Soy español porque necesito un Estado (mientras estos existan) y, aunque con algunas incomodidades, el Estado democrático que se configuró en la Constitución me amparaba y me permitió, hasta mediados de los noventa, pensar que avanzaríamos en su desarrollo. Estoy dispuesto a ser español siempre que no se me obligue a ser menos catalán de lo que soy y mientras el Estado me defienda a mí, mi nación, mi lengua, el futuro de mis nietos y todo aquello con lo que me identifico. Ahora no veo que sea así.
Si la España futura es lo que deja entrever la ideología del PP, lo que ha destilado una gran parte de los medios de comunicación de Madrid y lo que ha teorizado, sin que nadie se lo haya pedido, el TC, la Cataluña de la que yo formo parte no cabe en este Estado. Si hay una España posible plural y abierta, como la que me describió en 2003, en una conversación privada en Mataró, José Luis Rodríguez Zapatero, recién elegido secretario general del PSOE, creo que sigue habiendo acomodo.
dimecres, de juliol 14, 2010
Tempesta de pasta i pizza
:
:
dimarts, de juliol 13, 2010
A la mateixa escala
:
Haurem de fer, de refer, la proposta per Espanya, aquest projecte inconclòs llaurat després de segles de fracàs dels projectes unitaris (sí, han fracassat tots), després d'una història audaç i melangiosa alhora (Amèrica... la pèrdua d'Amèrica...), després que Catalunya -inclòs el seu projecte nacional- ha crescut més amunt que mai... justament junt a Espanya, amb els seus somnis i els seus fracassos. Espanya també haurà de mirar al seu horitzó, de nou, i saber quines amèriques vol conquerir, amb quins fills i filles, amb quins valors. I aquí hi ha camp per córrer. Junts. Amb entrebancs, ferides i desconfiances, però compartint ja tantes coses, tants mals també, que només junts podrem avançar, no?
:
L'altra via és donar-los la raó als que han volgut tombar l'Estatut i l'han escapçat.
:
dilluns, de juliol 12, 2010
Benet XVI es fixa en Catalunya
Fora de la visita a Compostel·la (recordem que l'actual ambaixador d'Espanya al Vaticà ha estat molts anys alcalde de Corunya), la part catalana del viatge pontifical denota encara alguna cosa més de la via perifèrica: No és d'estranyar que el Vaticà estigués pensant en altres estratègies de cara a Espanya, una de les seves principals preocupacions. L'antic aliat papal a la Contrareforma és vist avui punta de llança del paradigma laïcista, i no tan sols per les lleis que ha anat aprovant el Govern Zapatero amb disgust vaticà: la pèrdua de pes específic del paradigma catòlic a la vida i costums dels espanyols preocupa com a exemple de la decadència europea del cristianisme com per la possible 'contaminació' als països de llengua espanyola, on ja s'està 'competint' amb esglésies protestants de clara tendència conservadora, per cert.
:
Nova estratègia
:
Les estratègies, fins avui, no han funcionat massa. L'aliança amb els sectors més tronats del conservadorisme espanyol, el caràcter permanent de queixa o el miratge de les mobilitzacions contra les esmentades lleis, no han fet més que allunyar les possibles propostes de l'Església del gruix de la societat espanyola, més aviat còmoda amb el nou paradigma laïcista (ja veurem fins on, però...). L'estratègia sembla haver canviat, a tenor dels canvis del nou pontificat: el nou Secretari d'Estat té les seves pròpies opinions sobre Espanya (amb devoció montserratina inclosa), el nou Nunci ha pres decisions ben clares per desmarcar-se de l'anterior estratègia,, hi ha hagut una exitosa visita de Zapatero a Roma i una exitosa col·laboració diplomàtica amb Espanya per l'alliberament dels presos cubans, etc. No en va ha passat el que ha passat a la Cope. Ni tampoc és en va que la dreta es mobilitzi en apropiar-se de la iniciativa papal i de la representativitat de l'Església espanyola, seguint la caricatura que justament el papat actual vol eliminar.
:
El missatge de Barcelona sembla aquest: mireu, l'Església proposa un testimoni al món on viu, li agradi o no: el testimoni de relació amb la cultura (la recerca comú de la Bellesa) i el del servei als més desafavorits de la societat. La Sagrada Família il'Obra del Nen Déu són els símbols d'aquesta nova proposta de l'Església a la societat espanyola, i des de Catalunya!
:
Catalunya, una oportunitat
:
Dues pinzellades més, si em permeteu, per acabar aquesta pintura ràpida del context. D'una banda, estic segur que els organitzadors volen evitar també l'espectacle indecent que ha lligat l'anterior visita del Papa a Espanya, a València, amb el cas Gürtel, quan le autoritats polítiques valencianes van encarregar a aquesta trama els actes de la visita, emportant-se, sembla, un bon pessic del pastís. Mereixerien l'excomunió!
:
I de l'altra banda, Catalunya. El cardenal Martínez Sistach pot mostrar-se satisfet de les seves excel·lents relacions amb la cúria actual, que troba en l'arquebisbe de Barcelona un interlocutor moderat, més equànime (i perifèric, recordem-ho) i molt més en línia dels objectius del pontificat que altres interlocutors més habituals, com el President de la Conferència Episcopal Espanyola. I d'altra banda, a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya, tant el President Montilla com el conjunt de forces polítiques del país (o potser no tots), poden reclamar una via catalana de relacions entre els poders democràtics i l'Església. Concretament Montilla, amb una particular sensibilitat sobre el tema que ja m'agradaria que s'estengués al conjunt del PSOE, pot ser la via perifèrica d'una nova entesa entre l'esquerra espanyola (i europea) amb el fenomen religiós i el catolicisme en particular. (quan acabi amb el federalisme, és clar, que ja serà complicat): De manera que potser l'esquerra del país (o un aiguabarreig) pugués signar una carta més realista, més plural també, que la que han fet els de sempre sobre l'Espanya que visitarà Benet XVI, que ni tan sols han tingut el valor d'esmentar la crisi econòmica que viuen les famílies del país. No les seves, és clar.
:
diumenge, de juliol 11, 2010
Willy a Santa Maria
:
Allà arriba Shakespeare, amb un programa (us el poso sota d'aquest escrit) que sembla prou interessant. També canvia de dates, amb els avantatges i els inconvenients de fer-ho a tocar Les Santes. En tot cas, és un festival més mataroní, més urbà, més popular potser, que permet revisitar de nou el geni del teatre, les peces del qual fonamenten, sens dubte, bona part del nostre imaginari. L'estrena és dimarts, amb un nou muntatge d'Irina Brock, que l'any passat ja ens va entusiasmar.
dissabte, de juliol 10, 2010
Morir fins a estimar
:
T'oblido cada dia vint vegades
i vint cops cada dia et veig entrar
portant o no portant les arrecades
al circuit terminal que el condemnar
comprèn del viure meu, de com m'agrades,
a prendre'm en morir fins a estimar.
:
divendres, de juliol 09, 2010
La Ronda de Mataró i la Línia Orbital: més a prop *
Aquestes darreres setmanes, l'Ajuntament ha promogut una sèrie de sessions informatives per conèixer l'abast de l'obra. Alhora, ha complementat la informació amb els detalls del Pla per a la reserva de sòl de la Línia Orbital Ferroviària, el darrer tràmit urbanístic per poder construir, en el futur, una línia de tren que enllaci les ciutats de l'arc metropolità (Mataró, Granollers, Terrassa, Sabadell, Martorell, Vilafranca, Vilanova...) i que, amb la variant de l'actual línia, aconsegueixi passar d'una a cinc estacions, mutiplicant per 7 la cobertura ferroviària de la ciutat.
Les dues infrastructures són clau per posar Mataró més endavant a tots els nivells. Una millor mobilitat de la ciutat amb l'Àrea de Barcelona, una de les regions econòmiques i industrials més potents d'Europa, ens fa sens dubte més competitius per acollir empreses d'alt valor afegit o d'oportunitats per la feina. L'aposta del Govern de la Generalitat (després dels anys en què CiU no ho va ni pensar) pel ferrocarril a Catalunya és tan important que farà variar els hàbits i minimitzar els riscos de l'abús del cotxe (ambientals, de seguretat, etc...). I la Ronda, ja ben a prop, ha de fer-nos guanyar en fluïdesa, en pacificació del trànsit dins la ciutat i en una connectivitat que també ens serà molt útil.
* article que signo com a portaveu del Grup Municipal Socialista a la revista MésMataró (juliol 2010)Fotos:
1. Plànol de la Línia Orbital i de la Ronda de Mataró2. El Secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, l'Alcalde Baron i la regidora de Mobilitat, Núria Aguilar, en la presentació del projecte. Foto: G. Ariño (El Punt)
dijous, de juliol 08, 2010
Ibern parla de Mataró
:
"Mataró, que ja havia fet la transformació industrial del tèxtil i que ha optat per una indústria lleugera però molt puntera, molt tecnificada, està més ben situada que altres ciutats per superar la crisi. A més, tant a la ciutat com a la comarca la construcció es pot activar d'aquí dos o tres anys perquè hi haurà de nou demanda de pisos. La Generalitat i els Ajuntaments catalans, a diferència d'altres de l'Estat, han sabut planificar bé. No hi hagut la febre constructiva d'altres llocs i per tant els pisos ara buits van tenint sortida i aviat se'n necessitaran més".:
dimecres, de juliol 07, 2010
L'Espanya possible
:El problema -o, mejor: la excusa para no cambiar- nace de la Constitución de 1978, la cual distingue entre lengua oficial -el español-, lenguas cooficiales en su comunidad autónoma y otras lenguas. No toda lengua histórica hablada en España es de interés general, otras son regionales, pero las tres lenguas cooficiales sí lo son. Permítanme que les recuerde algunas obviedades. El catalán/valenciano era el idioma mayoritario de la Corona de Aragón, el Estado que dio lugar a España al unirse a Castilla en tiempos de los Reyes Católicos: o sea que si el español es la lengua de España por ser la de uno de los dos reinos fundacionales, el catalán/valenciano debería serlo por la misma razón. El gallego fue el origen del portugués, la lengua del otro Estado peninsular, y constituye el puente natural para garantizar cualquier acercamiento iberista en el futuro. En cuanto al euskera, se ha venido considerando durante siglos como el símbolo de la Península Ibérica por ser la lengua de sus primeros pobladores. Y no me vengan con el cuento de que se trata de lenguas minoritarias: el catalán/valenciano tiene más usuarios que media docena de lenguas oficiales de la UE; ¿cómo quieren que sus hablantes se conformen? Al gallego y al vasco, aunque en menor medida, les sucede otro tanto.:(...) Lo del Senado debería ser tan sólo el primer paso hacia la convivencia plurilingüe de los españoles, aunque, cuando uno lee objeciones como la de que estando la sede en Madrid, sólo puede usarse el español, le entran ganas de exiliarse o de contestar irónicamente que, si este es el problema, que la pongan en una ciudad bilingüe y todo arreglado (bien mirado, es una idea). Y los siguientes pasos en pos del pluralismo lingüístico, ¿acaso serán una vuelta de tuerca más hacia la disgregación? Pues no, al contrario, son medidas que reforzarían la cohesión de los ciudadanos españoles, actualmente bastante alicaída.:
No estoy propugnando que las cuatro lenguas sean oficiales en toda España: esto tal vez fuera lo justo, pero es inviable y el camino del infierno está sembrado de buenos propósitos. Lo que sí creo que podría lograrse en un par de generaciones es que la presencia del catalán/valenciano y del gallego en los medios de comunicación y de estas dos lenguas junto con el euskera en la enseñanza de toda España se fuera incrementando progresivamente hasta lograr que cuando un político habla en catalán o una escritora es entrevistada en gallego todos los españoles los entiendan sin más, que el euskera vuelva a ser el símbolo de la especificidad peninsular, como reclamaba Astarlos, y que los hispanohablantes de las comunidades bilingües dejen de ser los chivos expiatorios de las culpas del Gobierno central.:
dimarts, de juliol 06, 2010
Fer parlar roca vivent
::
Quin pensament, la raó, quan s'emprenya,
la fe quan trenca els límits del convent
i el seny que fa parlar roca vivent
per aixecar d'amor ben alta ensenya.
:
Vostra lliçó no passarà per ull,
senyor Gaudí Pitàgores i Llull.
:
dilluns, de juliol 05, 2010
Per la represa econòmica, en sèrio *
El segon front és el de l'atenció a les famílies que abruptament s'han vist a l'atur, mermats notablement els seus ingressos, i que entren en situació de risc social. Atenció immediata, racionalització de recursos, increment dels ajuts, acompanyament per resituar-se, acció coordinada de l'Ajuntament i les entitats que s'hi dediquen, etc... Aquestes han estat les premisses del segon front.
Per finançar tot això, i comptant que la crisi fa rebaixar els ingressos públics i alerta sobre l'endeutament, hem fet ja algunes coses: refer les prioritats pressupostàries, rebaixar al límit aquelles despeses no prioritàries en temps de crisi, rebaixar tots) els sous públics d'acord amb el Decret de Mesures, refinançaments, vendes d'actius, etc.
Ara CiU proposa rebaixar el nombre de regidors al Govern, pel que es veu (de fet, ho hem llegit a la premsa), en una clara concessió a la galeria. És ara quan més cal posar l'esforç de tothom, també dels regidors i regidores (els de l'oposició inclosos), en una tasca que -si no fessin ells- algú hauria de fer. I de cobrar. I que, ves per on, seria xocolata del lloro: fa falta molt més per fer front a la crisi. De fet, CiU no fa pas això als ajuntaments on governa... Sembla la típica proposta d'algú quan no té idees. I quan fins ara s'ha negat a recolzar tant el TecnoCampus com l'arribada d'El Corte Inglés, els dos exemples d'apostes estratègiques en les que CiU no creu, que poden generar llocs de treball i, per tant, més activitat més ingressos públics i menys necessitats d'atenció social. Represa econòmica, en fi. Diguin el que diguin, els fets canten: mai no hi ha votat a favor. Potser que comencéssim per aquí, no?
* Article en tant que 1r Tinent d'Alcalde i Portaveu del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Mataró, a la revista Tribuna Maresme de juliol de 2010.
diumenge, de juliol 04, 2010
L'animal que no s'agrada
:Som l'únic animal que no s'agrada (...),
però hem après a dir no passis ànsia...
no t'hi capfiquis... no té importància...
:
:
dissabte, de juliol 03, 2010
Màrius Torres i Hal·lâg a Caldetes *
La segona novetat ens la presenta l'arriscada editorial Fragmenta, en la seva determinació per oferir-nos textos espirituals i religiosos d'altres tradicions a la nostra llengua. En aquest cas, ens porta la poesia del missioner errant Husayn ibn Mansur al-Hal·lag (858-922), una mostra fidel de l'apassionament de l'amor total en la millor tradició sufí, aquest corrent místic de l'Islam del qual Hal·lag en seria exponent. També ens permet conèixer més de la riquesa d'una de les religions més rellevants de l'actualitat, tant pel seu nombre de seguidors com pel seu lligam a les teocràcies modernes que tants mals de cap ens donen. Veureu quina diferència amb Hal·lag. I tot això també ho podrem sentir a Caldes, prop del mar que no sabem si ens uneix o ens separa.
:
:
- Poesies de Màrius Torres, a cura de Margarida Prats i Ripoll; Ed. Pagès, Lleida, 2010
- Hal·lag, per Diwan, edició, traducció i cal·ligrafia àrab de Halil Bárcena; Ed. Fragmenta, Barcelona 2010
- Diumenge 4 de juliol, a les 21 h, "Com la veu de l'aigua", EnVers canta Màrius Torres, al Parc de Can Muntanyà, al Festival Poesia i + 2010, més informació: http://www.fundaciopalau.cat/
- Dissabte 17 de juliol, a les 19 h, "Diwân, Poesia sufí de Hal·lâg", lectura i comentaris de Halil Bárcena, amb acompanyament musical i de dansa del grup Ushaq, més informació: http://www.fundaciopalau.cat/.* article per a la revista Valors (juliol 2010)
divendres, de juliol 02, 2010
Nau Minguell, la resposta *
Objectius estratègics
1. Refer el Llevant de Mataró
· Risc per l’impuls de Ponent (Via Europa – Mataró Parc- Hospital, El Corte Inglés, Rengle – TCM)
· Connexió de barris Palau-Rocafonda-Escorxador amb el Centre Històric (Pla Integral - Can Gassol - Nova Biblioteca Escorxador – Espai Capgrossos – Eix Herrera – Plaça Moragas – Forn del Vidre – Madoz/Puigblanc [recuperarem nau Minguell bessona i farem un nou micro-pool econòmic just aquí al davant])
· Espais que generin atracció, massa crítica: Museu de Can Marfà, aquestes reformes que he dit, Can Xammar, Plaça Havana, escoles Montserrat Solà i Joan Coromines....
2. Substituir teixits obsolets per teixits cívics i competitius
· Nau Minguell (efervescència s. XIX, primer tren...: 1850 Cª Planell i Bonet 1854 edifici 1960 tancament: fàbrica de tint, filatura i confecció; després, Joaquim Llorens) n'és un exemple- indústries extensives en m2, en mà d’obra, en capital.
· El Llevant mataroní n’estava ple: Can Marfà, Can Marot, Can Gassol i moltes més, algunes aguanten
· Mataró (i aquesta zona) no renunciarà a l’activitat econòmica, ben al contrari, la renovarà i la posarà al dia, però amb les caracerístiques actuals
a. indústries intensives en coneixement, en mà d’obra qualificada, en entorns complexos (per això no és una zona industrial) amables (ja em direu si l’entorn no ho és, d’amable) i creatius
b. Nau Minguell, també n’és un bon exemple (recordeu les ciutats creatives de les que parla Richard Florida?)
i. Integrat a la trama urbana
ii. Rodejat d’activitat (per viure, per treballar, per l’oci i la cultura, diversa, tolerant)
iii. Sinèrgies de coneixement (indústria audiovisual / artistes de pinzell...)
3. Recuperar el Patrimoni arquitectònic
· Protegint, sí, però sobretot recuperant en nostre passat (en aquest cas industrial, però no tan sols aquest, també el romà, el medieval, el barroc, el modernista) per als nous usos, que el facin viu (tb atractiu, generador d’identitat, de ciutat de memòria):
a. Econòmics (Les 2 Minguell, Fàbregas i de Caralt),
b. escolars (Fàbregas del paper, Can Fontdevila),
c. administratius (Vapor Gordils),
d. culturals (Nau Gaudí, Farinera Ylla...) etc...
Pumsa, eina de reactivació econòmica
Dimarts al vespre vam tenir Junta General d’Accionistes de la societat municipal PUMSA
Vam dir:
a) instrument per desenvolupar els objectius estratègics de l’Ajuntament
b) eina per impulsar la reactivació econòmica de la ciutat (quan no estàvem en crisi, perquè havíem de renovar la base productiva; quan hi ha crisi, justament perquè es fa més urgent)
I vam dir també
a) per assolir els objectius que ens proposem cal ambició, esforços, riscos i sacrificis [qui no vulgui pols que no vagi a l’era]
b) vindran temps difícils [Minguell: inversió de 3M€ / préstec interès zero 2,% M€ Plan Avanza Ministeri Indústria / amortització més llarga que el lloguer, és a dir, perdrem –o invertirem- diners els primers anys; diners de PUMSA; diners de tots]
c) disjuntiva (i més davant la crisi): ho aturem o ho enllestim? Pràcticament pel mateix preu, ho enllestim i avancem la recuperació econòmica, assumint els costos que això té. – avui, aquí, en tenen la resposta.
:
:* esquema per a la meva intervenció, avui al migdia, a la inauguració de la Nau Minguell, a Mataró.
Nota de premsa, aquí.
Enllaços a El Tot Mataró, Capgròs, MataróNotícies.cat, El Punt.
Fotos de la inauguració, de Mercè Mulet, al Facebook, aquí.
Entrada al bloc de Joan Antoni Baron, aquí
Entrada al Bloc de l'Associació Sant Lluc per l'Art, aquí