Superàvit | Estatut | Informes

Superàvit públic
:

Avui s'ha conegut que, el 2005, per primera vegada, les arques de les administracions públiques van tancar l'exercici amb superàvit, més de l'1% del Producte Interior Brut. Això desmunta alguns tòpics. Per exemple, que la descentralització territorial comporta un creixement de la despesa pública difícil de controlar, o que l'esquerra no és estricta en les polítiques de contenció del dèficit públic, i permet endegar operacions com la reforma fiscal o la posada en marxa de la Llei de Dependència amb prou garanties. A l'altra cantó de la balança (m'imagino que lògic), hi ha la inflació, que no baixa del 4% interanual. Ho ha dit avui el ministre Solbes, el mateix que, a mitjan dels 90, va aprovar les mesures de contenció previstes a Maasstricht per Espanya i que, des d'aleshores, al país ha viscut l'etapa de creixement econòmic i de reducció de l'atur més important de la seva història. Per cert, amb l'atur, hi ha bones notícies fresques de Mataró.

:

Estatut: ERC, amb el PP?

:

Al proper referèndum de l'Estatut, odria passar que els partidaris de l'Espanya plural formessin el bloc del "sí" a l'Estatut contra el "no" dels partidaris d'una Espanya uniforme, és a dir, els que creuen que la pluralitat és impossible perquè amenaça la unitat o els que pensen que la pluralitat és impossible i cada nació ha de tenir el seu Estat com cada maestrillo su librillo. Aquests són els blocs que sembla que s'estiguin configurant, a no ser que ERC reprengui la seva tradició, la que l'empelta amb Macià i Companys, i opti per donar un vot de confiança al projecte de pluralisme nacional en què pot encaminar-se Espanya en cas d'aprovar-se el nou Estatut. Jugen amb l'avantatge que els altres li resoldran la papereta de l'Estatut mentre ells poden sortir dient que encara és insuficient. Se'n refien dels altres. Sort que els ciutadans també. (Foto: EFE)

:

Tot indica que ho fa per pur tacticisme electoral més que per defensar els interessos de Catalunya que, malgrat que s'ha de respectar molt la mobilització del passat 18 de febrer, només a cop de manifestació no n'hi ha prou per derrotar el PP. De moment, parlamentàriament, són actius en dir no a aquest Estatut i obstaculitzar la seva aprovació, la qual cosa seria tant com trair Catalunya i ajudar el PP en la seva escalada de catalanofòbia per fer caure l'Estatut i el Govern d'esquerres i catalanista. O què us penseu que vindran a fer a Catalunya Rajoy, Acebes, Zaplana i Aznar quan demanin el mateix que ERC al referèndum de l'Estatut?.

Però sé que ERC serà responsable i evitarà aquesta situació.

:

Trias, entre dos focs

:

Xavier Trias es veu impel·lit a donar explicacions als periodistes, primer, per un informe intern del Govern de CiU que feia llistes d'afinitats polítiques de trreballadors de la CCRTV i, després, per acusar alguns diaris d'escriure a dictat del PSC. Una manera molt curiosa d'entendre la llibertat de premsa i d'amagar una actitud impròpia d'un dirigent demòcrata. Però avui també ha de donar explicacions al seu soci, UDC, que ignorava -segons sembla- les operacions demoscòpiques al servei dels interessos partidistes de CiU que feia mentre governava, alguns sota el mandat del mateix Trias.

De les 140 enquestes fetes amb diners públics ocultades pel Govern de CiU podrien agrupar-se en 4 grups i identifiquen les quatre grans obsessions del partit nacionalista:

• Un paquet de diverses enquestes i estudis encarregats per Xavier Trias en la seva etapa de conseller de la presidència per guanyar l'Ajuntament de Barcelona.
• Un altre paquet sobre la imatge personal de Jordi Pujol, a través d'enquestes i estudis sobre les repercussions dels seus discursos o la seva imatge als mitjans de comunicació.
• La recerca dels punts febles dels socialistes com a pregunta constant en els seus estudis qualitatius. A més, es feien enquestes sobre els possibles casos de corrupció que afectaven als socialistes.
• L'obsessió pels temes identitaris: des de preguntar a les persones si anaven a la fira d'abril o a les ballades de sardanes, passant per la qualificació ideològica dels periodistes de TV3, fins a la possibilitat de crear entitats per vetllar pels valors nacionals.

Tota aquesta informació va ser ocultada al Parlament malgrat que aquest les va sol·licitar en diverses ocasions a preguntes dels diputats socialistes o d'ERC, i malgrat que dirigents actuals de CiU plantegen que això es culpa de l'actual govern. Quin cinisme. En fi, el Parlament ja ho veurà. Ara sí.

Granada

L'amic i company Ferran deu ser ja a Granada, amb el seu dolç destí, que espero feliç com sembla i per tota la vida. Això de "per tota la vida" sovint fa por, i més quan un ho realitza lluny de casa, però aquesta mena de compromisos amb pinta de definitius forgen els homes lliures. En tot cas, amb l'espera de retrobar-nos (ho sento, no vaig poder ser al teu comiat), puc dir que m'emporto molts bons records i potser, com Javi, alguna cosa amagada que serveixi per tenir-nos res a dir.

:

Sort que l'acollirà una de les ciutats més belles que conec. El Palau de Carles V (vegeu foto), al mig de l'Alhambra (que alguns consideren un pegote monumental), té un pati ovalat que permet parlar en una de les parets i que se senti el que dius just a la paret contrària. Potser haurem de parlar així, ara. I a les parets de la nostra vida, quan semblin infranquejables, potser un xiuxiueig arriba just al cantó de les persones que has conegut i són en algun lloc del món per escoltar-te. I viceversa.

Per tot allò que no t'hauria d'estimar

Silva a favor de l'Estatut
:
Al matí hem celebrat, amb els amics de La Roda de Andalucía (l'associació mataronina i l'alcalde de la població sevillana), el Dia d'Andalusia amb una ofrena floral a Blas Infante. Després, l'aclade rodeño, Manolo Silva, ens ha fet unes pinzellades del canvi que ha tingut La Roda les darreres dues dècades. Al col·loqui, algú li ha preguntat més o menys si això de l'Espanya plural és que tots anem a l'una o cadascú tira pel seu cantó. Amb claredat andalusa, Silva ha declarat que està a favor de l'Esatatut català i que de cap manera s'ha de trencar res. Olé. Ha estat a la seu de la Casa Cultural "La Armonía", on ens hi hem aplegat força persones. Un matí molt agradable.
:
Joan Isaac a Mataró
:

Al vespre he estat al concert de Joan Isaac, que la Casa de la Música Popular ha programat en un cicle de primer ordre. Ja m'ha agradat des de la primera cançó (que no coneixia, és del nou disc), T'estimo en la rutina, de la que me n'he sentit identificat: estimar-nos pel que representa que no tocaria estimar-nos. Heus ací la salvació dels que som com som i ja gairebé no hi podem fer res. La resta del concert, amb l'excepció d'algun tòpic i del fet inexorable que m'acompanyava quasi una generació posterior (semblava el tiet amb els nebots, jo, bo i que el vaig seguir quan pràcticament ho va deixar i ara l'he reprès), m'ha agradat força. Us deixo amb la cançó esmentada:
:
T'estimo en la rutina
dels vespres coneguts.
T'estimo en el llenguatge
dels gestos ja sabuts.
T'estimo quan em beses
com a un desconegut.
T'estimo si ens sorprèn
l'amor desprevinguts.
:
T'estimo en la derrota
del cos en front del mirall.
T'estimo en el desordre
que em posa tan malalt.
T'estimo en els llarguíssims
silencis de sofà.
T'estimo quan t'emprenyes
si em fumo el teu tabac.
:
T'estimo quan em deixes
penjat sota els llençols.
T'estimo quan em dius
“Sembla que visquis sol!”
T'estimo quan no entens
que a mi m'agradi tant
la pluja tardoral
que inunda la ciutat.
:
T'estimo simplement
per tot allò que no t'hauria
d'estimar.
:
T'estimo quan et queixes
que no tens temps de res,
que sempre estàs corrent
—“Ningú no m'ho agraeix!”—
T'estimo quan t'aixeques
traient foc pels queixals.
Millor que no parlem
del teu mal despertar...
:
T'estimo quan segueixo
els rastres que has deixat,
que em porten als teus braços
després d'un temporal.
T'estimo entre les restes
de la passió enyorada.
T'estimo preocupada,
absent, despentinada...
:
T'estimo quan t'agafa
la neura dels regals,
els dies de Nadal
que em deprimeixen tant.
T'estimo en la mesura
que els déus m'han ensenyat...
Ja ho saps, que no m’agrada
llegir-me els manuals.
:
T’estimo simplement
per tot allò que no t’hauria
d’estimar.

Del Tarot a l'Esperit Sant *

Un dels programes amb més audiència de Televisió de Mataró és el de dimarts a la nit, dedicat als vidents, que conté un apartat de consultes telefòniques sobre la salut, l’amor, la feina... això que ens preocupa més o menys a tots. Sempre he pensat que, així com molts s’acosten a la medicina "alternativa" després de desenganys amb la científica, el recurs als vidents, al Tarot i a les impossibles "ciències ocultes"- així com també les sectes o el new age- expressa un cert fracàs de canalitzar sentiments espirituals a partir de la pràctica religiosa. I penso que potser és perquè l’oferta espiritual d’aquesta pràctica no és prou atractiva o fins i tot ha estat relegada a causa del necessari diàleg del fet religiós amb la cultura racionalista. Freud ja insistia que l’espiritualitat resideix en nosaltres, de tal manera que ignorar-la ens menarà a símptomes del "retorn d’allò reprimit". Del resultat, Albert Sàez n’anomena el "pluralisme caòtic" que conté expressions on la irracionalitat és "el paradigma antropològic, social i cultural".
:
No crec, sincerament, que el retorn a formes espirituals antigues hagi de ser l’adequada resposta de l’Església. Almenys, no totes. Però sí que penso que la capacitat de generar una oferta espiritual atractiva, amb dignitat és clar, és una de les claus per resituar el paper de l’Església en la societat postmoderna. Perquè hi ha un substrat de recerca del sagrat que no s’identifica amb allò religiós o cristià. Que desconfia tant del programa il·lustrat (vegeu la crisi de la democràcia a Europa) com de les religions institucionals. Però hi és ("jo no crec en Déu, però sí en alguna cosa superior" diuen alguns). I caldrà preparar un camí, com si recomencéssim el llarg trajecte de l’experiència religiosa de la humanitat, des d’aquest modern animisme dels esperits i del Tarot cap a una nova revelació de l’Esperit Sant. Com a la pròpia vida.

* Publicat a El Full de Mataró (butlletí de l'Arxiprestat) el 27 d'octubre de 2002

Casla d'avis | Caldera

Ampliació del casal d'avis
:

Aquesta tarda s'ha inaugurat l'ampliació del casal d'avis de Cerdanyola, uns metres esperadíssims per continuar la frenètica activitat del grup de gent gran que s'hi troba assíduament. Un casal d'avis és un dels equipaments més necessaris en la societat que s'acosta, i que ja vivim, de fet, on el nombre de persones grans és cada dia més gran i en el que s'ha ampliat notablement la longevitat. Ho és, també, per combatre la solitud o les malalties, per continuar l'activitat que la jubilació estronca, per desenvolupar les capacitats, per fer més societat, més ús de les possibilitats de les relacions humanes amb els nostres semblants. L'expectació d'avui corrobora que, a més, gaudeix d'una demanda important.

:

Caldera a Mataró

:

En acabat, al vespre, hem tingut entre nosaltres el Ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera (vegeu la completa crònica de Vern Bueno a capgros.com), en un acte del PSC per explicar la Llei de Dependència, com una segona part d'or a la Jornada de treball de dissabte passat. La sala d'actes de Caixa Laietana s'ha quedat curta per les més de 250 persones que calculo que ens hi hem aplegat. Hem tingt entre nosaltres, a banda de l'Alcalde Baron, el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, el Secretari General de la UGT, Pepe Álvarez, el President de Caixa Laietana, Jaume Boter, els diputats Mas i Prados, alcaldes i regidors i membres d'entitats ciutadanes que confien molt, molt, en l'èxit de la Llei. Ara es tracta de no trair la confiança en un projecte que, després dels 8 anys de buidor en polítiques socials sota el Govern del PP, pretén universalitzar un nou dret bàsic de l'Estat del Benestar.

112 | PDES | Blocs socialistes

112
:

Aquest matí, l'Anna Mª Miró ens ha presentat la Llei del servei d'atenció 112, que ella dirigeix des de fa uns mesos, a la Federació de Municipis de Catalunya, un projecte d'unificació dels telèfons autonòmics d'emergències (Mossos, Bombers, Salut, etc...) que, a més, significa na veritable revolució en l'atenció ciutadana des dels recursos d'urgència, que patien a Catalunya una gran disgregació i descoordinació amb el Govern anterior. El projecte m'ha agradat molt i crec que és un gran avenç ciutadà.

:
Ple solemne
:

Avui hem fet un Ple per aprovar el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, a Mataró, una sessió no exempta de solemnitat de la que destaco el discurs de l'Alcalde a la cloenda. Però vaja, la resta d'aportacions, dels grups municipals i dels agents econòmics i socials, amb un altr grau d'optimisme, en general, per la capacitat d'entesa. I una gran estimació per la ciutat.

:

Xarxa activa

:

Això m'ha impedit de ser avui a Barcelona a participar a la trobada amb Enrique Castro, animador de la Xarxa de Blocs Socialistes espanyols, que avui era a Barcelona. La Núria m'acaba de dir que ha estat molt interessant. No ho dubto.

Ni CiU, ni el PP

Enllaçats al futur

:
Encara avui continua l'alegria per l'acord assolit entre l'Ajuntament i la Generalitat per desloquejar una antiga aspiració mataronina: la construcció dels accessos que mancaven a la C-32. No ha estat senzill, però la tenacitat finalment s'ha imposat. Semblava impossible: els governs de CiU havien posat tots els pals a la roda que va poder. El PP, malgrat les interpel·lacions que ha fet en aquest període, tampoc havia ajudat gaire quan feia majoria amb CiU al Parlament. L'arribada de Consol Prados al Parlament i de Joaquim Nadal al Govern ha estat decissiva.

:

Són cinc enllaços (vegeu quadre d'ahir) que milloraran notablement la circulació a la zona, reduiran els embussos i acostaran la C32 al seu pas per Mataró (la Ronda de Mataró, gratuïta) als nuclis urbans i zones industrials. Té conseqüències de mobilitat i econòmiques, doncs. I el conjunt de la ciutat se'n veurà notablement beneficiat.

:

Montjuïc, a Barcelona

:

A l'altre cantó de la pressió del PP, els fatalistes ja havien determinat que el castell de Montjuïc finalment no seria traspassat a la ciutat de Barcelona. Fins que avui, Zapatero ha reiterat el seu compromís davant el ple del Congrés, que es transformarà, aquest divendres, en un acord ferm del Consell de Ministres.

:

El mal govern de CiU

:

Avui hem conegut més coses d'una processó de revelacions sobre els informes i les enquestes que el Govern de CiU tenia amagades, que mai no havia fet públiques i que responien estrictament a les necessitats particulars del partit que aleshores governava. Avui han aparegut uns informes confidencials, una mena de llistes negres, que determinaven la proximitat o no de determinats periodistes al credo nacionalista. L'autor, de moment anònim, es mostra gairebé malaltís buscant proximitats polítiques fins a la sacietat. Per cert, veient com va anar després la trajectòria d'alguns dels periodistes citats, deu ser que algú se'l va creure.

:

Això és un escàndol. El silenci de Xavier Trias, aleshores conseller de Presidència, i les fugides d'estudi de David Madí, portaveu de CDC que ja va haver de dimitir del Govern quan es va descobrir que manipulava enquestes, són molt reveladors de l'encobriment d'una manera d'entendre el govern i l'exercici de la política absolutament detestable. Han de respondre.

Avançant en la mobilitat al Maresme

Aquest matí he assistit a una de les sessions de treball del Pla Estratègic del Maresme relativa als projectes de mobilitat pels propers anys que, com he recordat en la meva breu intervenció, s'emmarca davant unes oportunitats fantàstiques (tren orbital, trasllat i recuperació de la NII, etc.) que mereixen una resposta positiva i constructiva. La trobada ha tingut com a fruit un debat d'alt nivell, amb força consensos, com ha assenyalat oportunament Antoni Soy a la cloenda, donat que presidia l'acte en la seva qualitat de Vicepresident del Consell Comarcal, especialment en l'àmbit del transport públic i de la conversió de la N-II en via cívica, i també amb un parell de qüestions en les quals convindria més aproximació, però en el que hi pot haver també espais d'acord (em refereixo al tema dels peatges o en el trasllat de la N-II). La trobada, intercalada amb responsables polítics, socials i tècnics, ha comptat amb presència de destacats punts de referència: el Secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, Jordi Julià, Albert Serratosa, directius d'Acesa, Ole Thorson, etc.

:

Justament aquest acte coincideix amb dos (o tres) fets importants per a la mobilitat. El primer, que avui el propi Manel Nadal i l'Alcalde de Mataró presenten la proposta dels accessos de la C32 (per fi! fins i tot per això va anar bé que CiU perdés el Govern...) que tant havíem reclamat. La proposta permetrà completar la capacitat permeable de la Ronda de Mataró i, especialment, rebaixar els embussos de l'entrada de Mataró per la Via Europa (mireu més avall).

:

La segona coincidència correspon a la intervenció que féu el diputat Manuel Mas (a la foto) ahir a les Corts defnesant el diàleg i l'acord entre els municipis i el Ministeri de Foment per obtenir una N-II lliure de trànsit de pas i convertir-la en un eix cívic davant l'actiu més important del Maresme: la seva platja. Contra els que propugnen la confrontació (sense estudiar-se res, sigui dit de pas), Mas va defensar el diàleg davant la magnífica oportunitat de què parlava (aquí va fer falta treure el PP per avançar d'una punyetera vegada).

:

La tercera ve demà: el meu company Fermí presentarà el balanç de l'activitat de Mataró Bus l'any passat.

Flaixos

Els companys del Partit em comenten l'èxit de les dues convocatòries que vam fer a finals de la setmana passada i a les que no vaig poder assistir perquè era fora. El cafè amb l'Alcalde, divendres al barri de La Llàntia, amb un públic il·lusionat pels canvis que es preveuen de forma immediata a aquest apreciat barri mataroní. L'endemà, la Jornada que vam fer sobre la Llei de Dependència, amb la diputada Esperança Esteve, amb l'Alcalde Baron i amb un conjunt d'entitats ciutadanes, també fou un èxit, especialment per la possibilitat de xerrar i d'entendre'ns. Per cert, divendres portem el Ministre Caldera a parlar també de la Llei.

:

Diumenge al matí, immers en altres tasques, tampoc vaig poder ser a la inauguració dels talussos del Cementiri Vell, amb una desfilada dels Armats (vegeu foto) que avui recull un nou bloc, dedicat a la Setmana Santa mataronina, i que em plau de saludar des d'aquí.

:

Ahir vaig llevar-me amb un acte horrorós (del qual confio en les pesquises policials i judicials que es fan sota secret sumarial) i avui he tingut l'alegria de la detenció d'una banda d'atracadors gràcies a la paciència i els esforços de la Policia. Tard o d'hora, cauen.

:

I acabo citant un reportatge molt interessant sobre la nova Ordenança de Civisme de Mataró que aquest cap de setmana ha publicat El Tot Mataró i que reprodueix el PortalMataro.com. Crec que capta fidelment el que pretenem al respecte.

Cristians al Partit, socialistes a l'Església

La trobada a la que vaig assistir ahir, a Madrid, era per donar un impuls al grup que promou la coordinació dels cristians al si del socialisme espanyol, no com a grup de pressió ni com a corrent intern (segurament tenim visions diferents de com ha de ser la política del Partit) sinó, especialment, per construir ponts entre el món cristià i el món socialista, o de l'esquerra en general. Compte, no entre els bisbes i el Govern, tasca que correspon als vèrtexs de l'Església i de l'administració espanyola i, en el seu cas, de la direcció del Partit, sinó, bàsicament, entre la praxi que molts compartim, amb total coherència però no sense tensió, i també des del terreny de la reflexió. Tot això gràcies a l'impuls d'uns quants dirigents del PSOE i a l'esforç i tossuderia basca de Carlos García de Andoaín, un gran tipus.

:

No sé si és xovinisme pensar que, en aquesta tasca, els catalans tenim força feina feta, bo i que em sembla urgent de recuperar de cara a les generacions que s'incorporen al projecte socialista. Ja ho vaig fer notar el novembre amb l'acte que es féu a la seu del PSC, segurament avui impossible de fer a la seu del PSOE. Però hi ha experiències notables, com les del socialisme basc, on aquesta reflexió fa deu anys que dura (i ve d'antic), i també n'hi ha de més modestes, però intenses, a Madrid, a Múrcia, al País Valencià, a Castella...

:

I quina mena d'aportacions es poden fer? Des del debat sobre valors que, com es veu, prima sobre l'economa en els processos electorals recents (des dels EUA a Palestina) i on l'esquerra sovint hi resta desorientada. O per desmuntar arguments dels sectors ultraconservadors que justament situen en els valors i llur politització la principal font d'expansió, com s'ha vist en les dues manifestacions recents contra el Govern de Zapatero (una, contra els matrimonis homosexuals i l'altra, si no recordo malament, contra la política educativa). O, com deia Toni Comín en cloure la trobada, introduint l'element del sentit (o espiritual, o de donació gratuïta, com en vulgueu dir) en la tasca partidària de l'esquerra, sovint recelosa davant el fenomen d ela dimensió transcendent de l'ésser humà. O per concretar què deu voler dir això de l'Aliança de les Civilitzacions des d'una perspectiva més propera. Com que la compensació al sacrifici de la lluita de molta gent, venia a dir, difícilment ja la podem situar en la història que s'esdevindrà -aquesta és la crisi de la modernitat-, és urgent resituar el sentit, per donar valor a la donació que tanta gent ha fet de la seva vida, de la seva llibertat, per la causa dels socialistes. Tinc casos molt propers a la meva ment per exemplificar-ho, i no precisament de cristians, des de l'estimat Ernest Lluch fins al testimoni que explicava fa poc de la Leocàdia. "Si no, la vida seria insuportable", deia.

:

En Toni, que formava part de la representació catalana, era allà també per l'homenatge que es féu al seu pare, l'Alfons C. Comín (el de la foto, de qui m'he atreviat a adaptar el títol d'aquest post), 25 anys després de la seva mort. Va ser el moment més emotiu. Vam poder veure el vídeo que va fer en Jordi López, vell amic de Comín, de l'acte que es féu a Barcelona, amb la intercalació d'entrevistes i imatges de Comín, i, entre d'altres, escoltar el professor Reyes Mate, que havia fundat amb Comín Cristians pel Socialisme a Espanya.

Torno a casa

Res, torno de Madrid amb un viatge llarguíssim entre metros, avió i trens, i múltiples transbords. De nou, coneguts en pujar i baixar de l'avió. I molt avançada la lectura del llibre de Joan Rigol (per aprendre dels altres, je je) i una meravella de llibret de Rafael Argullol. De tant en tant m'aturo. Escolto converses perdudes com petits contes de Monterroso. A tothom li passa més o menys el mateix, però el matís és el que ens diferència. Demà ja parlaré de la Jornada d'avui a la seu del PSOE. He estat amb amics i amb gent nova, que pt no pot coneixia, i que m'ha semblat collonuda. Un d'ells, el propi García de Andoaín, l'impulsor de "Cristianos Socialistas", abans al PSE-EE-PSOE, ara a nivell federal. Bé, aprofitem aquest clima, nois, es què és la setmana que ve torna el fred. Bona nit.

Des de Madrid

Vinc de sopar en un localet del Madrid dels Àustries, prop d'on m'allotjo, gentilesa d'un conegut blocaire. He fet vida d'aeroport (un no lloc, que es diu ara) amb la sort q m'he trobat amb parents i amics. Després m'he llegit mig llibre -el darrer de Joan Rigol- a l'avió i he recorregut amb metro mig Madrid. Només aterrar, ja m'enyoro. Truco. L'apartament on sóc, té un aire simbòlic mataroní que encara em fa enyorar més. I a la tele fan el documental de Gato Pérez... El temps va lent, però ja em penedeixo de no tenir-ne més que per què disfrutar d'aquesta ciutat tan suggerent. Demà, una colla de socialistes "de missa" parlarem de tot i força. Bona nit.

De Cusachs a Lloret

Cusachs i el civisme
:

L'historiador i articulista Manuel Cusachs escriu avui al digital capgros.com un interessant article sobre la necessitat de la regulació de les activitats incíviques i de llur posterior sanció. En ell mostra la incomprensió a les crítiques que, fonamentalment, ha rebut l'Ordenança de Barcelona i s'inscriu en la vinculació entre drets i deures que fa dies que estem insistint uns quants. Aprofitant el tema voldria dir que la reducció que sovint es fa sobre els possibles damnificats de l'ordenança (persones marginals) és clarament falsa. De l'experiència que porto signant decrets d'imposició de sancions poer civisme, m'atreviria a dir que la característica social respon ben poques vegades a aquest perfil. I és que l'incivisme, com a conseqüència del que deia l'altre dia Argullol, és sovint cosa justament del contrari. Les víctimes de no aplicar normes així són sovint les persones amb menys recursos.

:

L'Estatut avança malgrat el Tejeréndum

:

Constituïda la comissió Constitucional del Congrés de Diputats, la ponència avança amb pas ferm cap a un gran Estatut d’Autonomia de Catalunya, així que ja ha a començat a donar els primers fruits, i ja s’ha pactat el Títol Preliminar de l’Estatut i tot el referent a Drets i Deures. Tots aquells que pensaven que la ponència seria un fracàs i que les baralles serien constants s’han equivocat una vegada més i dins d’una discussió sensata i serena s’està aconseguint consensuar un gran text estatutari per a Catalunya.
:
Per altra banda, la constitució de la Comissió Constitucional del Congrés només va servir per ratificar que el PP ha perdut els papers, i que és l’únic que vol utilitzar l’Estatut de Catalunya com a eina de desgast del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i no per millorar el sistema territorial d’Espanya. L’única obsessió del PP en referència a l’Estatut és utilitzar el procés com a eina per a la recuperació del poder, encara que hagi d’utilitzar mètodes de dubtosa moralitat, per no dir, constitucionalitat, com el referèndum a tota Espanya, que ha aconseguit Mariano Rajoy és tenir com a fidel seguidor del seu ideari a Antonio Tejero, el del 23-F. Tejero, sí, el de Lloret, no.

Maragall i Baron escriuen

Maragall blocaire

:
Aprofitant que havia de ser a Barcelona més tard, he passat per la presentació del web del President de la Generalitat, que es nodrirà bàsicament a través d'un bloc del propi Maragall. Hi he anat perquè (i això no passa massa sovint) m'hi han convidat, ves. L'acte ha constat d'una interessant reflexió de Vicent Partal (que ha fet notar que es tracta del primer web considerable que usa el domini .cat) i d'una breu presentació del President. Es tracta dels pocs (no sé si lúnic) president de Govern que s'atreveix a tenir un bloc propi que, estic segur, omplirà a trravés de les sempre seves personalíssimes impressions. venint de qui ve (apasionat de la tecnologia) i del Partit que presideix (enamorat dels blocs), no ens ha d'estranyar. (Foto: Rubén Moreno)

:

Baron parla de creixement i d'immigració

:

Us recomano dos articles d'un altre polític blocaire, l'Alcalde de Mataró (per cert, aquests dies fora en un viatge de feina i, en canvi, escrivint al bloc, al peu del canó), qui reflexiona en un parell d'àmbits en dos temes de certa importància, ni que sigui a pinzellades. A la presentació del programa de la darrera Fira del'Arbre de Mataró, reitera el que els socialistes hem dit sempre (sempre): que el nostre model urbanístic passa per desenvolupar únicament els límits de la ciutat urbanitzable que es van fixar al Pla de 1996, essent regidor d'urbanisme l'actual conseller Milà. "Ni un metre quadrat més", com diu. Semba obvi, però es veu que cal repetir-ho de tant en tant.

:

La segona reflexió va ser en el marc de l'acte de presentació del "Fons 2005 per a l'acollida i la integració de persones immigrades: un nou panorama en les polítiques de ciutadania i immigració a Catalunya", al Palau de la Generalitat el passat dia 10, en el mateix lloc on avui Maragall ha presentat el bloc. En ella reitera el conjunt de polítiques que creu que cal fer des dels ajuntaments (el text és la seva intervenció íntegra a l'acte) centrades especialment en l'assumpció de drets i deures a parts iguals, com ja dèiem fa uns dies.

El món serpentejarà davant teu

Zürau a l'època de Kafka

Civisme vs. Capitalisme

:

Avui, a El País, Rafael Argullol dóna pistes molt cerceres, crec jo, sobre el problema de fons del que ha vingut a ser l'incivisme i del que ja he parlat moltes vegades. En primer lloc, vincula el feixisme amb la idea de la possessió immediata de les coses ("la vida entendida como un botín de guerra que hay que tomar inmediatamente por un derecho de conquista. Que nadie nos has concedido") i el vincula amb l'exhibicionisme sense escrúpols del capitalisme i de la cobdícia. En segon lloc, ho vincula a un actitud moral, i no tan sols centrada en la qüestió dels béns materials, contra una actitud que ell anomena d'adolescència permanent:

"posee rápidamente. Rápido, rápido, fast food en todas direcciones. De acuerdo con este principio, y pese a todas las proclamas, la pornografía desbanca al erotismo en todas las esferas de la vida sensorial y espiritual. La lógica del deseo exige el detenimiento, la apuesta, la responsabilidad de la elección, el descubrimiento de las sensaciones y de los pensamientos".

I, en tercer lloc, reconeix que no podem reposar totes les estratègies sobre l'educació, la sensibilització, l'actuació sobre l'origen social, etcètera, com reclamen alguns crítics panglossians a les ordenances de civisme. Sovint, ni la cosa va per aquí, ni podem dilatar més la resposta de la societat.

"Es fácil proclamar que se necesita otra educación para el futuro lo cual es evidentemente cierto. Pero, ¿no podríamos empezar a legislar contra los aspectos más agresivos de la posesión inmediata? ¿No podríamos poner en jaque alguno de los engranajes que perpetúan la violenta somnolencia del nuevo bárbaro?"

En fi. Crec que aquesta triple reflexió, la del capitalisme obscè, la que va fins als valors i la que precisa d'una resposta política no dilatòria, és molt pertinent en aquest debat que, avui per avui, es fa a les nostres ciutats. Només un darrer apunt: Són alguns prelats que han de canviar la manera de dir les coses, o alguns filòsofs que han de reeconèixer que les seves propostes de capteniment s'hi assemblen, a les dels primers? O no?

:

Kafka a Zürau - i VIII

:

Una fe com una guillonina, tan pesant, tan lleugera

:

(...)

:

No cal que surtis de casa, queda't vora la teva taula i escolta. O ni tan sols escoltis, limita't a esperar. Ni tan sols esperis, resta senzillament callat i sol. El món se t'oferirà per ser desemmascarat, no ho pot evitar; extasiat, serpentejarà davant teu.

Franz Kafka, Aforismes de Zürau, 87, 109. (Trad. Feliu Formosa) Ed. Arcàdia, Barcelona, 2005, pp. 94, 115. Il·lustració: fotograma d'Abierto hasta el amannecer, de Robert Rodríguez, 1996.

Rembrandt a la Pedrera *

Com el mes passat, ens toca parlar d'ombres, de llum, de traços i del tractament del negre. És la lectura amb la que la Pedrera ha volgut homenatjar Rembrandt (1606-1669) amb motiu del seu quart centenari, recollint una molt bona mostra de gravats procedents de les biblioteques nacionals d'Espanya i de França i realitzats pel mateix pintor. Hi haurà força ocasions per acostar-se de nou al pintor holandès en qui molts veuen el primer expressionista, o el primer pintor psicològic, quasi autoanalític. Nombroses exposicions arreu d'Europa, reportatges, documentals... Potser per això val la pena que ens aturem a una part potser menys coneguda però d'una importància vital de la seva obra: el gravat.

:
El gravat permetia a Rembrandt, al contari de la pintura, que l'obra fos reproduïda. En cada reproducció, a més, podia experimentar imprimint el seu senyal tant per l'estat (reproducció en funció del grau d'evolució del gravat) com per la intensitat justament del negre (de l'ombra), trets senzillíssims ferts amb un domini impecable de la tècnica que aporten visions sovint molt diferents d'un mateix fet, o que en mostren una seqüència.
:

L'exposició és dividida per temes. Els retrats i autoretrats esdevenen el mirall de les passions íntimes i dels moments d'ànim tant del propi Rembrandt, amb un tall visible cap a la depressió després de la mort de la seva dona el 1642, com de les persones retratades. Les escenes bíbliques i els gravats de la vida quotidiana sobten perquè s'enfronten amb l'estètica i la moral calvinista predominant als Països Baixos de la Contrareforma. Des de la representació de Jesús al sexe explícit (sembla mediterrani).
:

Destaco dues estampes que són paradigmàtiques de la manera de narrar que tenen els gravats de Rembrandt. A L'estampa dels cent florins (1649?), Jesús se situa al centre de la narració del Nou Testament, del que s'hi pot veure diversos passatges, actituds, símbols, retrats de l'impacte del centre -el Crist- sobre ells. A Els tres arbres (1643), el pintor holandès combina la placidesa del moment amb la negros dels núvols que s'acosten, la proximitat del sota-bosc amb el paisatge desconcertant, la concreció de les fulles dels arbres amb la rudesa i l'abstracció dels núvols, la natura en forma de desig sexual (el bóc mig amagat) i de l'amor que el reconcilia (la parella). La llum i les ombres que reposen sobre nosaltres i els objectes i que ens narren.

* Publicat a la revista Valors (febrer 2006)

Rembrandt, la Llum de l'ombra, exposa gravats fins el 28 de febrer a sala d'exposicions de la Pedrera (Fundació Caixa de Catalunya), al Passeig de Gràcia 92, 08008 Barcelona.

En relació a la humanitat

L'Escola Remigi Herrero

:
L'Escola de Formació de la JSC de Mataró, a la que he assistit en el seu tram final, és una activitat anual que, des d'avui, passa a dir-se "Remigi Herrero" (a la foto), en homenatge a l'entranyable president del PSC de Mataró qui, no esperant-se tal sorpresa, assistia atònit i emocionat a l'anunci, en presència del Diputat Dani Fernàndez, del Primer Secretari de la JSC, Víctor Francos, i del Secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, entre d'altres. És la prova que la política també és feta de sentiments i de reconeixements. I en vida! (Fora dels envejosos, no conec ningú que parli malament de Remi, tot el contrari). L'Escola, a banda, ha estat un èxit, especialment quant als continguts, amb un molt bon nivell. Ahir, pel que sé, amb l'Alcalde, l'Esteve i l'Ivan, molt bé, i, després, amb un interessant i sucós debat sobre periodistes i polítics. Avui, amb una interessantíssima xerrada de Dani i aquest bonic final. Per cert, Víctor i Xesco han aprofitat per dir que aviat deixaran les seves responsabilitats actuals (hi ha Congrés de la JSC!) i també crec que es mereixen molts homenatges ...però encara són molt joves.

:

Kafka a Zürau - VII

:

Examina't en relació amb la humanitat. Ella fa dubtar el qui dubta, fa creure el qui creu.

:

El tracte amb els homes condueix a l'autoobservació

:

L'amor sensual ens fa perdre de vista el celestial; tot sol no ho podria fer, però com que conté inconscientment dintre seu l'element de l'amor celestial, ho pot fer.

Franz Kafka, Aforismes de Zürau, 75, 77, 79. (Trad. Feliu Formosa) Ed. Arcàdia, Barcelona, 2005, pp. 82, 84, 86. Il·lustració: Pierre Gonnord, Far East, 2003.

Confiança indestructible

Dia sense política
:

Llevar-se i llegir el llibre que vaig deixar ahir per dormir. Fer la toilette, llegir encara alguna cosa més. Bon dia a tothom, petons, esmorzar i repassar els titulars del diari. Comprar en cinc llocs diferents (fruita, revista, congelats, targes del bus, vi, llenties i pernil, per resumir). Agafar un Tot Mataró. Parar la taula. Dinar. Llegir el diari, retallar algunes coses i fumar un puret. Un altre. Obrir les finestres, rentar-se les dents i menjar un xiclet per compensar el tabac. Anar a la piscina municipal a veure nedar. Visitar la Fira de l'Arbre i comprar herbes, embotits i formatge. Passejar. Visitar un esplai. Comprar esmorzar per demà. Mirar el final del cine de barrio fent el badoc. Rebre una visita. Parar de nou la taula, amb una altra visita que ve a sopar. Llegir una mica més, però un altre llibre que tinc a mitges, fins que tothom ja és a taula. Sopar, xerrar i fer zapping. Sona de lluny Pau i el seu germà (foto). Fer el post. I, ara, no sé, me'n vaig al llit.

:

Kafka a Zürau - VI

:

L'ésser humà no pot viure sense una confiança constant que dintre seu hi ha una confiança indestructible, bé que tant allò que és indestructible com la confiança poden restar-li constantment ocults. Una de les possibilitats que té d'expressar-se aquest "restar ocult" és la fe en un Déu personal.

:

Va ser necessària la mediació de la serp; el mal pot temptar l'home però no esdevenir home.

Franz Kafka, Aforismes de Zürau, 50, 51. (Trad. Feliu Formosa) Ed. Arcàdia, Barcelona, 2005, pp. 59, 60. Il·lustració: Mark Rothko, Sense títol,1953.

Alçar el cos

La socialista més gran

:
Doncs sí senyor, com deia ahir, avui hem anat amb la Montse (a la dreta de la foto) i amb en Quico (el que fa la foto) a veure la Leocàdia Bellavista, que feia 101 anys. Li hem regalat el nou carnet del PSC (aquesta tarja que ella mostra), com una mena de reestrena de la seva militància que un dia, un buròcrata feixista, li va posar a prova. "¿Usted pertenece a algún partido?", li va preguntar un oficial quan, encara no acabada la Guerra, les forces franquistes ja havien pres la ciutat. "Sí, soy del Partido Socialista y toda la vida lo seré", li va espetar amb aquell deix català tan autèntic. "Pues a la cárcel", va ser la resposta. Ella ja s'ho veia a venir, quan la van anar a buscar a la fàbrica. Havia estat responsable del "Socorro Rojo" a Mataró i una activa sindicalista a Ca l'Asènsio i a Can Marfà. A casa seva hi tenia una refugiada madrilenya, amb la qui encara s'escriu, amb la que va conviure tres duríssims anys.

:

Tot això, les històries que pengen, amb una sèrie de dites i acudits que em transporten a un món molt característic, és el testimoni viu de la línia que emparenta el socialisme mataroní de finals del segle XIX, pioner a Espanya, just la generació anterior a la de la Leocàdia, amb els nostres dies. Sempre m'ha encuriosit aquesta línia, que visqué la guerra i els seus estralls després de l'alenada republicana, que resistí els anys de la postguerra i el franquisme, i que nodria la Federació Catalana del PSOE de cognoms catalaníssims. Històries de gent forta i noble, que reivindiquen la dignitat de la classe obrera i que, a banda de divertir-nos amb les seves ocurrències, em fan pensar que el relleu que ens han deixat l'hem de portar amb molta més dignitat que no ens pensem.

:

Reflexions sobre l'Islam i el Cristianisme

:

Fa uns dies en parlava. Però les novetats del web universitaties.net (de la Delegació d'Universitats del Bisbat de Barcelona) aporten dues reflexions interessants sobre l'Islam. En primer lloc, l'article de Joan Martínez Porcell en el que exposa dos problemes a salvar. Un, el de la diferència en l'evolució de les dues religions. L'altre, en la difernet manera d'entendre el fet de creure. I, en segon lloc, un article de Mar Galceran sobre el tema de les famoses caricatures, que jo mateix subscriuria sense cap esmena. Dos complements més: l'article d'Anna-Bel Carbonell sobre Abraham (el profeta de les tres religions mediterrànies) i la famosa primera encíclica del Papa, de la que tothom parla i ningú no ha llegit. I és molt recomanable.

:

A favor de les respostes

:

El debat sobre la mobilitat a la comarca del Maresme, amb l'esquerra als governs català i espanyol, ha entrat al moment de les respostes, de posar papers (i calés) sobre la taula, discutir les propostes i posar-se mans a l'obra. De moment, sobre la taula hi ha propostes innovadores respecte el transport públic, el ferroviari i el rodat (la darrera, avui), i, també, de molt interessants sobre la necessitat del trasllat de la N-II, amb la recuperació d'aquest vial com a via urbana, fent que es traslladi als entorns de l'actual C-32, al marge del que fem després amb els peatges.

:

Aquesta darrera alternativa ha comptat amb el suport del PSC del Maresme (foto), que va reunir el seu Comitè (Executiva, primers secretaris, etc.) dimecres i en va sortir molt convençut. Ara, a treballar per millorar i fer possible la viabilitat de la proposta que, després de molts i molts anys, significarà un pas decissiu per a la millora de molts dels problemes que té aquesta comarca. I no podem deixar de passar aquesta oportunitat.

:

Kafka a Zürau - V

:

Els màrtirs no subestimen el cos, deixen que l'alcin clavat en creu. En això estan d'acord amb els seus adversaris

:

El mal no es pot pagar a terminis... i ho intentem contínuament (...)

:

Només el nostre concepte de temps fa anomenar així el Judici Final. de fet, és un judici sumaríssim.

:

És ridícul com t'has guarnit per aquest món.

Franz Kafka, Aforismes de Zürau, 33, 39, 40, 44. (Trad. Feliu Formosa) Ed. Arcàdia, Barcelona, 2005, pp. 41, 47, 49, 53. Il·lustració: Antonio Saura, Crucifixión.

Els amagatalls

ERC ha de sumar-se a l'acord de finançament
:

I ho ha de fer, senzillament, perquè és exactament el que es va acordar al Pacte del Tinell, que és el document que ha fet possible, per cert, la reforma de l'Estatut. Com veureu a continuació, l'acord assolit finalment, i que incorpora tots els partits excepte el PP i ERC reproduiex fil per randa els mateixos termes acordats anteriorment per la mateixa ERC que, si vol ser coherent amb el que va acordar anteriorment, no té més remei que acceptar l'acord assolit. Per cert, un acord que permetrà importants avenços en matèria de finançament de les polítiques que més afecten els ciutadans. (Foto: El País)

Sobre l'Agència Tributària de Catalunya

• Pacte del Tinell: - La Generalitat crearà l’Agència Tributària de Catalunya, que serà la responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’Agència establirà les formes de coordinació i consorciació que calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària....
• Acord d’Estatut:
  -Disposició Addicional 3a: L’Agència Tributària de Catalunya ha de crear-se, en el termini d’un any, per Llei del Parlament.
  -Art 205 .2. Es constituirà, en el període de dos anys, un consorci o ens equivalent en el que participaran de forma paritària l’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci podrà transformar-se en Administració Tributària de Catalunya.

Sobre la participació en els impostos i capacitat normativa

• Pacte del Tinell
  -La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat Tributària i capacitat normativa.
• Acord de l'Estatut
  Disposicions addicionals dotzena bis, dotzena ter, dotzena quater:
  -Més participació en l’IRPF (50%)
  -Més capacitat normativa per l’IRPF.
  -Augment de la cessió, fins el 58% de l’Impost sobre Hidrocarburs, de l’Impost sobre les "Labores" del Tabac, de l’impost sobre l’Alcohol i Begudes Derivades, de l’impost sobre la Cervesa, de l’impost sobre el Vi i Begudes Fermentades, de l’impost sobre Productes Intermediaris.
  -Augment de la cessió de l’IVA, fins el 50%
  -Noves competències normatives sobre l’IVA minorista

Sobre l'equiparació d'ingressos amb el règim foral

• El Pacte del Tinell diu
  Els ingressos per habitant de de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als obtinguts en aplicació dels sistemes de concert i conveni vigents a les comunitats autònomes forals
  
• Acord de l'Estatut:
  Art 202.4: D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha d’implicar efectes discriminatoris per a Catalunya respecte a la resta de Comunitats Autònomes.....

Sobre la relació ingressos de la Generalitat / nombre d'habitants

• Pacte del Tinell :
  Els ingressos disponibles per a la Generalitat per la prestació dels seus serveis (...) respondran a un criteri d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors (...):
  1) costos diferencials
  2) nivell efectiu de necessitats
  3) factors demogràfics, inclòs el factor migratori. (...)
• Acord d'Estatut: Article 208. Punt 1: El nivell de recursos financers que disposi la Generalitat per finançar els seus serveis es basarà en criteris de necessitat de despesa i tenint en compte la seva capacitat
  fiscal.
  Article 208. Punt 6: Ha de tenir-se en compte, com a variable bàsica per determinar les necessitats de despesa (...) la població, rectificada pels costos diferencials i pels factors demogràfics. Així mateix han de tenir-se en compte la densitat de població, la població immigrant i la dimensió dels nuclis urbans.

Quant a inversió en infrastructures

• Pacte del Tinell: La inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya es fixarà amb tendència a equiparar-se al percentatge del PIB, tenint en compte la compensació apropiada pels dèficits acumulats. Aquest còmput es realitzarà amb caràcter plurianual. (...) Es crearà una comissió integrada pels representants dels tres nivells de l’administració (...) que programarà la inversió d’infraestructures de Catalunya (...) i vetllarà pel compliment d’aquest acord.
• Acord de l'Estatut:
  Disposició adicional 6ena: La inversió de l’Estat a Catalunya en Infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s’equipararà a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya en relació amb el producte interior brut de l’Estat per a un període de set anys. Aquestes inversions podran també utilitzar-se per a l’alliberament de peatges o construcció d’autovies alternatives.
  Amb aquesta finalitat es constituirà una comissió, integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.

En solidaritat

• Pacte del Tinell: La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes de l’Estat, de manera que, els diferents serveis prestats per les diferents comunitats autònomes als seus ciutadans puguin assolir nivells similars realitzant un esforç fiscal similar. (...) El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat quinquenalment per tal de verificar els seus efectes.
• Acord de l'Estatut:
  Art 208. Punt 3: Els recursos financers que disposi la Generalitat podran ajustar-se perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per garantir l’anivellament i solidaritat a les altres comunitats autònomes (...) sempre que aportin a terme un eforç fiscal també similar.
  Article 208. Punt 4. El seu resultat s’avaluarà quinquenalment.

Aparicions i desaparicions

Mentretant, aquests dies anem coneixent l'aparició d'unes enquestes que l'anterior Govern de CiU havia negat sempre que existissin i que van sevir per preguntar sobre possibles escenaris que la federació nacionalista es plantejava aleshores. Des de saber quin candidat seria millor a Barcelona fins a plantejar-se fins i tot el trencament de la coalició o la política d'aliances. Potser per això tenen Duran tan emprenyat. Un bon pastel. La qüestió és que Artur Mas, Xavier Trias i Felip Puig, que n'eren responsables, callen. (Foto: www.ciu.info)

També desapareixen coses. Per exemple, la documentació relativa a les adjudicacions de la Generalitat convergent a un fill de Jordi Pujol, segons consta en un informe de la Sindicatura de Comptes que ha conegut el Parlament. Diria que el trio citat haurà de donar alguna explicació de l'ús absolutament partidista de les institucions.

Entrevistes d'interès

Aquests dies dos mitjans locals publiquen dues entrevistes recomanables, bo i que molt diferents.

La primera, és la que Mataró Report publica i que és la trasncripció de la conversa que mantingueren Perecoll i Pere Pascual (vegeu foto) amb motiu de l'exposició del primer que va cloure's fa uns dies. L'entrevista és com una mena d'allargament de la mostra. No us ho perdeu.

La segona és una mena de flash que publica el butlletí veïnal La Veu de l'Havana a la companya Leocàdia Bellavista (vegeu la foto, de l'any passat), que demà l'aniré a felicitar pels seus 101 anys, i segur que la trobaré trempada i lúcida com ningú, tal i com la vaig veure unes setmanes en la meva darrera visita i, després, un dia al casal d'avis del barri on passa les tardes guanyant al dòmino. Per molts anys!

Kafka a Zürau - IV

Del veritable adversari et ve un coratge sense límits.

(...)

Els amagatalls són innombrables; la salvació, només una, però de possibilitats de salvació n'hi ha tantes com d'amagatalls.

Hi ha una meta però no un camí; allò que anomenem camí és indecisió

Franz Kafka, Aforismes de Zürau, 23, 26. (Trad. Feliu Formosa) Ed. Arcàdia, Barcelona, 2005, pp. 31, 34. Il·lustració: Jean Ducqoc, Chemin dans la colline (2002).

Atraccions nombroses

Baron al Centre

:

Ahir vam ser amb l'Alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, a un acte del PSC en el que es presentaven les actuacions municipals previstes el 2006 als barris del Centre, Eixample i l'Havana. "L'Ajuntament", va dir "ha jugat fort per revitalitzar el Centre i per 'estirar-lo' més enllà dels seus límits per fer-lo més gran i més potent". La prova fou, entre d'altres, la llarga llista de les operacions de reforma urbana que s'hi estan desenvolupant, les actuacions de milllora del clavegueram, nous equipaments educatius, culturals i cívics o la construcció d'habitatges públics al voltant de Can Xammar, "un nou nucli comercial i de serveis", va dir, "que es complementa amb un increment de l'activitat privada de renovació que converteix la zona en un nucli revitalitzat i rejovenit que potencia el seu atractiu i la seva qualitat de vida". L'Alcalde també va explicar les reformes previstes a la façana marítima "que es doblarà dels 1,8 quilòmetres actuals als 3,6 gràcies al nou Parc del Rengle", en especial les actuacions al voltant del Port, que són en plena construcció. La gent, no es va estar de res; vam comptar amb la sala plena de gom a gom i una quinzena d'intervencions, des de temes més concrets fins a més generals, prenent el pols a la ciutat, donant les opinions sinceres i intercanviant arguments. Cara a cara. (Foto: Quico Melero)

:

Per fi

:

Nou blocaire mataroní, nou blocaire regidor, nou blocaire masculí... fins aquí res d'original. Però, per fi, nou blocaire de CiU. Parlo del regidor i amic Quim Fernàndez que, finalment, s'ha decidit a obrir el seu propi espai. En Quim té fama merescuda de bon jan, lleial i pencaire, és portaveu del seu grup, a l'oposició, i coincidim en alguna altra cosa més. Ara, a més, competirem en (o compartirem) l'espai cibernètic, cosa que em fa certa gràcia. Em sembla que és el primer convergent (declarat) que incorporo als meus enllaços (per fi). Benvingut i per molts anys!

:

Kafka a Zürau - III

:

A. està tot estarrufat, creu haver progressat molt en el bé, ja que, pel que sembla, com a objecte cada vegada més atraient, se sent exposat a unes atraccions sempre més nombroses, que provenen de direcions que fins ara li eren del tot desconegudes. Però la veritable explicació és que un gran diable s'ha instal·lat dintre seu i una munió dels més petits hi audeixen per servir el gran.

:

(...)

:

No permetis que el mal et faci creure que tens secrets per a ell.

Franz Kafka, Aforismes de Zürau, 10, 19. (Trad. Feliu Formosa) Ed. Arcàdia, Barcelona, 2005, pp. 19, 27.

Els mateixos deures, els mateixos drets *

Tots paguen impostos

:

I ningú passa al davant de ningú pel fet de ser immigrant. Ni a Mataró ni enlloc. Espanya s´ha trobat amb un augment de la població immigrada en pocs anys i, durant el Govern del PP, sense cap suport als municipis que estaven més afectats, com el de Mataró.

:

De 539.000 a més d'1.800.000 immigrants.

:

Als que caldria afegir els que tenen situació irregular, que "van crear un gran problema als ajuntaments, ja que era gent que no existia oficialment, però a la que s'havia de donar els mateixos serveis que a la resta de ciutadans", diu Oriol Batista, regidor de Benestar Social i Nova Ciutadania. "Després de la regularització, per primera vegada rebrem diners de l´Estat per compensar la ciutat i els nous veïns vinguts de fora que paguen impostos com abans però a més ara cotitzen a la Seguretat Social". "Qui vingui de fora s'ha d'integrar aquí. Tenen drets, però també deures", recorda l'Alcalde, Joan Antoni Baron.

:

La responsabilitat de l'administració

:

Primer l'Estat ha de fer la feina ben feta. Això ara ja està passant i vol dir planificar quanta gent pot venir. I que pagui els seus impostos com tothom. Qui no tingui permís de treball no es pot quedar. A més, amb el Govern Zapatero s'ha posat més policia a les fronteres, que s´encarrega d'evitar el que va passar durant el Govern del PP, l'entrada massiva d'immigració il·legal. Ara, el nombre de pasteres que arriben a la costa s'han reduït un 40%.

:

Mataró

:
Mataró no es queda enrera. Fa anys que, per unanimitat, s'acorden les accions d'un Pla per a la Nova Ciutadania. A més, els barris que tenen un índex més alt d'immigració tenen un pla de reforma integral que pretén evitar la "guetització" i mantenir el mateix nivell de qualitat de vida a tota la ciutat. "Que tot Mataró sigui Mataró", diu sempre l'Alcalde Baron.

* article al butlletí MesMataró (febrer 2006), com a Portaveu del Grup Municipal Socialista.

Impaciència

Menys accidents

Avui s'han fet públiques dades que ja vaig avançar a la darrera Comissió Informativa de Via Pública sobre l'evolució de la sinistralitat urbana de Mataró, dades que revelen la reducció d'un 1,9% dels accidents de trànsit l'any passat. Donat que hem incrementat el nombre d'habitants i de cotxes, i que l'any passat ja hi va haver una important reducció, em sembla una bona dada, encara que no ens ha de fer cessar de la tasca a la que estem compromesos. L'excés de velocitat, l'ús de la moto o la joventut són tres dels factors del retrat robot que podríem fer de l'accidentat mataroní. Em temo que els controls de velocitat, que enguany hem incrementat, així com altres mesures previstes al Pla de Seguretat, hauran de ser encara vigents per assolir xifres encara millors els propers anys.

Curiosament, aquestes dades es donen a conèixcer el dia que també se sap una delicada i casual actuació de la Guàrdia Civil a Mataró, amb l'ajut dels Mossos d'Esquadra, l'altra nit, amb el resultat d'un mort. El cas es troba sota secret judicial, però tot fa pensar que ha estat una important actuació, malgrat el llastimós desenllaç.

Kafka a Zürau - II

Tots ls errors humans són impaciència, una interrupció prematura d'allò que és metòdic, un encerclament aparent de la cosa aparent.

(...)

A partir d'un cert punt ja no hi ha retorn. A aquest punt cal arribar-hi.

Franz Kafka, Aforismes de Zürau, 2,5. (Trad. Feliu Formosa) Ed. Arcàdia, Barcelona, 2005, pp. 12, 15.

La corda arran de terra

Zapatero a Barcelona
:

Aquest migdia he estat al Consell Nacional del PSC, escoltant la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero que, com qui diu, portava l'Estatut sota el braç, amb la sensació d'haver fet bé els deures, tots plegats, i haver assolit el propòsit que teníem. Ha estat "una festa", com deia algun conseller. El moment que estem vivint, la culminació d'un procés que ha durat dos anys, el paper central del PSC a la política catalana, el desig de compartir aquests avenços també amb ERC i amb el conjunt de ciutadans, la necesitat que venci la concòrdia contra el ressentiment, tot això ha estat explicitat avui,a mb una alegria poc continguda pel conjunt de dones i homes que ens aplegàvem a la sala que porta el nom d'Ernest Lluch. Un dia simbòlic.

:

Més contra les drogues

:

Ahir vam conèixer l'exemplar actuació de la Guàrdia Civil, a Llavaneres, per comissar uns 3.500 quilos d'haxix. Si fa uns dies ens alegràvem per la detenció d'un pressumpte traficant (allà on es produeix el contacte entre l'oferta i la demanda) i explicàvem l'aixecament de més de sis-centes actes per consum o tinença de drogues, ara s'actua més amunt, amb una pressió al conjunt de la cadena d'un comerç que duu moltes persones, especialment els més joves, a la dependència, la malaltia i a vegades a la mort. Molt bé, nois.

:

Kafka a Zürau - I

:

El veritable camí passa per una corda que no és tensada a una certa altura sinó gairebé arran de terra. Sembla més destinada a fer ensopegar que no a ser recorreguda.

Franz Kafka, Aforismes de Zürau, 1. (Trad. Feliu Formosa) Ed. Arcàdia, Barcelona, 2005, p. 11.

(Imatge: Anna Feruglio, Venezia)