Campmany | neu

Juan Campmany. Foto: Jordi Belver
:

Joan Campmany, el publicista creador de la marca ZP, és entrevistat avui a La Vanguardia. A banda de dir una cosa que penso jo també bastant en sèrio ("creo que el Vaticano necesita un plan de marketing urgentísimo que me ofrezco a diseñar") diu coses bastant interessants. No he llegit el seu llibre, i confesso que hi tinc la mica de prevenció per si es tracta d'un d'aquells publicistes que es pensen que tot és gràcies a ells. però el que diu a l'entrevista m'agrada. Per exemple: compara el nivell d'abstenció amb la importància d'un match futbolístic (les generals serien el Barça-Madrid, les autonòmiques un Barça-Espanyol i el referèndum un amistós). Parla bastant de Zapatero i del seu particular estil. particular perquè més aviat fa el contrari que el que fan la majoria de líders polítics. Quan compara la publicitat d'un producte amb la d'un polític diu "El político habla él: cada día dice una cosa, pero tiene que sonar la misma música. Si es coherente y auténtico, gana. Lo más parecido a vender un político es vender un diario". Diu també que s'ha de dir sempre la veritat i que no s'ha de córrer mai (perquè si vas de pressa al lloc equivocat hi arribes abans).

:

Arcadi Espada també el cita avui al seu blog, amb un interessantíssim passatge (m'imagino que del llibre) en el que analitza breument la perversió de l'actual relació entre periodistes i polítics a través de titulars i la necessitat d'aquests d'anar sempre més enllà del que li diuen. I ho fa amb paraules duríssimes.

:

Ho dic el dia que he sortit al carrer nevant, una autèntica novetat i una gran festa per als que transitàvem sota milers de flocs que cobrien els nostres paraigües i abrics. Tot ha quedat blanc en pocs minuts i, de tan poc acostumats com estem, ho rebíem amb un somriure de bat a bat. Una mica més tard de les 7 ja estàvem alertats i cap una hora més tard activàvem el Pla d'Emergència en fase d'alerta. Fins d'aquí dos dies no preveig que en sortim. Tindrem l'ai al cor, però també una experiència d'aqueste que sempre recordaràs amb nostàlgia.

:
Parc Central. Deu ser una estona més tard que jo hi hagi passat, quan queia la neu amb força. Foto: Ò.F.

Fluïds corporals

Foto: EFE.

:

Una breu notícia a La Vanguardia, "Arte erótico en Pekín" em fa pensar de nou en el tractament actual de la sexualitat com a refugi de la llibertat. Diu: "Una exposición en Pekín de pinturas y esculturas relacionadas con el sexo, primera de este tipo en la ciudad, busca romper con siglos de tabúes en China. La muestra Lluvia y nubes -antiguo eufemismo erótico- evidencia que el sexo comienza a ser tratado libremente". Si féssim cas al rudimentari indicador (els llibertins del segle XVIII, Lord Byron o Madame Bovary al segle XIX, la "revolució sexual" dels seixanta, el "destape" espanyol de la transició...), i amb un optimisme una mica càndid, somniaríem que la el drac que desperta (amb paraules de Mao) no ho fa tan sols abraçant el capitalisme, sinó fluint cap el vell i bell somni de la llibertat.

·

Bilis.

·

Sang i cendra. Foc. Pompeia. Tot ho pedràs. No ho posseeixis, estima-ho. Com tu. Com el el teu cos. Els altres com a tu mateix. Carnaval i Quaresma. Passió i Pasqua.

Josep Novellas (2005)

·

"Masturbació poètica:
:
................................ he
................................ us
:
...................................................... aqu
......................................................... í
:
..................................... el
...................................... s
:
.................................................. e
.................................................... s
..................................................... q
....................................................... u
....................................................... it
........................................................ xo
........................................................ s"
:
Carles Torner, A la ciutat blanca, Ed. AELC / El Mall, 1984, p. 52.

Per què creu en Déu?

Aprofito els dissabtes per llençar papers i, abans de llençar-los, repassar-los i llegir-ne alguns de pendents. És així com he anat a parar a una breu entrevista que el Full Dominical de l'Arquebisbat de Barcelona fa al periodista Oriol Domingo, resposable de la informació religiosa de La Vanguardia, al que li pregunten "Per què creu en Déu?". Ell respon: "I per què visc? Per què moro? Per què ric? Per què ploro? Per què estimo? Per què? Avui crec en Déu perquè considero que, malgrat tot, és una pregunta i una opció raonable i humana, com també ho és l’opció agnòstica. M’agrada pensar que els primers cristians foren acusats d’ateus perquè no adoraven els ídols. Penso, sento, intueixo, crec que, d’una manera o d’una altra, hi ha petjades i preguntes de Déu en l’ésser humà, en la societat, en el món, en el sentiment, en el pensament, en els interrogants, en l’Evangeli de Jesús".

A què em dedico? Exemples

Dia convuls després de l'enrenou. Convuls també per més llenya al foc que, senzillament, passa ja de taca d'oli. Curt i ras, ja n'hi ha prou.

:

Els que estem sobretot per altres coses, els que pensem que això de la política és, sobretot, mirar de milorar les condicions de vida de la gent, especialment de la que té més a millorar, hem dedicat aquests darrers dies a fer força coses interessants. Dimecres, per exemple, vaig presidir una Comissió Municipal Informativa en la que vam repassar, entre d'altres, l'estat actual del munt d'accions previstes al Pacte per la Mobilitat, un instrument molt potent del que estan activats amb força realitzacions totes les línies, i així fou avalat a la darrera reunió de la seva Comissió de Seguiment, presidida pel meu company Fermí Manchado, regidor de Mobilitat. També val la pena destacar el conveni que permet una actuació policial conjunta per a la preservació del Parc Natural del Montnegre-Corredor.

:

Al vespre, després d'un conjunt de reunions i trobades, vaig presidir el Consell Municipal de Seguretat i Prevenció, un àmbit de participació en el que participen força entitats ciutadanes, en el que vaig presentar el nou cap de l'ABP dels Mossos d'Esquadra de Mataró, l'inspector Antoni Flores, un home amb moltes ganes i amb una brillant experiència tant en l'àmbit local com el de la policia de la Generalitat. Vam parlar de força coses, de la propera aprovació del Pla de Seguretat de Mataró, per exemple, o de l'estat de la seguretat després dels més de dos anys de coordinació entre Mossos i Policia Local. Senzillament espectacular. Això va provocar un interessant debat sobre diversos aspectes de la seguretat. M'ho apunto i surto amb deures. També vaig presentar un informe sobre el munt de plans de prevenció fets i en marxa que tenim a Mataró. Ja sabem que més val prevenir que curar.

:

Ahir dijous, entre més visites de veïns i repàs a temes pendents, vaig visitar una associació de veïns, una horeta parlant de temes de seguretat d'aquell barri. Pensava que fa un temps parlàvem d'uns temes i que, ara, per sort, en parlem d'altres. Crec que la col·laboració entre les associacions de veïns i els responsables polítics i policials és clau per anar directament al gra i resoldre problemes.

:

Avui divendres, déu n'hi do. M'he desplaçat a diversos llocs de l'Ajuntament per resoldre alguns temes que són més transversals (n'aprenc molt, movent-me). He dinat en un restaurant nou d'un polígon industrial encara molt incipient. Dinar de treball i ràpid que he aprofitat, per després, visitar el que serà un altre polígon d'empreses d'alta competitivitat, amb habitatges i zones verdes, prop del mar. Els operaris enllestien treballs al ferm dels carrils adjacents, que han despertat amb un centenar de palmeres. Pensava en la quantitat de llocs de treball, o en habitatges de promoció oficial, que produïrà aquest espai de front marítim que recuperem per la ciutat. A la tarda, alguna reunió, vist-i-plau a la nota del PSC, recepció a l'alcalde i acompanyants de Sierra de Yeguas que visiten Mataró i preparar una mica la xerrada de després i l'agenda de la setmana que ve. A les 9, trobada amb la JSC al barri de Cerdanyola. Veritablement, la pedrera de dirigents socialistes. Entre d'altres coses, al·luciono amb les notes que han tret als exàmens de febrer. Passades les 10, cap a casa.

:

Bé, a veure si tot això té resultats en l'objectiu que deia. Si és així, em donaré per satisfet.

Ple del Carmel | Joan Pau II

He pogut veure, emprenyat com una mona, la intervenció del portaveu i exconseller Felip Puig al debat extraordinari que avui s'ha fet al Parlament de Catalunya per tractar l'esfondrament del túnel de l'allargament de la línia de metro que passava sota el Carmel. Potser la veu i els ulls delataven l'ignominiós cinisme del que defuig la seva part de responsabilitat, del que s'estima més avantposar la lluita partidista que l'arranjament del problema i a l'atenció preferent als afectats, del que no ha estat mai ni a la sola de la sabata de la dignitat del conseller Nadal. Hem estat a punt, només a punt, de la ruptura del famós oasi català. Com diu el President Maragall, els reptes del país segurament no ho permeten. Ni probablement ho permetran mai (per cert, no ha estat original, la insinuació del President que ràpidament ha retirat, avui l'editorial d'El Periódico era molt explícit).

:

He sentit en Felip Puig a l'hora de dinar (sort que el dinar era frugal). Fa una estona, he pogut llegr a internet la intervenció del portaveu socialista, Miquel Iceta, emotiva i amb algunes frases brillants. Crec que resumeix molt bé (i molt moderadament) el que pensem els militants socialistes sobre aquest tema.

:

Per cert, demà a Mataró n'hi ha un que fa una conferència parlant d'"un any de govern perdut". Un que porta molts anys perdut, almenys des de 1999. (Ostres, no segueixo, l'oasi...).

:

El Papa es mor?

:

No ho sé. Ja l'han matat tantes vegades... Sempre dic mig en broma als menja-capellans que me'n parlen (es deuen pensar que sóc un papista) que estiguin tranquils, que després en vindrà un altre. Fora de l'obsessió per la castedat, una por immensa a la modernitat i la reacció contra visions crítiques al si de la mateixa Església, vindrà un dia l'hora de parlar també dels aspectes positius del papat de Joan Pau II, un papa que ha sabut utilitzar alguns dels trets moderns, o potser postmoderns, per fer sorgir l'esperança arreu del món. Avui l'Església és menys de l'Europa occidental i ho és més de l'Est, menys d'Occident en general i més d'Orient, menys del Nord i més del Sud. A vegades li costa el diàleg, especialment amb alguns, però abat murs, conscient que encara el relat cristià acompanya aquells que cerquen el camí de l'alliberament i la dignitat personal. Recordo el que va dir un dia un conegut meu, responsable estudiantil a La Vanguardia (que és gai, ateu, i no pot veure el Papa) , quan el Pontífex va aplegar no sé si un o dos milions de joves en un viatge a Filipines, fa ja uns quants anys. Més o menys deia que la seva presència havia permès dotar d'esperança (l'esperança d'un món millor, aquí i ara) a molts joves que no en tenien, i que ho necessitaven, i que només per això calia respectar-ho i valorar-ho. Bé, a veure si m'estic tornant papista... (en les coses de follar no, eh!).

Amaga't dintre meu

Dues frases genials
:
"Otra Europa será posible, pero mientras llega, escojamos la Europa probable"

Maruja Torres, El País Semanal, 20.02.2005.
:
"Les administracions continuen essent 'antes muertas que sencillas'"

Editorial de L'Agulla, febrer 2005.
:
Maragall baixa els impostos
:

La notícia ha passat desaparcebuda, però ahir el Govern català va aprovar una reforma de l'impost de successions que, a la pràctica, significarà que un 80% de declarants no l'hagi de pagar. Amb la reducció dels trams i dels tipus impositius, així com el benefici cap a familiars més pròxims, fonts del Govern diu que suposarà una rebaixa d'un 30% de la pressió fiscal d'aquest impost, que també es simplifica força (contra la sentència Maria-Isabelina). Curiosament, en moltes comunitats autònomes governades pel PP, malgrat el programa d'aquest partit, no s'ha fet aquesta reforma. Era necessària, especialment per aquelles famílies que es veien abocades a pagar el que no tenien per poder disfrutar dels pocs béns que rebien per la mort d'un familiar, per exemple.

:

L'Amat aprofundeix

:

Em refereixo a l'anàlisi que prossegueix avui al seu blog a rel del que ahir esmentava de Miquel Iceta. Ha fet els seus càlculs hipotètics respecte a les correlacions entre votants de partits i de les opcions que hi va haver diumenge passat (esperant alguna enquesta post-electoral), dels que publica alguns gràfics, i conclou: "Les correlacions són significatives, excepte pel cas de ICV. És a dir que potser en Saura hauria d'anar en compte si es vol atribuir el no (...) Els que més s'haurien abstingut son els votants de CiU i després els de ERC. Mentre els menys abstencionistes, s'observa una correlació negativa, serien els votants del PP i el PSC".

:

"Autoretrat amb mar" (fragment)

:

"Amaga't dintre meu, perduda criatura.

Dins de mi, protegida del migdia,

recita la rondalla del nen gris

i de la miserable bicicleta

que munta el trist ciclista del suburbi.

T'està buscant i ja és a prop d'aquí".

:

Joan Margarit, Càlcul d'estructures, Ed. Proa, Barcelona, 2005, pp. 13-14.

Espriu, 20 anys després | Més anàlisi

Manuel Cusachs, escultura inspirada en el poema de Salvador Espriu El curs de la vida, del llibre El caminant i el mur.

:

Avui fa vint anys va morir Salvador Espriu. No sé si l'endemà o l'altre vaig anar a Arenys de Mar, amb un amic meu que encara ho és (santa paciència que té), als funerals. No sé per què, no ho recordo massa, però als meu aleshores setze anys em començava a passar una cosa que encara em passa: sembla com si els poetes, alguns poetes almenys, em parlessin a mi. Com un codi secret, com si sabessin coses de mi que ningú més no sap, ni potser jo mateix. Els llibres que tinc d'Espriu són bàsicament d'aleshores, que complementaven els que ja teníem a casa. I també la meva primera lectura d'un estudi crític d'un autor (Aproximació històrica al mite de Sinera, A. Espriu, N. Nogueras, M.A. de Pons, Ed. Curial, Barcelona, 1983, més tard vaig llegir el de Castellet, vegeu resta aquí). L'altre dia recordava aquells anys amb el que fou el meu mestre de català, en Carles Móra, també d'Arenys de Mar i també apassionat d'Espriu.

:

Sí que recordo el vent suau que ens acompanyava pujant al cementiri, la multitud en silenci, la Marina Rossell cantant a la seva tomba, la presència de símbols espriuans pertot. Semblava que havia entrat en un poema seu, en un conte potser. I trobava a faltar la seca ironia d'aquell vellet que semblava tan innocent, de lletres menudes i ordenades, de vastíssima cultura, de lligam amb els nostres mites hebraics, o grecs, a punt de fugir de la memòria. Aquell vent d'Arenys de Mar i aquella aventura la tinc sempre relacionada amb l'alè de joventut, amb l'esperança i l'abisme que significava començar a coquerir espais de llibertat personal. Una conquesta feta d'abrivament i d'arrogància displicent, que només el temps atenua i censura amb humilitat. La poesia d'Espriu ens ho avançava, i potser aquell era l'únic mestratge que ens pemetíem als setze anys.

:

"XXII

:

Per l'enclotat i sec camí de sorra

sentia al lluny resplendir la carena.

Jo no la veig, però, perquè me'n priven

les altes tanques d'alocs i canyars.

Hi plana sempre una remor de vent

llevat de mar. Del guaret arribaven

aspres olors de pols i fum de fullaca.

Lladrucs remots de gossos. De sobre m'acull

l'ombra crescuda a redós del casal".

:

Salvador Espriu, Llibre de Sinera. Edicions 62, 1983, p. 32.

:

Coincidències

:

L'efemèride coincideix amb la mort, el mateix dia però de 1939, d'Antonio Machado, a qui hem recordat en alguns dels actes que hem fet a Mataró en aquesta darrera campanya. I ahir, de la de Guillermo Cabrera Infante, amb qui tant bé m'ho he passat amb les seves descripcions i els seus relats, amb aquest tractament obsessiu amb les paraules i les seves formes, i tot allò que també diuen sense dir-ho. Tots dos, morts a l'exili, lluny de les dictadures que els perseguien.

:

Més anàlisi

:

Bé, embrutarem aquest post dedicat als escriptors amb una mica més d'anàlisi dels resultats del referèndum de l'altre dia. I és que s'estan dient moltes tonteries. Amb la por que els que han perdut ho reconeixin, arriben a situacions ridícules. Ahir al diari llegia que alguns partidaris del "no" deien que aquests votants eren més conscients, més informats, que els del "sí". Quina barra, quina demostració de menyspreu (el diari il·lustrava aquestes declaracions amb una foto del President d'Òmnium, que ha compromès l'entitat pel no sense consultar els socis).

:

Comencem pel sempre rigorós Carles Castro, periodista de La Vanguardia, que avui publica en aquest diari una anàlisi molt interessant sobre la relació entre votants/partit i votants/opció de referèndum. No us la perdeu.

:

Diu: "Todas estas cifras llevan a pensar que el rechazo al tratado europeo se ha alimentado básicamente de electores nacionalistas y, en menor medida, de IU. No en vano, una cuarta parte del voto negativo se ha concentrado en Catalunya, pese a que el principado supone sólo un 15% del censo estatal. Sin embar-go, las cuentas sólo cuadran si en el bloque de rechazo se incluyen electores procedentes de la derecha. Esta hipótesis se intuye en las cifras globales, ya que al sí le faltaron el domingo casi tres millones de votos más que sumaron en las europeas los partidos que apoyan el tratado. Y esa cifra es casi la mitad de los sufragios que logró el PP en junio. "

:

L'altra anàlisi que us proposo és la que fa avui Miquel Iceta al seu blog. Aquí us reprodueixo un fragment i els links de suport:

:

"Per alimentar el debat us proposo el següent exercici: comprovem a nivell comarcal la correlació entre el vot als partits en les eleccions europees celebrades el 2004 i el resultat del referèndum de diumenge. Trobareu les dades en un arxiu excel i unes gràfiques de dispersió en un arxiu pdf. En el títol de l’arxiu pdf es fa menció al resultat de les eleccions autonòmiques per error, ja que les dades corresponen a les eleccions europees celebrades el 2004.

:
L’anàlisi del resultat d’aquest exercici és força curiós. En el cas del PSC, ERC i PP es produeix una correlació clarament positiva entre vots obtinguts a les eleccions europees i el sentit del vot defensat en el referèndum (a més percentatge de vot PSC a les europees del 2004, major percentatge de vots ‘sí’ en el referèndum; a més percentatge de vot PP, major percentatge de vot ‘sí’; a més percentatge de vot ERC, major percentatge de vot ‘no’). En canvi, en el cas de CiU es produeix una correlació negativa (a més percentatge de vot CiU a les europees de 2004, major percentatge de vot ‘no’ en el referèndum; a menys percentatge de vot CiU, més percentatge de vot ‘sí’). Això podria indicar que una part significativa d’antics votants convergents no han seguit la consigna dels dirigents de la federació nacionalista. En el cas d’ICV no sembla haver-hi relació entre el vot a ICV en les eleccions europees del 2004 i el vot ‘no’ en el referèndum."

El dia després

:

Acabo de veure les notícies de TV Mataró que ha dedicat força estona a explicar els resultats d'ahir a la nostra ciutat i al Maresme. De les reaccions de la resta de partits, m'han sobtat algunes coses. Primer, que els que es lamenten (farisaicament) de l'abstenció ho fan en locals buits. Han estat incapaços de mobilitzar els militants (difícilment arribaven a la desena a cada una de les seus, contra el centenar que aplegàvem nosaltres), i alguns d'ells absolutament inactius en la mobilització electoral... i ara responsabilitzen els socialistes de l'abstenció (!). Parlem de l'abstenció, si cal. No siguem hipòcrites. Ha estat similar a les eleccions europees les quals, recordem-ho, el resultat a Espanya (45.10%) fou superior al de França (42’76%), Alemanya (43%), Portugal (38’60%), Suècia (37’80%) o Finlàndia (39’40%). M'agradarà veure quin és el resultat als propers països de la Unió que ratificaran la Constitució via referèndum.

:

També m'ha sorprès que algun partidari del 'no' hagi demanat al partit socialista que "prengui nota" de la posició diferencial (?) de Catalunya. Però, de què parla? És que Catalunya no s'ha manifestat claríssimament a favor del sí? És que els vots del sí no són "prou" catalans? Vinga...

:

També em fa gràcia com alguns van al darerre de capitalitzar el 'no' ja que, evidentment, se situa per damunt de les seves migrades expectatives electorals. Compte. Si ens llegim una mica els resultats, a Mataró, veurem com el 'no' és més sensible en aquells barris on tradicionalment és més alt el vot de dreta que d'esquerra (nacional o de debò). Igualment passa arreu de Catalunya. Fixeu-vos que en els principals municipis on ICV-EA o ERC tenen l'alcaldia, la victòria del 'sí' és abrumadora.

:

De les primeres avaluacions a la blogosfera, vegeu què diuen Miquel Iceta i Francesc Amat.

:

Bé, avui el web del PSC de Mataró recull la crònica de la celebració dels resultats que vam fer ahir a la seu del Partit, sense complexos, amb ganes i sensació de victòria, amb més marxa que mai. Ens caldrà encara, com veieu, el camí no és fàcil. I la propera cita electoral, les municipals del 2007. Fins aleshores, cal encara treballar força, cal retornar la confiança del 2003 en forma de fets, de realitats, de resultats, de governar bé, de respondre adequadament als reptes de cada dia però també avançar-se als que vindran. Parlar clar i anar per feina. Ara ens hem de centrar especialment en això.

Jornada electoral (work in progress)

23:00

José Sócrates assoleix la majoria absoluta a Portugal i, amb ell, el PS torna al Govern. Europa, més unida i més d'esquerres.

:

22:00

Pleguem i tanquem la barraqueta. A casa, que fa fred. Estic molt content de com ha anat tot i, especialment, dels resultats tant a Mataró, com a Catalunya i Espanya. A Mataró hi ha hagut més de 22.800 persones que han confiat amb el sí, contra 9.600 del no. Alguns companys i companyes em proposen anàlisis un pèl malicioses que no repetiré però que no costen gaire de fer. Quan arribo a casa, veig que Pepe Blanco ho diu sense embuts: hi ha molt de vot de dretes que ha anat a parar al sí, ell posa exemples de districtes on el PP és aclaparador i on s'han obtingut els índexs més alts de no. "No creo que pueda atribuirse a la influencia de Izquierda Unida o carod Rovira", diu irònic. Em sembla que a Mataró passa una cosa semblant, però ja tindrem temps de mirar-nos-ho amb més calma. Penso, en un altre ordre de coses, amb la gent de l'Ajuntament, que també ha currat moltíssim. La Policia Local i els Mossos d'Esquadra (em truca el cap de la Policia Local per confirmar-me l'absència d'incidents), els informàtics, els de Manteniment, els conserges de les escoles, la gent d'Atenció Ciutadana, els de Secretaria, els representants de l'administració, dels de Premsa... Au, a dormir que demà serà un altre dia.

:

21:00

Amb prop del 100% escrutat a Mataró, truco a Joan Antoni i li demano que s'acosti a la seu del PSC, on ja hi ha pràcticament la totalitat d'interventors aplegats per celebrar una nova victòria, aquesta vegada per un sí que hem defensat en solitari. Penso en l'absència del PP i de CiU, tant a la campanya com avui a les meses (i que potser això expliqui alguna cosa de l'abstenció, potser dels resultats...). Preparo unes notes. En primer lloc d'agraïment, especialment als ciutadans que han anat a votar i als que han confiat amb el sí, però també pels companys i companyes que han col·laborat en aquesta campanya, que hi han deixat força hores. També agraeixo a Montse la direcció de la campanya. A Manel, Consol i Joan Antoni "que hagin posat la cara". Apunto: "hem d'estar orgullosos de pertànyer a aquest partit". En segon lloc, parlo dels resultats i del que signifiquen, és a dir, un veritable avenç, un 'sí' clar i rotund, una posició positiva que farà caure la resta de països més escèptics. "Que no us enredin, els resultats són legítims". I finalment, faig una referència a les eleccions portugueses. Apunto: "Avui Europa és més unida i més d'esquerres". Baixo amb els companys al primer pis, eufòrics. Porto els resultats amb l'escrutini prop del 100% a Mataró. Parlo, el canto i passo la paraula a Consol, Manel i Joan Antoni. Cava pertot.

:

20:00

Els sondeigs de televisió donen una claríssima victòria al "sí". Amb tota prudència, la posició favorable se situaria entre el 77 i el 80%, el que ens omple de satisfacció, epsecialment a aquells que sí que hem fet campanya, que no hem tingut mandra a despertar els electors i demanar-los amb entusiasme que vagin a recolzar el text que permetrà avançar en més Europa. Estem pendents també de Portugal.

:

19:00

Tenim ja tot muntat al primer pis per rebre la gent, m'imagino que serà al voltant de les 9. També hem posat una pantalla gegant de TV per anar seguint l'evolució de l'escrutini a la sala d'actes de la UGT, al costat del hall on fem la rebuda. A fora fa un fred que pela.

:

18:00

La participació electoral (a partir de mostra) suma 32,99%. Al cap d'una estona, però, tinc dades reals dels nostres interventors i aquesta ja suma (a les 18 h) un 36,64%. Una mica per damunt de les europees i també de les mitjanes espanyola i catalana que s'han publicat.

:

17:00

Vaig a casa a canviar-me de camisa (m'havia tacat) i torno al Partit a fer el relleu perquè la Joana pugui anar a votar. Aquestes hores són molt pesades. En Pep està preparant la sala on rebrem els companys i companyes que fan d'interventors i aquells qui ens vulguin acompanyar al vespre, per celebrar els resultats. La Montse i en Fermí l'ajuden.

:

15:00

Dinem conjuntament els responsables del dia D del PSC de Mataró els del PSC del Maresme, el dinar, com el dels interventors: carn arrebossada amb empanadilles, truita, flam i mandarines. El vi el porta en Joan Antoni. Fem broma i mirem les notícies a la TV. En acabat, vaig a fer el cafè als Toreros, amb en Santi, en Joan Antoni i en Quico, i m'acompanyen a votar. Allà m'hi trobo un policia, que ens saluda, els membres de la mesa una mica avorrits (aquesta hora és mortal) i el nostre interventor. És un clàssic. Se'n recorda de totes les eleccions i m'explica com va anar al referèndum de l'Otan, el 1986 (glups! fa 19 anys...).

:

14:00

La participació arriba al 23,13 %, a Mataró, segons la mostra de l'Ajuntament. Llegeixo un magnífic article de Rafael Argullol a El País ("La cara del demonio"), a propòsit del film El hundimiento, que protagonitza Bruno Ganz. Diu "el auténtico demonio nunca tiene cara de demonio".

:

13:00

Els responsables vénen a recollir els dinars per als interventors, els veritables màxims representants dels socialistes a la Jornada. Ells fan possible que les coses vagin amb normalitat, i a vegades resolen moltes casuístiques que sovint escapen a l'experiència dels membres de les meses. sempre, amb discreció i respecte.

:

12:00

Fins a la 1, van arribant les dades de participació per districtes, en total estem a un punt coma dos per sota de les eleccions europees. Al carrer fa fred i, cap a la una, m'avisen que hi ha força participació en alguns col·legis. Ja veurem. Quasi no hi ha ni apoderats del "no".

:

10:00

Les actes han arribat totes, en Pep les ha recollit. Comprovo que els ordinadors funcionen i que tot va. Tot va. Anem a esmorzar amb en Joan Antoni i a les 10:30 l'acompanyo a votar. A les 11 ho farà en Manel. Em preparo per rebre dades de participació (reals, no mostra), a les 12 h.

:

09:00

Tots els interventors (som l'únic partit que n'ha acreditat) són als seus llocs, els apoderats van arribant-hi. Els "apoderats de zona" (responsables per districte, més o menys) ja han rebut tots les instruccions darreres i passen a fer la primera volta i a recollir les actes de constitució de les meses. La Policia Local em truca per dir-me que no hi ha hagut cap incident.

:
08:00

La Joana i la Montse ja són al Partit amb tot preparat per engegar el dia. És la primera vegada en molts anys que no em toca de fer-ho a mi. Arreglo el que he d'arreglar, acomiado el meu fill ben bé fins demà i, amb els diaris sota el braç, arribo al PSC passades les 9.

:

(Gràfics: El Periódico)

Reflexió | 8 anys

Jornada de reflexió
:

Explicar al lampista de què va això de la Constitució Europea, perquè t'ho pregunta. Muntar un xilòfon. Proveir-se al SuperSol. Comprar rap. Animar les companyes que encara avui preparen la jornada de demà. Desclavar el pin del sí fins demà. Recordar-se dels epítets i l'enfgrescament que ahir lluïa Manuel Mas. Trobar-se amb altres companys que apuren el dissabte. Serrells de feina per telèfon. Preparar un sopar amb tot el cor. Recordar-se del sopar d'ahir amb tot el cor. Comprar cinquanta piruletes. Petonejar. Olorar la tarda de fred i quietud. Anar a missa ("Aixequeu-vos, no tingueu por", Mt, 17, 1,8). Veure una parella d'adolescents que, lluny de noses i inclemències, es fan seu aquell racó de carrer amb un petó llarguíssim en una posició que tu ja trobaries incòmoda. Comprovar que el món continua al revés gràcies a internet (també a Mataró). Llegir els altres blogs. Emocionar-se amb l'Eloi i amb Edvard Munch. Sentir Bach. Retallar fotos i articles. Llegir diaris endarrerits. Fumar. Trucar i que truquin. Recollir les llavors de la glicina, la teva i la de la casa del costat. Regalar dues llimones carnoses i oloroses que vas arrencar fa dos dies. No entendre res del que parlen uns xinesos rient i uns àrabs somrient prop teu. Parlar d'electricitat estàtica amb el teu fill i no saber sortir-te'n. Riure's junts d'unes llaminadures que es diuen T-tas.

:
Vuit anys
:

"No portem els fills al món, tan sols, per gaudir-ne, sinó per estimar-los, perquè frueixin de la realitat i descobreixin, amb nosaltres i a través nostre, la bellesa que hi ha en el món. (...) En acllir un fill, hi ha una reducció del camp expansiu de l'ego, tant a nivell temporal com espacial"

:

Francesc Torralba, Pares i fills. Ed. Planeta, Barcelona, 2003, pp. 54 i 63.

:

"La maternitat és automàtica. Però la paternitat és una condició que caldrà anar renovant i guanyant dia a dia"

:

Joan Barril, Condició de pare. Ed. La Campana, Barcelona, 1997, p. 89

:

"Pel bé que veig i el mal, et tinc sempre present:

la terra dels meus ulls l'adobes amb rialles"

:

Antoni Puigverd a VV.AA. [Ed. Jaume Subirana] Generacions, Eumo Ed. Vic, 2001, p. 77.

Darerr dia de campanya

Avui hem acabat la campanya amb un acte ple de gom a gom a Can Palauet. Hem parlat especialment de les possibilitats de Catalunya amb la Constitució Europea que votarem diumenge. He fet notar que la immensa majoria del catalanisme polític s'ha mostrat a favor del tractat. Ha estat una campanya intensa, la presència als actes ha desmentit que a la gent no li interessi aquest referèndum. I ens hem sentit sols. Ni un acte de CiU. Ni un acte del PP. Sols amb l'entusiasme de les obres humanes, dels reptes transnacionals i transideològics.

:

Per sort, la policia ha desmuntat els plans assassins d'ETA per aquests darrers dies, que buscaven la mort d'importants dirigents socialistes i del PP, a més d'algun militant, i amb informacions d'algun dirigent del PNB. La sola publicació d'hipòtesis amables rsespecte a la fi de la violència o al canvi de posició de Batasuna han fet reaccionar la bèstia. No puc deixar de pensar en la inconsciència dels que abarateixen aquests riscos. I, evidentment, en els companys de viatge d'aquesta trepa, que creix sota embolcalls de paraules màgiques o de coartades simpàtiques.

Apunts de campanya | Reunió de pacte

clica aquí

:

Apunts de campanya

:

En Cinto Amat ens obsequia avui amb la segona part de les seves raons pel sí, com un homenatge als fundadors de la Unió Europea. Sí senyor. En Joan Safont explica la seva versió del sopar. Tot d'acord excepte en una cosa: sí que votaré amb el cor, és a dir, el pragmatisme no és sempr "empassar-se un gripau" sinó caminar per sendes més fermes. Però en els nostres actes he dit alguna vegada que justament en aquest tractat constitucional, el projecte europeu adquireix la seva ànima, és a dir, va més enllà de les "pedres" de l'economia i els interessos sobre les quals hem transitat el riu de la construcció europea.

:

Demà s'acaba la campanya i, definitivament, el CiU i el PP no han fet ni un sol acte a la ciutat. Un entusiasme que fa esfereïr. Nosaltres no haurem parat ni un dia, però no n'estem gens penedits. Avui hem anat a La Llàntia, i ahir a Molins, desafiant el fred, per convèncer porta a porta, botiga a botiga, la importància del referèndum de diumenge. Com és habitual, acabes parlant de tot.

:

Com a curiositats, podeu veure el vídeo de la meva intervenció a l'acte de dilluns. És una gentilesa del company Jaume Àlvarez, un artista.

:
Bona salut del pacte mataroní
:

Aquesta tarda he participat a la reunió de l'Acord de Progrés i Catalanista (i la seva renovació) entre el PSC, ICV-EA i ERC. Hem comprovat la bona salut de l'acord, hi ha força coincidències sobre les coses a millorar i hem publicat aquest comunicat:

:

"Aquesta tarda, representants de les tres formacions polítiques signants de l'Acord de Progrés i Catalanista del 14 de juny del 2003 (renovat el 10 de maig de 2004), PSC, ERC i ICV-EA, ens hem reunit per avaluar el compliment d'aquest acord.
:
En aquest sentit, les tres formacions hem posat de manifest la bona marxa del Govern, així com l'alt grau de compliment de l'Acord. Destaquem notables avenços en els objectius de l'Acord, tant en la creació de nous instruments de participació, com en el desenvolupament sostenible de la ciutat, la millora de la cohesió social i el treball per al progrés econòmic i social.
:
Tots tres també manifestem la bona sintonia i l'agilitat de funcionament intern del Govern, i ens fem ressò de la bona valoració dels serveis municipals que fa la ciutadania. Tanmateix, també som sensibles a la preocupació pel futur de la ciutat i la seva economia, a la necessitat d'una millor explicació de l'obra de govern i a la necessitat de continuar incrementant la qualitat en la prestació de serveis públics.
:
Alhora, ens enfrontem a un any decissiu. El Govern ha de presentar properament els objectius en els àmbits d'acord i diàleg que s'han obert, tant en el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social, en el Pla d'Habitatge o en el Pla d'Equipaments Culturals, entre d'altres. En aquest sentit, continuarem treballant amb els agents econòmics i socials i ens comprometem a mantenir i si cal recuperar el clima de diàleg que permeti els espais de consens necessari per als reptes de la ciutat.
:
Les tres formacions ens emplacem a continuar tel treball conjunt i, d'aquí a uns mesos, iniciar de nou el debat programàtic i pressupostari per a la resta del mandat.
:
Mataró, 17 de febrer de 2005"

Vaig viure un dia a l'ombra regalada

Avui, que he tingut un dia pleníssim i una mica estressant, he tingut encara 10 minuts per passar-me per una llibreria a esperar l'altra cita. Allà m'hi he trobat la Judith Vives parlant amb una altra persona sobre blogs, i especialment sobre un projecte concret al voltant del cinema (com no podria ser d'alta manera...). O sigui que no us penseu pas que aquesta moda mataronina remeti... També hem parlat una estona d'en Miquel Bauçà. Respecte a aquest autor, recentment traspassat, m'ha agradat molt la necrològica de Jordi Coca, a l' Avui, en el que demana respecte per a la dimensió de malalt, d'esquizofrènic, que li feia fer coses que d'altres consideraven rareses o poses. Hi estic molt d'acord. Crec, a més, que un dels grans reptes de la salut moderna respon a com ens enfrontem a les malalties mentals, com construïm xarxes de recolzament a les famílies que acullen casos de difícil tractament, com guarim, amb el respecte que mereix, allò que no es veu.

:

Us recomano avui el blog del periodista Saül Gordillo, que va dirigir l'edició maresmenca d'El Punt durant algun temps.

:

Nabí

(fragment)

:

"Vaig viure un dia a l'ombra regalada

i a l'endemà al matí,

a trenc d'albada,

Déu, que la planta havia fet ahir,

envià el verm que amb son rosec la consumí.

I Déu encara féu venir un xaloc

d'ales de pols, de sorra i foc,

fúria de l'infern donant-se festa

que a giravolts guspirejà.

talment irada contra tot demà"

:

(VIII, 98-107)

:

Josep Carner, Nabí, Ed. 62/Empúries, Barcelona, 1998, p. 128.

Debat amb en Joan Safont

aquí

Com deia ahir, a falta de debats, en Joan Safont i jo n'hem fet un al Raïm, aquesta nit. Hem debatut una estona sobre el tema de la Constitució Europea, tant des de l'encert o no de la data del referèndum com alguns temes del seu contingut. En Joan, jove valor d'ERC, se la portava bastant apresa. Coneix bé, a més, el dret comunitari. Com passa sempre que no hem d'exhibir-nos, hem estat més d'acord que en desacord, i hem aprofitat per posar-nos al dia en moltes altres coses. Com que hem fet tard la convocatòria, els altres blogaires tenien altres compromisos, o sigui que només ens ha acompanyat, cap al final, en Marc.

:

En un moment donat, en Joan m'ha dit que potser el vot del "no" és més d'"opinió" i el del sí de "pragmatisme". A mi em sembla una bona definició, bo i que sempre he pensat que els ideals avancen amb pas més ferm si és sobre el pragmatisme dels peus a terra que no de l'idealisme dels núvols. Sobre això també n'hem parlat força estona. Crec que és la base de gairebé tot, en `política. El progrés és avanç, no drecera. El que volem transformar és la realitat, no la ficció. Per aix`trobo sospitoses similituds entre el conservadurisme i certs idealismes. Aquí ho he tornat a lligar amb el debat del referèndum. Em sembla que els del 'no' es refien massa que sortirà el 'sí' peruqè saben que un resultat negatiu, certament, és un pas enrera en la construcció d'una Europa política i forta. M'agrada perquè en Joan té una visió estratègica molt pragmàtica, en el fons, molt ficada en la necessitat que els seus ideals avancin i que, per tant, els seus seguidors siguin cada vegada més. En el fons, aquesta visió expansiva és més tolerant, més moderada, si voleu, que la que prefereix quedar-se on ha estat sempre. No sé si m'explico.

:

Tornant a la Constitució Europea, i al seu vot d'"opinió", li he dit que em sembla que a vegades passa com quan vas a lligar a una festa. Si el teu objectiu és lligar, i el personal és prou presentable, hauràs de triar entre el que hi ha. Si el teu objectiu és lligar amb la teva dona (o home) ideal, aleshores el més segur és que ni aquell dia ni mai ho aconsegueixis. Bé, definim primer bé l'objectiu (lligar, és a dir, anar construint l'ideal, o directament buscar l'ideal?). Una mica barroerament, em sembla que la política és això.

:

D'avui també voldria destacar una magnífica conferència de Salvador Rueda sobre la mobilitat a les ciutats, a la que he assistit abans de sopar. I més coses sobre la Constitució. Una nova entrevista d'El Periódico a Daniel Cohn Bendit, el líder dels Verds europeus que no es talla ni un pèl a defensar la Constitució i que diu que votar no és fer-ho contra el català i els interessos de Catalunya. I també, a El País, els articles de Xavier Vidal-Folch i Miquel Iceta o l'entrevista a Joaquín Almunia.

:

Per últim, els de CiU de Mataró, enlloc de fer campanya pel sí, que és el que haurien d'estar fent, s'obsessionen de nou amb els socialistes i, en la versió d'avui, opten per situar-se al marge de tot acord i consens. Esperalba ja va dir que ell no creia en el consens i que actuava així 'per rebequeria'. En fi, a veure si es calmen, doncs, i quan se'ls passi podem saber exactament què pensen sobre tots els temes en els que fins ara només se'ls ha sentit dir que no... I el sí, on és?

Aportacions mataronines

El debat sobre la Constitució Europea té avui un parell d'aportacions mataronines que em permeto de recomanar. La primera, al blog d'en Cinto Amat, en un post que sembla que tindrà continuïtat i que respon, una a una, les "raons del no". Ho fa d'una manera exquisida i documentada. La segona és la carta oberta de Manuel Mas al president d'Òmnium Cultural, que aquests dies s'ha significat fent campanya pel "no", publicada diumenge a El Punt, i en el que té la gosadia de dir unes quantes coses clares.

:

Avui hem tingut un altre acte del PSC, al nostre local del barri de Cerdanyola, explicant els avenços per al progrés econòmic i l'ocupació que conté el text constitucional. Han parlat en Manuel Mas i en Joan Antoni Baron. Jo els he presentat. En fi, a falta d'actes tant dels del "no" però significativament com de la resta dels del "sí", a la meva ciutat, els socialistes hem hagut de redoblar l'esforç d'explicació. Farem campanya fins l'últim minut. A falta de debats, també (espero que després ningú digui que se n'ha parlat poc, perquè li haurem de preguntar què ha fet), en Joan Safont i jo ens hem citat, com un duel amistós, a un sopar-debat al que convidem (pagant cadascú) a la resta de blogairs que vulguin. Podria ser demà al vespre.

:

Bé, a la presentació que he fet, entre d'altres coses, he llegit un fragment de la presentació que féu Antoni Gutiérrez Díaz del llibre del conseller Antoni Castells sobre Europa, que he extret de la publicació que se n'ha fet. El fulletó inclou les intervencions de Miquel Roca, Josep Ramoneda i el propi castells, i val la pena fer-li una ullada. El fragment que he llegit, per mi, recull el més fonamental de les raons del "sí", i ara us el reprodueixo:

• "Així com abans recomanava no llegir tota la Constitució, sí que recomano a tothom que llegeixi els 54 articles que conformen la Carta dels Drets Fonamentals. Recordem que milers de sindicalistes van anar a la famosa cimera de Niça per exigir que la Carta dels Drets Fonamentals s’incorporés als tractats, i no ho van aconseguir, però varen seguir lluitant i finalment sí que ho han aconseguit. Aquesta Carta és fonamental en la política social europea, i jo, amb tota sinceritat, i mirant amb "carinyo" l’actitud de gent que m’estimo molt, em pregunto, ¿Com pot reclamar-se una constitució més social posant-se a l’esquerra de les grans centrals sindicals? Una constitució que introdueix per primera vegada l’economia social de mercat o el desenvolupament sostenible. I també em pregunto, amb el mateix "carinyo", ¿Com és possible reclamar una política de desenvolupament sostenible posant-se a l’esquerra dels partits verds europeus? Quan es tracta de la política nacional catalana, tots els sentiments valen, però valen individualment, col·lectivament el que val és l’ètica de la responsabilitat col·lectiva. I des de l’ètica de la responsabilitat col·lectiva, i deixeu-me que de nou sigui carinyós, no es pot ser provincià. Catalunya no és el melic d’Europa, sinó que és una part molt important d’Europa, i el protagonisme de Catalunya depèn de les possibilitats d’aprofitar tot allò que de nou ens aporta aquesta Constitució".

Continuem amb l'enquesta de La Vanguardia, de la que avui es publica la segona part. D'una banda, destaca el majoritari rebuig al Pla Ibarretxe, que a Catalunya assoleix el 68%. D'una altra, la consideració majoritària de Catalunya com a una regió més d'Espanya. Curiosament, el grup majoritari de votants de CiU (30% contra 25% que pensen que és una nació) també ho pensen així. Això em fa pensar que el procés de radicalització del discurs nacionalista de CiU (sota la mirada crítica d'UDC, tot s'ha de dir) s'allunya dels seus votants. Segurament s'apropa molt més al que senten els seus militants (una mica semblant al tema de la Constitució Europea), però, òbviament, CiU representa un electoral moderat, de centre-dreta, que es deu mostrar bastant incòmode davant la deriva d'Artur Mas i els seus (i no poso cap exemple mataroní, que després s'esveren).

:

La vanitat (espero que venial) m'impedeix d'amagar que avui el regidor del PP Paulí Mojedano hagi citat aquest weblog per, amb to condescendent, desqualificar l'acció dels socialistes. Es queixa amb impostada amargor que ja no siguem idealistes i tal i qual. No parla de res concret, cosa que em fa pensar més aviat en un prejudici (un darrere l'altre...). Però, especialment, agraeixo a Déu nostre Senyor (o a Manuel Fraga, no sé ben bé...) que no sigui la dreta qui faci ostentació del seu idealisme o dels seus genuïns orígens polítics. Així, ben dissimuladets, queden molt macos. Per sort, la batalla d'avui sembla que es queda en el terreny intel·lectual i, això ho dic més en sèrio, és una batalla en la que l'amic Paulí, almenys, és un important adversari. I un al·licient, per tant.

Sants Ciril i Metodi, pregueu per nosaltres

Joan Antoni Baron, Alcalde de Mtaró, s'adreça al públic sota la mirada (vegeu quines mirades, són molt eloqüents) de la regidora Montse López (PSC) i Joaquim Esperalba (CiU). Foto: Óscar Rojano.

:
Ahir vam inaugurar La Riera, el tram entre el carrer de Sant Josep i la Muralla, que és la continuïtat natural de la zona de vianants recuperada fa nou anys a la part de baix, i que tant bons resutats ha donat fins avui. Realment, la gent estava molt contenta, molt il·lusionada per la recuperació d'aquest espai central tan emblemàtic. Alguns recordaven antigues batalles per cnve`ncer de bondats sobre la peatonalització que ara ben pocs qüestionen. D'altres es meravellaven del goig que feia, tan buida, la nit anterior, com ara plena de gom a gom, de força vida. La prova: la commemoració de la tragèdia del tsunami a l'Àsia, que es feia al tram de sota. Ahir va ser un gran dia pel projecte de recuperació i revitalització del centre i dels barris antics de la ciutat. Projecte que no cessa i que ha de provocar, com deia l'alcalde, que no hi hagi "teixits morts". Potser no convencerem tothom, segurament, però estic segur que sí una immensa majoria.

:

La Vanguardia publica una enquesta de Noxa que confirma les tendències de les altres. Del referèndum, cal destacar un "sí" massiu i majoritari i, en tot cas, força dificultats en el combat contra l'abstenció, que faria pujar el "no" fins al 21% i situaria la posició favorable al 70%. Només els electors d'ERC, i encara, són majoritàriament contraris al Tractat. També es confirma la bona valoració del Govern Zapatero (amb una gran desconfiança cap el PP) i hi ha un recolzament als aspects més polèmics de la seva gestió, amb alguns matisos. Alhora, reproduiexen la tendència a ampliar la diferència entre ells socialistes i el PP en intenció de vot, així com una lleugera alça d'IU i una lleugera baixa de CiU i ERC. S'atreveixen a fer una projecció d'escons que situaria als socialistes en 170-173 escons (ara 164) que pàcticament es treurien tots al PP.

:

Els diaris d'avui porten bones notícies per l'esquerra a l'exterior. D'una banda, al procés d'espavilament del Partit Demòcrata als EUA, amb l'elecció de Howard Dean com a president per saccejar-lo i portar-lo de nou al Govern. Dean promet moguda i guanyar a la dreta "des de sota", ciutata ciutat, estat a estat. I de l'altra, respecte a les expectatives de José Sócrates, del PS, a les eleccions de diumenge que ve a Portugal que, després del desgovern de Santana Lopes, sembla que el país vol el canvi.

Dean es mostra eufòric durant el seu discurs d'acceptació de la presidència demòcrata. Foto: Reuters / Kevin Lamarque.
:

Avui i ahir al matí (avui, abans de la visita oficial a la Fira de l'Arbre, un exitàs com sempre) he anat a fer campanya pels carrers, mercats i parcs, amb el "sí" a la solapa. Ens hem trobat de tot, però, i això és molt agraït, gent que et pregunta sobre això i allò, que demana que li aclareixis coses, que el tranquil·litzis en d'altres. I gent que et fa un somriure còmplice, "no fallarem, diumenge". Els altres del "sí", de nou, sense aparèixer, serà que han delegat en el PSC tota la feina? (Han pensat amb la factura?).

:

Parlant d'això, us he de dir que la plana web sobre la Constitució Europea més complerta i senzilla que he trobat és la del Ministeri d'Afers Estrangers, des de la que podeu demanar que us n'enviïn un exemplar. I també (d'un vaig treure un polèmic article de la Falange l'altre dia) hi ha un bon recull d'articles a Internet (no tots favorables) sobre el tractat constitucional al darrer número de la revista La Factoría, que dirigeix Carles Navales.

:

Ah!! I demà, dia 14 se celebra la festa dels patrons d'Europa, sants Ciril i Metodi, que eren germans i van viure al segle IX a Moràvia, bo i que eren originaris de Salònica. Del primer prové el famós alfabet cirílic, que s'usa encara al món eslau. En fi, pregueu per nosaltres (ens fa falta).

:
Sant Ciril, monjo, i sant Metodi, bisbe.

Se m'ajupiren les ales del cor

Miquel Bauçà. In memoriam.
:
("A ell no l'havien...")
:
A ell no l’havien convidat a la vida.
Es va haver d’amagar sempre,
tapar-se la cara.
D’ell només en quedà una taca de sang
fresquíssima, un sexe sense estrenar
i unes ales cansades, plenes de pols".
:
("Record"....)
:
"Record que quan era infant
no era gentil en la conversa ni en el tracte
i una tendra inclinació al pecat...
Endebades vaig cercar un aixopluc
i, per això,
se m’ajupiren les ales del cor".
:
("El senyor em condueix...")
:
"El senyor ens condueix
. per senderes ignorades
. però sempre ens porta al Cel"
:
("Morir sol a l'escenari...")
:
"Morir sol a l'escenari
. d'un tatre buit, tancat,
. ha de ser l'únic projecte
. tolerable dels humans,
. sobretot el dels poetes".
:
BIBLIOGRAFIA DE MIQUEL BAUÇÀ

• Una bella història. Barcelona: Proa, 1962
• El noble joc. Palma de Mallorca: Moll, 1972
• Poemes. Barcelona: El Bordiol, 1973
• Cants jubilosos. Palma de Mallorca: Pentaleu, 1978
• Les Mirsines : colònia de vacances. Sabadell: Ed. dels Dies, 1983
• Carrer Marsala. Barcelona: Empúries, 1985.
• Obra poètica (1959-1983). Barcelona: Empúries, 1987
• L'estuari. Barcelona, Empúries, 1990.
• El crepuscle encén estels. Barcelona: Empúries, 1992
• El vellard. L'escarcellera. Barcelona: Empúries, 1992.
• El canvi. Barcelona: Empúries, 1998.
• Els estats de connivència. Barcelona: Empúries, 2001.
• Els somnis. Barcelona: Empúries, 2003.

Déu està en el detall

Zapatero i Chirac durant l'acte de Barcelona. / Foto: J. Martín

:
Vinc de l'acte cívic que s'ha organitzat a Barcelona per al recolzament de la Constitució Europea, on hi hem anat uns quants de Mataró. Maragall, Chirac i Zapatero (Schroeder i Berlusconi han estat atacats pel grip) han intervingut per mostrar l'oportunitat de consens i d'avenç que significa el Tractat. No m'agrada Chirac (i molt menys Berlusconi, per descomptat), però m'agrada molt, en canvi, que els adversaris, que la gent de dretes, sigui capaç d'arribar a un acord amb l'esquerra que permet assegurar un model europeu "d'economia social de mercat", com diu el tractat, o de defensa i seguretat comunes, o de competitivitat lligada al coneixement (acords de Lisboa del 2000), o de defensa dels drets humans i de la llibertat per a més de 450 milions d'habitants. Només per això, per la capacitat de pacte de l'esquerra i la dreta en aquests ambiciosos objectius, ja val la pena donar-li la confiança. Una Constitució els partidaris de la qual, sincerament, s'assemblen més a la diversitat real dels ciutadans europeus.

:

Maragall ha citat el llibre de Stenier del que us estic mostrant fragments aquests dies (cosa que m'ha alegrat). Més avall us contextualitzo la frase.

:

Per cert, avui fa just una setmana que ha començat la campanya del referèndum. Igualment com a la resta del país (i així ho ha denunciat avui en José Zaragoza) a Mataró els partidaris del "sí" no es dignen a fer campanya. Els del "no", justeta, tot s'ha de dir. Un acte i va que xuta. Però els del sí, res de res, silenci total. Sembla que només el PSC vulgui que la gent participi, que només nosaltres tinguem coses a dir a la ciutadania. Ni el PP ni CiU han dit ni mu, ni han fet cap acte ni res. Si jo fos votant seu, estaria realment orfe des del punt de vista de la mobilització i dels arguments. Caram, també tindria dret a sentir els meus arguments i els meus representants, si jo fos de dretes. Tenen una setmana, encara, una setmana justeta. Tindran la barra de no convocar ni un sol acte en tots aquests quinze dies? És que no tenen res a dir?

:
A més, qui diu que a Espanya no hi ha aquesta extrema dreta europea que diu "no" a la Constitució? Qui nega que els arguments de l'extrema dreta i els dels habituals partidaris del no a Catalunya no s'assemblen perillosament? Vegeu la posició de la Falange Espanyola davant el referèndum del tractat europeu, que titllen d'"obertament liberal i capitalista".

:

L'enquesta del CIS

:

Ahir es va conèixer la drrera enquesta del CIS, corresponent al baròmetre de gener, que el company AG em va fer conèixer de seguida que va sortir. La diferència entre els socialistes i el PP se situa a 6,7 punts, set dècimes més que a l'octubre de 2004. Es confirma la tendència a l'alça d'IU i a la baixa dels nacionalistes catalans. Respecte al referèndum del Tractat europeu, creix notablement la gent que diu que hi estaria a favor, amb un 51,2 % dels enquestats, baixa a 5,7 % els que hi estan en contra, un 4,6 % els que votarien en blanc, un 16,4 l'abstenció, un 20,9 % que no s'han deciditi un 1,2 % els que no contesten. Encara no sé (si és que es tracta de tàctica) per què els partidaris del sí que no són socialistes no fan campanya.

:

La reflexió d'avui

:

"El geni d'Europa és allò que William Blake hauria anomenat 'la santedat del minut concret'. És el de la diversitat lingüística, cultural i social, d'un mosaic generós que sovint converteix una distància insignificant, una separació de vint quilòmetres, en una divisió entre dos mons. En contrast amb la imponent monotonia que s'estén des de l'oest de Nova Jersey fins a les muntanyes de Califòrnia (...), el trossejat i sovint absurdament divisiu mapa de l'esperit europeu i la seva herència ha estat inesgotablement fèrtil. (...) No hi ha 'llengües petites'. (...) La mort d'una llengua és irreparable, fa minvar les possibilitats de l'home. (...) Europa, sens dubte morirà si no lluita per les seves llengües, les seves tradicions locals i les seves autonomies socials. Si oblida que 'Déu està en el detall'."

:

George Steiner, La idea d'Europa, Ed. Arcàdia, Barcelona, 2004 (pp. 40-41).

Un grapat de gent menyspreada i perseguida

Leocàdia: 100 anys

En Francesc Tristany, President d'Honor de Mataró, m'acompanyava a la visita que hem fet aquest matí a Leocàdia Bellavista. Foto: Jaume Álvarez.

:

Avui hem fet una visita a la companya Leocàdia Bellavista amb motiu del seu centenari. Ha estat una visita molt agradable, allà ens hi hem trobat veïns del barri, el seu germà, una rua de persones que passaven a felicitar-la. Li hem portat un ram de flors, unes cartes de felicitació del President Maragall, del Primer Secretari José Montilla i de l'Alcalde Joan Antoni Baron.
:

La seva biografia és impressionant. L'he tingut molt present en la visita, davant aquella dona tan forta i àgil, malgrat l'edat i la seva aparença fràgil. Va mostrar una gran valentia i coratge quan, sortint de la presó, va ajudar altres persones que encara hi eren perquè sortissin. Tota la vida ha lluitat, i la major part d'ella d'amagat. Això que ara ens sembla tan fàcil, la llibertat i la democràcia (m'ha dit vàries vegades que ja s'està preparant per anar a votar el dia 20), ella ho ha tingut vedat i ara ho aprecia com l'or. Hi ha lluitat amb fermesa, desafiant els pitjors anys de la dictadura. I els seus, la vella classe obrera de Mataró de la qual en sorgí el més genuí socialisme, l'aprecien i l'estimen. Tenim la sort de comptar encara avui amb aquests testimonis i la seva lucidesa. I els dirigents d'avui només podem descobrir-nos amb humilitat davant tota la seva experiència, desitjant que, quan siguem vellets, ens assemblem ni que sigui una mica a persones com la Leocàdia. I a la seva saviesa.

:

Molas a Rocafonda

:

Al vespre ha vingut l'Isidre Molas, Vicepresident 1r del Senat, a l'acte que hem fet al centre cívic de Rocafonda-El Palau per la campanya pel sí a la Consitució Europea. L'Isidre també és un dels referents dels socialistes. Va ser un dels impulsors de la renovació del socialsme democràtic a la clandestinitat, dels dels anys 50, i té la virtut de ser enormement pedagògic i clar. Avui, de tractàvem el tema de la pau i la seguretat, ha dit, per exemple, que ell no volia parlar de l'article tal o qual sinó del pacte, de l'acord que ha permès la Constitució. D'acord que no tot ens agrada, però la pregunta és 'lo tomas o lo dejas' i que ell ho té molt clar. Només els avenços, per poc a poc que es produeixin, poden portar-nos de mica en mica als ideals. "Cal saber on anem, si no estem pedrduts, però avançar-hi de mica en mica, consolidant el que tenim, perquè així sempre podrem tirar endavant, no hi ha més camí", alhora que augurava nous avenços (en cas d'aprovació de la Carta Magna, en cas de desaprovació, òbviament no) i ben aviat, en pocs anys. L'Alcalde també ha parlat sobre l'apartat de defensa del tractat. I ha recordat que el text recull que l'objectiu d'aquesta ha de ser sempre la lluita per la pau, i amb actuacions que porti l'aval de les Nacions Unides. Qui està en contra d'això? Havíem quedat que Bush, no?

:

Bé, demà tindreu arxius de vídeo i sonors de l'acte al web del PSC de Mataró.

:

La reflexió d'avui

:

"Amb prou feines hi ha cap nòdul en la textura de l'existència occidental, de la consciència i l'autoconsciència dels homes i les dones occidentals (...) que no hagi estat afectat per l'herència hebraica. Això és tan cert pel que fa al positivista, al teista o a l'agnòstic, com el que fa al creient. El repte monoteista, la definició de la nostra humanitat considerada en diàleg amb el transcendent, el concepte d'un Llibre suprem, la noció de llei com una cosa indissociable d'uns manaments morals, el nostre mateix sentit de la història com un temps ple de significat tenen el seu origen en l'enigmàtica singularitat i dispersió d'Israel. (...) El judaisme i els seus dos escolis, el cristianisme i el socialisme utòpic, són descendents del Sinaí, encara que els jueus mateixos no fossin més que un grapat de gent menyspreada i perseguida".

:
George Steiner, La idea d'Europa, Ed. Arcàdia, Barcelona, 2004 (pp. 29-30).

Mataró Bus | Espiritualitat creativa

El dia l'hem començat amb una sessió extraordinària de la Comissió Municipal Informativa de Via Pública de l'Ajuntament en la que s'ha presentat l'enquesta d'avaluació de la qualitat del Mataró Bus, que ha obtingut un notable alt, amb un lleuger increment de l'any anterior. Els usuaris del transport públic urbà han donat la nota més alta que mai hagi tingut. Però com que encara hi ha molt a fer, el meu company Fermí Manchado, regidor de Mobilitat, ha presentat també un nou autóbús (amb aquest ja tenim tota la flota adaptada per a les persones amb mobilitat reduïda) i un nou sistema d'avís en 4 parades de la ciutat. Això, lligat a l'increment del nombre d'usuaris, fa pensar que el servei viu un bon moment.

Foto: Sergio Ruiz

Ua dada interessant que hem comentat a la Comissió és que les persones que usen el Mataró Bus que disposen de permís de conduir han passat del 17 al 20%, amb la qual cosa mica en mica el servei va essent competitiu amb el cotxe privat. Aquest és, sens dubte, el repte que cal.

:

La reflexió d'avui

:

"Europa, proclama Husserl, 'designa la unitat d'una vida espiritual i una activitat creativa'. Aquesta espiritualitat creativa té el seu lloc de neixement (...) a l'antiga Grècia. El miracle ètic és haver comprès que les idees, 'd'una manera extraordinàriament nova, generen dins seu infinituds intencionals'. (...) Tan sols a la Grècia clàssica i el seu llegat europeu es dóna la teoria aplicada a la pràctica sota l'aparença d'una crítica universal de tota vida i les seves fites. (...) Es tracta d'un procés d'idealització en el qual fins i tot el concepte de Déu 'resuta, diguem-ne logificat i fins i tot esdevé portador del logos absolut'".

:
George Steiner, La idea d'Europa, Ed. Arcàdia, Barcelona, 2004 (p. 37).

Europa, 'lieu de la mémorie'

Aquest matí he assistit a la presentació que ha fet el ministre Jordi Sevilla del Llibre Blanc per a la Reforma del Govern Local. Sens dubte, la música sona molt bé: més competències, reconeixement de la necessitat de millora del finançament, re-politització de la gestió municipal. A part queda just el tema del finanáment, que haurà de negociar-se paral·lelament.

:

Sortint, he passat pel davant de la Llibreria "La Central" i no he pogut resistir-me a adquirir el llibre que han editat junt amb Arcàdia i fel que en vaig parlar fa uns dies. Es tracta de La idea d'Europa, de George Steiner (Barcelona 2004). Me l'he llegit d'una revolada tot tornant, inclòs el pròleg de Rob Riemen, director del Nexus Instituut de Tilburg, Holanda, que és on féu la confèrència que recull aquest llibret. És molt recomanable, i més encara en els dies que estem. Ara que he deixat de transcriure-us les cites del darrer llibre d'Argullol (si en voleu més, compreu-lo), en posaré unes quantes d'aquest llibre, els propers dies. Per cert, Argullol i Rubert de Ventós el presenten a "La Central" dilluns que ve.

:

M'ha agradat tant que l'he comentat una mica en l'acte públic que hem fet avui, amb Oriol Batista, per demanar el "sí" a la Constitució Europea, al Centre Cívic de Cerdanyola i del que demà, el web del PSC de Mataró en farà una breu crònica (en Jaume, el company que ens ajuda a editar les notícies, diu que hi penjarà arxius de vídeo i so).

:

Per cert, avui aquest espai publica la meva resposta a la "rebequeria" (sic) i mala educació, tot sigui dit, del cap de CiU de Mataró. I també publica, d'aquest senyor, el seu darrer escàndol que ahir posava de manifest El País.

:

Per finalitzar aquesta ràpida crònica del dia (que ha tingut altres coses) vull comentar també que he rebut un e-mail d'en Pere Pascual (m'imagino que no passa res si desvelo el nom) que diu que em llegeix els "sermons" del blog, amb interès. Moltes gràcies de nou. Relament, m'hi he de mirar, amb el que escric, especialment perquè aquest senyor en sap moltíssim més que jo en art i em sembla que no passo de simple aficionadet. (FE D'ERRATES: Al meu article sobre la Matarona, on diu Plaça Itàlia ha de dir Plaça de França, gràcies, Pere).

:

Mireu aquest cartell de sota de la JSC. És molt eloqüent. També és molt bo l'article d'avui sobre les temptacins per votar no que fa Josep Ramoneda a El País (Edició Catalunya): la seducció del no inconformista contra un sí que sempre serà imperfecte. Per això, també per això i no quedar-se en el melic d'un mateix, cal votar que sí.

:

:

La reflexió d'avui

:

"Aquesta sobirania del record, de l'autodefinició d'Europa com a lieu de la mémorie, té el seu cantó obscur. Els escuts penjats a tantes cases europees no ens parlen només d'eminència artística, literària, filosòfica o política. Commemoren segles de matances i patiment, d'odi i de sacrifici humà. (...) Europa és el lloc on el jardí de Goethe i Buchenwald són gairebé a tocar, on la casa de Corneille dóna a la plaça del mercat on va ser executada Joana d'Arc. Pertot hi ha monuments a l'assassinat, individual i col·lectiu".

:

George Steiner, La idea d'Europa, Ed. Arcàdia, Barcelona, 2004 (pp. 25-26).

L'esquerra d'Europa

El País d'avui ens obsequia amb dues bones notícies de l'esquerra europea. La primera, la crònica de la conversió de l'antic PCI (avui Demòcrates de l'Esquerra) en un gran partit socialdemòcrata de caràcter europeu. Des d'aquest cap de setmana es diuen DS-Partit dels Socialistes Europeus, amb la voluntat d'aglutinar el conjunt de l'esquerra democràtica italiana, de la mà de Piero Fassino i, segurament, recolzant la candidatura de Romano Prodi a les properes eleccions. És la culminació lògica d'un procés que fa anys que estan emprenent i que ara precisa de més força, de més unitat que mai, per vèncer Berlusconi.

Prodi al Congrés.

:
L'altra és una entrevista amb el líder l'Els Verds europeus i diputat comunitari Daniel Cohn-Bendit, Dani el Roig, que diu clarament que "l'esquerra i el nacionalisme del 'no' mai no construiran Europa", amb unes contundents declaracions que haurien de fer enrogir (mai més ben dit) als seus col·legues catalans i espanyols que, com diu ell, "es miren el melic". També parla contra el Pla Ibarretxe amb paraules molt dures. Acabo de veure Joan Herrera per la tele i pensava si tot el que ha dit s'atreviria a dir-ho a aquest referent de l'esquerra verda, de debò, europea.

Foto: El País

Com la sang

En aquest número de Valors (febrer 2005) he escrit sobre una escultura pública que hi ha a Mataró i d la que tothom em pregunta "I què vol dir...?".

:

La nova creu de terme

:

El 1986, dos artistes van fer una de les propostes artístiques més interessants i innovadores que he vist mai a Mataró. Una escultura efímera, feta de línies de ferro vermelles entrellaçades, era col·locada en algun espai emblemàtic durant uns dies. L'escultura va passejar-se, crec, per diverses places de vàries ciutats fins més o menys l'any 1988, que tornà a Mataró. La van posar davant l'Ajuntament, i aquelles línies entraven i sortien de les portes, finestres i balcons de la Casa Gran amb un atreviment i una força inusitades. L'espai era guixat per una mena de grafitti, o d'estela de bengala que no s'apaga, que aconseguia transformar l'entorn en la veritable escultura. Potser per primera vegada repassàvem façanes velles. Com a J.V. Foix, ens enamorava el vell, però ens exaltava el nou. Nosaltres hi transitàvem i respiràvem un aire tallat per aquella presència que transformava la perspectiva habitual dels nostres dies.

:
Deu anys més tard de la seva creació, més o menys, els ferros van recuperar-se per instal·lar-se definitivament a l'alsehores flamant Plaça Itàlia, aquella rotonda que milers de cotxes envolten diàriament bé per anar al Mataró Parc, bé per sortir cap a Barcelona, bé per entrar a Mataró. Sembla més petita i s'ha fet una mica velleta. La seva fúria roja ja no travessa cases consistorials ni palauets burgesos. Però els infants que van al darerre dels cotxes imaginen que poden guixar l'aire, que poden coronar la gespa, tenen un suspir de l'ànima abans d'endinsar-se al trànsit dels carrers o el tràfic de sensacions de la gran superfície. Avui marca l'entrada o sortida de la ciutat, la nova creu de terme, un somni fet a batzegades, de rectes trencades, però d'un roig intens. Com la sang. Com la passió. Com el cor.
_______________________________
"Matarona" (1986), escultura de Jordi Cuyàs i Jaume Simon, Plaça França. Mataró.

Acte a Mataró | 3 retalls de premsa

Aquest migdia hi ha hagut l'acte central del PSC a Mataró per la campanya del "sí" al referèndum de la Constitució Europea. Hi han intervingut tant l'Alcalde, Joan Antoni Baron, com l'eurodiputada Maria Badia i la Vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre. Anant cap a l'acte, amb els diputats Manuel Mas i Consol Prados que també ens acompanyaven, hem pogut comprovar la popularitat i l'interès que desperta l'exalcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. Amb els companys de la JSC, després de l'acte, comentàvem que ja tenim a dins el cuquet de la campanya, aquesta emoció del contacte directe amb els electors i la creixent expectativa sobre els resultats. L'acte ha anat molt bé (cal felicitar-ne la Montse López i altres persones que hi tenien la responsabilitat) i hem pogut conèixer, durant una hora ben bé, força més arguments que ahir a favor del text constitucional.

:

Per cert, avui en Miquel Iceta explica al seu blog força coses més sobre el debat constitucional, i recull links de molts arguments concrets. Allà també s'hi transcriu un editorial de La Vanguardia contra el posicionament de Rouco y sus hermanos al respecte del tractat. recomanable.

:

De la premsa d'avui

:

En destaco tres coses. Una: La lentitud. Una interessant entrevista d'Ima Sanchís a Carl Honoré (La Vaguardia-Revista), periodista anglès que ha publicat recentment a Espanya el llibre Elogio de la Lentitud (RBA). Honoré diu que "vivimos en un estado constante de hiperestimulación e hiperactividad que nos resta capacidad de gozo, de disfrutar de la vida, de acceder al placer que uno puede hallar en su trabajo, en las relaciones humanas o en la comida" i que "en vez de pensar en profundidad, ahora gravitamos de manera instintiva hacia el sonido más cercano". Té raó. I segurament es deu tractar de l'enlluernament de la necessitat per culminar el desig que no ens deixa lloc per al goig de treballar-lo i gaudir-ne. Parla, entre d'altres exemples de la seva proposta, del tantra sexual (que diuen que està tan de moda); curiosament, l'últim que me'n va parlar, elogiosament per cert, va ser un capellà. Ep. Va dir que parlava d'oïdes.

:

De tota manera, com sempre que em parlen de mètodes per a les sensacions, em queda el regust de pensar que, malgrat tot, no deixen de ser mètodes. Que hi falta substància. Com si les relacions humanes s'avalúessin exclusivament des de les sensacions, o des de les condicions. Per posar un exemple: el dia que em torturin, preferiria que no fossin lents.

:

Dues: La identitat. L'article d'avui de Quim Monzó a La Vanguardia-Magazine. Es diu "Nuestra identidad" i el tema central parteix de la propera obertura d'un geriàtric per homosexuals, a Berlín ("de los parques temáticos a los geriátricos temáticos" ironitza). Però, com diu, l'única identitat que tenim no és tan sols la sexual, de manera que, de començar axí, caldrà anar fent subdivisions, com ara drogaaddictes (pels quals també anuncien un geriàtric a Rotterdam) els aficionats als escacs o els seguidors de Frank Sinatra, i anant-los combinant. És obvi que el tema de fons, o almenys el que a mi m'ha fet pensar, rau en la dificultat de separar les persones d'acord amb la identitat, que és una qüestió molt complexa, bàsicament feta d'eleccions personals. Ara que parlen de l'Europa dels Pobles, alguns, i que a mi em sona a l'Europa de les Identitats, val a pena una mica de repàs de ciutadania i llibertat. Que algú li expliqui a Ibarretxe.

:

I tres: Barceló. Amb motiu de la fira d'Arco, El País Semanal aprofita per recuperar les obres que l'artista Miquel Barceló (Felanitx, 1957) ha fet per al diari. Una mica d'autobombo. Però tant és, tant la descripció de les obres, com les seves notes de fa pocs dies, amb unes fotos magnífiques (pecsa d'una tonyina, matança del porc, treball al taller...) ens acosten de forma sublim al món apassionant del meu artista preferit. La peça d'El País a l'Arco d'enguany, també de Barceló, és senzillament fantàstica i inquietant. Hi ha una ceba, un parell de vasos i un crani (objectes ja coneguts en el seu imaginari), que han estat dibuixades a tinta i cremades al foc. Els forats negres (com els cóssos de les seves places de braus, com les sopes, com els cràters) fan por però també atrauen. Són el vertigen, no sabem si de vida o de mort, no sabem tampoc a quin temps ens portaran. No hi ha color, només els traços gairebé escuplits, i l'acció del fum sobre el paper, que els intensifica.