diumenge, d’abril 30, 2006
Setmana activa
dissabte, d’abril 29, 2006
Resar | L'art
A El País d'avui el psiquiatre Luis Rojas Marcos prevé contra la confiança, la dimissió de la resistència, d'aquells que saben que altres preguen per ells. Ho fa després de conèixer els resultats d'una ridícula enquesta que afirma que els malalts que saben que els altres resen per ells es moren abans. "Para ser eficaz, la espiritualidad no debe socavar el sentimiento de que el rumbo de nuestro barco está en nuestras manos", diu, i recomana no dir a ningú "reso per tu" pel "peligro de que el doliente decida eludir su responsabilidad personal de combatir la enfermedad y opte por delegar a otros su salvación".
A casa d'en Rubert - i X
" A força de buscar el que l'obra significa, de voler-la entendre, ens oblidem tot sovint de veure-la o escoltar-la, simplement.
divendres, d’abril 28, 2006
Notícies | Subalterns
:
A casa d'en Rubert - IX
:
dijous, d’abril 27, 2006
Partit nul | Electes i municipis | L'esperit humà
La decisió d'ERC de demanar el vot nul per l'Estatut és pròpia d'un partit més còmode a la trinxera que al Govern, més propi de l'excitació que de la resolució de problemes i l'assolioment d'acords. És un greu error, per ERC i per Catalunya, que el text que dóna el grau més alt d'autogovern que mai haurà tingut Catalunya no compti amb el concurs d'un dels partits que més hi ha treballat. I que, segurament per covardia, per donar peixet a la síndrome de català emprenyat que s'està convertint en el moll de l'os del discurs independentista, per satisfer unes bases assedegades de política heavy (molestes per les incomoditats i limitacions de governar), es llancin a la piscina quan l'electorat (aixó ho diuen a les enquestes) més aviat és partidari del sí. (Foto: Julián Martín / Efe).
Els electes i les administracions locals de segon grau
Els amics del Consell Comarcal del Maresme em van convidar a moderar, primer, i a participar després (en substitució de l'Antoni Soy, tot un honor) a una Jornada (foto: CCM) que tractava sobre algunes dificultats de les administracions locals de segon grau (consells comarcals, diputacions, consorcis...) i de la que em plau traslladar-vos l'esquema de la meva intervenció. No sé si s'entendrà prou (els esquemes, ja se sap...), però veig que hem coincidit força amb l'Alcalde de Mataró, que n'ha fet la cloenda (em preocuparia si no fos així, ejem). Aquí va:
1. L'organització territorial de Catalunya no està resolta
Legislativament
- Estatut parla per primer cop de l'administració municipal
- Lleis territorials a la nevera?
- Llei Municipal catalana?
- Llei Municipal espanyola?
Institucionalment
- Vegueries i/o diputacions? (què passa amb el model en xarxa de Diputació de Barcelona?)
- Han estat útils (pels ciutadans) els Consells Comarcals, 20 anys després?
Qui és el seu client? Els municipis o els ciutadans?
Quins són els seus actors? (municipis / consellers / partits)
Quina és la seva matèria?
Com se serveix als diferents tamanys de municipis?
Tots hem de fer-ho tot? I el que fem en comú ho ha de fer tot el CCM?
Duplicitats: (EUM/EUPMt / Oficines d'Habitatge)
Quin és el seu marge de maniobra?
Quin el seu rol polític? (mal de la Llei 87 / líder oposició fent de president?)
Quina ha de ser la seva dimensió?
Hem auditat cost/benefici? - Serveis mancomunats (incentiu francès?)
- Models: agències, organismes autònoms, empreses. Geometria variable?
Descentralització Generalitat
- Models diversos
El de la Llei de Policia (forta centralització, però amb presència municipal amb minoria de bloqueig)
El dels consorcis de Salut o d'Ocupació, territorialitzats
El de Benestar Social (inexistent, excepte a Barcelona, on abans-d'ahir es creà un Consorci)
2. Els municipis, regidors i la política, enmig d'aquest merder
Què busquem en una administració de 2n grau?
- Aliances estratègiques
Objectius comuns per a problemes comuns (una riera, els residus, l'economia...)
Cooperació (tu un polisportiu, jo un teatre / tu una zona industrial, jo un gran parc) - Economies d'escala
Prestació més eficient dels serveis
Minimització dels costos de serveis de valor afegit (010, protecció civil, menjadors escolars, etc...)
Obtenció de recursos que reben directament les entitats de 2n grau
L'electe, atabalat
- Potser compatibilitza diverses funcions, diverses ocupacions, diverses prioritats
- Potser no compta amb el suport d'un directiu / gerent
- Potser no té clar què ha de fer (prioritats polítiques) en aquest àmbit
- Potser es refugia darrere els tècnics, substitució de la funció política per la funció operativa (“em demanen que arregli coses, doncs jo mateix m'hi poso”)
- O, a l'inrevés, delega funcions polítiques als tècnics (exemple: reunions: qui hi va?)
- Potser el funcionament d'aquests organismes no deixa espai per la política
- No vull dir “treballar pel Partit”, ni discutir sobre les seleccions esportives, sinó conèixer quins objectius polítics hi tenim, allà.
El ciutadà
- L'Ajuntament i l'electe són el seu punt de referència (error: serveis municipals fora del municipi, política local fora de l'Ajuntament.)
- Política participativa tendent a l'ofec (massa consells, massa reunions, massa papers) i a l'obturació (nul traspàs, nul·la mediació)
- Demanen solucions polítiques a problemes polítics, no serveis (que, en tot cas, en són el seu producte) – quins són els problemes polítics?
3. La repolitització
En algun lloc s'ha de coure la política
- El regidor no és un oracle, sinó un representant d'interessos, d'idees i de projectes polítics
- Fer política és exercir responsablement aquesta representació
a) conèixer món (llegir, visitar, navegar, debatre) - b) contacte directe amb els seus votants
c) debat polític al seu Partit
La participació ciutadana no és un problema organitzatiu
- Subsidiarietat també als municipi: el que pugui fer un altre (entitat / carrer /...) no cal que ho faci l'Ajuntament
- Fórmules que vagin a l'arrel (la participació a l'Ampa ja és ben migrada...)
- Fórmules que no “clericalitzin”la participació ciutadana (amb experts en forma de sacerdots)
Agilitat per aproximar la política dels resultats
- Administració lleugera (bon exemple: CCM any 1999 desmuntant maranya)
- Rendir comptes
- Al servei dels ajuntaments
A casa d'en Rubert - VIII
:
"Sovint fem cultura quan creiem estar fent o buscant una altra cosa: divertint-nos, venjant-nos, pintant una paret o enamorant-nos. És més: quan es desitja expressament 'fer cultura' és molt probable que el que estem fent realment sigui poitica, urbanisme, publicitat, fons d'inversió o vagi vostè a saber (...). Cultura pot ser des d'allò que dol -en Kierkeggard o en Kafka- fins allò que diverteix o emociona -de Shakespeare a Chopin. (...) Cultura és encara allò que transforma una realitat dura i opaca en una forma simbòlica (artística, científica, lingüística, religiosa...) fins a convertir aquesta realitat en quelcom penetrable a l'esperit humà. És doncs allò que fa comprensibles les coses, no allò que es vol o que s'adquireix ja comprès -'que si faig gaire l'amor? No, no, prefeixo comprar-lo fet' (...). Perquè una peça cultural sigui legítima, o bé ha de poder ser falsa o bé ha d'arribar a ser bella. I que per produir cultura i no un succedani cal que algú pateixi o es diverteixi, jugui o se la jugui."
dimecres, d’abril 26, 2006
De condons i fantasia
:
Fa uns dies va ser notícia el cardenal Carlo M. Martini (el de la foto, de France Presse), exarquebisbe de Milà, perquè obria la possibilitat que l'Església acceptés l'ús del preservatiu per determinades circumstàncies. De fet, el text complet de l'origen d'aquestes declaracions s'acaba de publicar en castellà, amb el nom de Diálogo sobre la Vida. Recull una conversa entre el cardenal Martini i el professor Ignazio Marino. L'he tret del portal Atrio, que l'ha tret de L'Expresso, i inclou un magnífic exemple de l'apropament cristià a temes de bioètica, sense dogmatismes. S'hasabut, després, que el cardenal Lozano Barragán ha anunciat els treballs d'una comissió que està estudiant, per encàrrec del Papa, que l'Església permeti l'ús dels condons per prevenir la Sida. És tot un avenç, que cal celebrar.
Blogosfera hispana
:
A casa d'en Rubert - VII
:
dimarts, d’abril 25, 2006
Martiri | Raonar
Soldats israelians traslladant un activista palestí greument ferit en una operació militar a Betlem. (Foto: Associated Press, publicada ahir a El País).
José de Ribera, El martiri de Sant Felip (1639), Museu del Prado (Madrid)
A casa d'en Rubert - VI
"El fet de saber que hem de morir no ens permet viure al dia com a autèntics animals, però tampoc de raonar cada dia com a éssers racionals."
dilluns, d’abril 24, 2006
La pilota
:
A casa d'en Rubert - V
:
diumenge, d’abril 23, 2006
Fins a comprendre'ns
:
Més sobre ERC i el canvi de Govern
:
Esquerra transporta el mismo germen que la Liga Norte italiana. A ellos les molesta que se diga así, quizá porque no conocen el origen de la Lega Nord. ERC es el partido del català emprenyat,EFE asustado por el curso del mundo y rebotado contra los que mandan, porque deseando ocupar su puesto, sabe que no tiene fuerzas suficientes para ello. De ahí, la idealización de una Catalunya independiente. Esquerra suscita apoyos porque molesta a los de arriba, sin que importen mucho la elegancia, las formas o los modales. Fíjese en ese hombre, Vendrell, recién nombrado conseller. Viene a decir: "No os caigo simpático, ¿verdad? Pues me vais a tener que aguantar". Esquerra es antinoucentista. Y su caligrafía comienza a ser común en Europa. Quizá menos en España, porque los dos grandes partidos aún son capaces de sintetizar diversos humores sociales.
dissabte, d’abril 22, 2006
Perills mundials
:
A casa d'en Rubert - III
:
divendres, d’abril 21, 2006
Patriotisme agraït
:
Avui, aprofitant la proximitat de la Diada de sant Jordi, l'Ajuntament ha obert les portes a un munt d'escolars per visitar la Casa Gran, una iniciativa que ja comença a fer uns quants anys que se celebra i que té com a cicerones els propis regidors municipals. Jo he fet uns quants grups a mig matí i, com sempre, m'ho he passat pipa. Diumenge, sant tornem-hi, però obert a tothom qui vulgui. Us hi espero (jo hi seré de 10 a 12). (Foto: Sergio Ruiz)
Dia de les Esquadres
:
:
A casa d'en Rubert - II
:
"Nova York és l'expressió cosmopolita d'un món d'escapats a la recerca de la felicitat personal. Nova York és la màxima expressió -no l'excepció- d'un patriotisme afirmatiu d'aquells que van aconseguir fugir, arribar i "fer-la". Un patriotisme ben distint del nacionalisme afirmatiu dels estats europeus, sempre amb la seva gelosa identitat per darrere i el seu destí universal vist pel retrovisor."
dijous, d’abril 20, 2006
Nou Govern | Villatoro | Globalització
:
No en vaig parlar, però em va agradar el canvi de Govern del President Zapatero, oportú, discret i concís. Un parell de setmanes més tard es produeix el canvi a la Generalitat que, d'una banda, em dóna esperances (parlo pels tres consellers socialistes, que són els que conec més o menys, i que em donen moltes garanties) i, d'una altra, ho lamento perquè crec que, també dels consellers socialistes, només en puc parlar bé, almenys de la seva relació amb la ciutat. També puc parlar bé de Milà, i segurament no tant bé de Carretero. Però tot això són impressions meves, que no valen gaire (si Maragall hagués de fer un Govern a la meva mida, pobre president), l'important és la idea que ja ha començat a treballar el Govern del nou Estatut, que amb el nou text no s'acaba la legislatura, ni molt menys, i que el millor encara és per veure. (Foto: EFE).
Les paraules i les imatges
:
A casa d'en Rubert - I
:
dimecres, d’abril 19, 2006
Punts de referència
:
Els nans de Pinter - i III
:
:
dimarts, d’abril 18, 2006
Els teus defectes
:
Federalisme vs. ciutadania?
:
Els nans de Pinter - II
:
dilluns, d’abril 17, 2006
Suc de llimona
:
La mona. Els teus. La primavera fent de les seves. La melangia de pensar que demà sant-tornem-hi (i que no has aprofitat gens el temps...). La llum que s'ha entrellucat d'aquesta lluna plena pasqual i d'aquest capvespre delejant d'estiu. El cobrellit que fa nosa però no del tot. Més de cent morts a les carreteres espanyoles. El via crucis de l'Estatut a la seva entrada al Senat. Lectures.
:
Els nans de Pinter - I
:
"Jo també vaig ensenyar un dels meus poemes a un paio. Des d'aquell dia no m'ha mirat a la cara. S'ho va prendre com un insult personal, el fet que l'ensenyés a ell. Saps com escric un poema? m'assec a l'habitació i miro els angles del sostre. De cop m'aixeco i espremo una llimona, surt una gota de suc, i això és un poema. De què serveix, això?"
diumenge, d’abril 16, 2006
El sepulcre buit
dissabte, d’abril 15, 2006
Pietat | Vot en blanc
divendres, d’abril 14, 2006
La creu
dijous, d’abril 13, 2006
Peus nets | República
dimecres, d’abril 12, 2006
L'últim sopar
dimarts, d’abril 11, 2006
Un de vosaltres | Processó
Zhang Huan, és l'autor d'aquesta foto, que pertany a la la sèrie Pelegrinatge a Santiago (2001), i que em permet una nova mostra de l'actualització de la iconografia tradicional cristiana a l'art modern. Vaig descobrir aquest autor l'estiu passsat, en una fantàstica exposició a La Panera de Lleida justament sobre el diàleg de l'art contemporani i l'art medieval i barroc. M'agrada perquè recull molt bé la idea del que estem vivint, a la Setmana Santa (i a a resta de la vida, per cert) que és la Pasqua (etimològicament, el pas, commemora originalment l'alliberament dels jueus del jou d'Egipte) i que es representa simbòlicament amb els passos, les processons, els pelegrinatges... En altres cultures, en els rituals de pas lligats al creixement i l'adolescència, qui sap si, avui, cinematogràficament, amb les road-movies. També m'agrada la idea del despullament i el revestiment, l'isolament i el camí conjunt. Són, de fet, els diàlegs que establim en el camí que fem.
No és pas un camí fàcil, ve a dir la Setmana Santa. "Un de vosaltres em trairà" diu l'Evangeli que es llegeix avui (Joan 13, 21).
La processó va per fora *
Ja hi som. Per acabar la Quaresma i per rebre la Pasqua, moguda des de racons profunds de la tradició i del cor, de la nostàlgia i de l’esperança, a cavall entre la festa i el plany, la ciutat s’omple de processons. Tenen el seu punt culminant en l’acte més massiu, plural i de tradició (relativament moderna) participada de Mataró: la Processó del Divendres Sant. En la fe, potser seduïts per la pràctica protestant de la pregària individual, o potser avergonyits per l'aprofitament que s’ha fet de la fe catòlica als països mediterranis, no és difícil desconfiar de manifestacions com les processons com a alguna cosa útil per al creient. I tant que són útils, i per a molta gent. Creients de missa setmanal i creients sense massa pràctica. Persones amb una fe a prova de bombes o d’altres amb fe més feble, de "canya esquerdada" o "ble que vacil·la" (Mt 12,20). Bé, així, amb una barreja de "talents" (Mt 25, 14-26) és com m’imagino el Regne de Déu, de fet. I si hi vinguessin "publicans i altres pecadors" (Mc 2,15), millor. No sabria trobar festes religioses que més s’hi acostin. "Desitjo que els homes preguin per tot arreu" deia Sant Pau (1Tm 2,8). Després de la Quaresma, si hem fet una ullada al nostre cor, cansats de tantes processons que van per dins i que ens el corquen, rebrem amb alegria aquesta exteriorització de la nostra fe, potser manifestada amb pobresa i barroquisme alhora, però expressada per a tothom, en l’espai comú que per unes hores esdevé pregària. Com si fos una "performance". Veient passar els armats, les imatges sofrents de la Verge i de Jesús pels carrers de la nostra ciutat, serà aquesta, la nostra realitat quotidiana, i el nostre cor, qui en sortirà "tocat".
* Publicat a El Full de Mataró, butlletí de l'Arxiprestat, el 24 de març de 2002. Foto: A. Clavell.
Sant Jordi
prem aquí.