Mal i llibertat

Cites d'agost - 31
:

[Diu Leibniz que] Déu (...) podria haver creat un món sense mal, però no podria haver estat tan bo com el món existent, ja que, de la mateixa manera que el plaer va lligat al dolo, el descans al cansament o la salut a la malaltia, el mal va lligat al bé. Si Déu hagués creat un món sense pecat, també hauria pres a l'home la possibilitat de triar si es vol equivocar o no, el lliure albir.

:

M. Güell i J. Muñoz, Només sé que no sé res, Ed. Ariel, Barcelona, 1996, pp. 151-152.

Il·lustració: Detall del retaule de Sant Bertomeu, del segle XV, procedent de Santa Eulàlia de Cruïlles, al Museu d'Art de Girona.

:

Mans

Cites d'agost - 30
:
:
L'home pensa perquè té mans.
:

Anaxàgores, citat per Aristòtil a De partibus animalium VI, 687a 8-9)

Eduardo Chillida, quatre dibuixos (mans), s/a, Fund. Telefónica, Madrid.
:

Mar

Cites d'agost - 29
: :

Que el mar fos tan gran, tan incomprensiblement gran, arrossegava molt. Es podia acceptar no comprende el mar. Se'n podien explicar històries i deixar-s'hi bressolar, dir que el mar era una memòria, que cada molècula d'aigua de mar en el mar era una parcel·la de memòria perduda.

:

Marie Darrieusecq, Naixement dels fantasmes. Ed. Anagrama/Empúries, Barcelona, 1999, p. 111.

Il·lustració: Marta Duran, Mar de l'Empordà (2007).

:

Brisa

Cites d'agost - 28
: :
Com podria pagar la il·lusió
quan et sento en la brisa d'un instant?
:
Joan Margarit, fragment de "Quadre amb ocells", a Joana. Ed. Proa, Barcelona, 2002, p. 62.
Il·lustració: Yves Klein, Pintura de foc sense títol (1961)
:

El culte cohesiona

Cites d'agost - 27

:

:

L'estructura del culte l'hauríem de qualificar de formalment revolucionària com a estratègia encaminada a cohesionar la comunitat sencera a través de manifestacions d el'activitat comunicativa.

:

Sebastià Serrano, Comprendre la comunicació. Ed.Proa, Barcelona 1999, p. 243.

Il·lustració: Mestre de Hausbuch, L'últim sopar (1475-80), Staatliche Museen, Berlín.

:

Judici

Cites d'agost - 26
::
Vosaltres judiqueu segons la carn; jo no judico ningú.
:
Evangeli de Sant Joan, 8, 15.
Il·lustració: Cagnaccio de San Pietro, Primo denaro (1928), col. privada.

:

Peça

Cites d'agost - 25
:

¿I si a la tarda, el pla inclinat de gespa,

la piscina punxada, l'escampall

de joguuines, la llum al mur de pedra,

el so de les esquelles i el pardal

duent al niu insectes sense pausa

fossin tots les peces d'aquest joc?

¿Encaixaria enlloc la meva peça

rodolant, desinflada, un desgavell

obscurit, solitari, a l'espera?

:

Jaume Subirana, "Escampall" a En altres coses, Ed. 62/Empúries, Barcelona, 2002, p. 22.

Bartolomé Esteban Murillo, Nens jugant a daus (1665-75), Bayerisches Nationalmuseum (Munich)

:

Microcosmos

Cites d'agost - 24
: :

Saber-se ningú per recordar de quina manera ho sóc tot: mentretant, crear un microcosmos irrepetible i únic, arriscar-lo a cada pas, defensar-lo, promocionar-lo i compartir-lo.

:

Fernando Savater, a Humanismo impenitente, Ed. Anagrama, Barcelona, 1990, p. 174.

Piet Mondrian, Broadway Boogie Woogie (1942-1943), The Museum of Modern Art, Nova York.
:

Intrús

Cites d'agost - 23

:

¿Perdonaré mai a la terra el fet de trobar-me en ella com un intrús únicament?

E. M. Cioran, De lágrimas y de santos, Ed. Tsquets, Barcelona, 1988, p. 112.

Il·lustració: Caspar David Friedrich, El caminant sobre el mar de núvols (1818), Kunsthalle, Hamburg.
.

Mostrar

Cites d'agost - 22
: :

Moltes coses de la nostra intimitat només les podem mostrar si les sabem no exhibir; és tot allò que la llum directa, enlloc de revelar, velaria.

:

Xavier Rubert de Ventós, Manies i afrodismes. Ed. 62. Barcelona, 1993, p. 55.

Il·lustrració: Francisco de Zurbarán, Martirio del Beato Serapión (1628), Wadsworth Atheneum, Hartford.

:

Intenció

Cites d'agost - 21
: :

Obrar con intención, con primera y con segnda intención

:

Baltasar Gracián, El arte de la prudencia (af. 13); Ed. Temas de Hoy, Madrid, 1996 (12), p. 7.

Il·lustració. Albertus Pictor, pintura mural a l'Església de Täby, prop d'Estocolm (1465).

:

Algun cant no dit

Cites d'agost - 20
:

:
Però ¿què hi fa, si dins el teu oblit
la inquietud pregonament perdura?
Encara el goig sobre la carn s’atura
duent l’anunci d’algun cant no dit.

Carles Riba, a Estances, llibre 1, núm 1. Ed. 62/Orbis, Barcelona, 1985, p. 11.
Il·lustració: Lucas Cranach, el Vell, Venus (1532), Städelsches Kunstinstitut, Frankfurt.

:

Inevitable

Cites d'agost - 19

:

:

La política es inevitable. Nos envuelve por todas partes: desde la educación que reciben nuestros niños hasta el importe de la pensión de nuestros padres, pasando por el resto de nuestros intereses vitales.

:

(...) Pero incorporarse a la legión de resignados, escéticos y desencantados es, sin duda, el peor favor que podemos hacer a nuetsra todavía joven democracia, tan necesitada de auténtica responsabilidad política.

:

Rodrigo Tena, Elisa de la Nuez Sánchez-Cascado, "El distanciamiento escéptico de la política", a Claves de razón práctica, , núm. 192 (maig 2009), pp. 44-51.

Il·lustració: Fotograma de Ça commence aujourd'hui, de Bertrand Tavernier (França, 1999).

.

Alliberar

Cites d'agost - 18
:

:

El meu amic oriental em diu que el cristianisme és ontològicament molt angoixant, perquè cada humà es juga l'eternitat en el temps. (...)

:

Reconec que és certament angoixant que es visqui una sola vegada, però li dic que més claustrofòbica em resulta la hìpòtesi de tornar-hi a ser una i altra vegada, amb altres indumentàries i vestimentes. Ell em diu que hi ha l apossibilitat d'alliberar-se mitjançant la pràctica de la virtut, la vida recta i la compassió i exigir sempre més del cercle de la vida, però jo li faig veure que el Déu Amor que vetlla per totes les criatures dóna a cadascuna la possibilitat de viure una única vida, però desitja tanmateix la salvació de totes, perquè la passió de Déu és alliberar.

:

Francesc Torralba, a "Vivim una sola vegada?" (fr.), a Foc Nou, agost-setembre 2009.

Vídeo: Bill Viola, The Reflecting Pool (1979)
:

Capitalisme mutant

Cites d'agost - 17
:
:

Hay un hecho importante, que explicaba Daniel Bell en Las contradicciones culturales del capitalismo, cuando pone de relieve cómo los fundamentos morales del primer capitalismo eran plenamente congruentes con el sistema, que premiaba el trabajo, el esfuerzo y el ahorro, los famosos rasgos que Weber pone de relieve cuando relaciona capitalismo y protestantismo; y cómo eso sufrió una progresiva erosión en el principio del siglo XX en el ámbito estético y tras la II Guerra Mundial en el consumo masivo, creando una sociedad de valores contrarios a los anteriores.

:

Julián Santamaría en una entrevista a La Vanguardia, 7.8.2009.

Il·lustració: Charles Bell, Finis Coronat Opus (1995), col privada.

:

Trencadís i relat

Cites d'agost - 16

::

Nada es íntegro ni de una pieza, sino todo quebradizo y envenenado, corren venas de apaciguamiento por el cuerpo de la guerra y el odio se infiltra en los amores y las compasiones, la tregua en el lodazal de plomo y la bala en los entusiasmos, nada soporta ser único ni prevalecer ni ser dominante y todo necesita fisuras y grietas, o su negación simultánea con su existencia. Y así nunca se sabe nada a ciencia cierta y se cuenta todo figuradamente.

:

Javier Marías, Negra espalda del tiempo. Ed. Alfaguara, Madrid, 1995, pp. 244-245.

Il·lustració: Lucy Nieto, Trencadís, fragment del Parc Güell, d'Antoni Gaudí

:

Mare de Déu d'agost

Cites d'agost - 15
: :
Yo reuní todas las palabras,
y abrazándole entonces,
te puse para siempre,
te puse para siempre sobre los labios el nombre de María.
:
Luis Rosales, a Antología poética, Alianza Ed. Madrid, 1984, p. 86.
Il·lustració: Fotograma de Il Vangelo secondo Mateo, de Pier Paolo Pasolini (Itàlia, 1964).
:

A l'inrevés

Cites d'agost - 14
: :
..................................................Sembla
que dormo quan estic despert i parlo
amb tu d'ençà que t'he deixat de veure.
:
Antoni Puigverd, fragment a La migranya del faune. Ed. 62, Barcelona, 1985, p. 29.
Il·lustració: René Magritte, La relació perillosa (1926), col·lecció privada.

:

El nen

Cites d'agost - 13
:
:

¿En qué está pensando? ¿Lo sabe él mismo? No puede saberlo porque no está pensando, está sintiendo tan sólo, sintiéndose a sí mismo.

:

María Zambrano. Persona y democracia. Ed. Siruela, Madrid, 1996, p. 61.

Il·lustració: Joaquín Sorolla, El nen de la barqueta (1904). Museu Sorolla, Madrid.

:

El salt

Cites d'agost - 12
:

:
En el intrincado mundo de la genética, un nuevo trabajo ha conseguido detectar un rasgo de las neuronas humanas que puede cambiar el concepto de individualidad. Lo que se ha descubierto es que en estas células existen numerosos genes móviles o saltarines, secuencias de ADN que hacen copias de sí mismas a todo lo largo del genoma y lo remodelan continuamente. “Se trata de un mecanismo que tiene la capacidad de crear la diversidad neuronal que hace que cada persona sea única”, comenta Fred Gage, una de las máximas autoridades en neurociencias, que ha dirigido el trabajo. “El cerebro tiene unos 100.000 millones de neuronas con unos 100 billones de conexiones entre ellas, y los elementos móviles de ADN pueden dar a cada una de ellas una capacidad ligeramente distinta”.

(...)

“Aproximadamente el 50% del genoma humano está compuesto de restos de elementos móviles. Si fueran ADN basura, como se suponía, ya habrían desaparecido”. Los transposones, al saltar, pueden caer en un gen y anular o cambiar su función. Se cree que se activan las primeras etapas de desarrollo del embrión humano y en las bacterias son clave para la resistencia a antibióticos.

Para llegar a su descubrimiento, los científicos han comparado el genoma de las neuronas de varios individuos con el de células de su corazón e hígado, y han encontrado hasta 100 veces más copias de unas secuencias en las primeras. “Ésta es la prueba de que estos elementos saltan en las neuronas”, señala Nicole Coufal, que ha trabajado junto a Gage y es primera autora del artículo que hoy publica Nature. También indica el hallazgo que no todas las células son genéticamente iguales en el organismo humano, y que los elementos móviles pueden de hecho dirigir la evolución, al crear mayor diversidad genética que la habitual.

Para Gage, es lógico que un órgano como el cerebro, que debe adaptarse durante decenas de años de vida a unas condiciones ambientales en continuo cambio, tenga un mayor nivel de complejidad. Los genes saltarines fueron descubiertos por primera vez en el maíz por Barbara McClintock, una científica estadounidense que tuvo que esperar varias décadas para que la ciencia aceptara este hallazgo. En 1983 obtuvo el Premio Nobel de Fisiología. Murió en 1992.
:
Malen Ruiz de Elvira, notícia "Descubiertos los genes que nos hacen únicos" a El País, 6.8.2009.
Vídeo: de l'espectacle de dansa El salt de Nijiski, de la companyia Trànsit, dirigida per Maria Rovira, actualment representant-se al teatre Romea fins el proper dia 23.

:

Per què

Cites d'agost - 11
:
:
Actuar bé sense saber dir per què hom actua així, és actuar bé només per accident.
:
John Stuat Mill, Diarios, Alianza Ed. Madrid, 1996, p. 38.
Pieter Brueghel, el vell, Proverbis holandesos (1559), Gemäldegalerie, berlín.
:

Cinquanta

Cites d'agost - 10
:

Tinc cinquanta anys, i què?

Sharon Stone a Paris Match, agost 2009. Llegiu la columna de Màrius Carol a La Vanguardia d'ahir.

.

Elles

Cites d'agost - 9

: :

Placer de ellas, nuestra felicidad.

:

Jorge Semprún, Adiós, luz de veranos. Ed. Tisquets, Barcelona, 1998, p. 192.

Il·lustració: Sára Saudková, Virtuoso (2007).

:

No ho ploris

Cites d'agost - 8

: :
Quan (...) la teva sort ja cedeix, les teves obres
que han fracassat, els plans d'una vida que tots
han acabat en plena il·lusió,
tot això, inútilment no ho ploris.
Sobretot (...) no diguis
que era un somni.
:
Konstantinos P. Kavafis, "El déu abandona Antoni", fr. a Poemes **, Ed. Curial, Barcelona, 1984 (4), p. 67. Trad: Alexis E. Solà.
Il·lustració: Alessandro Magnasco, Indret de parada dels bandits (1710), Museu de l'Hermitage, Sant Petersburg.
:

Tendrament avorrida

Cites d'agost - 7

:

:

La felicitat deu ser tendrament avorrida.

:

Narcís Comadira, "Quarantena", a Somnis i Runa, Ed. Proa, Barcelona, 1992, p. 27.

José de Togores, Nus a la platja (1922), Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Madrid.

:

Hippies o clavegueres

Cites d'agost - 6
:
:

Hi ha ciutats imaginades, com la de Cerdà, i ciutats imaginàries, com les de les guies turístiques. Molt rarament poden arribar a convergir però, en general, no tenen res a veure. Els hippies que anaven a Kàtmandu l'any 1970 volien espiritualitat; els habitants de la ciutat, clavegueres.

:

Ferran Sàez i Mateu, "Ciutats imaginades i ciutats imaginàries", a Barcelona Metròpilis, estiu 2009.
:

Estoic

Cites d'agost - 5
:

Sin sufrimiento no hay felicidad. Tengo que saber dónde estoy para marcarme un objetivo real. e lo contrario, si los objetivos son irreales, te puedes pegar un tortazo.

Rafa Nadal, en una entrevista de Jordi Quixano a El País, 5.8.2009. Foto: EFE.
:

Llibertat condicional

Cites d'agost - 4
: :

Cada año, a primeros de agosto, nuestro perro interior mueve el rabo ante la perspectiva de un tiempo sin ataduras. La vida corriente nos ha dejado muy sucios. Y, gracias a los purificadores baños de libertad vacacional, soñamos con reencontrar la singularidad personal perdida en el laberinto de las obligaciones. Aunque acaben siendo frustrantes, las vacaciones empiezan siempre con miles de bombillas iluminando el gris de nuestras vidas subordinadas. Con la ilusión del niño desenvolviendo un caramelo, así las empezamos. El rey de esta patria eres tú, aunque no seas más que un preso en libertad condicional.

:
Antoni Puigverd, "El Espíritu de Vacaciones", a La Vanguardia, 3.8.2009.

Il·lustració: Joan Miró, La Masia (1922). National Gallery of Art, Washigton.

:

Llibertat i identitat

Cites d'agost -3
: :

El subjecte personal està fet de llibertat i d'identital; el preu de la llibertat no pot ser la renúnica a la identitat.

:

Alain Touraine, ¿Qué es la democracia? Ed. Temas de Hoy, Madrid, 1994, p. 315.

Andy Warhol, Retrat de Goethe, 1982.
:

L'ideal

Cites d'agost - 2

: :

L'ideal no és presenable per la sensibilitat, la societat lliure no pot ser mostrada, com tampoc no pot mostrar-se l'acte lliure, de manera que en cert sentit, la tensió entre allò que s'ha de fer i allò que s'és seguirà sen sempre forta.

:
Jean-François Lyotard, La posmodernidad, Ed. Gedisa, Barcelona, 1987, p. 61.
Kasimir Malevich, Quadrat vermell, Realisme pictòric d'una camperola en dues dimensions, 1915, Museu Estatal de Rússia, Sant Petersburg.

:

Etern

Cites d'agost - 1
::
Déu meu, jo no et puc veure ni en pintura
(...)
Que et vegi etern en un home que passa.
:
Blai Bonet, Sonets, Ed. 62/Empúries, Barcelona, 2000, p. 35
Il·lustració: Alberto Giacometti, Homme qui marche sous la pluie (1948)
: