"Vivir es anhelar", ha dicho Ortega y Gasset. El anhelo es la primera manifestación de la vida humana (...). El anhelo es un signo de vacío. El hombre podría definirse como el ser que alberga dentro de sí un vacío; el vacío sólo aparece en la vida humana (...) vacío que ha de llenarse.María Zambrano, a Persona y democracia, Ed. Siruela, Madrid 1996, p. 82.
11 comentaris:
Ja m'agrada que vinguis a la meva,ja!!!
Això és el DESIG, un buit que mai omplim (o pensem que sí amb l'AMOR ).
Ja sabia jo per què em deia que l' AMOR ..."NO tot ho sosté"!!!.
Els psicoanalistes d' això en diuen castració simbòlica, falta,.. necessària que s'inscrigui en el subjecte de l' inconscient per a que es converteixi en una veritable pulsió de vida.
No m'enrotllo més !!
Per que serà que quan menys escrius en els teus post més me n´enamoro ( dels post eh... de bon rotllo !!! )
Joaquim T.
Els psicoanalistes sou tremendos..! A mi em fa l'efecte que comadia, en aquell fragment que vaig posar, començava a donar més "atributs" a l'amor (justament perquè "tot ho sostingui"). La carn, deia, sí, però més enllà, també.
Bé, en tot cas t'enamores dels altres, ja que quan faig els posts curts són cites d'altri... Jo la tinc més llarga (la xerrera, eh?).
Aquest "més enllà", aquesta "trascendència" a la carn els cristians la poseu "al cel" i els agnòstics ..."al buit" i això no té res de "trascendent", ni "d' ideal."
En qualsevol cas, ni uns ni altres tenen per "etiqueta"...garantit l' anhel per viure.
Bé ...els cristians juguen amb ventatge....tenen el "més enllà".
Ja callo ...fins la propera.
No solament amb les coses de l'amor. Els cristians tenen tots o molts dels problemes existencials resolts, mentre que l'agnòstic té al buit. Un buit que ens llença a enfrontar les coses a pèl perquè la soledat és absoluta
Bé, jo no anava tan lluny, però per aquest camí s'hi arriba, aquí on dieu, és cert. Fer-se responsable l'un de l'altre, deia Comadira, això és l'amor. Només amb aquesta "transcendència", jo ja en tindria prou, no em caldria al cel ("aquí a la terra com en el cel", recordeu). Per últim, el "buit" és comú a agnòstics i creients, que també comparteixen una certa ignorància, una certa fatalitat de no comprendre-ho tot, de no abastar-ho tot, de no poder-ho tot. Capacitat que els creients (amb llengutge mític, ja que no ho podem explicar de cap altra amnera) en diem Cel i els agnòstics altres sinònims.
NO ÉS UNA FATALITAT no compreu-ho tot, no abastar-ho tot, no poder-ho tot,... ÉS UNA GRAN SORT per tots plegats !!!!
Necessitem el buit!!!!
D' aquí les ganes d' aprendre, de llegir , de fer, de saber ,d'estimar .. de VIURE !!!!
Efectivament. De fet, anava a posar "fatalitat" entre cometes. Les limitacions humanes a vegades ens emprenyen molet però sense elles no podríem fer el trajecte de viure, amb tots aquests avantatges que tu mateix dius.
Sento arribar tard, però és interessant el que comenteu. Una simple aportació : el cristianisme, com altres religions, no ha renegat mai del "buit", com bé demostra la Zambrano, i el misticisme s'explica en gran part amb l'experiència d'aquesta buidor (és la "noche oscura del alma"...,que sempre es mou a les palpentes, i que no té manera de copsar el transcendent sinó en l'experiència amorosa). El Cant Espiritual de Sant Joan de la Creu és extraordinari en aquest sentit.
Bé...posar "el buit" ...fora, en la "trascendència" és una manera de "re-negar-ho".
L'experiència dels místics en psicoanàlisi lacanià s'anomena GAUDI. El GAUDI té molt a veure amb el costat femení ( que no vol dir de les dones). Podríem dir que es tracta d'una experiència de "DES-SER".
Jo us poso no un Cant espititual sinó un exemple carnal.
La dona ( no totes !) després de fer allò que eufemísticament en diuen "fer l' amor",tendeix a ...xerrar, aixecar-se, fer una cigarreta..."estar desperta",ha de fer alguna activitat. Ha de recuperar-se de "deixar de ser" ( de donar-se a l' altre) ,habitualment un home que (generalment tots) quan acaben l'acte sexual queda literalment fet pols i " ja no som res".
L'experiència amorosa, l' acte sexual, tendeix a tapar aquest "buit" insoportable.
A vegades, el món de les "Idees" ( per Plató el món de la perfecció ) també contribuixen a tapar la "falta" . I això no és saludable. Som de carn i ossos.
Puntualitzo...l' acte sexual és molt saludable !!! "Constatar", "captar" que el gaudi en la carn, en allò corporal, ...té un límit, ens permet anar més enllà.
I partir d'aquí...podem continuar parlant de l' amor , del desig, de les creences, dels agnòstics...o de l' inconscient.
Collons, Ramon... si que la tinc llarga jo també ...la xerrera, eh?
Ja callo!!!!! Salutacions per en Cinto.
- Joaqim T.,
Ostres, em pensava que només em passava a mi, això; quedo més tranquil... :)
També crec que l'acte sexual és un bon exemple del que estem dient. Ja ho fa el Càntic dels Càntics.
Publica un comentari a l'entrada