Advent

Ja temo el mes que ve. És un temor retòric, una mica pijo. Que s'ompli de dinars i sopars de les mil coses on estàs ficat, o de més àpats i sobre-taules familiars, o que t'arrossegui (també és retòric) la marea de consumisme deu ser, en el fons, perquè poses de manifest el conjunt de lligams, sovint entertolligams, i de compromisos amb els quals vas teixint la teva vida, i que només sabràs valorar en moments molt comptats, però decissius.

:

També, de fet, serà un any diferent, el d'aquest desembre del dos-mil cinc. Trasllats i retorns, expectatives, temors i il·lusions. Un any més vell. Un? Aquests dies, prenyat de gener, el desembre anirà desgranant amb dolçor i esperança el temps que s'acosta, el temps de néixer.

(Il·lustració: Déjuner sur l'herbe, d'Edouard Manet, 1863)