Vinc de veure la darrera pel·lícula de la saga de Harry Potter. Recomanable especialment per la seva múltiple lectura. Per la seva trepidant acció i ritme. Per les emocions i l'humor. per la bellesa dels paisatges i els castells. Per la presència d'éssers màgics. Per jugar contínuament a travessar la frontera (ara que ens agrada parlar de límits) entre el món real i el màgic, i entre aquest i el món del Mal. Per contenir elements mítics absolutament clau en la nostra cultura i en l'imaginari que hem heretat (suposo) d'ella. El laberint, el jove sacrificat, la lluita amb la bèstia, l'amor cortès, el bosc i el fons marí, l'heroi que dubta, nascut en un ambient senzill o mediocre, el Mestre, els esperits dels morts que parlen, les regions fosques, el calze sagrat, el foc que parla... Per ser, de fet, un meta-relat com ho han estat d'altres al llarg de la història (avui que diuen que estan en crisi...) com tan bé ha explicat Xavier Melloni.
3 comentaris:
Ramon,
una cosa li haig de reconèixer al mag Potter. I és que nens i nenes de tot el món devoren àvidament els llibres de la saga (i alguns són bastant gruixuts) i, com vaig comprovar ahir, omplen els cines per veure any rera any les seves pel·lícules (encara que no són precissament curtes).
Potser aquesta és la veritable màgia d'en Potter i els seus amics i enemics.
I l'ofici de la creadora i del director. I dels actors... per cert, egt va agradar?
Quan vaig arribar a la porta del cinema tenia intenció d'entrar a veure la de Woody Allen, però vaig cedir i al final em va tocar veure Harry Potter.
I la veritat és que, encara que no és precissament el meu estil de peli, em va agradar bastant (cal reconèixer que és entretinguda) i ja sé que l'any que vé segurament tornaré per veure la seguent entrega.
Publica un comentari a l'entrada