Baron | Zapatero

Baron ja té bloc
:
L'alcalde de Mataró ja ha obert el seu propi espai de reflexió a través d'aquest invent anomenat bloc (o com en vulgueu dir), cosa que permet a Saül Gordillo de pensar un moment sobre els blocs polítics (o dels polítics, millor dit). El periodista calellenc recomana tres coses: constància, seriositat (que no sigui una "joguina") i separar l'esfera pública de la privada. Estant-hi d'acord, he de fer notar de nou, però, que la cultura de la fragmentació (ara sóc polític, ara sóc home, ara sóc contribuent, ara sóc ètic, ara sóc seguidor de Springsteen, etc...) juga també en contra de la integritat.

:

Però en fi, ara toca celebrar que la ciutat blocaire tingui entre els membres d'aquest mode d'expressió el seu màxim representant. Alguns dels seus regidors i el seu predecessor, com sabreu, ens hi hem anat aficionant. Entre d'altres coses, permet completar el que fem, explicar millor els arguments, fixar-nos en els detalls que a vegades passen desapercebuts. Vivim en temps en què els representants públics ens hem d'explicar molt abans de fer les coses. Especialment, per què les fem. Però també proposar nous punts de vista, sensacions, veure com atravessen les altres activitats i reflexions, les altres passions, que també ens defineixen. Al principi, molts m'avisaven que això ens fa més vulnerables. És un dels riscos.

:

Confiança amb Zapatero

:

Dos interesants articles d'avui, a El País, ens adveteixen que les reticències al projecte de reformes del president Zapatero, en especial la que es refereix a l'Estatut de Catalunya, són pròpies de moments de canvi profund. L'eurodiputat Luis Yáñez no ho pot dir més clar, en un article adreçat sobretot a la seva generació, en el que no s'estalvia crítiques als companys que miren am,b condescendència l'acció de l'actual Govern espanyol. Recorda quin és l'abast real de la reforma de l'Estatut i hi troba, en ella, el clima constitucional del 1978, amb la novetat que la dreta actual n és ni de bon tros la d'UCD, sinó molt més retrògrada, més propera a l'AP que, de fet, s'oposava a la Constitució perquè era massa "progressista". "Es justamente el PP aznarista el más directo responsable de la efervescencia y crecimiento espectacular que han alcanzado los nacionalismos periféricos tanto en Cataluña como en el País Vasco", recorda. I finalitza sense embuts: "Es lógico y esperable que el PP intente impedir el éxito de Zapatero con el Estatut o con la paz en el País Vasco, porque en ello se juegan sus intereses partidarios y electorales, pero algunos experimentados dirigentes socialistas de los ochenta no deberían caer en esa trampa".

:

L'altre article, de Pilar Rahola, valora la grandesa i la valentia del President espanyol en plantejar cara a cara les reformes que calen, un atreviment que exemplifica amb el compliment del compromís del retorn dels famosos "papers de Salamanca" (ara marejats a Madrid) i compara amb Azaña (recordeu quan Aznar, l'Immovilista, deia que el llegia? Se li va indigestar?). "Resulta evidente que la valentía no reside en lo que consigamos, sino en lo que hemos conseguido: hablar seriamente de lo que queremos ser cuando seamos mayores", diu, i continua: "Tiempo llegará para quejarnos de Zapatero y de las renuncias estatutarias. Sin duda. Pero hoy (...) tenemos un interlocutor con el cual medirnos las reivindicaciones, batirnos los proyectos y hasta negociar los acuerdos. Zapatero parece querer ser un líder para un proyecto regenerador de España, y ello es tanto como decir que quiere ser el líder de otra historia de España. Que lo consiga, lo dirá el tiempo y sus dificultades. Pero hay voluntades que merecen elogio incluso antes de tener éxito". Sí senyora.