Llibertat, televisió i ciutat

D'avui destacaria l'avanç editorial del llibre La ciutat del risc. El prodigi de la televisió i altres tecnologies (Editorial Trípodos), de Miquel Tresserras, que avui publica La Vanguardia. En transcric uns trossos i m'apunto el títol a la llista de llibres per comprar i llegir.

:

[La televisió abdueix]

El poder de la televisió que, d'una banda, sorprèn l'espectador quan aquest ha abaixat la guàrdia i el transporta en un món irreal on s'aliena, i, de l'altra, exerceix sobre el públic una funció terapèutica, anàloga a la del mite, que té una estructura donadora de sentit, balsàmica i assossegadora. Ambdós poders s'exerceixen per mitjà de l´atracció cap a un món simulat.

:

[Atenció, lector]

També ho són els usuaris obsessius del walkman, del telèfon mòbil, d'internet i dels videojocs.

:

[Elogi de la ciutat]

Desmesurada, esquerpa, agressiva, bella i horrorosa alhora, la ciutat no és el mal. No solament es refugi de llibertat individual, sinó que és, sobretot, el medi on esdevenim persones. Ens eduquem, aprenem a estimar, a treballar i a gaudir en la ciutat. (...) Valors com ara la tolerància ideològica, el respecte i la defensa de tota classe de minories, l´ecologisme, la laïcitat, l'ecumenisme religiós, etc., són urbans. De la ciutat ha sortit l'ordenació laboral, la innovació artística i, sobretot, l'exercici de la democràcia.

:

[Els espais urbans...]

(...) fan de la ciutat un gran espai de risc i, per tant, un espai d´iniciativa, de cooperació, de llibertat i de creació.

:

[La televisió incloent]

La televisió és un punt de trobada de la ciutat cosmopolita, multicultural i multiètnica, l'indret que proporciona les informacions i símbols que ens permeten compartir un imaginari col · lectiu i ens faciliten l'exercici de la democràcia; el telèfon mòbil és l'eina oportuna que permet mantenir el contacte amb els amics i familiars en un món marcat per la dispersió; internet és biblioteca, hemeroteca, discoteca, base de dades i lloc de tertúlia en un món que ha aigualit el paper dels ateneus, i fins i tot els no-llocs, posats en evidència per l'experiència d'una vida acostumada al risc i vistos com a miratges al desert, poden fer-nos girar la mirada cap a l'interior (...). I perquè els media són un mitjà d'inclusió: la tele entra a casa dels més pobres, els fa membres de la societat que els nega diners, participació política i educació.