Carnaval?

:

Pensava escriure una frase que em volta pel cap fa dies: el Carnaval ja no és necessari. Em volta pel cap i, com que els que encara es pensen que sí diran ràpidament que és una estratagema per fugir de l'escarni, no ho dic massa alt. Òbviament, em sembla molt bé el Carnaval, la crítica i la sàtira, em sembla bé el passeig d'allò reprimit i tot el que vulgueu, però faríem bé de revisar una mica si la seva funció ritual és avui encara activa (jo crec que no).

:

Moustaki deia en una cançó que declarava l'estat de felicitat permanent. Els nostres temps semblen haver declarat l'estat de diversió permanent, confonent-la sovint amb la felicitat. Quant més forta és aquesta declaració, quant més imposada, quant més excitació se'ns demana, els núvols de la depressió i la tristesa també es fan més presents per moltes persones que, senzillament, no els ve de gust divertir-se o pensen que no s'ho mereixen o saben que no són a l'alçada de l'exigència. Passa, però, que els nostres temps no tenen ritualitzada la tristesa i la introspecció, el sofriment, una mena de calma activa, de silenci fructífer. Fins fa no massa anys, aquest espai era la Quaresma, amb el seu zènit dels divendres i de la Setmana Santa, amb la seva austeritat silenciosa (tampoc hi havia ipods) i culinària (amb elements que avui més aviat són els més cars del mercat), amb l'embolcall penitencial i, probablement, coent per dins allò que s'expressa amb imatges crues (les processons). No sé si era un bon paradigma, però fixeu-vos que no n'hi ha cap altre. Avui, cada dia és festa, o cada cap de setmana. Quan programem les nostres tristeses? Diguem que les tenim desbocades, instantànies, que les acollim amb por i fàrmacs, que les sublimem amb els excessos justament de la festa diària i quasi obligatòria a la que estem abocats.

:

Carnaval era una festa prèvia a aquest procés, una mena d'anticipació del seu final, també. Sí, potser també era l'espai relativament permès de crítica al poder (no sé, però); encara que avui, òbviament, és una faceta encara més antiquada. Cada dia es pot fer burla del qui mana (bé, del qui mana democràticament). Però servia de contrapunt burleta a un procés llarg i, potser, no massa interioritzat (diferent és, crec jo, les festes de Carnaval que funcionen com a festa major/ identitària d'una vila). Avui, amb pràcticament tres dies (quan no una setmana) d'escola dedicats a aquest esdeveniment, sense cap funció ritual, sense cap novetat, sense cap diferència amb el temps que vindrà, ni cap anticipació de res, és de totes totes una festa conservadora. No canvia res.

: