El PP contra l'Església | Dones blocaires | Sola, muda, buida, trista i intransmissible

El PP, també contra l'Església
:
Foto: EFE
:

Avui hi ha hagut a Bilbao una concentració organitzada pel Bisbat (a la foto teniu el seu titular, monsenyor Ricardo Blázquez, també president de la Conferència Episcopal Espanyola) per demanar la dissol·lució d'Eta, condemnar el terrorisme i demanar la pau. L'acte fou convocat fins i tot abans de l'atemptat de Barajas. El conjunt de les forces polítiques basques han fet costat a aquesta crida. Totes excepte el PP, que, directament o a través del seu entorn (inclosa l'emissora que en teoria depèn dels bisbes, en teoria, dic), han criticat amb duresa aquesta iniciativa. Bé, tampoc hi havia els violents i el seu entorn, però a aquests ningú no els esperava. La dreta ha preferit muntar una altra marxa, més orientada contra Zapatero que no pas contra els terroristes, amb banderes preconstitucionals, en el que ja és l'ús més descaradament partidista del terrorisme que mai haurem vist. Com riuen, els etarres. I com plora, la dignitat democràtica.

:
Tarda amb dones blocaires
:
Aquesta tarda he participat a la taula rodona sobre política i blocs a Viladecans en elmarc d'una intensa jornada de la Xarxa de Dones Socialistes, amb la Lourdes Muñoz al capdavant. M'acompanyen en José Antonio Donaire, la Paqui Soriano, l'Aintzane Conesa i l'Eulàlia Mas (també de Mataró), moderats per l'alcaldessa de Barberà Ana del Frago. Finalment, la Lourdes i en Miquel Iceta n'han fet la cloenda. M'han dit que la Jornada s'ha clos amb trenta blocs més de dones socialistes. M'ho he passat bé, sempre és un honor aportar la teva modesta experiència i les teves reflexions a altres persones. Encara més si es tracta de la Xarxa de Dones, el treball de les quals m'aprecio molt.

:

La meva reflexió ha anat orientada als quatre reptes que tenim els qui volem fer política des dels blocs (compte, no propaganda, ni només política). Un, el de l'oportunitat per fer política pròxima i transparent, de comunicació directa i interactiva, sincera i clara. Dos, el de la mostra de la identitat individual, complexa, teva, singular davant la globalització però necessàriament en xarxa (compte: no enteranyinada!). Tres, el de la necessitat d'organitzar-se bé: per trobar temps per fer-lo (o per preparar posts posteriors) per compatibilitzar-lo amb altres activitats, per reciclar altres treballs, per actuar, etcètera. I quatre, per ser ben conscients que la realitat virtual, que és molt potent, no podrà mai substituir l'altra, la de tocar-se i olorar-se, la de ser als llocs i resoldre coses. No transformarem el món asseguts, dic, i "la vida está en otra parte", de fet. Però si en som conscients, endavant, la xarxa és nostra!

:
Dues ciutats - XIII
:
:

La poesía teme que su secreto se descubra. Un día, la realidad se percatará de que el corazón de la poesía está frío. O que la poesía no tiene corazón, sino unos ojos enormes y un oído muy fino. De pronto, la realidad comprenderá que no ha sido para la poesía más que un pozo inagotable de metáforas, y se esfumará. La poesía se quedará sola en el mundo, muda, vacía, triste e intransmisible.

:

Adam Zagajewski, Dos ciudades, Ed. Acantilado, Barcelona, 2006, p. 206.

Il·lustració: Michael Biberstein, Sense títol, 2003.

: